TREBALL DE RECERCA
ALUMNA: Clàudia Fibla Juan
DATA DE PRESENTACIÓ:
TUTORA: Marta Beltrán Adell
13-01-2021
2n Batxillerat B
Curs 2020-2021
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
LA MUNTANYA Aquest rocam és aspre i ple d’arestes, els seus pendents semblen tallats a plom. Arribar al cim, agosajats com som, ens sembla la més gran de les conquestes. Deixem a baix els prats i l’emboirada serpentejant fondària de les valls, els llacs quiets i llisos com miralls, i el ressò del torrent i la cascada. Amunt, amunt, que el cel ens fa de sostre i la muntanya és mansa al nostre peu! El goig que esperem treure’n no té preu; és un crit de triomf – L’hem feta nostra!
2
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
ÍNDEX 0.
INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................................... 5
1.
CONTEXT .................................................................................................................................................... 6
2.
HIPÒTESI .................................................................................................................................................... 6
3.
METODOLOGIA .......................................................................................................................................... 7
4.
APARTATS DEL TREBALL ............................................................................................................................ 8
5.
ELS ASPECTES FÍSICS DEL MAS ................................................................................................................... 9 5.1 QUÈ ÉS UN MAS? ................................................................................................................................... 10 5.2 ASPECTES FÍSICS..................................................................................................................................... 11 5.3 LA DISTRIBUCIÓ DEL MAS DE MULET .................................................................................................... 12 5.4 FUNCIONALITAT QUE TENIA ANTIGAMENT .......................................................................................... 15 5.5 CARACTERÍSTIQUES I CURIOSITATS ....................................................................................................... 16 5.6 SITUACIÓ GEOGRÀFICA ......................................................................................................................... 17 5.7 LA FLORA I FAUNA ................................................................................................................................. 19 5.7.1 FLORA ............................................................................................................................................. 19 5.7.2 FAUNA ............................................................................................................................................ 19
6.
ELEMENTS ARQUITECTÒNICS .................................................................................................................. 21 6.1 EL MAS ................................................................................................................................................... 22 6.2 ELS ELEMENTS QUE ENVOLTEN EL MAS ................................................................................................ 23
7.
PROPIETARIS DEL MAS DE MULET .......................................................................................................... 25 7.1 PERQUÈ AQUEST NOM? ........................................................................................................................ 26 7.2 LES DIFERENTS FAMÍLIES PROPIETÀRIES DEL MAS AL LLARG DE LA HISTÒRIA ..................................... 26
8.
ELS MEUS AVANTPASSATS....................................................................................................................... 28 8.1 QUI EREN I D’ON VENIEN? ..................................................................................................................... 29 8.2 ARBRE GENEALÒGIC ..................................................................................¡Error! Marcador no definido.
9.
ELS MASOVERS: LA VIDA QUOTIDIANA, EL TREBALL ............................................................................... 35 9.1 QUI EREN ELS MASOVERS? .................................................................................................................... 36 9.2 EL TREBALL ............................................................................................................................................. 36 9.2.1 EL SEU DIA A DIA ............................................................................................................................. 36 9.2.2 L’ALIMENTACIÓ .............................................................................................................................. 36 9.2.3 L’ AGRICULTURA ............................................................................................................................. 37 9.2.4 LA RAMADERIA ............................................................................................................................... 37 9.2.5 VESTUARI ........................................................................................................................................ 37 9.2.6 HIGIENE I NETEJA ............................................................................................................................ 37
10.
ANÈCDOTES ......................................................................................................................................... 38
3
Clàudia Fibla Juan 11.
El Mas de Mulet
CONCLUSIONS ..................................................................................................................................... 41
11.1 CONCLUSIÓ DE LA HIPÒTESI ................................................................................................................ 42 11.2 VALORACIÓ PERSONAL ........................................................................................................................ 42 12.
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA................................................................................................................ 44
13.
FONTS ORALS ....................................................................................................................................... 45
14.
AGRAÏMENTS ....................................................................................................................................... 45
15.
ANNEX.................................................................................................................................................. 46
4
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
0. Introducció. Quan era petita, la meva família i jo anàvem molt al Mas de Mulet, aquest situat al Montsià, on els meus avantpassats, per via paterna, havien viscut durant diversos anys. Però no ha estat fins l’any passat que, a causa d’un dinar familiar que vam fer, em vaig adonar del valor que el mas representava, i va ser en aquell moment quan em van sorgir unes ganes immenses d’investigar, de retrocedir en el passat i saber com havien viscut realment. Una altra circumstància que em va propulsar en fer el treball del mas va ser que tota la gent que em podia donar informació, els familiars, són persones velles, per tant si no em donava pressa, aquestes fonts orals ja no hi serien, i això vol dir que tot el viscut, les anècdotes i les experiències desapareixerien. Actualment el mas encara hi és en la serra, i tot i trobar-se en un estat una mica crític, els caçadors encara l’utilitzen per anar a fer-hi esmorzars i dinars. Però que es trobi en aquest estat no vol dir res ja que si t’endinses una mica més a fons, es segueixen sentint les restes d’una família honrada, treballadora i lluitadora. Llavors, vaig decidir aprofitar aquesta oportunitat per plasmar a les pàgines tot el que pugui quedar d’una vida passada. D’aquesta manera el Mas de Mulet seguiria viu i, per tant, serviria com a exemple de tot allò que va succeir en el passat.
5
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
1. Context. El treball hauria de comprendre un període de cinc segles (des del segle XVI fins al segle XX), ja que si parlem de l’adquisició del mas de Mulet, hauríem de remuntar diversos segles endarrere. Però on jo li vull donar més importància al treball és la part de conèixer i saber qui van ser els meus avantpassats, i això està dintre dels dos últims segles, el XIX i el XX.
2. Hipòtesi. Abans de fer aquest treball, l’únic que sabia era que en aquest mas havien viscut els meus antecessors, per tant els objectius que tenia pensats aconseguir eren immensos. El que m’agradaria destacar entre tots aquests era l’interès per saber qui era jo en relació al mas, i al mateix temps saber d’on provenien, qui eren i com era la seva vida allí. Per tant, la meva principal finalitat era cercar les formes de treball que es desenvolupaven i analitzar-les, així com determinar la meva relació respecte al mas.
6
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
3. Metodologia. La meva principal idea era trobar informació a base d’entrevistes, ja que a internet no n’hi ha gaire. Tenia pensats dos tipus d’entrevistes ja que alguns dels entrevistats eren familiars, i d’altres eren persones les quals coneixien i havien tingut relació amb el marquès que habitava en aquells temps el mas, o simplement coneixien una mica de cultura. Per tant, les entrevistes dels familiars es centraven més en el treball i les vivències que no pas en informació general. D’altra banda, les entrevistes de les persones que havien tingut relació amb el marquès estaven més enfocades en informació general, qui era el marquès, què feia... De primera mà pareixia fàcil, ja que pensava que només calia fer preguntes, apuntar les respostes i posteriorment aquestes inserir-les al treball, però no va ser així. Després de ferles totes vaig fer una transcripció de cadascuna ja que en totes les entrevistes hi havia sempre algun apartat d’informació que no era rellevant. D’aquesta manera vaig classificar les idees més importants per escriure-les posteriorment en el treball. Les parts que més difícils em van resultar van ser les d’esbrinar els marquesos més antics que hi va haver i fer l’arbre genealògic. Algunes dates no van ser difícils d’aconseguir ja que les vaig obtenir per mitjà de trucades als familiars. Però d’altres, les més antigues, les vaig haver d’anar a consultar a la missa d’ Alcanar, creient que sí que les trobaria entre tots els arxius de naixements i defuncions, però no va ser així. Per tant tota la informació obtinguda respecte les dates ha sigut gràcies a les fonts orals i als familiars, i la dels marquesos la vaig saber també a base de fonts orals i llegint alguns llibres recomanats per voluntariosos historiadors d’Alcanar i Ulldecona. També cal dir que per aconseguir les fotografies del treball vaig anar, junt amb els meus pares i un fotògraf, al mas. La meva idea era fotografiar totes les habitacions, i finalment, amb l’ajut d’un dron, aconseguir una imatge on es visualitzés tot el mas, així com el territori que aquest ocupa. No ha estat fàcil realitzar aquest treball. Només en el fet de realitzar l’arbre genealògic ja he tingut diversos problemes, ja que de vegades els noms i les dates que tenia no coincidien amb la informació posterior. Una altra part dificultosa va ser el fet de poder quedar per a fer les entrevistes, ja que per culpa del Covid-19 hi havia molta gent que, al ser d’una edat elevada, li feia por trobar-se amb mi, però finalment, respectant totes les mesures de seguretat, vaig aconseguir obtenir informació de totes les persones que desitjava. D’altra banda, la part de les entrevistes m’ha resultat entretinguda perquè em semblava molt interessant quan els familiars m’explicaven anècdotes i vivències allí al mas. L’ alegria amb què ho explicaven no té preu. Narraven tots els detalls possibles, i ho feien amb una rialla a la cara, ja que recordaven un passat ple d’experiències boniques i emocionants.
7
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
4. Apartats del treball. He dividit aquest treball en 6 apartats bàsics: “ Els aspectes físics del mas”, “Elements arquitectònics”, “Propietaris del mas de Mulet”, “Els masovers”, “Els meus avantpassats” i per últim “Anècdotes”. En el primer apartat anomenat “Els aspectes físics del mas” parlo sobre què és un mas en general i del mas de Mulet en si, com es distribueix, les seves parts, on està situat i esmentaré la vegetació i els animals que hi podem trobar allí. El segon apartat “Elements arquitectònics” aprofundeixo una mica més en la seva descripció, i em centro en el seu estil i art. La tercera “Propietaris del mas de Mulet” és una part on m’endinso molt profundament en el passat del mas, descobrint perquè el mas es diu així i, a banda d’això, també descobrir quins van ser els diferents propietaris d’aquest. “Els meus avantpassats” es la quarta part, i la que més m’ha agradat fer. És el meu arbre genealògic, en el qual es pot observar el lligam que tinc jo amb el mas observant els meus avantpassats. Explico qui van ser els masovers, i menciono els seus noms i cognoms també, per a que es sàpiga que van ser persones concretes, la meva família. A la quinta part “Els masovers, la vida quotidiana i el treball” m’he centrat més en descriure com vivien el seu dia a dia, les menjades que feien i quines eren, quins treballs realitzaven, els animals que tenien, la seva vestimenta...ja que tots aquests han anat evolucionant al llarg de la història i penso que és interessant esmentar tots i cadascun d’ells. Finalment he trobat convenient posar un apartat anomenat “Anècdotes” ja que el fet d’haver obtingut molta informació oral, els diferents familiars m’han explicat moments divertits, curiosos i perillosos.
8
Clàudia Fibla Juan
5.
El Mas de Mulet
ELS ASPECTES FÍSICS DEL MAS
9
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
5.1. Què és un mas? El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana. S'ha de distingir el mas, que és tota la propietat i inclou el conjunt de casa, terres de conreu i boscos, de la masia, que és la casa sola. El mot prové del llatí medieval mansus, que significa 'romandre' o 'residir'. El mansus significava tant l'edifici central o la masia, l'explotació agrícola com una unitat de mesura de superfície. En principi, era una terra heterogènia composta de bosc, pastures, terres de conreu… a mig camí entre la plana i la muntanya, que permetia al masover de viure en autarquia. Tot i que el masover era dependent del senyor, tenia sovint una gran autonomia i les coses no li anaven malament, fet del qual testimonien encara avui la riquesa de l'arquitectura.
10
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
5.2. Aspectes físics Abans de que el Mas de Mulet fos mas com a tal, hi havia una bòveda semicircular de pedra, que podia fer tant de caseta com de corral, i a partir d’aquesta es va construir tot, ja que també hi havia la cisterna. Un cop construït, conta la llegenda que el fill del marquès, quan era jove va malgastar molt de diners amb diversos jocs. El seu pare com a càstig va ordenar construir una torre adjunta al Mas, i va obligar-lo a viure allí durant un temps. Per últim, quan el mas ja era de l’actual propietari, al fer-se un coto privat de caça l’any 1991, es van haver de fer una sèrie de reformes, com canviar bigues, reforçar la teulada i fer un rafal a fora. Això vol dir que el mas no era tal i com el coneixem avui en dia, si no que ha hagut de passar per una sèrie de fases fins a arribar a ser el mas que tots coneixem.
Si ens fixem podem observar on s’ajunten les diferents fases de construcció.
11
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
5.3. La distribució del Mas de Mulet Només arribar al mas trobem una gran entrada amb una porta a mà esquerra que condueix als corrals.
Imatge de l’ entrada principal del mas amb el porxo. A l’esquerra es pot apreciar on estava el forn de pa abans que el pastor el fes enderrocar
Imatge dels anys 60, quan encara no s’havia fet el rafal. Podem apreciar amb claredat els corrals a mà Esquerra.
Aquí podem observar els corrals des de dalt on es poden apreciar els diferents espais segons la distribució dels animals.
A mà dreta trobem una torre, aquesta construïda posteriorment, on està el trull, espai que es dedicava a la elaboració de l’oli i vi. També es trobava una gran pedra per a fer oli, i molien el blat per a fer farina.
Imatge de la pedra
12
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
Un cop dintre el mas, a mà esquerra hi ha una paret al davant que ens porta al corral del matxo, una al davant de la porta que ens du al dormitori (on dormien el meu avi i el seu germà) i, finalment, a mà dreta trobem l’entrada a la cuina.
Aquestes són imatges de la cuina. Un element molt característic és l’enorme campana del fumeral que ocupa tota la paret, amb dos pedrissos a sota per seure. Al fons de la cuina hi ha un dormitori, que fa de pas per a arribar al passadís, que alhora condueix a dos dormitoris més i a la cisterna.
Imatge del passadís amb les dos habitacions
Imatge de la cisterna
Tot seguit, a l’entrada trobem unes escales que ens condueixen a la primera planta, però a la meitat d’aquestes trobem un altre dormitori, el del pastor.
Dormitori del pastor
13
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
En arribar al final de l'escala, a mà dreta trobem el menjador, que estava tot empaperat amb paper dibuixat.
Imatge dels escuts i dels empaperats simbolitzant el carlisme
Imatge del menjador
Tot seguit, a mà esquerra, hi trobem dos dormitoris continus i l'últim es comunica amb el de l'extrem del passadís.
Imatge dels dos dormitoris
Imatge de les habitacions que es comuniquen
En aquella mà també trobem una cuina amb fumeral i una gran sala que servia de rebost. Aquesta és la cuina que utilitzaven els marquesos quan venien a passar el dia.
Imatge de la cuina
Imatge de la bomba d’aigua que s’utilitzava per a pujar l’aigua de la cisterna
Imatge del rebost
14
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
En la planta també s’hi trobava el sambullo, el que actualment coneixem cm lavabo.
Imatge del sambullo
Si continuem pujant arribem al terrat, on una mica més a dalt hi havia les golfes.
Imatge del terrat on es poden observar aspectes arquitectònics que servien de defensa en cas d’atac als carlistes
Imatge de les golfes on es pot apreciar la reforma en la teulada.
5.4. Funcionalitat que tenia antigament Antigament hi vivia un matrimoni de masovers amb sis fills, quatre xiquets i dos xiquetes, (aquests els meus rebesavis), i amb la majoria de coses anaven a mitges amb el marquès d’ Alcanar (olives, garrofes, ametlles,...). Treballaven el camp i feien els cultius típics: garrofers, oliveres, blat... i també vivien de les raberes, que pasturaven pel Montsià. Al poble només portaven el que els sobrava, com el vi i l'oli, ja que per a premsar el raïm tenien una premsa i un celler. També cal dir que la farina se la feien ells.
15
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
A l'hivern venien 2 pastors. Portaven unes dos-centes cabres, que estaven els quatre mesos de més calor soles pel Montsià, i cada dia el pastor els pujava sal per a menjar. Aquests cabrits tan sols eren per a carn, i no feien formatges, ni llet per a vendre. Per a casa també tenien porcs, aviram, conills... Allà tots treballaven, si no en una cosa, en una altra. Hi vivien dos pastors, el matrimoni de masovers, els avis i els sis fills, Quan volien beure, l'aigua l'agafaven de les cisternes de la casa, i per a beure la rabera, l'agafaven d'una bassa que hi havia a uns cinquanta metres amb aigua de la pluja que també servia per a regar jornals de terra.
5.5. Característiques i curiositats ➢ Els murs del mas tenen uns forats pels quals, en temps passats, els carlistes es van poder defensar. ➢ La torre del Mas de Mulet va ser la típica de la primera guerra carlista (en van haver 3) ➢ Els trulls de vi, quan posteriorment ja no s’utilitzaven, van servir com a abeurador per a la rabera.
16
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
➢ Hi ha una llegenda que conta que el fill del marquès va perdre el mas i totes les seves finques jugant a cartes, ja que era molt aficionat. Llavors el seu pare va pagar el deute, i li va construir una torre només per a ell. Li va dir que estaria sol en aquella fins que ni recuperés els diners gastats, i el temps que aquest va tardar en fer-ho van ser 10 anys. ➢ Sempre que el marquès anava al mas menjava el mateix: truita amb fesols i un cafè. ➢ A la plaça major d’ Alcanar està situada la casa on vivien els marquesos. En aquesta casa es pot apreciar l’escut dels Ayguavives a la part superior.
5.6. Situació geogràfica El Mas de Mulet està situat a la vall de la serralada del Montsià, pertanyent al terme d’ Ulldecona, amb una extensió de 347 hectàrees. L’ entorn emblemàtic on està situat el mas permet fer moltes excursions com per exemple Molacima (748 m), o també la Torreta, aquest el punt més alt de la serralada del Montsià amb 763 m d’altura.
17
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
Imatge ampliada
18
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
5.7. La flora i fauna 5.7.1. Flora En la flora primitiva de tot el Montsià i de tots els seus contraforts entrava principalment el pi, el teix, l’ alzina, el roure, la carrasca, el ginebre, l’ arboç i altres vegetals per l’estil. La muntanya baixa abundava en coscolls, falgueres, margalló, argelaga, romaní, sàlvia, bruc i altres innumerables espècies de plantes selvàtiques, que encara avui en dia es conserven en el que resta inculte en els llocs aïllats del terme.
Imatge d’un margalló
Imatge d’una olivera
5.7.2. Fauna Antigament al Montsià abundaven els animals salvatges com els senglars, els cabirols, les daines, els cérvols, les cabres salvatges, serps, conills, llebres, guineus... i respecte les aus hi havia una gran varietat, però abundaven les àguiles, falcons, les garses, les grues, les perdius, els mussols...
19
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
Però la fauna del mas, els anys els quals els meus familiars estaven de masovers, es va reduir a varies espècies d’animals, generalment inofensives per a l’home, tot i que més o menys perjudicials per a l’agricultura. Els animals que més es prodigaven eren el conill, el senglar, la llebre, el llangardaix, la granota...sense esmentar la infinitat d’insectes que hi havia. Respecte les aus les més nombroses eren la guatlla, l’ òliba, el pardal, la perdiu... Com animals de pas abundaven el tord i l’estornell, que immigraven a grans bandades al novembre, el passerell i la cadernera ho feien a l’octubre i l’oreneta i el falciot a principis d’ estiu. La fauna que podríem anomenar domèstica es componia de cavalls i eugues, mentre que finalment, de bestiar hi havia els porcs.
Imatge d’una perdiu roja
Imatge d’un conill
20
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
6. ELEMENTS
ARQUITECTÒNICS
21
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
6.1. El mas El Mas de Mulet comprèn, aproximadament, un total de cent-cinquanta jornals i pel voltant es poden observar diversos elements arquitectònics, alguns naturals i altres artificials. És un lloc de propietat privada que ja al segle XIII apareix documentat quan els germans Agustí i Bertomeu Mulet el manifesten a les declaracions de les seves propietats. Posteriorment va passar a la família Fibla d’ Alcanar, informació que esmento en el següent apartat, i finalment va passar al marquesat de las Atalayuelas. Actualment pertany a dues germanes, a Maricarmen Marcoval i a Pietat Marcoval, havent-lo adquirit com a herència del seu pare José Marcoval. Prop del mas de Mulet també es poden trobar altres masos, com el mas de Fabra, situat molt abans del mas de Mulet, i el mas de Rosalea, situat casi al cim del Monstià. L’ accés a aquest mas es pot donar de diverses maneres. A peu o en bicicleta s’hi pot accedir de diverses maneres ja que hi ha varies rutes. Però en cotxe només s’hi pot arribar per un camí.
22
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
6.2. Els elements que envolten el mas Si observem el terreny que envolta el mas, podem diferenciar diversos elements, alguns construïts i d’ altres naturals...i cada un d’aquests amb diverses funcionalitats. BASSA BLANCA Es troba camí més amunt. Era una bassa natural que arreplegava l’aigua de la pluja perquè la constitució del terreny (fet d’argila) permetia que l’aigua es quedés i que no es perdés. Actualment contra la bassa blanca n’ hi ha una altra, aquesta construïda posteriorment, i de dimensió més gran ja que és per a que els bombers agafen aigua d’ allí. ABEURADORS Són canals que s’utilitzaven per al consum d’aigua del bestiar.
“LOS POUETS” Eren una forats elaborats per a retenir aigua de la pluja i utilitzar-la posteriorment.
“PEDRES DE SAL” Eren unes pedres que hi havia prop del mas, planes, on les aprofitaven per a posar sal. D’ aquesta manera el bestiar, després de pasturar les cabres, llepaven la sal de les pedres per a recuperar les sals minerals perdudes.
23
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
MÀRGENS Eren construccions de pedra per aguantar la terra dels bancals i també feien de partició de finques.
24
Clàudia Fibla Juan
7.
El Mas de Mulet
PROPIETARIS DEL MAS DE MULET
25
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
7.1. Perquè aquest nom? El Mas de Mulet s’anomena així degut a que els seus primers propietaris eren membres de la família Mulet, que era una de les famílies més antigues i benestants del Montsià. Els primers Mulet que he trobat documentats eren fusters, després alguns van ser notaris i més tard pagesos, hisendats, capellans i doctors en dret. Aquesta família també posseïa el molí del Pas, que van conservar fins ben entrat el segle XIX. Per tant, aquesta és la nissaga que va donar nom al Mas de Mulet, el qual els havia pertanyut, i que posteriorment, per alguna circumstància que encara es desconeix, va fer cap als Fibla d’ Alcanar, que els van transmetre per línia femenina als Ayguavives i al marquès de las Atalayuelas. (cita textual extreta del llibre nobles i benestants al Montsià de Joan Roig Vidal)
7.2. Les diferents famílies propietàries del mas al llarg de la història Posteriorment a la família Mulet, el mas va passar a ser propietat d’ una altra família benestant del Montsià, concretament d’ Alcanar, els Fibla. Una descendent d’aquesta família, María Teresa Queralt, fadrina deixa en testament el mas al seu germà Miquel Fibla Queralt. Una filla d’aquest, la Maria Teresa Fibla i Anglès es va casar amb un cosí prim seu, el senyor Idelfons Ayguavives i Queralt. Aquest matrimoni van tenir 6 fills. Un d’aquests, Joan Baptista Ayguavives i Fibla va ser el que va heretar el mas de Mulet, i es va casar amb Maria de las Mercedes Vasallo i Ruiz. El seu fill Joan Ayguavives i Vasallo es va casar amb Isabel León i Ibarrola, aquesta marquesa de las Atalayuelas i Guadia Real. Va ser així com el Mas de Mulet va fer cap al marquès de las Atalayuelas. (ANNEX I) Joan Ayguavives i la Isabel León van tenir cinc fills. El primogènit, Alfonso Ayguavives i de León, quart marquès de las Atalayuelas, es va casar amb Ramona de Moy Sauri. El seu fill, Alfonso Ayguavives i Moy, que va morir al 1962, degut a la pèrdua de diverses propietats, va ser el que es va veure obligat a vendre-li el Mas de Mulet a l’ actual propietari José Marcoval, ramader i pagès d’ Ulldecona. Actualment el Mas de Mulet pertany a les filles de José Marcoval, que s’ anomenen Maricarmen Marcoval i Pietat Marcoval.
26
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
En aquestes tres imatges podem observar la casa del marquès de las Atalayuelas, situada a la plaça Major del poble d’Alcanar. Si ens fixem, a la part de Dalt de la casa hi ha el seu escut.
27
Clàudia Fibla Juan
8.
El Mas de Mulet
ELS MEUS AVANTPASSATS
28
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
8.1. Qui eren i d’on venien? Els meus primers avantpassats provenen del Mas de la Rosalea, un mas que hi ha més amunt del Mas de Mulet, a la serralada del Montsià. Allí vivien dos germans, Agustí Callarisa Figueres i Pere Callarisa Figueres. Aquests dos van fer un contracte de repartiment de les terres del Mas de Rosalea, així que cada germà va donar descendència a diferents poblacions; Agustí a Ulldecona i Pere a Alcanar, que és d’on parteix el meu arbre genealògic per part paterna.(ANNEX II) Pere Callarisa Figueres es va casar amb Concepció Reverter Queralt d’ Alcanar. Aquest matrimoni van tenir molts fills, entre els quals es troba Pere Callarisa Reverter, el meu rebesavi. Aquest es va casar amb Agustina Ejarque Matamoros, cuinera dels marquesos que hi havia en aquell moment. I és aquí on comença la vida dels meus avantpassats masovers al Mas de Mulet. Els meus rebesavis van tenir a Concepció Callarisa Ejarque, la meva besàvia, que es va casar amb Jacinto Fibla Bort d’Alcanar,i van tenir 6 fills. Un d’aquests fills és el meu avi patern,Pedro Fibla Callarisa,que es va casar amb Dolors Fibla Nolla, tenint així al meu pare. Per tant, des dels meus rebesavis fins als meus avis van estar vivint i exercint de masovers al Mas de Mulet fins a l’any 1956, l’any de la gran gelada que va haver a Alcanar, i van marxar després de morir la meva besàvia, quan el meu avi tenia 19 anys. Per això avui en dia, al meu pare se’l coneix amb el nom de “fill de Pedro lo del mas”. Curiosament el meu pare també és diu Pedro com tota la saga de Peres procedents del Mas de Mulet i Mas de Rosalea.
Imatge de Pere Callarisa Reverter, el meu rebesavi
29
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
Imatge de Jacinto Fibla Bort i Concepció Callarisa Ejarque, els meus besavis Curiosament el nen que Concepció sosté al braç no és cap dels seus fills, és un nen que va alletar ja que, com ella va tenir un abort, tenia llet per a poder-lo alimentar
Imatge de Conxita, primera filla dels meus besavis
Imatge de Fonso, li van posar aquest nom en honor al marquès Ildefonso
30
Clàudia Fibla Juan
Imatge de Pedro, el meu avi
Imatge de Roberto
El Mas de Mulet
Imatge de Manolo
Imatge de Cinta, la filla més petita
31
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
Imatge del casament dels meus avis, Pedro i Dolors
Per últim, aquesta és l’ única imatge que he pogut aconseguir on surten tots junts al mas
32
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet PERE “ROSALEA” CALLARISA FIGUERES
CONCEPCIÓ REVERTER QUERALT 1857
1853-1930
BATISTE
(CONXITA) 1886
1879-1895
1895-1978
1900-1990
8.2. Arbre genealògic
1881-1955
1906-1974
RAFEL
AGUSTINA EJARQUE MATAMOROS
PERE CALLARISA REVERTER
JACINTO FIBLA BORT
FEDERICO
Mort 1943
CONCEPCIÓ CALLARISA EJARQUE 1908-1955
‘ ‘ ‘ ‘’ CONXITA 1930
FONSO 1931
‘’
MANOLO 1939
(abort)
ROBERTO 1944
CINTA 1949-2020
33
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
DOLORS FIBLA NOLLA
PEDRO FIBLA CALLARISA
1942-1996
1936-1999
DOLORS FIBLA MATAMOROS 1970
ANNA JUAN ESCAMEZ
JUAN PEDRO FIBLA MATAMOROS 1972
1976
JOAN FIBLA JUAN
CLÀUDIA FIBLA JUAN
X
2009
2003
34
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
9. ELS
MASOVERS: LA VIDA QUOTIDIANA, EL TREBALL
35
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
9.1. Qui eren els masovers? Els masovers són persones que habiten i tenen cura d’un mas de propietat d’altri, en aquest cas els meus avantpassats van ser masovers del Mas de Mulet, propietat del marquès de las Atalayuelas. Quan ells van ser els masovers d’allí, el pacte que tenien amb el marquès era anar a mitges en la collita d’olives, garrofes i raïm. Cada setmana que ell estava al poble li havien de baixar una dotzena d’ous i mel, i a l’any 18 pollastres.
9.2. El treball 9.2.1. El seu dia a dia Tal com m’han explicat dos germans del meu avi, la Conxita i Manolo, allí al mas es gitaven amb el sol i s’alçaven quan es feia de dia. Algunes vegades s’alçaven a les 5 del matí per arrencar pesolina perquè era quan estava humida i anaven a treballar fins que els cridaven per esmorzar. Després d’esmorzar anaven a segar el blat o farratge per als animals fins les 12, i llavors dinaven. Un cop acabaven de dinar, tornaven a treballar fins que s’ acabava la batuda. Quan el sol es ponia marxaven cap al mas. Cada temporada hi havia una feina, depenent de l’època de l’any, tenien unes feines o unes altres. El que els ocupava molt de temps era la recollida de les olives, que els mateixos masovers havien de llogar a gent de fora per la gran quantitat d’oliveres que hi havia. (ANNEX III) Altres feines que ells realitzaven allí al mas eren donar de menjar a les gallines, al bestiar, moldre el blat, ja que ells mateixos es feien la farina, el pa, el vi, l’oli i carbó. Per tant, això també vol dir que tenien quadres de vinya per a fer el vi. També tenien entre 15 i 20 vasos d’abelles per a fer mel. També feien pa i ens contava Manolo que al forn cabien 36 pans!!!! El meu rebesavi sabia fer culs de cadires amb cordell i també feien graneres amb el margalló, i el meu avi anava en lo carro del cavall a fer carrasca, matisa i coscoll per a escalfar el forn.
9.2.2. L’ alimentació Per a esmorzar no prenien llet, es feien pa amb tomata, sardina de casco i rostida al forn d’ albergínia i pebrot. Després d’esmorzar anaven a fer feina, i després els diferents àpats que solien dinar eren olla, cigrons tendres, llenties, un tros de cansalada amb un os de pernil, patata fregida amb all, tots els derivats del porc (ja que feien la matança 1 vegada a l’any) i la meva besàvia també els feia patata amb abadejo.
36
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
Per als postres menjaven coc de maçanes tortosines, ja que la meva besàvia també en sabia fer, i altres aliments com fruita, raïm, cireres, melons, ametlles, figues...
9.2.3. L’ agricultura Tal i com ja he explicat una mica en l’apartat del seu dia a dia l’agricultura allí al mas es basava en el cultiu del blat, cereals (ordi i pesolina), olives garrofes, raïm... També feien horta on cultivaven patates, cols, cardets, bajoques, melons...
9.2.4. La ramaderia Allí al mas hi havia dos pastors amb el seu bestiar, que majoritàriament eren cabres i ovelles. Un pastor era d’ Ulldecona, que és l’actual propietari del mas, José Marcoval, i l’altre pastor procedia de Valldelinares. A banda de l’agricultura i la ramaderia, també practicaven la caça. Els animals que més caçaven eren els conills, els tords, les perdius, les llebres...
9.2.5. Vestuari Estem parlant d’una època en la que la roba escassejava i els masovers no disposaven de massa diners. Això volia dir que tenien poca indumentària i els havia de durar. Quan la roba se’ls feia vella o se’ls foradava, l’ apedaçaven, i quan ja era molt vella l’utilitzaven per a fer trossos de roba. Com a màxim solien tenir dos mudes, una per a treballar i l’altra per a mudar.
9.2.6. Higiene i neteja La roba la rentaven a mà amb sabó que ells mateixos elaboraven. Per a fer aquest sabó casolà es necessitava aigua, oli, sosa i cendra. S’anaven posant dintre d’una palangana, mentre es remenava contínuament cap al mateix cantó fins que quedava ben mesclat. Després es deixava la massa dintre d’una caixa de fusta. L’endemà quan s’havia condensat es tallava amb la forma que desitjaven. Normalment solien ser rectangulars. La higiene era molt limitada en aquells temps. Es rentaven de matí les mans i la cara, i la neteja de totalitat de tot el cos es reduïa a una vegada a la setmana. Aquesta consistia en posar aigua en un cossi i en un cassó es tiraven aigua per les diferents parts del cos. Intentaven fer-ho en hores de sol per a no tenir fred. Com no tenien servei, quan havien de realitzar les seves necessitats bàsiques, qualsevol lloc del camp els anava bé.
37
Clàudia Fibla Juan
10.
El Mas de Mulet
ANÈCDOTES
38
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
Una altra part que considerava interessant aportar en aquest treball és el redactat de vàries anècdotes que m’han explicat alguns dels entrevistats. 1a ANÈCDOTA Tal i com he explicat al treball, al marquès se li baixava cada setmana una dotzena d’ous i mel, i aquest viatge el podia fer qualsevol dels germans. Una vegada un germà del meu avi anava acompanyat del seu cosí, i cansats del trajecte d’ Ulldecona a Alcanar van parar sota una olivera i van dir: “per a que s’ho mengi el marquès, ens ho mengem nosaltres”. I s’ho van menjar. El que no sabem són les repercussions que això va tenir.... 2a ANÈCDOTA Els maquis coneixien el Mas de Mulet, i sempre que ho necessitaven anaven perquè sabien que els donarien menjar i aigua, fins i tot algun dia es van quedar a dormir. Una vegada, abans de marxar del mas, els van dir que si algú contava que ells havien estat allà al mas els matarien. Llavors la guàrdia civil se’n va assabentar i van pujar des de la Ràpita amb cavall, tots uniformats. Van estar allí uns dies, esperant a que anessin els maquis, però ells no venien perquè sabien que estava allí la guàrdia civil. Abans de marxar la guàrdia civil també li va dir al meu rebesavi: “si els esteu encobrint, vindré i et mataré”, i el meu rebesavi els va contestar: “si no em mateu vosaltres, em mataran ells”. Un altre cop que els maquis també van estar al mas, Manolo li va dir a la seva germana Conxita: “mira Conxa, aquell porta una pistola”, i es van quedar a esmorzar al mas. La meva besàvia li va dir: “tu ets Caradesena”, i ell li va contestar: “i tu tens la llengua molt llarga”. Volien per esmorzar una sardina fregida i un parell d’ous, i quan se n’anaven els vam donar un pa, una dotzena d’ous i una botella de vi que van pagar en pessetes. 3a ANÈCDOTA La meva besàvia, abans de tenir els últims dos fills, va tenir un abort a conseqüència d’una caiguda, als 8 mesos. Aquest fet va fer que el seu fill nasqués mort, però igualment tenia llet als pits com per a poder alimentar a un nadó. Les casualitats van fer que el meu rebesavi i el meu besavi, que eren molt fumadors, en un dels viatges a Alcanar a comprar tabac, se’n van assabentar que el fill dels estanquers no menjava i plorava molt. El meu besavi li va dir: “la meva dona ha perdut un fill, i té llet per a poder alimentar al teu. Puja’l al mas i el criarem nosaltres”. I així va ser com la meva besàvia va criar sis fills seus, més aquest que no era biològic, però els seus germans no li van donar importància i el van considerar com un més.
39
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
4a ANÈCDOTA Manolo, un dels entrevistats i tio del meu pare, quan era petit jugava amb el meu avi pels voltants del mas. La bassa que hi havia prop, de la qual recollien aigua per a les diferents tasques, tenia la terra molt argilosa. Un dia jugant els dos Manolo va tirar una canya a dins la bassa. Això sense voler va fer que la canya donés fruit a un canyar que podem veure actualment.
Imatges del canyar
5a ANÈCDOTA Dels 6 germans, Fonso era el primer home. Per aquest motiu li van posar el nom del marquès, i aquest li va ser padrí.
40
Clàudia Fibla Juan
11.
El Mas de Mulet
CONCLUSIONS
41
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
11.1. Conclusió de la hipòtesi Gràcies a una continuada sèrie d’ investigacions he pogut assolir molts dels objectius que tenia des del primer moment, i no dic tots perquè alguns no els he pogut obtenir en la seva totalitat. Per una part, he pogut esbrinar els anys els quals la meva família va començar a tenir relació amb el mas i també el perquè. He aprofundit més sobre el seu treball, tot el que feien, com ho feien, quan... i també la relació que tenien amb el marquès. D’altra banda, he après moltes coses del mas que no sabia, com per exemple els animals i les plantes que hi havia abans, que el mas està construït en diferents etapes i moltes més coses. He pogut observar també que la vida d’abans era molt diferent de l’actual, i això m’ha fet veure les grans comoditats en les quals vivim avui en dia ja que sense fer gaires esforços disposem de tot.
11.2. Valoració personal Elaborar aquest treball m’ha ajudat a saber com planificar, estructurar i elaborar un treball amb tots els aspectes que ha de tenir, i també m’ha fet adonar-me que, alguna de la informació que considerava que seria fàcil d’obtenir, no ho ha sigut tant com esperava des d’un primer moment. Per això he hagut de contactar en molta més gent de la que tenia prevista, i a causa d’ això he anat obtenint molta informació amb la qual donaria per a fer més treballs. Per tant, he seleccionat la informació que he trobat més important per a la finalitat del meu treball. També m’agradaria que es reflecteixi l’enriquiment de vocabulari que he assolit, ja que a l’haver de llegir llibres antics, moltes de les seves paraules que ja no s’utilitzen, jo sé el que volen dir. Per una altra banda, també m’he adonat de que hi ha molts treballs que seixanta anys enrere encara es feien, però avui en dia no es fan, com per exemple fer culs de cadires, fer graneres en margalló, fer carbó, fer oli, vi i pa a casa... Aquest treball m’ha permès conèixer als germans del meu avi, ja que jo no vaig poder ferho perquè va morir quatre anys abans de néixer jo, i gràcies a la informació obtinguda d’ells, he pogut conèixer millor com era el meu avi, aspecte que m’ha transmès també el meu pare explicant-me tot el que li va ensenyar ell sobre la vida al mas. També m’ha donat la oportunitat d’apropar-me més a la meva família paterna i conèixer així les meves arrels. Per últim, m’ agradaria acabar el treball amb aquestes dos fotografies, on podem observar al meu pare Pedro ajudant al pastor a entrar les cabres. Aquesta imatge reflexa la vida al mas que ell encara va poder integrar i que sempre té present ja que el seu somni seria viure en un monte com va fer el seu pare.
42
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
43
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
12. Bibliografia i webgrafia. BIBLIOGRAFIA •
MATAMOROS, José, Historia de mi pueblo (Alcanar). Ed AJUNTAMENT D’ALCANAR. Tortosa 1922.
•
ROIG VIDAL, Joan, Nobles i benestants al Montsià. Ed Onada. La barcella, 9. Abril del 2008.
•
Arxiu parroquial d’Alcanar.
•
Revista Raïls, núm. 19, any 2003
•
Revista Lo Rafal (pàg. 8-9 del número de primavera de 2012), amb el títol "Un edifici temàtic a la plaça Major
•
Treball de recreca sobre el Mas de Rosalea d’ Anna Bòveda 2003
WEBGRAFIA •
Mas, Ca.wikipedia.org, https://ca.wikipedia.org/
•
Los muros de piedra seca son declarados Ptrimonio de la Humanidad, Trofeo de caza, Trofeodecaza.com, https://www.trofeocaza.com/noticias-de-actualidad/los-murosde-piedra-seca-son-declarados-patrimonio-de-la-humanidad/
•
Marquesado de las Atlayuelas, Es.wikipedia.org https://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_las_Atalayuelas
•
El margalló / El margalló, Naturalworld10.blogspot.com, http://naturalworld10.blogspot.com/2015/09/el-margallo-el-margallo.html?view=mosaic
•
EL CAS DE LA PERDIU XERRA: PROTEGIDA A TOT L’ESTAT, PERSEGUIDA A CATALUNYA. - Amics de la Terra Catalunya, Amics de la Terra Catalunya, http://www.adterra.org/cas-perdiu-xerra-protegida-lestat-perseguida-catalunya/
•
L'Ajuntament d'Alcanar comprarà la «casa del Marquès», Aguaita.cat, http://www.aguaita.cat/noticia/7424/ajuntament/alcanar/comprara/casa/marques
•
Victòria Almuni Balada, Casa del Marqués de "Las Atalayuelas" (1), Calaix.gencat.cat http://calaix.gencat.cat/handle/10687/68704
•
POSTAL ALCANAR .- PLAZA MAYOR Y CASA MARQUES ATALAYUELAS . Edita Roisin num.5 -EXCELENTE POSTAL, todocoleccion.net, https://www.todocoleccion.net/postalescataluna/postal-alcanar-plaza-mayor-casa-marques-atalayuelas-edita-roisin-num-5-excelentepostal~x47943947
44
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
13. Fonts orals . •
Manolo Fibla Callarisa, amb 82 anys. Va viure fins ven entrada l’adolescència amb els seus pares i avis.
•
Alfonso Fibla Callarisa, amb 90 anys. Va viure fins ven entrada l’adolescència amb els seus pares i avis.
•
Conxita Fibla Callarisa amb 91 anys. Va viure fins ven entrada l’adolescència amb els seus pares i avis.
•
Maria del Carmen Fabregat i Figueres de 85 anys. No va viure però anava amb els seus pares a passar uns dies de tant en tant ja que els seus pares eren amics dels marquesos de las Atalayuelas.
•
Maricarmen Marcoval i Pietat Marcoval, propietàries actuals del mas de Mulet.
•
Joan Baptista Beltran Reverter (Alcanar) estudiós d’història local.
•
Joaquim Virgili Guardia (Ulldecona) arxiver jubilat i estudiós de la història comarcal
•
Agustí Bel i Beltran (Alcanar) Llicenciat en Dret
•
Joan Roig Vidal (Ulldecona), mestre i col·laborador de diversos articles a la revista Raïls.
14. Agraïments. • • • • • • • • • • •
Anna Bòveda Forcadell Mercè Sancho Imma Nolla Àlex Espuny (fotògraf) Maria del Carmen Fabregat i Figueres Àngel Fibla Pietat(bibliotecària) Roberto Fibla Callarisa Pedro Fibla Matamoros Anna Juan Escámez Joan Beltran (per la seua disposició i interès)
45
Clàudia Fibla Juan • • •
El Mas de Mulet
Joan Roig Vidal (per la informació aportada i de gran valor en el treball) Joaquim Virgili Guardia (per l’interès, dedicació i ganes) Maria Sancho (estudiant de disseny)
15. Annexos
46
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
ANNEX I
47
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
ANNEX II
48
Clàudia Fibla Juan
El Mas de Mulet
ANNEX III
49
