7. ENQUESTA

En la part pràctica he pensat de fer una enquesta per a que la gent jove i gran que encara té xarxes socials em pugui respondre i observar si ha hagut una evolució. També volia fer entrevistes a la gent gran que té més de 70 anys, però amb amb la Covid-19 no ho he pogut, llavors només he fet l’enquesta que m’ha contestat 360 persones, concretament.

Per a fer l’enquesta m’he enfocat en la gent entre 15 i 30 anys, que representa la gent que ha estudiat en català, i en la gent entre 50 i 60 anys, que representa la gent que no ha estudiat en català. Ja que són èpoques diferents.

Com podem observar en aquest gràfic observem que de les 360 persones que han respost, 51,9% són gent entre 50 i 65 anys, i un 48,3% són entre 15 i 30 anys.

Dels 360 respostes, 64,2% són dones i 35,8% són homes i 0% són altres.

En aquesta pregunta un 90,8% ha respost que sí i un 9,4% que no, és a dir, que la majoria que han respost són gent catalana o gent estrangera, que està a Catalunya des de fa anys.

En aquest gràfic el 89,7% han votat que sí, i el 10,3% han votat que no. És a dir, la majoria dels que han votat que no són la gent gran que, durant el franquisme es va prohibir el català a l’educació i només el podien parlar a les seves cases.

En aquest, a simple vista es veu que un 29,4% té estudis universitaris -aquí està la gent dels dos grups, és a dir, els que tenen entre 15 i 30 anys i els que tenen entre 50 i 65-. Un 23,9% té el graduat escolar, que són el grup de entre 50 i 65 anys. Un 20,3% ha votat que han estudiat fins la EFP, la majoria són gent entre 15 i 30 anys. Un 18,6% han votat que han estudiat fins al batxillerat, més o menys els dos grups han estat estudiant batxillerat. Després, poca gent ha votat que han arribat fins al màster, la majoria són entre 50 i 65 anys. I de doctorats molt poca gent ho ha votat.

En aquesta pregunta, la majoria al nombre 17 han escrit dèsset i disset. Les dos estan ben dites l’ùnic que fora del nostre poble es diu disset i, la joventut, si estudiem fora o vivim fora del poble durant un cert temps al final ja no diem desset.

Amb el nombre 19, la majoria han escrit que es diu dèneu o dinou i passa el mateix problema que el nombre 17.

A l’enquesta vaig ficar una foto d’una guineu i havien de dir-me com es deia, la majoria com es pot observar a la gràfica van escriure que rabosa, típica del poble, i molta gent també van escriure guineu.

La majoria dels que van votar diuen poma o mançana. Mançana és la forma típica del poble i encara es manté.

La majoria van escriure poval, es veu que aquesta encara se conserva i és molt típica del poble.

En aquesta pregunta, molta gent no sap el que significa aixumara, i altra gent sap el que significa, encara que sigui en castellà. En català tant de bo, en castellà ‘ojala’.

Vas més tort que les curves del remei significa que vas malament, quasi tothom m’ha dit el mateix, però de maneres diferents. Això significa que aquesta dita encara es mante a dia d’avui.

En aquesta pregunta tothom ha encertat el que vol dir. Assossegat significa tranquil·litzat. Aquesta paraula encara es manté al poble.

Les coses clars i el xocolate espés significa dir les coses clares, en aquesta pregunta encara que ho han dit amb altres paraules que signifiquen el mateix, l’han encertat. Una altra expressió que es manté.

L’expressió de xona significa d’una manera carinyosa ‘tonto’. Hi ha qui m’ha contestat el sentit literari, però ha sigut culpa meva per no ficar que és una expressió, tot i així la majoria han encertat i es manté la paraula a dia d’avui.

El significat de garrama és trampa o fer trampes. La majoria han contestat bé, per tant, aquesta paraula es manté al poble.

Encara que molta gent no ho sàpiga, hi han que han contestat que és rentar els plats, gots bruts. Es podria dir que aquesta paraula encara es manté.

Les dos opcions són correctes, potser la gent al votar s’han fixat més en com és estàndard.

Llimona no és una paraula típica del poble, diem llima i la gent ha votat les dos paraules com a correctes.

Les dos opcions són correctes, però palometa és més típic al poble, per tant aquesta paraula es va perdent poc a poc.

Les dos opcions són correctes, però roig és típic d’Alcanar. Molta gent va votar les dos opcional. Però és evident que es segueix mantenint.

En aquest gràfic podem observar clarament de que la paraula grifo no es manté, per tant, significa que s’ha produït una evolució amb aquesta paraula.

En aquest gràfic, com es pot observar, més o meny la gent ha votat igual, per tant significa que al poble se pronuncien les dos paraules, encara que granera s’utilitza paraula típica del poble-, per tant, aquesta paraula també es manté.

Xafardera és una de les paraules més típiques del poble, i com es pot veure al gràfic, encara es manté a comparació de batxillera.