EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR:
evoluciรณ o involuciรณ?
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
TREBALL DE RECERCA EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: EVOLUCIÓ O INVOLUCIÓ?
Anàlisi evolutiu del nostre mercat laboral
MARC ALONSO SANCHO TUTOR: ANTONIO ALFARO Departament Antropològic
18 de gener de 2016 2
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
“En un país ben governat ha d’inspirar vergonya la pobresa. En un país mal governat ha d’inspirar vergonya la riquesa.”
Confuci
.
3
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................... 5 2. METODOLOGIA ..................................................................................... 7
MARC TEÒRIC 3. EL MERCAT DE TREBALL ................................................................... 10 3.1 Evolució del mercat laboral ............................................................. 11 3.2 Situació de l’ocupació...................................................................... 12 4. EL MERCAT DE TREBALL AVUI EN DIA ............................................. 12 5. NOVES NECESSITATS, NOUS LLOCS DE TREBALL ........................ 13 6. PERFIL DE LA PERSONA TREBALLADORA ....................................... 14 7. EN BUSCA DE LA PRIMERA OPORTUNITAT ..................................... 15
MARC PRÀCTIC 8. EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ A LES TERRES DE L’EBRE ................. 18
TREBALL DE CAMP 9. EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR .............................................. 33 9.1 Introducció ....................................................................................... 33 9.2 Complexitat del mercat de treball a Alcanar .................................... 34 9.3 Anàlisi de les entrevistes ................................................................. 35 10. CONCLUSIONS FINALS ....................................................................... 44 11. AGRAÏMENTS ....................................................................................... 46 12. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................... 47 13. ANNEXOS ............................................................................................. 49
4
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
1. INTRODUCCIÓ En
aquests moments podem afirmar que vivim en un món ple de canvis i el
concepte de feina i vida laboral també evolucionen, així com el mercat laboral en el que ens trobem, les tendències d’aquest, els sectors que generen més ocupació... Sempre he considerat aquest fenomen un tema especialment interessant, ja que durant aquest període de crisi econòmica que el nostre país esta sofrint, el deteriorament del mercat laboral ha estat i continua sent, una de les majors i més constants preocupacions de la societat. Quan parlo de deteriorament no em refereixo només al deteriorament de les xifres amb gran destrucció d'ocupació i augment de l'atur, sinó també a les condicions laborals en què es troben els que sí tenen feina i les condicions de les noves ofertes laborals quan aquestes existeixen. Per això, des d’un bon principi vaig decidir que volia que el meu treball girés al voltant del mercat de treball. Aquest camp, com podem observar, és increïblement ampli per poder ser estudiat, canviant i diferent depenent del país, la regió i fins i tot, dins d’una mateixa ciutat. Per aquesta raó, vaig haver de marcar uns límits en la meva recerca i definir-la dins d’un àmbit proper i familiar, com és el meu poble. El document que teniu a les mans es divideix en tres blocs: un marc teòric, un marc pràctic i un treball de camp. En el primer s’explica de manera breu i general el mercat de treball, la seva evolució i l’adaptació de les persones a les noves necessitats... D’altra banda, en el marc pràctic es fa una anàlisi de l’evolució de l’ocupació a les Terres de l’Ebre, així com els municipis per especialitat. Finalment, en el treball de camp s’estudia la situació actual amb els diferents punts de vista de les empreses del poble i els seus treballadors. És important conèixer el mercat laboral per conèixer la situació actual d’aquest i la previsió sobre la seva evolució, perquè el candidat conegui els valors de l’empresa o de l’entorn laboral en el qual es vol moure, i estigui molt preparat per aconseguir un lloc de treball per sobre de la competència. Per això es necessari conèixer les característiques que defineixen el perfil d’ocupació.
5
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Aquest treball m’ha permès descobrir, conèixer i estudiar el mercat de treball, una eina clau per veure la situació tant econòmica com social en què estem situats, quin és el nostre teixit laboral i així entendre els índexs de benestar o la vulnerabilitat social del nostre poble.
6
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
2. METODOLOGIA El mercat de treball era un tema relativament nou per a mi, per la qual cosa no disposava dels coneixements necessaris per poder realitzar una hipòtesi prèvia, per això, el meu treball de recerca és un d’estudi a partir d’un tema. Les primeres setmanes va ser difícil decidir l’enfocament definitiu del treball i trobar el fil conductor de tota la informació que disposava. Primerament, vaig estructurar el que seria el treball en diferents parts, el marc teòric, el mar pràctic, el treball de camp i les conclusions. El marc teòric, elaborat a partir de la recerca d’informació a través d’Internet i amb l’ajut de Judith Sancho, que és l’encarregada de portar el servei d’orientació laboral a l’Ajuntament d’Alcanar, dintre de la Regidoria d’Empresa, Comerç, Indústria i Ocupació. Ella va ser la que em va facilitar uns documents de la Universitat Rovira i Virgili per poder començar a extreure dades juntament amb les pàgines d’Internet del SEPE (Servicio Público De Empleo), IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), i l’observatori de treball de la Generalitat de Catalunya. La xarxa em va ser de gran ajuda pel fet d’oferir gran quantitat d’informació que no està al nostre abast, ja que em va permetre cercar articles, notícies i estudis i també per brindar-me l’oportunitat de contactar amb persones que no vaig poder entrevistar a causa de la distància. És però el treball de camp la part més important, base d’aquest treball,que vaig començar el mes de juliol. Per realitzar una recerca s’ha de constituir un banc de dades, motiu pel qual vaig dissenyar vàries entrevistes a empreses, treballadors en actiu, treballadors aturats, president de la FECOAL i al regidor d’Empresa, Comerç, Indústria i Ocupació, que van respondre molt amablement.
7
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
La part negativa va ser l’empresa CEMEX, la qual després de contactar amb els seus representants vàries vegades i finalment quedar que respondrien les meves preguntes, no ho van fer, sense donar cap tipus d’explicació ni disculpa. A l’hora d’escollir les empreses per a fer les entrevistes vaig pensar en CEMEX i Reverter indústries, tot i que a priori pugui parèixer que no són empreses molt significatives per al poble perquè no es dediquen ni a la taronja ni als vivers, però sí que tenen un gran nombre de gent ocupada. És per això que vaig incorporar també la Cooperativa exportadora d’agris i Vivers Alcanar a l’estudi, ja que aquestes empreses han estat sempre el motor del creixement econòmic del nostre municipi. A més de les empreses i els esmentats anteriorment, també he realitzat entrevistes a: -
Treballador de més de 55 anys que treballa fora del poble.
-
Treballador de més de 55 anys que treballa fora del país.
-
Treballadors ocupats a poblacions veïnes.
-
Treballadors del camp.
-
Treballador universitari a l’estranger.
-
Treballador ocupat al poble.
-
Aturats.
He buscat que el perfil de les persones entrevistades sigui força divers, des de persones representatives del món empresarial a diferents treballadors amb situacions laborals molt diverses i aturats. Vaig pensar en fer l’anàlisi del primer trimestre del 2015 perquè l’actualització del segon trimestre no es va fer fins al 23 de juliol, i jo ja havia començat en la recerca de dades. Una vegada recollida la informació dels diferents estudis, classificats els resultats i elaborats els gràfics vaig poder començar a redactar el meu treball de recerca.
8
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evoluciรณ o involuciรณ?
MARC TEร RIC
9
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
3. EL MERCAT DE TREBALL Article 35 de la constitució. Tots els espanyols tenen el dret de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per a satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas pugui fer-se discriminació per raó de sexe.1
El
mercat de treball podem definir-lo com l’oferta i la demanda de llocs de
treball dels que disposa una societat. El mercat laboral és molt dinàmic, inestable i canviant. La informació sobre les tendències del mercat laboral actual i dels sectors que generen ocupació és bàsic per situar-nos en la realitat del món del treball. Per això, s’ha de mantenir una actitud activa, dinàmica, oberta i adaptable als canvis i noves situacions que presenta. Per poder prendre una decisió en relació amb l'objectiu professional que es busca, cal conèixer com funciona el mercat de treball de la zona, quines són les feines que hi ha i quines se’n poden crear. El mercat laboral ha patit canvis importants en els últims anys, tant en l'aspecte sociològic, com en l'econòmic i el tecnològic. Aquests canvis han propiciat la desaparició d'algunes feines i l'aparició d'unes altres. Conèixer la situació actual del mercat laboral i les previsions de la seva evolució beneficia a l'hora de fixar objectius professionals.
1
Article de la Constitució Espanyola que he traduït.
10
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
3.1 EVOLUCIÓ DEL MERCAT LABORAL A grans trets el mercat laboral actual ha evolucionat molt durant els darrers anys provocant:
Increment de la presència de la dona en més sectors professionals.
Augment de la producció, però reducció dels llocs de treball.
Aparició de noves professions.
El sector serveis és el que ocupa més persones.
Augment
de
les
petites
empreses
en
grans
nuclis
urbans,
descentralització productiva.
Forta competència entre les empreses.
Augment de la mecanització, ús generalitzat de robots i automatismes industrials.
Implicació de les persones treballadores en el funcionament de l'empresa, cada vegada es valora més la capacitat d'organització i la iniciativa.
Necessitat d'aprendre i adaptar-se als canvis tecnològics en moltes professions o oficis.
Reducció de la jornada laboral.
Augment d'oportunitats on es treballa amb informació, gràfics, dades, estudis...
Disminució de l'activitat del sector agrari.
11
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
3.2 SITUACIÓ DE L’OCUPACIÓ Les opcions quant a classes de treball del mercat laboral es redueixen a:
Treball per compte propi (generes el teu propi lloc de treball) És divideix en dos grups: -
Independent (que considera que està capacitat, amb qualificació, mitjans i interessos que li permeten establir-se de forma individual)
-
Associat (consideren que unint les capacitats, mitjans i interessos aconseguiran dur a terme el projecte professional)
Treball per compte aliè (el lloc de treball es generat per altres) Que pot subdividir-se en dos grans grups: -
Les empreses privades (depenen del capital privat)
-
L’administració pública (depenen del fons públic)
4. EL MERCAT DE TREBALL AVUI EN DIA Hem
passat de treballar en una empresa tota la vida, en un contracte fix a
trobar-nos en empreses que demanen treballadors i treballadores amb perfils molt determinats i amb unes relacions laborals caracteritzades per contractes temporals, jornades adaptades a les necessitats de les empreses i la coexistència d’atur i ocupació en la vida laboral de les persones treballadores. Per tant, els empresaris estan demanant un perfil de treballador que estigui més capacitat professionalment, més polivalent en les seves funcions i amb una major flexibilitat contractual.
12
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
5. NOVES NECESSITATS, NOUS LLOCS DE TREBALL Hi
ha una sèrie d’activitats que a hores d’ara poden generar nous llocs de
treball com:
Serveis a domicili: com a causa de l’envelliment de la població s’incrementaran les empreses dedicades a tenir cura de persones, lliurament de menjars a domicili, serveis de companyia a casa, catering o cura d’animals i plantes,etc
Atenció a la infància: es tracta de feines de cangur, llar d’infants,etc.
Tecnologies de la informació i la comunicació: feines en empreses subministradores d’ordinadors, fax, telefonia, etc
Ajuda a persones joves amb dificultats d’inserció.
Millores en l’habitatge: empreses dedicades a rehabilitar edificis, articles de bricolatge...
Sistemes de seguretat: agències, consultories de seguretat...
Transports col·lectius locals: empreses que incorporen noves tecnologies.
Comerços de proximitat: venda d’aliments precuinats...
Turisme i desenvolupament cultural local: guies turístiques, cases rurals...
Sector audiovisual: Programari informàtic a mida, empreses de creació de vídeos interactius...
Aprofitament dels espais públics urbans.
Revaloració del patrimoni cultural.
Medi ambient: tractament de residus, gestió de l’aigua, regulació de la contaminació...
13
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
6. PERFIL DE LA PERSONA TREBALLADORA Les
empreses valoren que les persones candidates als llocs de treball
acompleixin els aspectes següents:
Disponibilitat horària
Implicació amb l’objectiu de l’empresa
Polivalència i adaptabilitat
Motivació per realitzar formació
Seguretat en un mateix
Responsabilitat
Capacitat de treballar en equip
Iniciativa i capacitat de previsió
Actituds, comportaments i maneres de ser d’una persona que està buscant feina que facilita trobar-la:
Tenir un objectiu en la recerca de feina
Buscar feina en qualsevol tipus d’ocupació
Estar informat
Formar-se contínuament
Adaptar-se a les necessitats de l’empresa
Fer allò que ens proposen per tal d’assolir l’objectiu professional
Ser actiu en la recerca de feina
Seguir els impulsos i les intuïcions per trobar feina
Segons, L’Article 3 de l’Estatut de Treballadors Els drets i les obligacions que afecten la relació laboral es regulen: a) b) c) d)
Per les disposicions legals i reglamentaries de l’Estat. Pels convenis col·lectius. Per la voluntat de les parts, manifestada en el contracte de treball. Pels usos i els costums locals i professionals.
14
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Si revisem la normativa laboral ens trobem amb el Contracte de treball que: És l’acord entre empresari i treballador mitjançant el qual es presten uns serveis per compte de l’empresari a canvi d’una remuneració. L’Estatut dels treballadors és el marc legal on es regulen les diferents formes de contractació.
7. EN BUSCA DE LA PRIMERA OPORTUNITAT Els joves d’avui en dia tenen clar que la seva generació estarà marcada durant un temps per la crisi, no els ha tocat el millor moment per a titular-se i sortir al mercat de treball, ja que allí hauran de competir amb milers d’aturats. Com es col·locaran aquests joves? Segons el consell de treball econòmic i social de Catalunya pronostica que quasi la meitat trobarà treball mitjançant els seus contactes (amics...) el que s’anomena “networking”, mentre que la via més tradicional, la d’enviar currículums a empreses, sols servirà per a col·locar un 20%. Menys comú és l’opció de fer pràctiques prèvies en una empresa per a posteriorment començar a treballar en ella, això vindria a ser un 3% i molt més escàs és el percentatge dels que decideixen crear el seu propi negoci. Si així i tot el primer treball es fa d’esperar sempre quedarà l’opció de provar sort a l’estranger. Preguntats els alumnes de 2n de BAT sobre el mercat de treball d’Alcanar, la majoria creuen que segons la carrera que volen estudiar no tindran moltes opcions de quedar-se a treballar al poble. Pensen que el seu lloc estarà més aviat a les capitals o fins i tot a l’estranger...
15
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evoluciรณ o involuciรณ?
MARC PRร CTIC
16
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evoluciรณ o involuciรณ?
17
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
8. EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ A LES TERRES DE L’EBRE
Evolució en l’afiliació a la Seguretat Social (Terres de l’Ebre)
6 4 2 0 -2 -4 -6 -8 1t 2010
1t 2011
1t 2012
1t 2013
1t 2014
1t 2015
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
En aquest gràfic es pot veure com en el primer trimestre del 2015 el creixement d’afiliats a la Seguretat Social ha estat del 5% a les Terres de l’Ebre, que han superat amb més d’un 1% a les de Catalunya. L’afiliació a la Seguretat Social a Terres de l’Ebre ha crescut fins a nivells que no es veien des d’abans de l’inici de la crisi. Podem observar que per primera vegada des de l’any 2010 hi ha hagut un increment positiu. El mínim va ser al primer trimestre del 2012, on va arribar a un -7%.
18
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Afiliació a la Seguretat Social per comarques
12
10,9
10
8,5
8 5,1
6
3,9
3,2
4 2,3 2
1,7
2,2
2
1,9
1,7 0,7
1,4
0 -2
Montsià
Baix
Ribera d'Ebre
-1,3 -1,1 Ebre
-0,7
Terra Alta
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
2t 2014
3t 2014
4t 2014
1t 2015
L’acceleració del creixement ha estat més o menys igual en totes les comarques entre dos i tres punts percentuals. El creixement més elevat es dóna a la Ribera d’Ebre, amb un 10,9%. Al Montsià el creixement ha estat del 5,1%, influït majoritàriament per la construcció, mentre que al Baix Ebre és inferior al 3,9%. I per últim, a la Terra Alta, ha estat més moderat, amb un creixement superior al 3%.
19
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Afiliació de la Seguretat Social per municipis
30 25 20 15 10 5 0 -5
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
Com podem observar, en aquest primer trimestre del 2015, les poblacions d’Ulldecona i Santa Bàrbara són les que han tingut una davallada més gran d’afiliacions a la Seguretat Social, i els municipis que han tingut un creixement més gran d’afiliacions han estat: Mora d’Ebre i Sant Carles de la Ràpita. El creixement de Mora d’Ebre és degut sobretot a les activitats relacionades amb els serveis socials (l’hospital passa a gestionar-lo una empresa privada, SAGESA) i a Sant Carles de la Ràpita ha contribuït al creixement la combinació de l’hostaleria amb el comerç, i la construcció. A Alcanar puja l’hostaleria amb el turisme de les Cases d’Alcanar i les indústries, una bona part és degut a la fàbrica de ciment (CEMEX) i els serveis empresarials que contribueixen en el mateix percentatge.
20
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Afiliació de la Seguretat Social per activitats en municipis de més de 4000 habitants i contribució dels municipis al creixement de l’afiliació sectorial i global, primer trimestre del 2015 (percentatges)
14 12 10 8 6 4 2
Series1
0 -2 -4
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
Alcanar L’Ametlla de Mar Amposta La Sènia Móra d’Ebre Roquetes La Ràpita Tortosa Ulldecona Deltebre L’Aldea Total municipis
Agric.
Ind. Manuf.
Constr.
Comerç
Trans.
Host.
Serv. Empr.
Serv. Soc.
Resta
Total
-0,7
0,5
-0,1
-0,1
0,2
1,6
0,9
0,0
0,0
0,2
0,1
0,1
0,9
-0,1
-0,3
3,3
-0,1
0,3
-2,4
0,3
3,0 0,2
1,5 0,1
2,8 -0,5
1,0 0,2
1,3 -0,9
1,4 0,0
0,8 0,5
0,3 0,1
1,1 0,3
1,2 0,1
0,2
0,2
0,3
0,1
0,1
0,6
0,7
4,8
-0,2
1,2
-0,1 0,1 -0,1 0,1 0,6 0,1
0,0 0,1 0,9 0,3 0,6 0,1
0,5 1,7 1,1 0,2 0,3 0,9
0,5 0,8 1,5 -0,3 -0,4 -0,1
0,4 2,1 -4,1 0,2 0,7 0,1
0,1 4,0 0,4 -0,2 2,3 -0,2
0,1 0,4 3,4 0,0 0,0 -0,1
0,2 1,1 1,1 0,0 0,3 0,1
-0,2 -0,2 2,1 -2,1 -0,1 -0,2
0,2 1,0 1,1 -0,1 0,3 0,1
3,5
4,3
7,9
3,2
-0,4
13,1
6,7
8,3
-1,4
5,6
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
21
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
En aquest gràfic podem veure com és l’hostaleria la que té un creixement més gran, amb un 13,1%, això potser degut a l’avançament de la Setmana Santa. També creixen els serveis socials, en un 8,3%, on cal dir que té molt a veure Móra d’Ebre amb el canvi de gestió de l’hospital a l’empresa SAGESA, tal com ja he comentat anteriorment, encara que la Ràpita i Tortosa també contribueixen un 1,1% cadascun. També cal destacar l’increment de la construcció, que assoleix el 7,9%, aquest increment s’explica en bona part per la bona evolució que ha tingut Amposta amb un 2,8% i la Ràpita amb un 1,7% i igualment podem observar els serveis empresarials amb un increment del 6,7%. La Ràpita és la responsable del creixement de l’hostaleria amb una contribució del 4%, juntament amb l’Ametlla de Mar amb un 3,3% i Deltebre amb un 2,3%. Tortosa és el principal municipi on més creixen els serveis empresarials, amb un 3,4%, mentre que Amposta és la població on creix la indústria un 1,5% Per contra, podem observar que sols hi ha descens en els transports, amb un -0,4% i en la resta de sectors on s’inclouen les indústries extractives, amb una davallada de l’1,4%.
22
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Atur registrat
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
Fent un recull de dades, cal recordar doncs que l’atur va augmentar a Catalunya en 1500 persones en el primer trimestre del 2015 respecte del mateix període de l’any anterior. L’estacionalitat típica del primer trimestre de l’any ha pesat negativament en les estadístiques laborals d’aquest 2015. Normalment és un període en què els contractes laborals, per les campanyes de Nadal, es rescindeixen i no se’n tornen a generar més fins a la Setmana Santa. Tot i així, l’atur ha arribat fins al 8,9% durant el primer trimestre del 2015, això conforma “la tendència positiva dels darrers trimestres”, “encara que queda molta feina a fer” tal com va dir Joan Aregio, secretari d’Ocupació i Relacions Laborals de l’EPA (Enquesta de Població Activa)
23
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Atur per comarques a les Terres de l’Ebre
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
Com es pot observar, la caiguda de l’atur en el primer trimestre del 2015 s’ha accelerat en totes les comarques menys a la Ribera d’Ebre. En aquesta comarca, la caiguda ha estat la més escassa de les quatre. Per contra, la caiguda més important es dóna a la nostra comarca, el Montsià.
24
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Atur per municipis (Taxa d'atur aparent, en %)
18 16 14 12 10 8 6 4 2 0
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
Observant aquesta gràfica en què s’han agafat els municipis més grans de les Terres de l’Ebre, podem veure que la Sénia, Deltebre i Móra d’Ebre són els que tenen una taxa d’atur més elevada aparentment, mentre que Flix, Alcanar, Gandesa i l’Ametlla de Mar tanquen el trimestre amb una taxa d’atur aparent que baixa el 11%.
25
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Aturats a les Terres de l’Ebre per grups d’edat i global
Variació interanual
Contribucions al
(%)
creixement (%)
2.279
-12,4
-2,0
30 a 39 anys
3.564
-16,8
-4,4
40 a 49 anys
3.991
-9,4
-2,5
50 i més anys
5.061
0,0
0,0
Total
14.786
-38,6
-8,9
Tram d’edat
Mitjana aturats
Fins a 30 anys
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
L’atur cau en tots els grups d’edat, llevat dels més grans de 50 anys en què s’estabilitza. En proporció al nombre d’aturats, el grup de persones de 30 anys és el que explica en gran part la caiguda de l’atur amb una contribució al creixement del 4,4%. La resta de la caiguda s’explica gairebé a parts iguals entre les persones de 40 anys i els menors de 30 anys, amb contribucions del 2,5% i 2%, respectivament.
26
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Aturats a les Terres de l’Ebre per nivell formatiu assolit
Nivell formatiu assolit Sense estudis Estudis primaris incomplets Estudis primaris complets Programes de formació professional – Estudis secundaris Educació general – Estudis secundaris Tècnics – professionals superiors – Estudis post secundaris Universitaris primer cicle – Estudis post secundaris Universitaris segon i tercer cicle – Estudis post secundaris Altres estudis post secundaris TOTAL
Mitjana Aturats 398 561 966
Variació Interanual -10,4 -9,5 -7,0
Contribucions al creixement -0,3 -0,4 -0,4
1.327
-7,8
-0,4
9.948
-8,5
-0,7
858
-11,4
-5,7
259
-29,6
-0,7
464
-4,0
-0,7
5 14.786
15,4 -72,8
0,0 -9,4
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
La caiguda de l’atur ha estat generalitzada sense tenir en compte el nivell formatiu assolit. Destaca la caiguda de l’atur entre els universitaris de primer cicle quasi un 30%. Així mateix, els aturats amb estudis de Formació Professional superior i dels aturats sense estudis en un 10% aproximadament. Pel que fa als aturats amb estudis EGB o ESO, la caiguda ha estat del 8,5%.
27
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Aturats a les Terres de l’Ebre per perfil d’ocupació
Perfil d’ocupació (CCO-09) Militars Directors i gerents Professionals científics i intel·lectuals Tècnics i professionals de suport Empleats oficina comptables i administratius Treballadors restauració, personals i venedors Treballadors activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres Artesans, treballadors indústries i construcció Operadors instal·lacions i màquines, i muntadors Ocupacions elementals TOTAL
Mitjana Aturats 2 81 514 944 1.264 2.765
Variació Interanual 16,7 -22,4 -9,2 -10,9 -8,7 -3,8
Contribucions al creixement 0,0 -0,1 -0,3 -0,7 -0,7 -0,7
324
-10,4
-0,2
2.683
-14,4
-2,8
1.309
-15,3
-1,5
4.900 14.786
-5,8 -84,2
-1,9 -8,9
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
L’atur ha caigut en totes les principals categories d’ocupació. També ho ha fet entre els treballadors de la restauració i el comerç. No obstant això, els grans descensos s’han donat entre els treballadors industrials i de la construcció, els operaris i els treballadors no qualificats són els que han aportat amb contribucions al creixement de 2,8; 1,5 i 1,9 respectivament.
28
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
I.
Afiliats per municipis de la demarcació
Baix Ebre
Aldover Alfara de Carles L’Ametlla de Mar Benifallet Xerta Paüls El Perelló Roquetes Tivenys Tortosa Deltebre Camarles L’Aldea L’Ampolla TOTAL
Aturats 1r Trimestre 51 31 503 39 74 34 165 702 51 3.110 1.130 269 317 224 6.700
Variació interanual -15,5 8,1 -13,2 -6,4 -29,4 -11,4 -10,0 -13,5 -7,8 -6,3 -9,0 -10,6 -0,5 -5,7 -8,5
Taxa atur 9,5 13,4 10,9 9,4 9,6 9,8 8,5 12,6 10,2 14,0 14,9 12,0 11,0 9,9 12,9
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
II.
Montsià
Alcanar Amposta La Sénia Freginals La Galera Godall Mas de Barberans Masdenverge S. Carles de la Ràpita Santa Bàrbara Ulldecona Sant Jaume d’Enveja TOTAL
Aturats 1r Trimestre 607 1.961 658 19 42 44 27 89 1.173 327 530 288 5.767
Variació interanual -12,9 -14,3 -8,3 -24,7 -26,3 -5,7 -13,0 -10,4 -7,1 -4,3 -7,0 -12,3 -10,8
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
29
Taxa atur 9,6 13,8 16,9 7,6 8,3 11,3 7,1 12,2 12,1 13,5 11,7 13,1 12,4
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
III.
Ribera d’Ebre
Ascó Benissanet Flix Garcia Ginestar Miravet Móra d’Ebre Móra la Nova La Palma d’Ebre Rasquera Riba-roja d’Ebre Tivissa La Torre de l’Espanyol Vinebre TOTAL
Aturats 1r Trimestre 114 63 220 36 56 42 547 289 16 43 77 127
Variació interanual 7,5 -9,6 -12,8 9,1 -18,4 12,4 0,8 -5,8 8,9 -11,6 -12,2 5,0
Taxa atur 10,3 7,7 9,1 10,8 11,0 9,0 14,9 13,6 7,7 8,4 10,3 11,8
44
-6,3
11,1
42 1.717
-3,8 -3,5
14,8 11,7
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
IV.
Terra Alta
Arnes Batea Bot Caseres Corbera d’Ebre La Fatarella Gandesa Horta de Sant Joan El Pinell de Brai La Pobla de Massaluca Prat de Comte Vilalba dels Arcs TOTAL
Aturats 1r Trimestre 16 77 20 15 53 58 198 64 57
Variació interanual -3,9 2,2 0,0 15,8 -7,1 -8,9 -14,2 -16,6 -14,5
Taxa atur 6,5 6,6 5,7 9,1 7,4 9,6 9,9 8,7 8,7
15
0,0
7,8
7 24 603
-18,5 6,0 -9,3
7,6 6,1 8,2
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
30
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució? A l’estudiar les dades d’atur de les Terres de l’Ebre observem que hi ha 14.786 aturats, que en el primer trimestre de 2015 ha baixat la taxa d’atur amb un 8,9% i s’ha situat en el 12,4%. Per comarques podem observar que les xifres són molt uniformes. A la comarca del Montsià, amb el 10,8% de baixada i amb un atur total del 12,7%. A Amposta, la capital, amb una baixada del 14,3% i un atur total del 13,8%. I la Sènia, que és el poble amb més atur de la comarca, amb una baixada del 8,3% i un atur total del 13,5%. Ribera d’Ebre, que amb Terra Alta són les comarques més petites quant a població, tenen també unes dades d’atur molt similars. Ribera d’Ebre té una baixada del 3,5% i un atur total del 11,7%. Móra d’Ebre, la capital, té una pujada de l’atur del 0,8% i un atur total del 14,9% i marca el sostre de la comarca. Terra Alta, amb una baixada del 5,3% i un atur total del 12,4%, està amb la mitjana de les estadístiques. Gandesa, la capital, amb una baixada del 14,2% i un atur total del 9,9% marca la millor tendència. I Bot és el poble amb menys atur amb el 5,7%.
Municipis per especialització: • Agricultura: Alcanar, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Santa Bàrbara, Aldover, Alfara de Carles, Benifallet, Paüls, Tivenys, Benissanet, Garcia, Ginestar, Miravet, la Palma d'Ebre, Rasquera, Tivissa, la Torre de l'Espanyol, Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Vilalba dels Arcs. • Indústria: Amposta, la Sénia, Masdenverge, Ulldecona, Xerta, Camarles, l’Aldea, Gandesa, el Pinell de Brai. • Construcció: Freginals, Sant Jaume d'Enveja, el Perelló, Deltebre, Flix, Móra la Nova, Horta de Sant Joan. • Serveis: Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, Roquetes, Tortosa, l’Ampolla, Ascó, Móra d’Ebre, Riba-roja d’Ebre, Vinebre.
31
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evoluciรณ o involuciรณ?
TREBALL DE CAMP
32
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
9. EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR
Població: 9637 habitants Superfície: 47,1 m2 Densitat: 204,6 hab./ m2
9.1 INTRODUCCIÓ Alcanar és un municipi de la comarca del Montsià, del Principat de Catalunya situat a l'extrem sud, al límit amb el País Valencià. La població del qual és de 9.637 habitants. El seu nucli principal és eminentment agrícola, especialitzat en cítrics, mentre el nucli costaner està especialitzat en la restauració. La complexitat del terme i no la seva extensió és el que fa problemàtic el terme d’Alcanar, ja que fa de frontera entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. Per una banda, la frontera del riu Sènia és cada cop més administrativa, però la vinculació amb Vinaròs (País Valencià) és més forta per raons econòmiques, tant en els comerços com els serveis. I per un altra banda el sistema sanitari i l’administració porten els canareus cap a Amposta i Tortosa. Escoltant la gent gran del municipi, família, amics, veïns... i parlant de temes de treball té conten que fa anys una de les primeres empreses espanyoles de producció de sucs de taronja va voler instal·lar-se a Alcanar, però els estudis de l’empresa ho van descartar perquè llavors els treballadors del poble no volien treballar a les indústries, ja que en aquell moment els pagesos guanyaven més diners que els obrers, també va influir que Alcanar no tenia
33
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
definit un polígon industrial. Alguna cosa pareguda va passar quan es va posar en marxa la fàbrica del ciment, i els treballadors de la fàbrica van venir de Vinaròs i la Ràpita.
9.2 COMPLEXITAT DEL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR El mercat de treball a Alcanar és sobretot agrícola, al mateix temps podem afirmar que és molt complex perquè l’agricultura canareva es troba a cavall de dos sectors, els cítrics i els vivers. En els cítrics la recol·lecció va d’octubre fins a març tenint el pic més fort de treball entre novembre i desembre. En el període fort de la collita solen venir persones de fora a treballar en la recol·lecció, el problema és que es tracta d’un treball temporal. En els vivers, el conreu es fa de març /abril a octubre i els plantons s’arrenquen de novembre a juny. La gent que treballa als vivers, la majoria hi treballen tot l’any, excepte alguns estudiants, que aprofiten l’estiu per a guanyar-se algun “euret”. A Alcanar tothom depèn, en major o menor grau, del sector dels cítrics. I com que en aquest moments ens trobem en una crisi del sector citrícola, tothom comença a prendre consciència de la conveniència de crear fonts de riquesa independents dels cítrics. És sobretot la costa el que fa a Alcanar un municipi amb molt de potencial turístic.
34
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
9.3 ANÀLISI DE LES ENTREVISTES De l’entrevista amb el regidor d’Empresa,Comerç,Indústria i Ocupació, Jordi Monfort Callarisa2 he pogut extreure les següents conclusions: El mercat de treball està actualment sobre qualificat, això ho explica el fet que cada vegada hi ha més titulats superiors, una oferta que no s’adequa a la demanda del mercat. Això fa que aquests titulats acabin desenvolupant feines pensades per a tècnics. Alcanar, com és lògic, tampoc s’ha lliurat de la crisi econòmica del 2007, amb clares repercussions per a l’economia d’aquest. Això s’ha vist molt clarament en el sector de la construcció i també el sector serveis. El sector de construcció ha estat i segur que seguirà estant un sector clau en l’economia, no sols econòmicament sinó també per la relació que manté amb la resta d’activitats productives i de serveis. El sector serveis es veu principalment afectat com a conseqüència de la precarietat cada vegada major de la població que redueix el consum i això perjudica les petites empreses i negocis. Sobre l’augment de l’agricultura es veu clar que cal un gran volum de mà d’obra per a les tasques de recol·lecció dels fruits i per al treball en els vivers de plantons. La població d’Alcanar aporta més del 50% de la producció catalana de cítrics i també més del 75% de la producció estatal de plantons de cítrics. Això fa que sigui un sector en què no s’hagi notat tant la crisi, tot i que igualment s’ha notat molt. Abans de començar aquest treball, jo no era conscient que a Alcanar des de l’octubre fins al març hi ha una activitat frenètica de la gent del poble, i d’altres poblacions, també d’immigrants. Està clar que Alcanar sempre ha tingut problemes a l’hora d’establir una zona industrial, i el que tenim clar tots els canareus és que quan es parla d’indústria 2
ANNEX I . Entrevista al regidor d’ocupació, empresa, comerç i ocupació.
35
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
al terme d’Alcanar ningú dubta a referir-se a CEMEX. Aquesta fàbrica, ha donat lloc a altres indústries auxiliars, també disposa d’un port propi a la Martinenca. Se sap que hi ha un acord signat entre els Ports de la Generalitat i CEMEX que ajudarà a impulsar l’activitat de la fàbrica i això crearà ocupació. La indústria s’ha de desenvolupar de manera que no perjudiqui el desenvolupament del sector turístic, ja que aquest és el sector on hi ha dipositades més esperances a l’hora de la creació de llocs de treball. Els canareus s’han preocupat per tot el que es refereix als cítrics i s’han oblidat de la costa. Però ara, amb les dificultats del sector, tothom comença a prendre consciència de la conveniència de crear riquesa independent dels cítrics. Cal tenir present que els joves que cursen estudis superiors després voldran tenir llocs de treball ben remunerats
al poble, i per poder oferir-los serà
necessari diversificar l’economia d’Alcanar. Resulta evident que si l’economia no canvia, difícilment podran quedar-se. A continuació passo a detallar les conclusions que he pogut extreure de l’entrevista al president de la FECOAL Ramon Marti3. Analitzant-la, podem extreure dades de com està el mercat de treball en el comerç. El comerç minorista a Alcanar pateix una crisi, degut a què la gent sol anar a comprar a municipis més grans, sobretot en equipament personal i complements. El nombre de fugues en la compra de vestit i de calçat és molt elevada, perquè aquest sector es caracteritza per una compra motivada per la varietat de productes, cosa que no es pot trobar a Alcanar i sí a Vinaròs, per exemple. El canareus diuen que compren allà perquè tenen més oferta comercial. Es pot afirmar així que hi ha un hàbit de compra, ja tradicional, d’auto proveirse dels productes de primera necessitat al mateix poble, però no així de producte de compra més lúdica. 3
ANNEX II. Entrevista al president de la FECOAL.
36
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Les noves formes de comerç com són les zones comercials, amb un centre comercial i tendes al voltant apareixen com a molt pertorbadores. D’una banda es veuria bé que s’implementés una zona comercial, ja que el públic seria el que ara es desplaça fora, encara que si les tendes del voltant estiguessin instal·lades al poble es creu que no es podria mantenir degut a l’increment de les despeses que això suposaria. Alcanar en aquests moments no ha estat escollida encara com a zona per establir aquestes superfícies comercials (tot i que una va estar a punt d’aparèixer en la zona de les Cases d’Alcanar on ara trobem la urbanització de Roca Tallada), però pateix la influencia d’implantacions properes, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs, sobretot. Si s’hi instal·lés algun tipus de superfície comercial “tipus Mercadona”, la qual ja fa temps que se sent parlar, però no acaba d’arribar, faria reduir el tipus de supermercats, i al mateix temps provocaria una renovació del comerç local per tal de poder atreure visitants d’Ulldecona, les Cases i Alcanar-Platja. Podem destacar també que s’està canviant l’actitud passiva que podien tenir els comerciants abans, en què s’havien trobat el negoci dels seus pares que ells havien de continuar. Ara trobem comerços de nova creació on els comerciants s’han de reciclar i tenen una cultura comercial basada en l’atenció del client i el màrqueting. El comerç a Alcanar quant a creació de llocs de treball s’ha de tenir molt en compte, ja que a més de crear llocs de treball, el treball és més estable que en altres sectors. Els comerços que aporten més treballadors són els de l’alimentació, tenint com a màxims exponents el Bonpreu, Bonarea, Dia...així com forns de pa, carnisseries etc. Si agafem i fem l’anàlisi de l’entrevista amb el Sr. Federico Tarazona gerent de la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar S.C.C.L.4, podem veure que és de les empreses que més nombre de treballadors té, però al mateix temps hem de tenir en compte que es tracta d’un treball temporal, de sis mesos a l’any 4
ANNEX III. c. Entrevista a la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar S.C.C.L.
37
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
aproximadament, amb un tipus de contracte fixe discontinu majoritàriament, i la resta eventuals. Si seguim observant veiem que les franges d’edat en què se situen més treballadors és entre 20 i 30 anys, la majoria dels quals són dones que treballen al camp quan són joves. Podem observar que la cooperativa no ha notat la crisi econòmica com a tal, ja que asseguren que ells tenen la seva pròpia crisi. Però sí que podem constatar la crisi del mercat laboral a Alcanar en l’apunt que es demostra que un gran nombre de candidats a ofertes de feina d’administratiu són llicenciats. Cada vegada és més habitual que la gent desenvolupi tasques de rang inferior a la seva formació professional. Existeix un clar desajust entre els treballadors oferts i el perfil sobre qualificat que actualment busca feina. Analitzant l’entrevista de la Sra Núria Reverter ,Directora General de Reverter Indústries5 veiem que és una empresa industrial que abans del 2008 estava a expenses del funcionament de la fàbrica del ciment, però ara en aquests moments podem afirmar que ha començat a exportar i a fer front a la crisi per ella mateixa, essent una de les empreses que té més treballadors ocupats després de la cooperativa o empreses viveristes, uns 40 treballadors en aquests moments. Quant a les franges d’edat en la que hi ha més gent ocupada és entre 30 i 50 anys. La principal oferta de mà d’obra industrial a Alcanar són els joves, és per això que trobem que tenen dos treballadors amb contracte dual, que és un tipus de contracte d’estada de l’alumne a l’empresa com a treballador amb tots els seus drets i deures. Dos més tenen un tipus de contracte per a la formació, són contractes per a major de 16 anys i menors de 21 que dediquen com a mínim un 15% de la jornada de treball a la formació. Finalment, un contracte de pràctiques en que la finalitat és adquirir una formació pràctica adequada al
5
ANNEX III. a. Entrevista a Reverter Indústries
38
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
nivell d’estudis cursats, aquest contracte s’ha de fer abans que transcorrin 5 anys des de l’acabament dels estudis. Crec que la indústria requereix d’una mà d’obra més especialitzada que la dels treballadors agraris, a més a més ofereix unes perspectives de continuïtat més grans i uns salaris més alts que la mitjana del sector agrari, a part d’un volum de contractes fixos superiors. Per tant, s’ha d’impulsar la indústria perquè generi una ocupació de qualitat. Les principals empreses d’Alcanar podem afirmar que són els vivers, i una de les primeres seria Vivers Alcanar, analitzant l’entrevista amb el Sr.David Millan6 Cap de producció, podem veure que en aquests moments té ocupades a 80 persones després d’haver hagut de prescindir d’un 20% de treballadors a causa de la crisi. Per franges d’edat tenim que un 40% és de menys de 45 anys i un 60% de més de 45 anys. El perfil de treballador més demanat per les empreses de vivers o agràries és el de peó eventual, és a dir, una mà d’obra poc qualificada i al mateix temps més barata. Els tipus de contractes més habituals, com he comentat anteriorment són els de caràcter eventual i per als treballadors amb més antiguitat els indefinits. Podem afirmar que la gent més gran de 45 anys possiblement sigui la que té en vigor aquests contractes indefinits. Si als vivers hi hagués una crisi molt forta es creu que a Alcanar la gent es barallaria per un lloc de treball, degut a la importància d’aquestes empreses al món laboral del poble. Una vegada analitzades les empreses passem a treure les conclusions de les entrevistes realitzades als treballadors d’Alcanar, dels quals uns resideixen aquí però han de treballar fora i altres que també són d’Alcanar que sí que poden treballar aquí. 6
ANNEX III. b. Entrevista a Vivers Alcanar S.A.T.
39
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Comencem per l’entrevista feta a un treballador de més de 50 anys 7 , que representa un col·lectiu molt castigat per la crisi. Aquests són uns treballadors amb experiència que s’han trobat a l’atur i que viuen o han viscut el drama de no trobar feina durant un llarg període de temps i a una edat difícil. La contractació per part de les empreses d’aquest tipus de col·lectiu, persones amb una edat de més de 45 anys, genera una sèrie de dubtes per a aquestes. Busquen treballadors que puguin tenir un recorregut a l’empresa, que no tingui uns vicis adquirits pel perill que representen les rutines laborals en el lloc de treball i també pel motiu salarial. Per això, l’entrevistat, amb una edat de 55 anys, amb família que alimentar, va decidir buscar feina per tot el territori nacional durant un període de dos anys, però davant la negativa de les empreses a contractar-lo va decidir anar a provar fortuna a França. Allà, gràcies a alguns contactes que tenia, s’ha trobat amb un contracte de durada determinada amb opció a indefinit, ben remunerat i amb expectatives de millora. El que s’ha de tindre clar és que no t’has de desanimar mai i has de buscar totes les feines que et vegis capaç de fer, i sobretot creure’t que és possible tornar a treballar independentment de l’edat. Cal dir que el nostre entrevistat no va defallir en la cerca de buscar una oportunitat de continuar en actiu al mercat laboral, i que al final va tindre un final feliç. Ara passo a l’anàlisi de l’entrevista d’un treballador que viu i treballa a Alcanar8. Aquest es considera una persona afortunada ja que té un contracte indefinit i a jornada completa, treballa a la fàbrica de Cemex. Al 2012, aquesta va tancar la seva planta d’Alcanar i va acomiadar a més de 100 treballadors, tornant-la a obrir el 2014, però amb el salari rebaixat un 30%, així com les ajudes socials.
7
ANNEX IV. a. Entrevista a L H F
8
ANNEX IV. b. Entrevista a T R N
40
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Aquesta rebaixa del salari no la troba justa, un dels motius és el risc que té aquest treball, i sobre el futur comenta que aquest és incert, creu que el treball a la fàbrica ja no tornarà a ser el que era abans de la crisi. Ara analitzaré l’entrevista d’un treballador d’Alcanar amb treball fora del poble, concretament a l’Administració amb més de 45 anys9. Amb aquesta entrevista he volgut introduir la idea que treballar a l’Administració pública pot ser una possibilitat interessant per accedir al món laboral i si ja has complert els 45 anys encara més. Aquest treballador després d’haver treballat com a administratiu a una empresa agrícola a Alcanar es va trobar a l’atur i va començar a buscar diferents opcions de feina. Una d’aquestes opcions va ser la de presentar-se a una plaça d’administratiu a l’Administració com a personal laboral, a la qual s’accedeix mitjançant una prova de selecció, que en aquest cas va ser una entrevista personal. Això va fer que es pugues incorporar a un lloc de treball a l’Administració pública amb un tipus de contracte de servei en què la seva edat no va ser cap impediment i la seva àmplia experiència li va permetre una ràpida adaptació al lloc de treball. Ara analitzaré les entrevistes de dos persones que treballen a poblacions veïnes10 11 que representen aquells treballadors que no volen treballar al camp, que volen portar un altre estil de vida i poder tenir els caps de setmana lliures. Per fer això cal buscar feina als municipis de l’entorn, com Ulldecona, Vinaròs, Santa Bàrbara...perquè a Alcanar sols troben feines relacionades amb l’agricultura. Aquesta manca de possibilitat de treballar en sectors diferents a l’agrari fa que molt joves marxin a treballar fora del poble.
9
ANNEX IV. c. Entrevista a J F D
10
ANNEX IV. d. Entrevista a C R S
11
ANNEX IV. e. Entrevista a C M F
41
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Es pot observar que els contractes personals són un canal de feina molt eficaç, ja que la majoria de llocs de treball actuals es troben per aquesta via. A l’hora de parlar de les expectatives de millora d’aquests treballadors caldria tenir en compte que n’hi ha
que van acumulant coneixements superiors a
través de l’experiència professional, però no la tenen reconeguda ni oficial ni acadèmicament aquesta major qualificació. En l’entrevista a treballadors del camp12, podem analitzar que degut a què les finques petites troben dificultats a l’hora de vendre la producció, obliguen els propietaris de les finques petites a collir i portar ells mateixos als comerços la collita , provocant un encariment dels costos, i moltes vegades abocant a l’abandonament de les mateixes. Atesa la pèrdua de la rendibilitat de les finques petites, cal buscar altres alternatives, així que anar a treballar per compte altri és una solució. També s’ha de tenir en compte que en el període de la collita d’octubre a març aproximadament, s’ocupa molta mà d’obra a Alcanar, el problema és que es tracta d’un treball temporal, de sis mesos a l’any, això suposa a llarg termini menys dies treballats i menys salari acumulat. Ara ens trobem amb un treballador universitari d’Alcanar que ha de marxar a l’estranger per a poder treballar13. En aquesta entrevista es posa de manifest el desfasament entre la oferta i la demanda laboral en el sector juvenil que no sols provoca que hi hagi sobre qualificació, sinó que també es perdi talent a través de la immigració, produint-se així una fuga de cervells. Si les taxes d’atur entre els joves universitaris no es disparen, és perquè els joves accepten qualsevol feina, fins i tot treballar arrancant plantons, que és de les feines més pesades del camp.
12
ANNEX IV. f. Entrevista a R R S
13
ANNEX IV. g. Entrevista a J CH N
42
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
A l’hora de trobar feina tenim que ni les borses de treball, ni les empreses de treball temporal ETT, ni pràctiques a empreses, ni el SOC, ni els anuncis; la via més eficaç són els contactes, ja siguin personals o familiars. Quant al tipus de contracte trobem que més de la meitat dels joves treballadors tenen un contracte temporal. Per tot això, podem afirmar que els joves són els que més noten la crisi en l’apartat de la cerca de treball. En el grup d’entrevistes als aturats podem constatar primerament que no es té la mateixa sensació a l’hora de pensar en el futur, en una persona que ha acabat aquest anys els estudis14, que en una que ja fa temps que ha acabat i s’ha trobat uns impediments per accedir al món del treball15. El motiu principal és aquesta crisi que no acaba de passar i l’altre és la incapacitat d’obtenir experiència laboral. Aquests dos són joves àmpliament preparats, que han passat per la universitat i miren al futur de manera molt crítica, tenen la sensació que aquí no tenen oportunitat per trobar feina, i si en troben potser hauran de fer unes tasques les quals no s’ajustaran a la professió o àmbit al que es volien dedicar i estan preparats per fer-ho.
14
ANNEX V. a. Entrevista a M CH N
15
ANNEX V. b. Entrevista a T C C
43
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
10. CONCLUSIONS FINALS L’objectiu d’aquest treball, tal com he explicat en la introducció ha estat conèixer el mercat laboral del meu poble en aquest moment i estudiar quina pot ser la seva evolució. Cal tenir en compte la dificultat d’avui dia per accedir al món del treball per part dels joves. Els fets que ho demostren són l’elevada taxa d’atur (superior al 60%), l’abús dels contractes temporals i les baixes retribucions com a principals arguments. Un cop analitzades les diferents opinions dels entrevistats i per posar fi a aquest treball que he estat realitzant durant aquests mesos he redactat aquestes conclusions. Podem parlar que Alcanar ha passat de ser una població on hi havia treball per a la gent del poble i de fora en el secor agrícola, a ser un poble on hi viu gent, sobretot jove, que treballa en municipis del voltant com són Ulldecona, La Ràpita, Santa Bàrbara... en el sector de la indústria i en el de serveis. Els problemes per generar ocupació als aturats de més edat, la situació econòmica i les dificultats per retenir el capital humà són alguns dels problemes del nostre poble en què la població ha tornat a baixar. En aquests moments podem afirmar que la manca de llocs de treball no agraris és un dels principals problemes d’Alcanar. Aconseguir que no hagi de marxar a treballar fora tanta gent seria un dels principals objectius en els propers anys. Alcanar hauria de potenciar el sector del turisme, ja que aquest arrossegaria la construcció i facilitaria la creació de llocs de treball als serveis. Hi hauria més sortides laborals de paletes, fusters, electricistes...però també per als que tenen estudis universitaris a l’hora de gestionar empreses o immobiliàries. Ara és el moment de preguntar-nos sobre si hi ha un excés d’universitaris en busca de la primera oportunitat al mercat laboral, la resposta seria que sí, que estem patint una sobre qualificació de la població, que la gent està més formada del que el mercat laboral requereix. Per això cal reclamar més
44
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
estratègies i planificació industrial per a la creació de llocs de treball més estables i de qualitat i pensar que els joves no som cap despesa, sinó una inversió. Actualment hi ha molts estudiants universitaris als que s’hauria d’estimular per la via de l’autoocupació per tal que poguessin crear el seu projecte empresarial aquí en Alcanar i d’aquesta manera ser el motor de canvi en l’activitat local. Alcanar corre el perill d’estancar-se degut al predomini de l’agricultura, la poca presència industrial i activitats terciàries i una demografia en declivi. Per aquest fet, es planteja la conveniència de generar ocupació qualificada, tant a les indústries i serveis, com al terme d’Alcanar. De tota manera, a poc que les institucions impulsen una política de desenvolupament, Alcanar esdevindrà un poble dinàmic, amb activitats agrícoles pujants i amb components industrials i terciaris rellevants. Tal com comenta el president de la FECOAL, Alcanar és un magnífic lloc per viure, i cal mirar el futur amb optimisme i pensar que tenim prous recursos, espais naturals i turístics per poder arribar a ser un poble econòmicament més pròsper.
45
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
11. AGRAÏMENTS No volia acabar sense agrair de manera explícita a totes aquelles persones que directa o indirectament han contribuït en l’elaboració del meu treball. Gràcies primerament al meu tutor, Antonio Alfaro, pel suport i l’exigència en el compliment dels terminis d’entrega. Gràcies a Judith Sancho, encarregada del servei d’orientació laboral a l’Ajuntament d’Alcanar, per la seva paciència i comprensió, així com en tota la informació rebuda per part d’ella.
Gràcies a totes les persones entrevistades per dedicar-me el seu temps i les seves sinceres respostes.
Gràcies a Sefa Reverter per l’ajuda amb la correcció ortogràfica i amb els meus dubtes.
Gràcies a la meva família per involucrar-se i recolzar-me en els moments més difícils.
Gràcies a la meva germana per ser el meu major suport.
Gràcies als companys i companyes amb els que he compartit les preocupacions que el treball de recerca comportava. I gràcies a tots aquells que d’alguna manera o altra hagin format part del meu, ja acabat, treball de recerca.
46
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
12. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA WEBGRAFIA
Anònim. Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure : «Alcanar». [en línia]
-
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Alcanar> [Consulta: 20 setembre, 2015]
Generalitat de Catalunya. Servei d’Ocupació de Catalunya. «Portal feina activa». [en línia]
-
<https://feinaactiva.gencat.cat/web/guest/home> [Consulta: 19 agost, 2015]
Generalitat de Catalunya. Observatori d’empresa i ocupació. «Mercat de treball, atur registrat i demandes d’ocupació». [en línia]
-
<http://observatoriempresaiocupacio.gencat.cat/ca/> [Consulta: 19 agost, 2015]
Instituto Nacional de Estadística. «Encuesta de Población Activa». [en línia]
-
<http://www.ine.es/prensa/epa_prensa.htm> [Consulta: 20 agost, 2015]
Institut d’Estadística de Catalunya. «Indicadors de conjuntura econòmica del mercat de trebal»l. [en línia] <http://www.idescat.cat/tema/treba> [Consulta: 20 agost, 2015]
Generalitat de Catalunya. Servei d’Ocupació de Catalunya. «Què és el mercat de treball?» [en línia] < http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/mercat.pdf> [Consulta: 19 agost, 2015]
47
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Generalitat de Catalunya. Oficina jove de treball. «Termes i informació relacionada amb trebal» [en línia] < http://web.gencat.cat/ca/temes/treball/> [Consulta: 19 agost, 2015]
LLIBRES
Pla estratègic. «Alcanar segle XXI» Ajuntament d’Alcanar. Abril del 2003. DL: T-696-03
FONS DOCUMENTALS (facilitades per l’Ajuntament d’Alcanar)
Càtedra d’Economia local i regional. Butlletí d’Anàlisi de la conjuntura local de les Terres de l’Ebre. 1Trimestre 2015. Universitat Rovira i Virgili.
Departament d’Economia. Informe d’Economia local i regional de les Terres de l’Ebre del 2014. Juan Antonio Duro. Universitat Rovira i Virgili.
Càtedra d’Economia local i regional, Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tortosa, fitxes locals, Alcanar.
48
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
13. ANNEXOS I.
ENTREVISTA AL REGIDOR D’EMPRESA, COMERÇ, INDÚSTRIA I OCUPACIÓ .... 50
II.
ENTREVISTA AL PRESIDENT DE LA FECOAL ..................................................... 54
III.
ENTREVISTA A EMPRESES D’ALCANAR a. Entrevista a Reverter Indústries ........................................................... 57 b. Entrevista a Vivers Alcanar, S.A.T. ....................................................... 59 c. Entrevista a Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar S.C.C.L. ......... 60
IV.
ENTREVISTA A TREBALLADORS D’ALCANAR a. Entrevista a L H F ................................................................................. 62 b. Entrevista a T R N ................................................................................. 64 c. Entrevista a J F D .................................................................................. 66 d. Entrevista a C R S ................................................................................. 68 e. Entrevista a C M F ................................................................................ 70 f. Entrevista a R R S ................................................................................. 72 g. Entrevista a J CH N ............................................................................... 73
V.
ENTREVISTA A ATURATS D’ALCANAR a. Entrevista a M CH N ............................................................................. 74 b. Entrevista a T C C ................................................................................. 76
49
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
I. Entrevista a Jordi Monfort Callarisa, regidor d’Empresa, Comerç, Indústria i Ocupació.
Quin és el perfil de treballador més demanat per les empreses?
Depèn de quines empreses, però ara, amb la crisi, les empreses el que busquen són treballadors molt qualificats i que sobretot siguin polivalents. I on abans hi havia un treballador amb una FP ara, a causa de la crisi, hi ha gent amb estudis universitaris i, fins i tot amb un màster o més. Aquest desajust és un dels principals problemes que es té a Espanya, ja que triar per triar doncs sempre s’agafa al més qualificat, tot i que gent menys qualificada és la que treballava abans en aquests llocs.
Quins són els sectors que han minvat i quins han crescut més?
Els més minvats han estat, com en gairebé tots els altres llocs, la construcció. Tot i que l’empresa que genera el percentatge més gran al PIB d’Alcanar és precisament d’aquest sector, CEMEX i que en els seus millors moments va arribar a tindre entre 600 i 700 treballadors (i eren persones sense titulació que cobraven sous al voltant dels 3000€), però amb la crisi es va prescindir de molts d’aquests treballadors, i es va quedar gent més ben formada, fent més d’una tasca i en un salari més baix.En aquests moments no arriba al centenar de persones, 20 d’elles d’Alcanar El sector de la construcció té un paper clau en el desenvolupament econòmic per la relació que manté amb el mercat de treball. Les seves especials característiques, sobretot en el subsector de la construcció d’habitatges, el fan un sector intensiu en mà d’obra poc qualificada. Per aquest motiu es converteix en la “porta d’entrada” cap a les activitats no agràries dels treballadors,del poble o immigrants procedents de l’agricultura. És per tant, un sector “pont” entre l’agricultura i la indústria.
50
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
La importància de la construcció dins del mercat de treball no es limita a la capacitat de generar ocupació directa, sinó, i sobretot, a la seva relació amb altres sectors que depèn del seu nivell d’activitat. ( ciment, ceràmica, vidres...), així com (mobles, electrodomèstic...) Els serveis també és un dels sectors que ha baixat en la crisi, encara que no tant com la construcció. I el sector que ha muntat en aquests moments podríem dir que és l’agricultura en les temporades d’anar a collir que van d’octubre a març i en els vivers en què el conreu es fa de març/abril a octubre i els plançons s’arrenquen de novembre a juny.
A què creus que es degut que no hagi o n’hi hagi poca presència industrial al nostre poble?
L’oferta de sòl ha estat sempre un dels factors més qüestionats del municipi, com a conseqüència del fet que la terra es considerada un valor central de la vida dels canareus, degut als beneficis que ha tingut dels cítrics. A Alcanar
sempre s’ha viscut del sector primari, del monocultiu de cítrics,
encara que la principal activitat industrial del terme és la fabrica de ciment CEMEX , que a la seva vegada ha donat lloc a vàries indústries auxiliars, per exemple Indústries Reverter empresa que en aquests moments intenta convertir-se en un referent del sud d’Europa en els mercats en què opera consolidant la internacionalització ja iniciada
Aquí a Alcanar quin sector creus que s’hauria de potenciar per a què pugui encapçalar la sortida de la crisi i al mateix temps la sortida de la situació d’atur o creació de llocs de treball per a què els joves puguin quedar-se a Alcanar?
Tot i que Alcanar és una població sobretot agrícola, crec que s’hauria d’anar cap al desenvolupament del sector serveis i turístic. En general podríem dir que
51
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
sinó s’ha desenvolupat més el turisme és perquè els canareus han estat bolcats en l’expansió dels cítrics i dels planters. Dintre dels serveis, són els relacionats amb el turisme els que, basats en el clima, l’atractiu del paisatge i l’agenda cultural d’Alcanar, tenen un gran potencial. Fins ara, no s’ha sabut o les empreses privades no han volgut posar diners per tal de fer empreses més competitives, és a dir, ha faltat emprenedoria. Per tant, es tenen els recursos però no se’ls ha tret prou partit. Els emprenedors han d’aprofitar els avantatges del terme municipal: - El clima, els trams de costa sense urbanitzar, la proximitat de la serra del Montsià molt pròxima, grans extensions de paisatge natural agrari, poblat dels ibers. (ex: a la Ràpita hi ha un camp de tarongers, (sols un) i hi ha fins i tot una ruta turística per a visitar-lo...) El futur passa per definir un model turístic que permeti ajuntar tots els punts atractius que té el poble de forma planificada i coordinada, posant institucions i inversors tots de la seva part. Hem de tenir en compte que Alcanar porta uns anys de retard respecte als altres municipis de la costa.
A la gent jove, quin missatge d’esperança li podem donar per a què continuï estudiant i preparant-se per aconseguir un lloc de treball
El missatge és que tenim un gran potencial i moltíssim per a fer encara. Que no s’estudiï perquè sí una carrera universitària, sinó cal reflexionar sobre allò què t’interessa fer i què vols ser i a partir d’allí mirar què has d’estudiar per tal de tenir una formació. El nombre de joves que té estudis superiors ha crescut molt últimament, alguns d’aquests joves que han estudiat haurien de ser valents i amb iniciativa per a intentar crear la seva pròpia empresa. Els canareus han d’esdevenir també empresaris, no es poden limitar a ser treballadors de les empreses turístiques, de construcció o industrials, que vinguin de fora. S’ha de ser obert de ment.
52
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Des de l’Ajuntament (Regidoria d’Ocupació) quines polítiques s’estan duent a cap per a crear ocupació?
Les polítiques d’ocupació venen marcades per l’Estat i la Generalitat de Catalunya, mitjançant el SOC. Des de l’Ajuntament sí que es presten els serveis d’informació i assessorament a les empreses igual que als treballadors.
53
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
II. Entrevista a Ramon Martí, President de la FECOAL. Federació de Comerços d’Alcanar
Quants comerços hi ha registrats en aquests moments a Alcanar?
Tenim 76 socis, que corresponen a diversos sectors com comerç minorista, tallers, serveis, i d’altres.
Quins tipus de comerços podem trobar-nos a Alcanar?
Sempre amb l’estructura petita empresa es pot trobar quasi qualsevol tipus de comerç per cobrir les necessitats de consum, equipament personal (roba, calçat,...) equipament per la llar, alimentació,noves tecnologies, etc. Tan sols dintre dels sector alimentació hi ha grups o marques amb la dimensió de superfícies mitjanes.
Creus que tenir a prop municipis grans comercials com Amposta, Tortosa i Vinaròs fa que la gent del poble es desplacin cap aquests llocs?
Sens dubte. Segons els estudis de la Cambra de Comerç de Tortosa, Alcanar és la segona població del Montsià amb més fuges comercials,
desprès d’
Ulldecona.
En quins sectors creus que hi ha més fuga de clients, sobretot cap a Vinaròs?
Crec que en el sector d’equipament personal i complements. A Vinaròs estan implementades
marques amb una capacitat d’atracció que per volum de
població no podrien estar a Alcanar ni a cap població de l’entorn. Un exemple
54
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
seria Stradivarius. D’altra part el centre històric comercial de Vinaròs, i la gran superfície de Portal Mediterráneo són pols d’atracció per al consumidor.
S’estan creant nous comerços, o en canvi són negocis familiars que continuen de pares a fills?
En general són pocs comerços els que passen de pares a fills. És més comú la creació de nous establiments.
Creus que seria favorable per a Alcanar que es crees una zona comercial? (1 supermercat i tendes al voltant)
Aquesta és una qüestió molt discutida al llarg del temps. D’una part està la teoria que no representaria una major fuga comercial, perquè el seu públic seria aproximadament el mateix que ara es desplaça fora. D’altra, si les tendes del voltant podrien ser establiments ja instal·lats al poble (això suposaria un increment dels costos) o bé, establiments de nova creació, possiblement vinguts de l’exterior. Crec que ara per ara el més probable és que s’instal·li una superfície “tipus Mercadona“ sense tendes al voltant. Si aquesta se situa molt a prop o dintre el casc urbà d’Alcanar pot ser positiu perquè el públic provinent de l’entorn (Ulldecona, Les Cases, Alcanar platja) poden quedar-se a visitar i comprar a les botigues del poble. Si se situa a distància, a part d’afectar al sector de l’alimentació local, no portarà cap benefici al comerç local, perquè la gent arriba i se’n torna sense passar per les botigues del poble.
S’està fent des de la FECOAL o des de l’Ajuntament alguna acció per a retenir els compradors locals?
Al llarg de l’any fem diverses campanyes per trasmetre la idea al consumidor que el comerç d’Alcanar existeix, i dóna un bon servei. Cert és que en el nostre
55
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
pressupost no ens permet fer grans campanyes publicitàries, però procurem que periòdicament es parli del comerç canareu.
Creus que el comerç a Alcanar contribueix a crear llocs de treball?
Sens dubte que aporta una bona quantitat de llocs de treball. La major part són autònoms o microempreses de menys de 10 treballadors. Però són moltes, i els llocs de treball són més estables que en altres sectors.
Quins són els comerços que més treballadors contractats tenen?
Per la seva dimensió, els d’alimentació.
Com veus el futur d’Alcanar com a poble? Opinió.
Crec que Alcanar és i serà un magnífic lloc per viure. No obstant això, sense una economia vital és molt difícil que hi hagi una societat dinàmica. És per això que crec que cal un canvi en el plantejament de l’economia. Tant al comerç, com a l’agricultura, l’edat mitjana és alta. Avui en dia molta gent jove, després de formar-se no troba la manera d’encaixar dintre de l’economia local , i per tant ha de buscar a fora la manera de desenvolupar-se professionalment. Vull pensar que part d’aquesta gent que està formada i ha acumulat experiència, torni en algun moment a Alcanar i imprimeixi aquesta idea d’evolució que tanta falta fa.
56
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
III. ENTREVISTES A EMPRESES D’ALCANAR III. a. Entrevista a Núria Reverter, Directora General de Reverter Indústries
Quin és el número de treballadors en aquests moments a l’empresa?
En aquest moment tenim 40 treballadors.
En quines franges d’edat hi ha més gent ocupada?
Entre els 30 i 50 anys.
Quin és el perfil de treballador més demanat per l’empresa?
Cada cop es busca gent que sigui més polivalent, ja que quan abans es buscava un treballador que sabés soldar i prou, i ara es busca un que soldi però al mateix temps tingui la capacitat d’interpretar mapes, per exemple.
Quin tipus de contractes són els més habituals?
Els més habituals són els indefinits en un 68%, després predominen també els contractes per obra o servei en un 28%, i finalment, tenim a dos treballadors amb un contracte dual, dos més amb contracte de formació i un últim amb contracte de pràctiques.
Quina és, en les diferents categories, la mitjana de sou brut?
Els sous bruts van des d’un enginyer o llicenciat de la categoria 1, que guanya 1660€ més complements a un peó de la categoria 7, que guanya 1107€ més complements.
57
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Heu hagut de prescindir de molts treballadors a causa de la crisi econòmica?
Amb la crisi,
l’octubre del 2008 hi va haver un Expedient de Regulació
d’Ocupació (ERO) quan es va tancar la fàbrica de ciment, ja que allà teníem bastants treballadors ocupats de la neteja i el manteniment d’aquella fàbrica. Així que ens vam trobar amb molts treballadors i sense feina per a tots, per tant al desembre del mateix any vam haver d’acomiadar 6 treballadors. L’any 2007 estàvem en un rang de vendes de 3 milions d’euros, l’any 2008, quan va esclatar la crisi, havíem baixat als 1’5 milions en la facturació de vendes, i ara al 2015 tornem a estar quasi amb els 3 milions. Ara al 2015 comencem a veure signes de recuperació ja que hem iniciat un procés d’internacionalització i un desenvolupament més eficient en gestió de residus per tal de fer front als reptes mediambientals del segle XXI.
58
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
III. B. Entrevista al cap de producció de Vivers Alcanar, S.A.T, David Millan Jordan.
Quin és el número de treballadors en aquests moments a l’empresa?
En aquest moment tenim aproximadament 80 treballadors.
En quines franges d’edat hi ha més gent ocupada?
De menors de 45 anys un 40%, i majors de 45 anys, 60%.
Quin és el perfil de treballador més demanat per l’empresa?
El més demanat és el de peó eventual.
Quin tipus de contractes són els més habituals?
Els eventuals, i els altres són majoritàriament fixes.
Quina és, en les diferents categories, la mitjana de sou brut?
NO PROCEDEIX
Heu hagut de prescindir de molts treballadors a causa de la crisi econòmica?
Sí, aproximadament un 20% respecte abans de la crisi.
59
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
III. C. Entrevista a Sr Federico Tarazona gerent de la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar. SCCL
A què es dedica la cooperativa? Quins són els seus mercats?
Envasar i comercialitzar fruita dels seus socis. Per molts de països d’Europa (França, Polònia, Alemanya, Suïssa i fins i tot un 2% a EEUU) El 90% es destinen al mercat exterior, es va buscar aquest mercat perquè es pagava millor, mentre que al mercat interior hi havia molta competència.
Quin és el número de treballadors en aquests moments a l’empresa?
En aquest moment tenim aproximadament 150 treballadors, que es poden incrementar dintre del mes de gener i febrer coincidint en el període de més activitat.
En quines franges d’edat hi ha més gent ocupada?
De 20 a 30 anys. La majoria dones, sobretot en les tasques de collidores i operàries de magatzem encara més.
Quin és el perfil de treballador més demanat per l’empresa?
50% collidors, 40% operaris de magatzem i el 10% restant conductors de carretó elevador, xofer.
Quin tipus de contractes són els més habituals?
Els més habituals són fixos discontinus i la resta són eventuals.
60
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Quina és, en les diferents categories, la mitjana de sou brut?
Dels collidors a preu fet a 13pt. quilo, els del magatzem 5,50 per hora, després les hores extres.
Heu hagut de prescindir de molts treballadors a causa de la crisi econòmica?
El nostre mercat no està tan lligat als moviment cíclics de l'economia tal com ha passat amb la construcció, la nostra crisi podem dir que és més estructural, és per això que podem dir que no hem notat la crisi com a tal, ja que tenim la nostra pròpia crisi. El nombre de treballadors depèn molt de la producció de cítrics dels socis i del seu propi mercat, sobretot a Europa. Un fet que denota la crisi actual del mon laboral en el nostre poble és que per una plaça d'auxiliar d'administratiu vam rebre 200 sol·licituds, i que entre els aspirants hi havia molts titulars superiors.
61
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
IV. ENTREVISTA A TREBALLADORS D’ALCANAR IV. A. L H F
Edat: 55
Quins estudis o experiència laboral tens?
FP electromecànica,diverses formacions comercials i tècniques.
Has passat per moltes empreses o llocs de treball?
Si des de fa 35 anys en diversos àmbits sempre buscant millorar.
En quina empresa treballes actualment? I en quina categoria?
Bosch automoció a Rodez,França com operador de producció.
Com vas aconseguir aquesta feina?
Fent servir persones conegudes que hi tenen bons càrrecs.
Quin tipus de contracte tens en vigor?
Contracte de duració determinada amb opció a indefinit.
Et consideres una persona ben remunerada?
Sí, en aquesta empresa es cobra un 30% més que la mitjana nacional.
Tens expectatives de millora?
Sempre és possible, però primer s'ha d’aconseguir el contracte indefinit.
62
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Penses que podries treballar a Alcanar del mateix?
No en l’àmbit de l'automoció (injectors de gasoil d'última generació).
Vas buscar feina per Alcanar?
Sí, durant quasi dos anys i també a tot el territori nacional.
Creus que s’arreglarà la situació econòmica i podràs trobar feina a Alcanar?
Vista la reforma laboral,els treballadors de més de 50 anys ho tenim molt difícil.
Has tingut algun impediment per trobar feina a causa de la teva edat?
Sí, sempre ha estat un problema, ja que el meu CV és per sobre de la mitjana d’edat.
63
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
IV. B. T R N
Edat: 49
Quins estudis o experiència laboral tens?
Sóc Tècnic Superior en Automoció.
Has passat per moltes empreses o llocs de treball?
He treballat en dos empreses privades, una lligada al món de l’automoció i a l’altra com a mecànic al departament d’automoció.
En quina empresa treballes actualment? En quina categoria?
Sóc oficial de primera al departament de manteniment mecànic, de la planta de Cemex a Alcanar.
Com vas aconseguir aquesta feina?
Vaig presentar el currículum vitae i em vaig presentar a una prova de selecció, i en superar-la, a una entrevista personal.
Quin tipus de contracte tens en vigor? Quant temps fa que treballes en aquesta empresa?
Tinc un contracte indefinit a jornada completa i ja fa 9 anys que treballo.
Et consideres una persona ben remunerada?
No, és un treball amb molts de riscos per a la salut i amb molta responsabilitat, i en la nova reforma laboral, l’empresa va fer un ERE, que a part de reduir a menys de la meitat els llocs de treball, als afortunats que ens vam quedar ens van treure tota la part social i un 30% del sou.
64
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Tens expectatives de millora?
El futur és molt incert, és possible que millori la meva situació, però no crec que assoleixi cap gran càrrec, ni tampoc el sou anterior, que era més just que l’actual pel treball que realitzem.
65
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
IV. C. J F D
Edat: 60
Quins estudis o experiència laboral tens?
Estudis: Batxillerat superior, estudis eclesiàstics. Treball: Deu anys a les parròquies de Morella i Alcanar, i classes de religió, vint anys a una empresa agrícola a Alcanar, i sis anys a Intress com a membre d'un Equip de Mesures Penals Alternatives.
En quina empresa treballes actualment? Quant de temps fa? I en quina categoria?
Fa sis anys que treballo a Intress com administratiu a un EMPA, a mitja jornada.
Com vas aconseguir aquesta feina?
Quan es va externalitzar un servei del Departament de Justícia de Catalunya em vaig presentar a una entrevista de treball a Barcelona.
Quin tipus de contracte tens en vigor?
Contracte de servei.
Et consideres una persona ben remunerada?
Tens expectatives de millora?
Sí.
No, per l'edat principalment.
66
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Penses que podries treballar a Alcanar del mateix?
Aquest servei és d’àmbit territorial, Alcanar n'està inclòs.
Vas buscar feina per Alcanar?
Sí. A l'ajuntament vaig presentar-me a un procés selectiu per administratiu a l'escola de música, però no es va acabar de crear la plaça.
67
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
IV. D. C R S
Edat: 37
Quins estudis o experiència laboral tens?
Muntador en categoria d’ajudant.
Has passat per moltes empreses o llocs de treball?
Rimobel, Milmuebles. (Les dos de Vinaròs)
En quina empresa treballes actualment? Quant de temps fa? I en quina categoria?
Bariperfil (Santa Bàrbara), fa 8 anys i en categoria d’oficial de segona.
Com vas aconseguir aquesta feina?
Coneixia a un dels caps.
Quin tipus de contracte tens en vigor?
Contracte indefinit.
Et consideres una persona ben remunerada?
Dintre del que cap, sí.
Tens expectatives de millora?
Sí, crec que puc arribar a oficial de primera, si tot va bé, ja que vaig començar de peó i ara estic com a oficial de segona.
68
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Penses que podries treballar a Alcanar del mateix?
No, perquè no hi ha fàbriques.
Vas buscar feina per Alcanar?
No, ja que no volia treballar al camp i sinó no tenia moltes sortides per no dir cap.
69
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
IV. E. C M F
Edat: 35
Quins estudis o experiència laboral tens?
Auxiliar d’infermeria.
Has passat per moltes empreses o llocs de treball?
Per dos, Maverick i Autogrill.
En quina empresa treballes actualment? I en quina categoria?
Maverick S.L.U, en la categoria d’operària.
Com vas aconseguir aquesta feina?
Mitjançant una amiga.
Quin tipus de contracte tens en vigor? Quant de temps fa que treballes a aquesta empresa?
Indefinit, i des del 2008.
Et consideres una persona ben remunerada?
Sí, però podria millorar.
Tens expectatives de millora?
Per la conciliació familiar és el lloc més adequat en aquest moment.
70
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Penses que podries treballar a Alcanar del mateix?
No.
Vas buscar feina per Alcanar?
Sí, però estava mal pagada i amb mals horaris. (magatzems de cítrics i tancat de Codorniu)
71
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
IV. F. R R S
Edat: 33
Quins estudis o experiència laboral tens?
ESO, i experiència en treballs al camp.
Has passat per moltes empreses o llocs de treball?
Primer treballava les terres de la família, i sempre he treballat a la mateixa empresa.
En quina empresa treballes actualment? Quan de temps fa? I en quina categoria?
SlatanCitrus, fa ja 3 anys i en la categoria de peó.
Com vas aconseguir aquesta feina?
Buscant i deixant currículums.
Quin tipus de contracte tens en vigor?
Contracte temporal.
Et consideres una persona ben remunerada?
Podria ser millor, però sí.
Tens expectatives de millora?
En principi no.
72
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
IV. G. J CH N
Edat: 31
Tens algun tipus d’estudi? En cas afirmatiu, quins?
Enginyer industrial, i enginyeria d’organització industrial.
Has tingut mai contacte amb el Món laboral?
Sí, a Alcanar vaig treballar a Vivers arrancant plantons , no content amb això vaig marxar a Londres i durant 2 anys vaig treballar de cambrer a un museu i anava perfeccionant l’anglès. Després vaig anar a Manchester i vaig cobrir una baixa de maternitat a l’empresa Kellogs i ara en aquests moments estic treballant d’enginyer a Abengoa UK, Reading.
Com vas aconseguir aquesta feina?
Gràcies a un company i amic d’estudis , ja que ell estava treballant allí i em va facilitar l’accés.
Quin tipus de contacte tens en vigor?
Temporal per un any.
Penses que podries treballar a Alcanar del mateix?
No, ja que no hi ha ofertes per a enginyer industrials.
Vas buscar feina per Alcanar?
Si, però no n’hi havia, sols ne vaig trobar a l’agricultura.
73
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
V. ENTREVISTA A ATURATS D’ALCANAR V. a. M CH N
Edat: 27
Tens algun tipus d’estudi? En cas afirmatiu, quins?
Gestió, Educació Infantil TE I Grau d’Educació Infantil amb menció d’atenció a la diversitat
Has tingut mai contacte amb el Món laboral?
Sí, als estius.
En cas afirmatiu, quin ha estat el teu últim treball?
Aquest estiu, de cambrera a una gelateria.
Quant de temps has estat treballant?
Durant 10 anys, tots els estius.
Creus que seria més fàcil trobar treball fora d’Alcanar? Per què?
Crec que a Alcanar si l’ajuntament poses una llar d’infants podria tenir alguna possibilitat, ja que en aquests moments sols n’hi ha una i és privada. També cal tenir clar que en aquests moment l’oferta pública que hi ha és molt poca i havent acabat aquest any tinc un número molt alt a la borsa de treball.
Quant de temps portes aturat?
Des de setembre 2014.
74
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
Veus signes de millora respecte la teva situació?
Sí. Sóc optimista i crec que les coses s’arreglaran en un futur proper.
75
EL MERCAT DE TREBALL A ALCANAR: evolució o involució?
V. B. T C C
Edat: 28
Tens algun tipus d’ estudi? En cas afirmatiu, quins?
Sí, enginyer tècnic d'obres públiques.
Has tingut mai contacte amb el Món laboral?
En cas afirmatiu, quin ha estat el teu últim treball?
Sí.
Pintor, treball autònom.
Quant de temps has estat treballant?
2 anys.
Creus que seria més fàcil trobar treball fora d’ Alcanar? Per què?
Sí,perquè la feina esta mes diversificada que aquí.
Quant de temps portes aturat?
1 any.
Veus signes de millora respecte la teva situació?
Poc.
76