La vitamina C i el seu contingut en els cítrics by Biblioteca Trinitari Fabregat

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Autora: Raja Chakir (2n Bat A) Tutora: Anna Valle Martí 14 de gener de 2013 [Raja Chakir 2012-2013]

Institut Sòl-de-riu 1

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ........................................................................................... 4

LES VITAMINES: LA VITAMINA C............................................................. 6

1.1

LA VITAMINA C........................................................................................ 9

1.1.1

Què és la vitamina C? ........................................................................ 9

1.1.2

Història i descobriment de la vitamina C .......................................... 10

1.1.3

Estructura química de la vitamina C ................................................ 15

1.1.4

Formes de presentació i la seva relació amb l’activitat vitamínica C 16

1.1.5

Propietats físiques i químiques de l’àcid ascòrbic ........................... 17

1.1.6

Mecanismes d’acció ......................................................................... 19

1.1.7

Ingesta recomanada de vitamina C ................................................. 23

1.1.8

Síntesi de l'àcid ascòrbic .................................................................. 25

1.1.9

Estabilitat i degradació ..................................................................... 30

1.1.10 Aliments rics en vitamina C .............................................................. 33 2

LA VITAMINA C EN ELS CÍTRICS ........................................................... 36

2.1

Factors que influeixen en la concentració de vitamina c en els cítrics .... 36

3. VARIACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE VITAMINA C EN ELS CÍTRICS. 39 3.1

Introducció .............................................................................................. 39

3.1.1

Valoració redox ................................................................................ 40

3.2

Objectius ................................................................................................ 42

3.3

Hipòtesi .................................................................................................. 42

3.4

Material ................................................................................................... 42

3.4.1

Mostres ............................................................................................ 42

3.4.2

Reactius ........................................................................................... 42

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

3.4.3

Vidre i altres ..................................................................................... 43

3.5

Normes de seguretat i gestió dels residus .............................................. 44

3.6

Procediment ........................................................................................... 44

3.6.1

Preparació de les solucions ............................................................. 44

3.6.2

Titulació del colorant 2,6-diclorofenol indofenol ............................... 46

3.6.3

Preparació i valoració de les mostres .............................................. 47

3.7

Dades, càlculs i resultats ........................................................................ 51

3.7.1

Obtenció de la concentració de la vitamina C .................................. 51

3.8

Valoració dels resultats .......................................................................... 53

3.9

Errors experimentals .............................................................................. 57

3.10 Conclusions experimentals ..................................................................... 59 4

CONCLUSIONS ........................................................................................ 63

AGRAÏMENTS ........................................................................................... 66

BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 67

WEBGRAFIA............................................................................................. 67

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

0 INTRODUCCIÓ Quan el nostre tutor de classe ens va dir que anéssim pensant un tema per al treball de recerca, jo només tenia clar que el meu seria de caire científic i, si podia ser, que estigués relacionat amb la biologia, que és una de les possibles especialitats a la que em dedicaria en un futur. Però els dies van anar passant, i no tenia clar quin seria el meu tema. Un dia, mentre navegava per Internet, vaig veure una proposta que feia un institut de Catalunya sobre la vitamina C que, com a part experimental, presentava la realització de volumetries redox per estudiar la qualitat dels sucs comercials. Llavors, a l’últim dia, vaig presentar aquesta proposta i, després de l’assignació dels tutor del treball, la meva tutora, Anna Valle Martí, em va proposar fer en la part experimental valoracions redox per determinar la concentració de vitamina C que hi ha en diferents varietats cítriques durant la seva maduració. Finalment, vaig acceptar la proposta ja que em va atreure la idea d’estudiar un dels nutrients més estudiats que componen els fruits més conreats a Alcanar, la vitamina C, i veure així què li passa a aquesta vitamina durant la maduració dels cítrics. Pel que fa a la part teòrica, l’objectiu que pretenia assolir amb aquest treball era: saber i conèixer més a fons la vitamina C i esbrinar perquè és tan important per al metabolisme de moltes espècies animals i vegetals. D’altra banda, pel que fa a la experimental, els dos objectius que em vaig plantejar van ser seguir el procés de maduració d’una espècie en concret, les Clemenules, i observar com augmenta o disminueix aquesta vitamina durant aquest procés, i determinar la concentració de vitamina C que hi ha en els sucs de determinades varietats cítriques (Marisol, Clemenrubí i Navelina), comparar els resultats i donar-li una explicació a aquesta diferència. En quan a la metodologia seguida en la realització del treball es va començar, per una banda, amb la recerca de tota la informació necessària per a l’elaboració de la part teòrica fent ús d’Internet i de fonts bibliogràfiques. Per això vam contactar amb la biblioteca del poble, Trinitat Fabregat, i la bibliotecària, Pietat Subirats Ortiz, ens va proporcionar l’adreça electrònica de

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Carme Reverter, bibliotecària d’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia agroalimentària) de Sant Carles de la Ràpita. La Carme Reverter ens va subministrar l’adreça de diferents articles penjats a internet on hi havia publicats treballs relacionats amb el meu. La tutora també va parlar amb Toni Reverter Folker, dels serveis agraris d’Alcanar, que també ens va enviar una presentació en Power Point, sobre aquesta vitamina. Per a la realització de la part experimental, per una banda, entre la tutora i jo vam buscar a Internet un protocol de valoracions redox per a la vitamina C. Dels que vam trobar vam seleccionar el que vam considerar més adequat, el que utilitzava com a indicador el colorant 2,6-diclorofenol indofenol, perquè utilitzava reactius químics menys perillosos. D’altra banda, la informació que necessitava sobre les varietats cítriques que hi ha de temporada en el període de temps en què es va dur a terme el treball ha estat proporcionada pel meu pare i per altres experts en aquesta matèria, que treballen als Vivers d’ Alcanar, lloc on s’han collit els fruits, els sucs dels quals s’han utilitzats com a mostres per a la determinació de vitamina C. Així, durant l’estiu vaig anar elaborant la part teòrica, i en començar el curs vam començar les valoracions de les mostres dels sucs de les varietats cítriques seleccionades. Aquestes, les realitzàvem cada quinze dies, en dilluns, en un principi, i, després, en dijous, de tarda, des del 24 de setembre fins el 5 de desembre. Durant aquest període en què es va realitzar les valoracions, vaig anar redactant la part corresponent a la part procedimental i un cop obtinguts els resultats, vaig redactar l’anàlisi d’aquestes dades i, finalment, les conclusions.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

1 LES VITAMINES: LA VITAMINA C A més dels components majoritaris (proteïnes, àcids nucleics, glúcids i lípids), als éssers vius, també, hi ha unes substàncies que actuen en quantitats mínimes i que són imprescindibles per al funcionament de l’organisme, anomenades vitamines. La majoria d’aquestes substàncies no poden ser fabricades per l’organisme, de manera que s’han de prendre en la dieta. Les vitamines són compostos biològicament molt actius i químicament heterogenis que actuen com a catalitzadors1 de tots els processos fisiològics (directament o indirectament), pel que generalment es necessiten en quantitats molt baixes, però qualsevol alteració d’aquests límits provoca trastorns dels processos metabòlics. La deficiència d’aquestes es denomina avitaminosi mentre que els nivells excessius es denominen hipervitaminosi. Les vitamines es poden classificar segons la seva solubilitat en: hidrosolubles o liposolubles. Les vitamines hidrosolubles són aquelles que es dissolen en aigua. Es tracta de coenzims2 o precursors de coenzims, necessàries per a moltes reaccions químiques del metabolisme. Aquestes vitamines contenen nitrogen en la seva molècula (excepte la vitamina C) i no s'emmagatzemen en l'organisme, a excepció de la vitamina B12, que ho fa de manera important al fetge. L'excés de vitamines ingerides s'excreta amb l'orina, per la qual cosa es requereix una ingesta pràcticament diària, ja que no s’emmagatzema. Les vitamines liposolubles (solubles en greixos i olis), A, D, E i K, es consumeixen en ingerir aliments que contenen greix.

Catalitzador: substància que augmenta la velocitat de la reacció sense ser consumida durant el procés. 2

Coenzim: molècula orgànica que s’uneix a un enzim, ja que és essencial per a la seva activitat, però no sofreix alteracions permanents en la reacció.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Aquestes s'emmagatzemen al fetge i als teixits grassos, de manera que no es necessari prendre-les cada dia, pel que és possible, després d'un consum suficient, subsistir una època sense la seva aportació. Si es consumeixen en excés (més de 10 vegades les quantitats recomanades) poden resultar tòxiques. Vitamines Hidrosolubles Nom

Composició

Funció

Deficiència

Fonts

Vitamina C

Àcid Lascòrbic

Antioxidant. Síntesi de col·lagen

Escorbut3

Fruites i verdures

Vitamina B1

Tiamina

Catalitzador d’hidrats de carboni.

Beri-beri 4

Fetge, carn, llevat

Vitamina B2

Riboflavina

Metabolisme hidrats de carboni, lípids i proteïnes que participen en el transport d’oxigen.

Lesions en la pell, boca i ulls

Fetge, carn, llevat, llet, formatge, ous

Vitamina B3

Àcid nicotínic

Coenzim que allibera anergia dels nutrients.

Pelagra5

Verdura, fetge, blat integral, llevat de cervesa.

Vitamina B6

Piridoxina

Absorció i metabolisme d’aminoàcids i producció de glòbuls vermells.

Anèmia, Verdura, fetge, alteracions en la blat integral, pell llevat.

Vitamina B9

Àcid fòlic

Formació de proteïnes estructurals i hemoglobina.

Anèmia

Vitamina B12

Cobalamina

Síntesi ADN, ARN, proteïnes i Anèmia intervenció en la producció de perniciosa glòbuls vermells.

Molt extens Carn, ous, llet i peix.

Continúa →

Escorbut: malaltia causada per deficiència de vitamina c que és caracteritza per una debilitat muscular progressiva, mal de braços i cames, aprimament, acceleració de les pulsacions cardíaques, hemorràgies especialment de genives, aparició de taques en la pell i anèmia. 4

Beri-beri: malaltia causada per la deficiència de vitamina B1. Es caracteritza per trastorns nerviosos, circulatoris, i generals (anèmia, debilitat, etc) 5

Pelagra: malaltia causada per deficiència de vitamina B3. Les seves principals manifestacions són: inflamació i mal de boca i llengua, diarrea, símptomes nerviosos, anèmia, etc.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Vitamina H

Biotina

Coenzim que intervé en la transferència de grups hidroxils.

Anèmia i trastorns musculars

Verdura, llegums, llet, carn i ous.

Taula 1. Classificació de les vitamines hidrosolubles i les seves característiques.

Vitamines liposolubles Nom

Composició

Funció

Deficiència

Fonts

Vitamina A

Diterpè

Formació i manteniment de dents, ossos i membranes

Xeroftalmia6, ceguera nocturna i ceguera permanent

Llegums i vegetals frescs

Vitamina D

Esterol

Formació i manteniment de dents i ossos

Nen: raquitisme7

Llet, ous i mantega

Adults: Osteomalàcia8

Vitamina E

Tocoferol

Formació de Anèmia membranes, glòbuls rojos, i teixits

Vegetals verds, margarina, i formatge

Vitamina K

Filoquinona

Coagulació de la sang i protrombina 9

Vegetals verds, tomata, oli vegetal, fetge de porc

Hemorràgies

Taula 2. Classificació de les vitamines liposolubles i les seves característiques.

Xeroftalmia: malaltia ocular deguda a la carència de vitamina A, caracteritzada per la sequedat del globus de l’ull, falta de brillantor de la superfície ocular, pèrdua de la visió. 7

Raquitisme: malaltia infantil causada per deficiència de vitamina D, les manifestacions de la qual són: reblaniment dels ossos del crani, el tòrax s’aixafa transversalment, aparició d’incursions dels ossos llargs, fractures en els ossos, lesions musculars. Aquestes deformacions apareixen quan els nens que pateixen aquesta malaltia comencen a caminar. 8

Osteomalàcia: malaltia dels ossos deguda a la carència de vitamina D. Es caracteritza per un reblaniment dels ossos, amb dolors ossis intensos, esgotament, debilitat i facilitat de fractures. 9

Protrombina: proteïna sanguínia imprescindible en el procés de coagulació de la sang.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

1.1 LA VITAMINA C 1.1.1 Què és la vitamina C? La vitamina C, enantiòmer10 L11 de l'àcid ascòrbic o antiescorbútic, és un nutrient essencial per als humans i, pertany, juntament amb les vitamines B al grup de les vitamines hidrosolubles. Es troba en tots els òrgans, però en diferents concentracions. Són especialment riques en àcids ascòrbic certes glàndules de secreció interna (hipòfisi, suprarenals, cos groc de l'ovari), així com també el fetge, el cristal·lí de l'ull i els glòbuls blancs de la sang. Els glòbuls blancs (limfòcits) són portadors d'una reserva mobilitzable que baixa a zero quan l'alimentació és escassa en vitamina C. Aquesta vitamina està implicada en el manteniment d'ossos, dents i vasos sanguinis per ser bona per a la formació i manteniment del col·lagen, en diverses funcions immunològiques i antibacterianes i en la protecció de la vitamina A i vitamina E de l’oxidació. També desenvolupa accions antiinfeccioses i antitòxiques i ajuda a l'absorció del ferro, però, sobretot és molt coneguda per la seva funció antioxidant. El consum adequat d'aliments rics en vitamina C és molt important per a tots els animals, però en el cas de l’home i altres primats que han perdut la capacitat de sintetitzar aquesta substància, és imprescindible per no patir escorbut ja que tota la vitamina C que necessitem l’hem d’ingerir amb els aliments. El més recomanable és menjar les fruites i verdures fresques perquè l’àcid ascòrbic s’oxida i es degrada fàcilment per l'acció de la calor i quan entra en contacte amb l’aire i, per això, sempre és recomanable prendre el suc de taronja immediatament després de preparar-lo o consumir certs vegetals crus i frescs i no pas cuinats.

Enantiòmers: molècules d’una mateixa substància que tenen la mateixa composició i fórmula química però amb diferents disposicions en l’espai. 11

Enantiòmer L: enantiòmer en el qual el grup funcional de la molècula es troba a l’esquerra.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

1.1.2 Història i descobriment de la vitamina C El descobriment de la vitamina C s'associa amb l’escorbut, malaltia produïda per deficiència de vitamina C. Apareixia amb freqüència en les ciutats aïllades i en els llargs viatges transoceànics. El 1497, Vasco de Gama va descriure els símptomes d’aquesta malaltia entre els mariners del seu viatge històric des d'Europa fins a l'Índia, (tot i que Aristòtil al segle V abans de Crist ja en coneixia els símptomes); més de la meitat dels seus tripulants van morir a causa de la malaltia. A poc a poc es va fer evident que l’escorbut atacava només els qui no consumien aliments frescos. El 1536 l'explorador francès Jacques Cartier, explorant un riu Africà, va utilitzar els coneixements sobre els nadius per salvar la vida d'un dels seus homes que moria d’escorbut, bullint les fulles d'un arbre per fer un te. Posteriorment es va demostrar que aquestes fulles contenien 50 mg de vitamina C/100g. En aquells temps, l’escorbut era molt comú entre aquelles persones que no tenien accés a fruites i vegetals frescos, tal i com succeïa amb els mariners i els soldats. Per aquest motiu, l’ús dels vegetals per sobreviure els llargs viatges per mar ha estat recomanat. John Woodal, el primer cirurgià de la British East Índia Company, recomanava el 1617 l'ús preventiu i curatiu del suc de llimona en el seu llibre “L'amic del Cirurgià”. Més tard, el 1747, el doctor naval britànic, James Lind, d'Escòcia, va descobrir que les taronges i les llimones tenien un nutrient (que després va ser anomenat vitamina C) necessari per prevenir l’escorbut. Aquesta troballa va portar a la introducció d'aliments frescos, sobretot cítrics en les racions dels marins, i a partir d'allí, l’escorbut va ser menys comú. Mentre estava en el mar, Lind va proporcionar a alguns membres de la tripulació dues taronges i una llimona per dia, a més de les seves racions normals, mentre que uns altres van continuar amb el seu consum de sidra, vinagre o aigua de mar, a més de les seves racions normals. Els resultats d'aquesta prova van mostrar de forma concloent que les llimones prevenien la malaltia. En la història de la ciència, això es considera com el primer experiment controlat comparant resultats entre dos grups. Lind va publicar el seu treball el 1753 sota el títol “Tractament de

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

l’escorbut”. Però tot i el seu esforç, el seu treball no va ser notat ràpidament, en part perquè els almiralls britànics no volien que es notés que hi havia malalties entre els seus tripulants, un senyal de feblesa i, a més a més, perquè mantenir fruites fresques en els vaixells era molt car, mentre que bullir-les per convertir-les en suc per a major facilitat d’emmagatzemament destruïa la vitamina. Per tant, els capitans van assumir erròniament que els suggeriments de Lind no eren correctes, ja que els sucs no guarien l’escorbut. Va caldre esperar fins l’any 1795 perquè la naval britànica adopti llimes i llimones a la seva dieta al mar. Un segle més tard, el 1891, l'almirall Takaki, de la Marina japonesa, de forma similar, va introduir una dieta variada per trencar la monotonia de les racions d'arròs dels seus vaixells. El resultat va ser la desaparició, en la Marina japonesa,

malaltia

coneguda

amb

nom

«beri-beri».

Malgrat les ocasionals victòries dietètiques d'aquest tipus (que ningú podia explicar), els biòlegs del segle XIX es van negar a creure que una malaltia pogués guarir-se mitjançant una dieta, especialment després de l'acceptació de la teoria dels gèrmens de Pasteur. No obstant això, el 1896, un metge holandès, Christiaan Eijkman, els va convèncer, gairebé en contra de la seva voluntat. Eijkman va ser enviat a les Índies Orientals holandeses per investigar el beri-beri, endèmic en aquelles regions (i que, fins i tot avui dia, coneixent la medicina la seva causa i com guarir-ho, segueix matant unes 100.000 persones cada any). Takaki havia aconseguit detenir l'evolució dels malalts de beri-beri, adoptant mesures dietètiques; però, aparentment, Occident no va donar importància al que podria considerar-se únicament com la doctrina mística oriental. Suposant que el beri-beri era una malaltia provocada per gèrmens, Eijkman va utilitzar alguns pollastres com a animals d'experimentació per descobrir el germen. Sense previ avís, la major part dels seus pollastres van contreure una estranya paràlisi com a conseqüència de la qual alguns van morir; i al cap de quatre mesos, els supervivents van recobrar la salut. Eijkman, estranyat per no haver trobat cap germen responsable de la malaltia, va decidir finalment investigar la dieta dels pollastres. Va descobrir que la persona que s'havia encarregat

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

primerament

d'alimentar-los

havia

realitzat

economies

(sens

dubte

beneficioses per a ella) emprant sobres de menjar, principalment arròs espellofat, dels magatzems de l'hospital militar. Va succeir que, al cap de quatre mesos, va arribar un cuiner nou que va prendre al seu càrrec l'alimentació dels pollastres; aquest havia deixat de donar-los les sobres, per proporcionar-los el menjar normal dels pollastres, que contenia arròs sense espellofar. Va ser llavors quan els animals es van recuperar. Eijkman va practicar alguns experiments sometent els pollastres a una dieta d'arròs espellofat i els animals van emmalaltir. Va utilitzar de nou l'arròs sense espellofat i es van recuperar. Era el primer cas de malaltia per deficiència en la dieta provocada deliberadament. Eijkman va decidir que aquesta «polineuritis» que afectava a les aus era similar en els seus símptomes al beri-beri humà. Per al consum de l'home, l'arròs era desproveït de la seva pellofa, principalment perquè es conserva millor, ja que el germen destruït amb la pellofa de l'arròs conté olis que fàcilment s’enrancien. Eijkman i el seu col·laborador, Gerrit Grijns, es van disposar a esbrinar què era el que contenia la pellofa de l'arròs que evitava el beri-beri. Finalment, van aconseguir dissoldre el factor crucial de la pellofa i van descobrir que podia travessar membranes que no aconseguien creuar les proteïnes. Evidentment, la substància en qüestió havia de ser una molècula molt petita, però tot i això, no van poder identificar-la. Mentrestant, diversos investigadors estudiaven altres factors misteriosos que semblaven ser essencials per a la vida. El 1905, l'especialista holandès en nutrició, C. A. Pekelharing, va trobar que tots els seus ratolins morien al cap d'un mes d'ingerir una dieta artificial que semblava prou rica quant a greixos, hidrats de carboni i proteïnes. No obstant això, els ratolins vivien normalment quan se li afegia a aquesta dieta unes poques gotes de llet.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

A Anglaterra, el bioquímic Frederick Hopkins, que pretenia demostrar la importància dels aminoàcids12 en la dieta, va dur a terme una sèrie d'experiments en els quals, es demostrava que existia alguna cosa en la caseïna de la llet, que, si s'afegia a una dieta artificial, fomentava el creixement. La següent tasca era aïllar aquests factors vitals en els aliments. Per això no va ser fins l’any 1912, quan tres bioquímics japonesos, O. Suzuki, T. Shimamura i S. Ohdake, van aconseguir extreure de la pela d'arròs un compost que es manifestava molt potent contra el beri-beri. Dosis de 5 a 10mg eren suficients per produir la curació en un au. En el mateix any, el bioquímic d'origen polonès Casimir Funk va preparar el mateix compost partint del llevat. Com que el compost demostrava ser una amina (és a dir que contenia el grup amina, NH3 ), Funk ho va denominar «vitamina», nom llatí de «vida amina», i va suposar que el beri-beri, l’escorbut, la pel·lagra i el raquitisme eren produïts per deficiències de «vitamines». La conjectura de Funk va resultar correcta quant a la seva afirmació què totes aquestes malalties eren provocades per manques alimentaries. Però, va resultar que no totes les «vitamines» eren amines. Així, tots els aliments que prevenen i ajuden en la curació de l’escorbut van ser designats amb el nom d’anti-escorbut als segles XVIII i XIX. L’any 1920 el factor anti-escorbut va ser designat Vitamina C o àcid ascòrbic. Eijkman i Hopkins van compartir el premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1929, pel seu descobriment, en establir que aquestes substàncies en la dieta eren essencials per a la vida. Durant els anys 1928 fins el 1933, els científics Joseph L. Siverbely, Albert Szent-Gyiorgy i Charles Glen King van aïllar la vitamina C del pebrot vermell. Per aquest motiu, Albert Szent-Gyiorgy va guanyar el premi Nobel de Medicina l’any 1937.

Aminoàcids: molècules orgàniques formades per un grup amino (-NH2) i per un grup àcid (-COOH) units a un carboni central. Aquests són els components bàsics de les proteïnes.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

El 1933, els químics britànics Sir Walter Norman Haworth i Sir Edmund Hirst i el químic polonès Tadeus Reichstein van sintetitzar la vitamina C, la primera vegada en la història que aquesta es produïda de forma artificial. Això va fer possible la producció en massa de la vitamina C. El 1937, el premi Nobel de química va ser concedit a Walter Haworth pel seu treball en la determinació de l’estructura de l’àcid ascòrbic (compartit amb Paul Karrer pel seu treball sobre les vitamines).

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

1.1.3 Estructura química de la vitamina C

Imatge 1. Estructura química de l’Àcid ascòrbic i la seva forma 3D http://www.ar.all.biz/acido-ascorbico-g8519

L'àcid ascòrbic és una cetolactona 13 de sis carbonis, semblant a la de glucosa, de qui deriva, químicament parlant. Conté diversos elements estructurals que contribueixen al seu comportament químic: l'estructura de la lactona i dos grups hidroxils enòlics (grups OH units a carbonis que formen dobles enllaços), així com un grup alcohol primari i secundari, tal i com es mostra en la imatge anterior. L'estructura endiol (dos grups OH) motiva les seves qualitats antioxidants, ja que els endiols poden ser oxidats fàcilment a dicetones. L'àcid ascòrbic forma dos enllaços de ponts d'hidrogen intramoleculars (mostrat en vermell en el gràfic) que contribueixen de manera decisiva a l'estabilitat, i amb això a les qualitats químiques de l'estructura endiol.

Cetolactona: èsters formats por esterificació d’un grup alcohol amb un grup àcid (-COOH) d’una mateixa molècula formant un anell

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

1.1.4 Formes de presentació i la seva relació amb l’activitat vitamínica C La vitamina C es pot presentar de formes diferents:  Àcid ascòrbic: és el que té més activitat antiescorbútica. El seu aspecte és el de cristalls blancs, amb sabor àcid, propietats fortament reductores, sensible a la llum i a certs metalls i soluble en aigua.

Imatge 2. Estructura lineal i la cíclica de l’àcid ascòrbic

 Àcid deshidroascòrbic, també amb activitat antiescorbútica. Per reducció es transformat a àcid ascòrbic. També es presenta en forma de cristalls i és soluble en aigua.

Imatge 3. Estructura lineal i la cíclica de l’àcid deshidroascòrbic

 Àcid 2-cetoglutònic: és un precursor de l’àcid ascòrbic. Es presenta en forma de cristalls blancs i no té activitat antiescorbútica.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Imatge 4. Estructura de l’àcid 2-cetoglutònic

1.1.5 Propietats físiques i químiques de l’àcid ascòrbic Nom sistemàtic 5-[(S)-1,2-dihidroxietil]-3,4-dihidroxi-5-(H)-furan-2-ona General Nom químic

Àcid ascòrbic

Altres noms

Vitamina C, Àcid L-xiloascòrbic/ Àcid 3oxo-L-gulofuranolactona (forma enòlica)

Fórmula molecular

C6H8O6

Identificadors Nº CAS14

50-81-7

Propietats físiques i químiques Aspecte i color

Cristalls blancs

Olor

Inodor

Estat d’agregació

Sòlid

Massa molar

176.12g/mol

Densitat

1.65g/ cm³

Solubilitat en aigua

33 g/ 100 ml

Punt de fusió

463K (190°C)

Punt d’ebullició

No aplicable

Taula 3. Propietats químiques i físiques de l’àcid ascòrbic

Nº CAS: codi d’identificació únic d’una substància química o una estructura molecular i s’utilitza per evitar confusions a causa dels nombrosos noms comuns, propietats, etc. que poden comportar aquestes substàncies.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

L'àcid ascòrbic és un compost blanc, cristal·lí o lleugerament groc, inodor que s'enfosqueix de manera gradual en exposar-lo a la llum perquè es degrada i canvia de color. En estat sec és estable a l'aire, però en dissolució es deteriora amb rapidesa en presència d'aire per la presència d’oxigen, que accelera la velocitat de degradació d’aquesta substància. Tot i ser soluble en aigua, no ho és en cloroform, èter o benzè, perquè són compostos orgànics no polars, ja que l’àcid ascòrbic, en ser una substància polar, només es dissol en dissolvents polars. En la naturalesa existeix en la seva forma reduïda i oxidada; àcid L-ascòrbic i àcid deshidroascòrbic respectivament, i ambdues formes tenen la mateixa activitat biològica. Aquest àcid sofreix reaccions d'oxidació-reducció i es pot determinar aquesta reacció a través d'un indicador com el iode o el 2,6-diclorofenol indofenol observant

canvi

color

morat

rosat,

respectivament.

La seva oxidació és accelerada per calor, llum, medis alcalins, enzims15 oxidatius i traces de coure i ferro, que acceleren la seva velocitat de degradació. Pel que fa a la seva acidesa, la vitamina C, tot i considerar-se un àcid, no ho és, ja que en la seva molècula no hi ha cap grup carboxil lliure, sinó que com ja s’ha dit anteriorment, és en realitat un lactona que es comporta com un àcid, fet que justifica el nom d’àcid ascòrbic que s’utilitza per anomenar-lo.

Enzims: biomolècules que catalitzen reaccions químiques augmentant-ne la velocitat de reacció.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

1.1.6 Mecanismes d’acció Acció antioxidant de la vitamina C Els antioxidants frenen la propagació dels radicals lliures16, disminuint la seva activitat o reaccionant amb ells transformant-los en radicals inerts. 

La vitamina C, fortament reductora, destrueix els radicals lliures convertint-los en aigua i transformant-se en àcid deshidroascòrbic que és la forma oxidada de l’àcid ascòrbic.



És cofactor17 de reaccions d'intercanvi d'electrons en múltiples reaccions metabòliques destinades a la inactivació de radicals lliures, relacionats amb l’oxidació de lípids i el dany oxidatiu sobre el DNA i proteïnes.

 Elimina les substàncies contaminants que penetren en l’organisme com el plom, que genera greus problemes per a la salut, els nitrits i nitrats, responsables de l’aparició de càncer d’estomac, procedents de la preparació de carns i embotits.  Redueix alguns metalls oxidats, com el ferro i el coure.  Regenera la vitamina E (l'alfa-tocoferol) i els carotenoides18.  És antibacteriana, de manera que inhibeix el creixement de certs bacteris perjudicials per a l’organisme. Aquestes accions antioxidants protegeixen els teixits i les estructures orgàniques, les proteïnes plasmàtiques, els teixits oculars, el líquid seminal i els granulòcits neutròfils en el curs de la inflamació, entre altres funcions. En l'àmbit cel·lular, actuen directament protegint el material genètic de l’oxidació, amb efectes importants en la prevenció de la carcinogènesis i les mutacions.

Radicals lliures: radicals químics, àtoms, molècules o ions amb electrons desaparellats, per la qual cosa són molt reactius i es combinen amb facilitat amb altres àtoms o molècules. 17

Cofactor: component no proteic necessari per a l’acció d’un enzim.

Carotenoides: pigments orgànics presents en els vegetals, responsables de la majoria dels colors groguencs, ataronjats i rogencs d’aquests.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Accions sobre el teixit conjuntiu 

Acció sobre el metabolisme del col·lagen19 és destacada.



Actua com a cofactor reductor dels ions fèrric i cúpric, en la hidroxilació de la prolina20 i la lisina,21 imprescindible per a la síntesi i l'estabilitat de la triple hèlix del col·lagen.



Intervé en la síntesi d'altres components del teixit conjuntiu i de la matriu òssia.

Síntesi de carnitina22 És cofactor de la síntesi de la carnitina, aminoàcid sintetitzat al fetge i als ronyons, responsable del transport dels àcids grassos a l’interior del mitocondri en el seu procés d'oxidació. Per això és molt important i imprescindible per al metabolisme aerobi de la fibra muscular. Accions sobre el contingut de ferro corporal  Afavoreix l’absorció del ferro a l’intestí, reduint l'ió fèrric a ferrós, la forma absorbible a través dels enteròcits (cèl·lules de l’intestí).  Intervé en el transport plasmàtic i l'emmagatzemament del ferro, activant la síntesi de la ferritina (proteïna que emmagatzema ferro als vertebrats).

Col·lagen: molècula proteica que s’encarrega d’unir les cèl·lules entre sí i d’ajudar a la pell a conservar la seva elasticitat i retardar el seu envelliment. 20

Prolina: aminoàcid essencial en la formació de col·lagen i relacionat amb el manteniment i reparament dels ossos i músculs. 21

Lisina: aminoàcid essencial per a la síntesi de proteïnes, així com en el metabolisme dels glúcids i dels àcids grassos (greixos).

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Síntesi d'hormones  Intervé en la conversió del colesterol en àcids biliars i en l’excreció d’aquest últim.  Augmenta la producció d'estrògens23 durant la menopausa. En moltes ocasions, aquesta vitamina és utilitzada per reduir o alleujar els símptomes de sufocacions i altres símptomes d’aquesta etapa. Metabolisme de neurotransmissors24 L'elevada concentració d'àcid ascòrbic present als teixits glandulars i nerviosos s'explica per la seva participació en la síntesi de diversos neurotransmissors:  És coenzim de la hidroxilasa-ß-dopamina (enzim), decisiva per a l'obtenció de noradrenalina20 (hormona antagonista a l’adrenalina).  Participa en la síntesi de diversos neuro-pèptids (petites molècules semblants a les proteïnes).  Està implicada també en el metabolisme de la tirosina, un aminoàcid que forma part de les proteïnes i que intervé en la formació de la Acetil Coenzim A, un enzim fonamental per a la síntesi d'àcids grassos, proteïnes i de l'acetilcolina (neurotransmissor involucrat en la memòria i la síntesi que es deteriora en la malaltia d'Alzheimer25). Propietats oculars  La ingesta d’aquesta vitamina prevé l’aparició de cataractes26 i millora la visió.

Estrògens: hormones sexuals femenines.

Neurotransmissor: biomolècula que transmet informació d’una neurona a una altra.

Alzheimer: malaltia neuro-degenerativa, que es caracteritza per la pèrdua de memòria i d’altres capacitats mentals, a mesura que les neurones moren i s’atrofien diferents zones del cervell. 26

Cataracta: malaltia ocular que consisteix en l'opacitat de la lent o de la càpsula del cristal·lí de l'ull, que impedeix el pas dels raigs de llum.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Acció immunostimulant i de resistència a les infeccions  Increment de l'activitat de neutròfils i macròfags (glòbuls blancs) potenciant la seva acció fagocitària, és a dir, la destrucció i digestió de partícules que l’organisme no reconeix.  Regulació de l'activitat dels limfòcits NK (un tipus de glòbuls blancs).  Producció de citoquines27, elements del sistema del complement i anticossos. Cicatrització i curació de lesions  Participació en la cicatrització de lesions i cremades que s’explica fàcilment per les accions que duu a terme sobre el teixit conjuntiu en la formació del col·lagen i la seva funció antioxidant i potenciadora dels sistemes de defensa antiinfecciosa.  Repara i manté el cartílag, ossos i dents. Altres  Millora el restrenyiment per les seves propietats laxants.  Disminueix els nivells de tensió arterial i prevé l'aparició de malalties vasculars.  Redueix les complicacions derivades de la diabetis tipus II.  Ajuda a reduir els símptomes i la duració de malalties com el refredat, bronquitis, la grip, etc.  Per les seves propietats antioxidants resulta útil en la prevenció o curació d’úlceres gàstriques o tumors cancerosos de l’estomac i s’ha comprovat que també pot frenar l’avanç del Parkinson

o ser útil en el

tractament dels herpes.

Citoquines: un grup de proteïnes que regulen la interacció de les cèl·lules del sistema immunològic. 28

Parkinson: trastorn neuro-degeneratiu crònic que condueix amb el temps a una incapacitat progressiva.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

1.1.7 Ingesta recomanada de vitamina C La

sigla

RDA

correspon

terme

anglès

Recommended

Dietary

Allowance establert per l'Organització Food & Nutrition Board of the National Academy of Sciences. Es refereix a la quantitat requerida per l'organisme humà per al consum diari de qualsevol substància. La RDA per a la Vitamina C es va establir inicialment el 1974 en 35 mg per dia per als nens, 45 mg per als adults, 60 mg per a la dona embarassada i 80 mg per a la dona lactant. Posteriorment el rang es va ampliar a dosis diàries de 90 mg per a un home adult i 75 mg per a dones adultes. Les dosis diàries recomanades per aquests nutrients es basen en quantitats mínimes que necessita l’organisme per prevenir malalties com l’escorbut de manera que no poden assegurar-nos una excel·lent salut general. Les necessitats de vitamina C varien d’un individu a un altre i depenen de circumstàncies personals, com ara, que passi o no per períodes d’estrès agut, edat, talla, sexe, com de saludable són les seves dietes i altres factors com la predisposició genètica que poden fer que les necessitats superin àmpliament la mitjana. Avui en dia, se sap que sota condicions d'estrès els mamífers i l'home consumeixen part de les seves reserves de Vitamina C. Però els animals tenen un avantatge sobre els humans, ells compensen les pèrdues produint-ne novament en els seus organismes. Els humans, en canvi, necessitem augmentar la ingesta de Vitamina C per compensar les pèrdues. Entre les múltiples situacions en les quals es consumeix la reserva de Vitamina C, les més destacades, són: la presència de malalties virals, les picades d'insectes, les al·lèrgies, l'estrès, el consum de tabac, diabètics, asmàtics, el consum de menjar ràpid, les persones que consumeixen medicaments (especialment antibiòtics), les immunitzacions, el consum d'alcohol, el consum d'aigües domestiques molt fluorades (el fluor és un antagonista de la Vitamina C) i el contacte amb ambients contaminats (fum, monòxid de carboni) entre altres.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Quantitat de vitamina C recomanada diàriament Etapa de la vida

Anys

Homes (mg/dia)

Dones (mg/dia)

Infants

0-6 anys

Infants

7-12 mesos

Nens

1-3 anys

Nens

4-8 anys

Nens

9-13 anys

Adolescent

14-18 anys

Adults

19 anys i +19 anys

Fumadors

19 anys i +19 anys

125

110

Embaràs

18 anys i més

joves Embaràs

19 anys i adults

Lactància

18 anys i més

115

120

joves Lactància

19 anys i adults

Taula 4. Quantitat de vitamina C recomanada diàriament en funció de l’edat

Nivells tolerables de vitamina C Grups d'edat

mg/dia

Infants 0-12 mesos

No és possible establir-lo

Nens 1-3 anys

400

Nens 4-8 anys

650

Nens de 9-13 anys

1200

Adolescents 14-18 anys

1800 Continúa →

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Adults de més de 19 anys

2000

Taula 5. Nivells tolerables de vitamina C en funció de l’edat

Es aconsellable no sobrepassar els nivells tolerables que es mostren en la taula anterior perquè les dosis superiors a 2g per dia no són segures ja que poden produir molts efectes secundaris, com: càlculs renals, diarrea, vòmits, nàusees, excés d’absorció del ferro, malestar d’estomac, entre altres.

1.1.8 Síntesi de l'àcid ascòrbic

1.1.8.1 Síntesi biològica L'àcid ascòrbic es troba en plantes, animals i organismes unicel·lulars. Tots els animals vius el necessiten, i si no el sintetitzen han de prendre’l amb els aliments per no morir per escorbut a causa de la seva manca. Els rèptils i les ordres més antigues d'aus sintetitzen l'àcid ascòrbic als ronyons. En canvi, les ordres recents d'aus i la major part de mamífers el sintetitzen al fetge, on l'enzim L-gulonolactona oxidasa converteix la glucosa en àcid ascòrbic. Els humans, alguns altres primats i els conillets d'índies no som capaços de sintetitzar aquest enzim a causa d'un defecte genètic i, són ,per tant, incapaços de fabricar àcid ascòrbic al fetge. Aquesta mutació genètica va ocórrer fa aproximadament 63 milions d'anys i tindria conseqüències letals per als primats si no fossin animals arboris que viuen en un ambient tropical on molts productes alimentosos contenen àcid ascòrbic. Nishikimi i Udenfriend van demostrar que els cobais i alguns primats tenen un defecte genètic que els predisposa a patir escorbut, per la pèrdua de l’expressió del gen de l'enzim GLO (L-gulonolactona oxidasa). Posteriorment van aïllar la seqüència no funcional del gen d'aquest enzim humà, i van realitzar el mapatge cromosòmic (8q21.1). La seqüenciació va mostrar la presència de regions exòniques29 amb canvis anòmals de nucleòtids30, tal com

Exòniques: segments de DNA que s’expressen.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

deleció31 i inserció de nucleòtids sense respectar la conformació GT / AC de límit intró32 / exó33. Aquestes experiències van confirmar que el gen d'aquest enzim ha acumulat un gran nombre de mutacions no selectives en el procés evolutiu, fins arribar a la pèrdua de la seva activitat. En altres paraules, els dos investigadors van aïllar la part del gen que té la informació per a la síntesi de l’enzim GLO, en la qual al llarg dels anys s’hi ha anat acumulant diverses mutacions, que han fet que l’enzim perdi la seva funció.

Nucleòtids: unitats bàsiques dels àcids nucleic (DNA, RNA).

Deleció: anomalia estructural cromosòmica que consisteix en la pèrdua de fragments de DNA d’un cromosoma. 32

Intró: regió del DNA que s’eliminen del RNA abans de traduir-se i formar una determinada proteïna. 33

Exó: regió del DNA que codifiquen per a una determinada proteïna.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Imatge 5. Esquema de la biosíntesi d'àcid ascòrbic http://www.acidoascorbico.com/sntesis_del_cido_ascrbico

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

1.1.8.2 Síntesi artificial La síntesi química de l'àcid L-ascòrbic és un procediment car i complicat. La vitamina C es va sintetitzar, per primera vegada, el 1933, en mans dels química Reichstein, Sir Walter Norman Haworth i Sir Edmund Hirst. Un any més tard, el 1934, Reichstein i Grüssner van publicar a la revista Helvetica Chimica Acta un article titulat "Una bona síntesi de l’àcid L-ascòrbic (vitamina C)" (A good synthesis of L-ascorbic acid (vitamin C). Aquest procés, anomenat síntesi de Reichstein-Grüssner, consta de diverses etapes químiques i una transformació enzimàtica. Aquesta última etapa, que consisteix en la transformació de D-sorbitol a L-sorbosa, és portada a terme per un bacteri, Acetobacter suboxydans, en un procés submergit a 30-35 ° C, amb agitació. Tot i això, aquest mètode de síntesi implica l'ús de compostos perillosos per al medi ambient, així com un gran consum d'energia. Tot i això, gràcies a aquest procés, la vitamina C és va començar a sintetitzar industrialment i en grans quantitats. El 1934, Hoffmann-La Roche, que va comprar la patent del procediment de Reichstein, es va convertir en la primera companyia farmacèutica en produir en massa vitamina C sintètica, sota la marca de Redoxon. A partir de llavors, la vitamina C es podia consumir no només de les seves fonts naturals sinó també amb el consum de tabletes, càpsules, pastilles, i altres productes disponibles en les farmàcies. Imatge 6. Pastilles vitamina C Redoxon

El 1982, Sonoyama va desenvolupar un procés de fermentació en dues etapes. El primer pas implica l'oxidació de la glucosa mitjançant activitats enzimàtiques presents en el bacteri Erwinia herbícola, que produeix àcid 2,5 diceto-Dglucònic (2,5-DKG). La segona etapa, una reducció de 2,5-DKG a àcid 2-cetoL-gulónico (2-KLG), és duu a terme per un cultiu de Corynebacterium al qual s'afegeix el cultiu anterior d'Erwinia esterilitzat. El 2-KLG obtingut és transformat químicament amb facilitat a àcid L-ascòrbic. Tanmateix, el problema és que les activitats encarregades de dur a terme les

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

dues etapes enzimàtiques es troben en dos bacteris diferents que no poden ser conreats conjuntament ja que cadascun necessita unes condicions de creixement diferents (temperatura, aliment, pH, oxigen ...). Gràcies a la tecnologia d'ADN recombinant, ha estat possible aïllar el gen de la 2,5-DKG-reductasa en l'espècie Corynebacterium i expressar-ho a Erwinia berbicola, capaç de transformar la glucosa a 2,5-DKG gràcies a tres enzims. Les cèl·lules d’Erwinia transformades són capaces de convertir directament la glucosa a àcid 2-KLG.

Imatge 7. Esquema de la síntesi artificial de l’àcid ascòrbic http://naukas.com/2012/04/27/exitos-transgenicos-produccion-de-acido-ascorbico/

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

1.1.9 Estabilitat i degradació 1.1.9.1 Reaccions químiques La vitamina C actua com cofactor enzimàtic en almenys 8 reaccions enzimàtiques. Tres d'elles estan implicades en les hidroxilacions de la lisina / prolina, dos en la biosíntesi de la carnitina, dos a les síntesi d'hormones i una en el metabolisme de la tirosina. De totes aquestes, la millor estudiada és la hidroxilació de la prolina per formar la hidroxiprolina necessària per a la síntesi de col·lagen, la proteïna més important en els teixits de sosteniment. La reacció més important en la que participa l’àcid ascòrbic és en les reaccions d’oxidació-reducció. Com que la vitamina C deriva de la glucosa, un monosacàrid, té molt de poder reductor i, per tant, en aquestes reaccions actua com a reductor, reduint els elements amb els quals reacciona i oxidant-se ella. Els productes de descomposició resultants de l'oxidació causen una coloració marró, i la pèrdua de valor nutritiu, característic de la fruita tallada. La seva oxidació a àcid deshidroascòrbic es duu a terme en medi aquós, però de manera reversible, dins un interval de pH de 5 a 7. En canvi en dissolució alcalina (per sobre de pH 7,5), aquest compost es converteix de manera ràpida i irreversiblement per formar productes de descomposició, entre els quals es troba l'àcid 2,3-dicetogulònic, que és un agent reductor més fort que l'àcid ascòrbic, i el color de la dissolució canvia des del groc fins al vermell, passant pel taronja.

Imatge 8. Oxidació de l’àcid ascòrbic a àcid deshidroascòrbic http://www.fao.org/docrep/field/0 03/AB492S/AB492S03.htm

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

1.1.9.2 La degradació de la vitamina C L’àcid ascòrbic és particularment sensible a les reaccions d’oxidació-reducció, degut a la seva estructura química, degradant-se quan és troba sota la influència dels factors següents: altes temperatures, la concentració de sals i sucres, el pH, la presència d’oxigen, enzims, catalitzadors metàl·lics, aminoàcids i oxidants i reductors inorgànics. La presència de metalls de transició influeix també en la seva oxidació. Però, a més d’aquests, la degradació d’aquesta vitamina, també, s’accelera en presència de l’enzim àcid ascòrbic oxidasa que actua com a catalitzador augmentant la velocitat de la reacció i provocant pèrdues de vitamina C. Qualsevol procés que provoqui el trencament de les cèl·lules de la fruita fa possible que aquest enzim s’alliberi i es barregi amb el suc i com a conseqüència, la concentració de vitamina C disminueix ràpidament. A partir d’aquests factors sorgeixen tres vies diferents en les quals s’origina la degradació de la vitamina C que són les següents: la via oxidativa catalitzada, la via oxidativa no catalitzada i la via sota condicions anaeròbiques. La via oxidativa catalitzada: Aquesta via es caracteritza per la presència de metalls o ions metàlics de transició com el ferro (Fe3 +) i el coure (Cu2 +) que actuen com a catalitzadors augmentant la velocitat de la reacció i també per la presència d’oxigen. L’àcid ascòrbic es degrada quan aquests metalls o ions de transició trenquen el doble enllaç que hi ha entre el carboni-2 i el carboni-3 de la molècula donant lloc a un enllaç simple. En aquest procés, s’alliberen dos protons (2H+) que reacccionaran amb l’oxigen present, formant aigua. Per acabar, cadascun dels carbonis implicats en la degradació formarà un doble enllaç amb l’ió oxigen que ha quedat del grup OH, formant-se així dos grups cetones.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

La via oxidativa no catalitzada: Aquesta via no està catal·litzada per cap metall i el factor que hi actua trencant el doble enllaç que hi ha entre els carbonis 2 i 3 és l’oxigen. Aquesta oxidació a diferència de l’anterior és produeix més lentament, ja que a l’oxigen li costa més trecar el doble enllaç. La via anaèrobica: En aquesta via el factor que degrada i oxida la vitamina C no és ni l’oxigen ni els metalls de transició sinó la llum. Aquesta influeix en aquesta reacció trencant també els enllaços dobles que hi ha entre els carbonis 2 i 3 tot, però ho fa amb més lentitud que els altres factors tractats en les altres dues vies de degradació de l’àcid ascòrbic. El compost que s’obté com a resultat de la degradació en totes aquestes vies és el 2,3 -dicetoglutònic, sense activitat vitamínica.

Imatge 9. Vies de degradació de l’àcid ascòrbic. (AA: ÀCID ASCÒRBIC, ADA: àcid deshidroascòrbic,

La degradació i les reaccions d’oxidació-reducció expliquen el motiu pel qual en -

AH-: monoanió ascorbat, AH : radical anió ascorbat, DCG: àcid 2,3-dicetogulònic, Me: metalls,

exposar certs fruits (poma, pera, plàtan...) a l'aire podem observar com En tallar AH2-Ceto: cetotautòmer, AH Ceto: anió ceto).

La degradació i les reaccions d’oxidació-reducció expliquen el motiu pel qual en http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0325-29572007000400010

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

exposar certs fruits (poma, pera, plàtan...) a l'aire podem observar com s'enfosqueixen transcorreguts uns instants. En tallar una poma, per exemple, es trenquen cèl·lules i això fa que es posin en contacte enzims i substrats. Els enzims són proteïnes que fan que es donin les reaccions d'oxidació, i els substrats

són

els

sucres

presents

fruita.

Llavors en haver enzims, substrats i oxigen es porta a terme l'oxidació que dóna, com a conseqüència, la coloració marró de la fruita. Per evitar aquest enfosquiment, moltes vegades, s’utilitza l'àcid cítric que s'oxida amb gran facilitat eliminant l'oxigen, de manera que les fruites queden protegides de l’oxidació. Per això, si es remulla en suc de llimona les pomes tallades a làmines romandran clares per molt més temps.

1.1.10

Aliments rics en vitamina C

Imatge 10. Fonts naturals de vitamina C http://naturalforcesmexico.com/2012/08/las-bondades-de-la-vitamina-c/

En els aliments, la vitamina C està present sobretot en la fruita, la verdura i el te verd. No obstant això, el seu contingut disminueix en bullir, assecar o remullar els aliments.

Els continguts indicats a continuació són valors mitjans que

poden variar notablement segons les varietats de les fruites i verdures.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Fonts

Vitamina C (mg/100 g)

Cirera Kakadu

3100

Camu Camu

2800

Gavarró

2000

Acerola

1600

Guaiaber

300

Grosella negra

200

Pebrot roig

190

Nap

139

Julivert

130-170

Cols de Brussel·les (cru)

90-150

Bròquil

90-115

Fonoll

100

Kiwi

Grosella

Caqui

Papaya

Maduixa

Taronja

50-60

Llimona

Meló

Coliflor

All

Pomelo

Gerds

Mandarina

[Raja Chakir 2012-2013]

Continúa →

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Espinacs

La col crua

Mango

Lima

Pinya

Patata

Tomata

Alvocat

Poma

Plàtan

10-12

Síndria

Préssec

Pera

Taula 6. Aliment i contingut de vitamina C en mg per cada 100g

Les indicacions d’aquesta taula serveixen només com a orientació, ja que els valors reals depenen molt de les variables següents: tipus de planta, estat de terra, clima, permanència en el camp des de la collita, condicions del camp i preparació. Per això, la fruita i la verdura han de ser recents (o després d' una congelació adequada) i amb pell, atès que una gran part de la vitamina C es troba en la pell o directament sota.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

2 LA VITAMINA C EN ELS CÍTRICS Els cítrics (taronges, mandarines, llimones, pomelos i altres), com hem sentit tantes vegades, són una important font de vitamina C i per tant extraordinaris antioxidants que ens ajuden a reforçar el nostre sistema immunitari convertintse en els nostres aliats durant l’estació més freda de l’any, l’hivern, temporada de collita d’aquests en la majoria de les varietats cítriques. Com ja s’ha vist en la taula, hi ha aliments que contenen una concentració de vitamina C superior a la dels cítrics, però, tot i això, la que contenen és molt important perquè el nostre organisme no necessita grans quantitats d’aquesta vitamina per dur a terme les seves funcions. A més a més, el conreu d’aquests fruits és una de les activitats econòmiques del nostre municipi, Alcanar.

2.1 Factors que influeixen en la concentració de vitamina c en els cítrics Els nivells de vitamina C depenen fonamentalment de sis factors principals: Factors de producció i condicions climàtiques Els factors de producció que poden ajudar a augmentar o disminuir la concentració de vitamina C en els cítrics són: els fertilitzants amb altes concentracions de nitrogen que poden baixar els nivells de vitamina C, i en canvi l’ús de nivells de potassi apropiat és molt important per aconseguir nivells alts de vitamina C. El clima, especialment la temperatura, afecta a aquesta vitamina: les àrees amb nits fresques produeixen fruites cítriques amb més nivells alts d’aquesta vitamina i, en canvi, les àrees tropicals càlides produeixen fruita amb nivells més baixos d’àcid ascòrbic. Les condicions mediambientals que augmenten l'acidesa de les fruites cítriques també augmenten els nivells de vitamina C.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Estat de maduresa i posició en l'arbre Les concentracions de vitamina C disminueixen durant el procés de maduració i per aquest motiu trobem alts nivells de vitamina C en la fruita immadura. La posició en l’arbre també afecta aquests nivells: atès que l’exposició al sol augmenta els nivells de vitamina C, la fruita que es troba més a l’exterior i al costat sud té els nivells més alts de vitamina C i, les que es troben a l’interior, a l’ombra, tenen nivells més baixos. Tipus de fruita cítrica (espècie i varietat) Les varietats de maduració primerenca tenen nivells més alts que les de maduració tardana. Hamlin Early i la Navel tenen més vitamina C que la València late. Les mandarines tendeixen a tenir nivells més baixos de vitamina C que les taronges, ja que tenen baixos nivells d’àcid. Estudis recents han conclòs que la closca dels cítrics conté els nivells més alts de vitamina C, seguit del suc i de la polpa. Només el 26% de la vitamina C d'una fruita cítrica es troba al suc, la pell reté el 53% i la polpa i la part blanca tenen un 21%. Els paràmetres utilitzats per processar diferents productes Els sucs de taronja concentrats i congelats presenten els nivells més alts de vitamina C en comparació amb els acabat d'esprémer i els no concentrats. Això s’explica tenint en compte que la vitamina C es degrada lentament amb el temps en les fruites fresques, però no es degrada tant en els congelats pel fet d’estar congelats fins a la reconstitució. Tipus de recipient: En les llaunes i recipients revestits amb estany s’hi produeixen pèrdues de concentracions de vitamina C més grans que en les llaunes sense estany. Això es degut a què l’oxigen residual i la vitamina C reaccionen amb l’estany de la llauna produint-se així grans pèrdues. D’altra banda, l’ús del vidre per emmagatzemar el suc de taronja, també proporciona una pobra retenció de la vitamina C, ja que la llum interactua amb la vitamina i en provoca la seva degradació. Les caixes de cartró velles poden arribar a causar una pèrdua del

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

20%. Per aquest motiu la majoria d’envasos de cartró que avui en dia s’utilitzen per al seu emmagatzemament, estan dissenyats amb capes per protegir el suc de l’oxigen i de la llum i evitar aquestes pèrdues, millorant així la qualitat de l’emmagatzemament. Emmagatzemament L’oxigen és l'ingredient més destructiu del suc ja que causa la degradació de la vitamina C. No obstant això, un dels principals sucres presents en el suc de taronja, la fructosa, també pot causar la ruptura d’aquesta vitamina, de manera que com més gran sigui el contingut de fructosa, major serà la pèrdua de vitamina C. Per contra, els nivells més alts d'àcid dels àcids cítrics i màlic estabilitzen la vitamina C. Quan els cítrics frescos s'emmagatzemen a 3.35°C durant 12 setmanes, no es produeixen pèrdues de vitamina C, però quan s'emmagatzemen a altes temperatures, la pèrdua és gran.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

3 VARIACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE VITAMINA C EN ELS CÍTRICS 3.1 Introducció La part pràctica d’aquest treball consisteix en determinar la concentració de vitamina C que conté el suc de diferents varietats cítriques (Clemenrubí, Clementina Marisol, Clementina Clemenules i la Navelina). Totes aquestes espècies escollides són les varietats que es poden collir durant el període en el qual s’ha dut a terme la part experimental d’aquest treball. Pel que fa a les Clemenules, es tracta de fer un estudi sobre la variació de la concentració de la vitamina C en els seus sucs per observar com augmenta o disminueix durant el procés maduració. Per fer això, s’ha fet una valoració cada 15 dies de sucs de Clemenules recollides el dia anterior a la valoració o el mateix dia. Les Clemenules valorades s’han collit de la part de dalt del mateix arbre per tal de mantenir constants les altres variables que influeixen en el contingut de vitamina C i estudiar, únicament, com influeix la maduració sobre aquesta. Pel que fa a les altres varietats, només s’ha fet una valoració del suc de la fruita madura per saber la quantitat d’àcid ascòrbic que conté i poder així comparar aquesta concentració amb la de les Clemenules. De la mateixa manera que s’ha fet amb les Clemenules, aquestes mandarines s’han collit també de la part de dalt de l’arbre per evitar que altres variables influeixin en la concentració de vitamina C. Per realitzar aquest estudi s’utilitza la valoració redox com a mètode analític. En el nostre cas, s’utilitza com a valorant que s’introdueix a la bureta, l’oxidant 2,6-diclorofenol indofenol (2,6-DCFIF), mentre que l’agent reductor és la vitamina C o àcid ascòrbic. El poder reductor d’aquest compost és degut a la pèrdua de dos àtoms d’hidrogen de la seva molècula que són captats pel 2,6DCFIF, que queda reduït. L’equació química de la reacció redox entre l’àcid ascòrbic i el 2,6-DCFIF és la següent:

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Imatge 11. Reacció redox entre l’àcid ascòrbic i el colorant 2,6-diclorofenol indofenol http://www.scielo.org.ve/scielo.php?pid=S0798-04772010000100004&script=sci_arttext

El punt final de la valoració és marcat pel canvi de color de la mostra que conté la vitamina C. Quan tota la vitamina C present en la dissolució ha reaccionat, comença a adquirir un color vermell-rosat. Tot i així, en tenir els sucs una coloració ataronjada, el color resultant en el punt final de la valoració dels sucs és marronós. Tot seguit, s’anota el volum del colorant consumit i es fan el càlculs necessaris per establir els mil·ligrams de vitamina C presents en cada 100 mL de suc.

3.1.1 Valoració redox Les valoracions redox conegudes també amb el nom de reaccions d’oxidació reducció són tècniques d’anàlisi que s’utilitzen amb la finalitat de conèixer i determinar la concentració d’una dissolució d’un agent oxidant o reductor. Els agents oxidants són substàncies que tenen una certa afinitat pels electrons i com el seu nom indica tenen facilitat per oxidar altres espècies i en canvi ells mateixos es redueixen. D’altra banda, els agents reductors són espècies que cedeixen electrons amb facilitat, patint per tant, una oxidació i reduint altres espècies. Tipus de valoracions redox: Oxidometries: són les valoracions, en les quals l’agent oxidant és la substància valorant. De manera que, qualsevol sal que tingui ions permanganat, bromat, iodat, ceri(IV) o dicromat pot actuar com a gent de caràcter oxidant.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Aquestes poden ser: 

Permanganimetria: és una de les valoracions més utilitzades que tenen lloc en medi àcid. La seva característica particular és el seu canvi de color a violeta a causa de l’ió permanganat que passa a ser ió manganès (II). Aquest fet és el que fa que sigui útil com a indicador de color.



Iodometria: aquest tipus és útil per la valoració de substàncies del tipus dels tiosulfats i és una reacció en la qual el Iode participa com agent oxidant, que reacciona amb un substància reductora, formant un complex blavós-negrós amb l'indicador de midó. Això indica el punt final de la titulació. És el tipus de valoració redox més utilitzada per valorar l’àcid ascòrbic, ja que els seus resultats són més exactes.



Cerimetria: les sals de Ceri (IV) tenen un fort caràcter oxidant i es realitza a l’igual que la permanganimetria en medi àcid. És una reacció útil per realitzar diferents valoracions perquè és molt simple.



Bromatometria: l’agent oxidant és l'ió bromat i es una reacció que es dóna en medi àcid.



Dicromatometria: l’agent oxidant, en aquest tipus de valoracions, és l'ió dicromat, i al igual que les anteriors també és realitza en medi àcid.



Iodatometria: és una reacció que es realitza amb la participació de l’ió iodat. Se sol utilitzar per estandarditzar dissolucions de tiosulfat.

Reductimetries: són molt poc usades ja que en aquestes

valoracions, la

substància que actua com a agent reductor, és l’agent valorant, com per exemple, els ions iodur, o de ferro (III). En aquest treball l’indicador redox triat per dur a terme la valoració és el 2,6-diclorofenol indofenol. De manera que aquest en la valoració actua com a agent oxidant que oxida l’àcid ascòrbic i és redueix.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

3.2 Objectius  Fer valoracions redox per determinar la concentració de vitamina C en sucs de cítrics.  Estudiar com augmenta o disminueix aquesta concentració durant el procés de maduració de les clementines Clemenules.  Comparar la concentració de vitamina C que hi ha en els sucs de diferents varietats cítriques, en concret, de la Clementina Marisol, la Clemenrubí, la Navelina.

3.3 Hipòtesi  Pel que fa a les Clemenules, la concentració de vitamina C present en el suc és nul·la fins que s’inicia la maduració, però a partir de llavors, aquesta concentració anirà augmentant fins assolir-se un màxim, quasi a la meitat del procés de maduració, i a partir d’aquest punt, aquesta concentració començarà a disminuir fins al final del procés. 

Cada varietat cítrica tindrà una concentració de vitamina C diferent. Aquesta dependrà també del grau de maduració del fruit.

3.4 Material 3.4.1 Mostres  Mandarines: Clemenules, Clemenrubí, Marisol  Taronges: Navelina

3.4.2 Reactius  Àcid ascòrbic  2,6-diclorofenol indofenol (sal sòdica)  Àcid oxàlic

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

3.4.3 Vidre i altres  Matrassos aforats de 100, 250 i 500 ml  Balança granatària (precisió 0,01g)  Balança electrònica (precisió 0,1g)  Bureta de 25 ml  Matrassos erlenmeyer  Suport metàl·lic amb pinça i nou  Pipeta aforada d’1ml  Pipeta graduada/aforada 10 ml  Pipeta graduada de 5ml  Aspiradors de pipetes  Vas de precipitats  Espremedora  Colador  Vidre de rellotge

Imatge 12. Material de vidre utilitzat en les valoracions

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

3.5 Normes de seguretat i gestió dels residus El colorant 2,6-DCFIF pot provocar taques difícils d’eliminar a la pell i la roba. Cal evitar-hi el contacte. Les restes de colorant i de les dissolucions obtingudes en finalitzar les valoracions és convenient dipositar-les en el contenidor de recollida selectiva de residus químics destinat als compostos orgànics halogenats.

3.6 Procediment 3.6.1 Preparació de les solucions  Solució aquosa de colorant 2,6-DCFIF (sal sòdica) aproximadament 1/1000. Per preparar una dissolució amb aquesta concentració es pesen 0.25 g del producte sòlid amb una precisió de centèsima de mil·ligram i es dissolen aquests grams amb aigua destil·lada en un vas de precipitats de 100ml. Després es passa la dissolució a un matràs aforat de 250ml i s’enrasa. El càlcul realitzat és el següent:

Una vegada preparada i abans d’utilitzar-la, és filtra la dissolució per eliminar les restes de pols que puguin quedar-hi sense dissoldre. Les dissolucions de 2,6-DCFIF tenen una vida relativament curta, uns 15 dies, i per això s’han de utilitzar immediatament abans del termini.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Imatge 13. Filtració de la dissolució del colorant 2,6-diclorofenol indofenol

 Solució patró 34d’àcid ascòrbic (1000mg d’àcid ascòrbic per litre). Es pesen 0.50 g d’àcid ascòrbic en una balança granatària per obtenir més precisió. A continuació es posen aquests grams en un vas de precipitats de 100ml i es dissolen bé en aigua destil·lada. Després es passa aquesta dissolució a un matràs aforat de 500ml i es repassa el vas de precipitats amb aigua per evitar que es quedi àcid ascòrbic a les parets del vas. Al final s’enrasa. El càlcul realitzat és el següent:

 Preparació de la dissolució d’àcid oxàlic 0,4% en massa. En un vidre de rellotge es pesen en una balança 2g d’àcid oxàlic al 98%. Aquest grams es posen en un vas de precipitats de 100ml i es dissolen en aigua destil·lada. A continuació es passa aquesta dissolució a un matràs aforat de 500ml i s’enrasa.

Solució patró: dissolució d’una substància utilitzada com a referència en una valoració. Les solucions patró poden ser primàries, però no és el cas de l’àcid ascòrbic perquè no és estable i reacciona amb l’oxigen i es degrada amb facilitat amb el temps.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

La dissolució s’ha preparat a partir d’un àcid oxàlic hidratat, aspecte que s’ha tingut en compte per a la preparació d’aquesta solució. El càlcul següent mostra els passos seguits per obtenir els grams de l’àcid oxàlic hidratat que s’han de dissoldre en aigua per preparar una dissolució de 0,5l al 0,4% en massa d’àcid oxàlic.

La preparació d’aquesta solució és recomanable que la prepari el tutor perquè aquest àcid és corrosible.

3.6.2 Titulació del colorant 2,6-diclorofenol indofenol La titulació del colorant oxidant 2,6-diclorofenol indofenol s’ha de realitzar cada cop que es prepara una nova dissolució d’aquest colorant, per saber la quantitat de l’indofenol preparat que reacciona amb 1ml de la solució estàndard d’àcid ascòrbic, abans de valorar les mostres dels sucs dels cítrics , ja que com he dit abans, l’indofenol té una durada curta i nosaltres hem fet les valoracions cada 15 dies. La titulació del colorant s’ha fet un cop preparades les tres dissolucions anteriors i el procediment es realitza amb un equip de titulació que consisteix en una bureta, un erlenmeyer i amb un suport metàl·lic amb pinça i nou. El procediment seguit és el següent:  Es prepara el suport metàl·lic amb la pinça i el nou i després es subjecta bé la bureta de 25 ml.  S’ompli completament la bureta amb la dissolució d’indofenol.  En un matràs erlenmeyer es posen 1 mL de solució patró d’àcid ascòrbic (aquest mil·lilitre conté 1 mg de vitamina C) i 10 mL de solució d’àcid oxàlic 0,4 % ( L’oxàlic s’utilitza per proporcionar a la solució un medi àcid favorable perquè es doni la reacció).  Aquest erlenmeyer es col·loca sota la bureta i es va afegint la solució de colorant, agitant l’erlenmeyer al mateix temps.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

 La valoració finalitza quan s’observa un canvi de color de la solució que conté l’erlenmeyer, d’incolor a vermell-rosat. Després s’ha d’anotar el volum de solució de colorant gastat.  Aquest procediment es repeteix tres vegades per reduir els errors que es cometen en la valoració. 

La relació “mL de colorant / mg d’àcid ascòrbic” es calcula tenint en compte que la solució patró d’àcid ascòrbic utilitzada conté 1000 mg d’àcid ascòrbic per cada litre de dissolució. En el nostres cas el volum de colorant gastat en cada titulació és 2,1ml. 2,1 ml 2,6-diclorofenol indofenol

1mg Àcid ascòrbic

3.6.3 Preparació i valoració de les mostres Per començar a valorar les mostres de suc, les mandarines han de ser fresques

perquè

les

concentracions

disminueixin,

s’ha

d’haver

estandarditzat el colorant, 2,6-DCFIF.

Imatge 14. Material necessari per a la valoració de les mostres

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

El procediment de valoració és el següent:  Esprémer les mandarines en una espremedora i el suc obtingut es filtra amb un colador per eliminar els sòlids i partícules en suspensió que pogués contenir.  Agafar la dissolució de l’àcid oxàlic preparada, i s’aboca una quantitat petita en un vas de precipitats, que s’utilitzarà per titular la valoració.

Imatge 15. Vasos de precipitats amb àcid oxàlic, suc i colorant 2,6-DICFIF

 Es plena un bureta amb la dissolució del colorant 2,6-DCFIF filtrada i valorada amb l’àcid ascòrbic.  En un erlenmeyer, es posen 5ml del suc que conté l’àcid ascòrbic, utilitzant una pipeta graduada de 5ml i 10ml de la dissolució d’àcid oxàlic, amb una pipeta aforada.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Imatge 16, 17, 18. La 16:bureta plena del colorant. La 17: preparació de les mostres a valorar. La 18: mostres preparades.

 Aquest erlenmeyer es col·loca sota la bureta i es va afegint la solució de colorant, agitant l’erlenmeyer al mateix temps.

Imatge 19.Mostra l’erlenmenyer amb el suc i àcid oxàlic sota la bureta plena de colorant.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

 La valoració finalitza quan s’observa un canvi de color de la solució que conté l’erlenmeyer, passant del color propi del suc (taronja) a un color marronós, i s’anota el volum de la solució de colorant gastat.

Imatge 20. Mostra el canvi de color d’una mostra valoració i el color d’una sense valorar.

 Aquest procés es repeteix unes tres o quatre vegades, per tal d’assegurar que els resultats siguin més correcte.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

3.7 Dades, càlculs i resultats 3.7.1 Obtenció de la concentració de la vitamina C Un cop realitzades totes les valoracions, i determinats els volums de colorant que reaccionen amb les mostres de suc, es pot calcular la quantitat de vitamina C que hi ha en cada una de les mostres analitzades. Primer de tot, s’estableix la relació que hi ha entre “mL de colorant / mg d’àcid ascòrbic” que es calcula tenint en compte que la solució patró d’àcid ascòrbic emprada conté 1000 mg d’àcid ascòrbic per cada litre de dissolució. També s’ha de tenir en compte que per cada 1 gram d’àcid ascòrbic reaccionen 2,1 ml del colorant, resultat obtingut experimentalment de la titulació de l’indofenol. 2,1 ml 2,6-diclorofenol indofenol

1mg Àcid ascòrbic

A partir d’aquesta relació, la quantitat de vitamina present en cadascuna de les mostres es calcula de la manera següent:

El volum de colorant que es posa en aquest factor de conversió és el volum resultant de fer la mitjana entre els tres volums determinats de cada mostra, per reduir el errors i precisar el resultat. La taula següent mostra els tres volums del colorant 2,6-diclorofenol indofenol determinats en cadascuna de les mostres, i la vitamina C que reacciona amb aquests volums de colorant:

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Dia

Mostres de Clementina Clemenula

Mitjana

Vitamina

Valoracions Volum 2,6-diclorofenol indofenol en ml utilitzat

(mg/100ml)

24/09/2012

0,5

0.5

18/10/2012

3,6

3,5

3,7

3,5

25/10/2012

3,7

3,8

3,9

3,8

08/11/2012

4,5

4,4

4,6

4,4

22/12/2012

3,8

3,9

05/12/2012

3,5

3,6

3,7

3,6

Taula 7. Resultats obtinguts de les valoracions de les mostres de les Clemenules

Dia

de Mostres de Clementina Marisol

valoració

Mitjana

Volum 2,6-diclorofenol indofenol en ml utilitzat

25 /10/2012 2,5

2,6

2,7

2,6

Vitamina

(mg/100ml) 25

Taula 8. Resultats obtinguts de les valoracions de les mostres de la Clementina Marisol

Dia

de Mostres de Clementina Clemenrubí

Mitjana

Vitamina

valoració

Volum 2,6-diclorofenol indofenol en ml utilitzat

(mg/100ml)

18/10/2012

4,5

4,6

4,7

4,6

Taula 9. Resultats obtinguts de les valoració de les mostres de les Clemenrubí

Dia

de Mostres de Navelina

Mitjana

Vitamina

valoració

Volum 2,6-diclorofenol indofenol en ml utilitzat

(mg/100ml)

18/10/2012

3,9

3,8

3,7

3,8

Taula 10. Resultats obtinguts de la valoració de les mostres de les Navelines

La quantitat de vitamina C resultant de cada valoració, representada en totes les taules, és un valor aproximat, i només s’han tingut en compte les xifres significatives, que són les xifres que es coneixen amb certesa, més una de dubtosa. Tots els resultats es presenten amb dues xifres significatives amb una xifra que se sap amb certesa i la segona és dubtosa, excepte el primer valor de la taula 7, que només en presenta una.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

3.8 Valoració dels resultats Els resultats obtinguts de les valoracions de les mostres de suc de les Clemenules, confirmen la hipòtesi plantejada, en la que la vitamina C a l’inici del procés de maduració dels cítrics, en aquest cas de la Clemenula, augmenta fins arribar al seu òptim de maduració, i a partir d’aquí comença a disminuir, la qual cosa provoca que la fuita madura tingui menys vitamina C. Per explicar les raons per la qual aquesta vitamina disminueix en aquest procés s’ha d’entendre primerament què passa durant aquest procés. La maduració de les fruites està lligada a complexos processos de transformació dels seus components. Els sucres i altres components pateixen importants modificacions, formant diòxid de carboni i aigua. Tots aquests processos tenen gran importància perquè influeixen en els canvis que es produeixen durant l'emmagatzemament, transport i comercialització de les fruites, afectant també en certa mesura al seu valor nutritiu. Quan comença la maduració dels cítrics, el volum d’aquests augmenta fins assolir la mida pròpia de la varietat. Durant aquest creixement de volum, augmenta la quantitat de suc i la concentració d’àcids fins que el fruit es troba en el 60% del seu tamany final. La gràfica següents mostra l’augment de l’acidesa en la varietat de la Clementina Clemenula fins que s’assoleix el 60% del volum total de la varietat i a partir del qual l’acidesa comença a disminuir.

Imatge 21.Concentració d’acidesa durant la maduració da les Nules. Gràfic extret de: SOLER FAYOS, Guillermo. Cambios en la expresión génica asociados a la maduración interna del fruto de los cítricos: identificación de rutas metabólicas implicadas en la acumulación y eliminación de ácidos. (Tesi doctoral). 2009

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

L’acidesa, com ja s’ha indicat anteriorment, dóna estabilitat a l’estructura de l’àcid ascòrbic, i en canvi un medi més neutre o alcalí desestabilitza la seva estructura i fa que sigui més senzilla la seva ruptura. Això explica perquè la vitamina C durant el procés de maduració de la Clemenula augmenta fins arribar a la màxima concentració, que es dóna a mitjan novembre amb 41,9mg de vit C/100ml, ja que fins aquest punt l’acidesa augmenta i a partir d’aquí la vitamina C comença a disminuir perquè l’acidesa també ho fa. Una altra transformació que es dóna durant la maduració i que justifica la disminució de la concentració de vitamina C un cop assolit el 60% del tamany final de la Clemenula és l’augment de l’acumulació i concentració d’hidrats de carboni (sucres), especialment la fructosa i glucosa, que causen la ruptura d’aquesta vitamina. Com que en la segona fase de la maduració, els sucres s’acumulen en el suc, la vitamina C es trenca i per tant va disminuint. Per acabar, l’última transformació que es dóna en la maduració i que explica també la disminució d’aquesta vitamina és el descens significatiu de l’expressió de gens que sintetitzen alguns enzims implicats en la biosíntesi de l’àcid ascòrbic com per exemple la glucosa-6-fosfat isomerasa, la fosfonamutasa i la GDP-manosa 3,5-epimerasa. Aquest descens dels nivells de transcripció està acompanyat per una reducció del voltant del 50% del nivell d’àcid ascòrbic. Les gràfiques següents mostren com disminueix la síntesi d’aquest enzims durant la maduració de les Clemenules.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Imatge 22. Síntesi de tres enzims implicats en la síntesi de l’àcid ascòrbic, en la maduració dels cítrics. Gràfic extret de: SOLER FAYOS, Guillermo. Cambios en la expresión génica asociados a la maduración interna del fruto de los cítricos: identificación de rutas metabólicas implicadas en la acumulación y eliminación de ácidos. (Tesi doctoral). 2009

Imatge 23. Gràfic que mostra la variació de la concentració de la vit. C durant el procés de maduració de les Clemenules.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

En resum, al principi i fins a la meitat del procés de maduració de les Clemenules, la vitamina C augmenta perquè s’expressen gens que sintetitzen enzims implicats en la síntesi d’aquesta substància, augmenta l’acidesa i per tant hi ha un medi àcid favorable a l’estabilitat de l’estructura d’aquesta vitamina i perquè els sucres presents en el suc no s’acumulen ja que es gasten per obtenir energia per al creixement i augment del volum del fruit, de manera que no suposen la ruptura de la vitamina C. En canvi, la concentració d’aquesta vitamina comença a disminuir després d’assolir-se la màxima concentració per la disminució de l’acidesa, i de la síntesi d’enzims, nomenats anteriorment implicats, en la seva síntesi i per augment de la concentració d’hidrats de carboni que provoquen la ruptura de l’àcid ascòrbic que es molt sensible.

Imatge 24. Gràfic que mostra les concentracions de vitamina C de diferents varietats cítriques.

Tal com mostren els resultats, cada varietat presenta una concentració de vitamina C diferent, la qual cosa confirma la segona hipòtesi plantejada a l’inici. Per una banda hem estudiat algunes mandarines (Clementina Marisol, i Clemenrubí) i d’altra, la taronja Navelina. Les concentracions de vitamina C de

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

les taronges sempre són superiors a les de les mandarines perquè contenen més concentració d’àcids pel seu tamany major, i per tant més àcid ascòrbic. Però tal i com es pot veure en la última taula, la quantitat de vitamina C que hem obtingut de les Navelines és 36,2mg/100ml i aquesta quantitat és inferior a la que s’obté de les Clemenrubí que són mandarines i per tant han de contenir una quantitat inferior a la de les taronges. Això s’explica tenint en compte que la Navelina es troba al principi de la seva maduració en el moment en què es va fer la valoració i per tant encara no havia assolit la seva concentració màxima de vitamina C. La taula 8 mostra la concentració de vitamina C que s’ha obtingut de la valoració de Clementines Marisol. Si comparem aquesta amb les obtingudes en les varietats Clemenrubí, Clemenules, i Navelina podem observar que és molt baixa 24,8mg vitamina C/100ml. Això es deu a què la seva valoració es va fer el 25 d’octubre, 10 dies després del final de la seva maduració. Si es té en compte que la concentració de l’àcid ascòrbic comença a disminuir després d’assolir-se el 60% del tamany total de la varietat, és a dir, més o menys a la meitat de la seva maduració, la quantitat de vitamina C que s’ha perdut des del punt òptim de maduració és molt alta, de manera que si s’hagués fet la valoració a finals de setembre, la quantitat d’àcid ascòrbic que s’hauria obtingut seria la màxima que aquesta varietat contendria assolit el 60% del seu tamany total. Per acabar, de totes les varietats analitzades, la que conté més vitamina C és la Clemenrubí, mandarina de l’espècie de les Clementines, tot i que la taronja Navelina és la que té més vitamina C encara que els resultats mostrats en les taules anteriors no ho demostrin perquè la seva valoració s’ha fet abans què aquesta varietat estigués en el seu punt.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

3.9 Errors experimentals En tot treball experimental, els mesuraments es veuen afectats per diferents fonts d’error que alteren el resultat. En la part experimental d’aquest treball, les fonts durant les valoracions de les mostres i els comesos en la preparació de les dissolucions han estat els següents: 

Resolució limitada dels aparells de mesura (Error de resolució)

Aparell

Resolució Afecta a...

Balança electrònica

±0,1

la dissolució d’àcid oxàlic al 0,4%

Balança granatària*

±0,01

les dissolucions del colorant indofenol i àcid ascòrbic.

Pipeta mil·limetrada 5ml

±0,045

volum de suc de les varietats cítriques

Pipeta graduada 10ml

±0,1

volum d’àcid oxàlic

Pipeta mil·limetrada 1ml

±0,045

àcid ascòrbic

Bureta 25ml

±0,1

colorant 2,6-diclorofenol indofenol

Taula 11. Aparells de mesura amb les seves corresponents resolucions

*S’ha utilitzat la balança granatària, en lloc de la electrònica, per preparar les dissolucions d’àcid ascòrbic, perquè és la solució patró i, per tant, és important que sigui el més exacte possible. La d’indofenol s’ha preparat amb l’ús d’aquesta balança, perquè s’havien de pesar 0,25 g i la balança electrònica no arriba a pesar les centèsimes. 

Error sistemàtic: es deuen a errors en l'aparell de mesura o a un mal ús per part de l'operari. Per tant sempre es produeixen errors per excés i per defecte. o Els errors per excés o per defecte comesos en la preparació de les tres dissolucions.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

o La dificultat de detectar el punt final i el canvi de color de les mostres. o Propagació dels errors en les equacions matemàtiques. 

Errors accidentals o aleatoris: no es poden controlar, però sí que es poden solucionar amb la repetició del procés unes quantes vegades.

Com que tota mesura i càlcul que s'han fet en aquest treball està sotmesa a diferents fonts d’error, alhora d’expressar els resultats s’han indicat només les xifres significatives adequades, per tal de no presentar moltes més dades sotmeses a diferents fonts d’error.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

3.10 Conclusions experimentals Després de realitzar aquesta part experimental, tal i com m’havia plantejat en un principi he aconseguit els meus objectius. Per començar, he pogut comprovar com augmenta i disminueix la vitamina C durant el procés de maduració de la Clementina Clemenula. Durant aquest procés, la vitamina C augmenta fins al punt òptim de maduració de la varietat i, a partir d’aquí, comença a disminuir. Aquest augment i disminució, tal i com he explicat en l’apartat de la valoració dels resultats, es veuen afectats per diversos factors que depenen de la varietat cítrica, el clima, les propietats del subsòl, entre altres. Entre aquests factors, en aquesta part experimental s’ha comentat, l’acidesa, que es proporcional a la quantitat de vitamina present en el suc, (com més acidesa hi ha en el fruit, més vitamina C contindrà el suc i, a l’inrevés), els sucres presents en el suc i, per acabar, s’ha explicat, també, la reducció de la transcripció dels gens que sintetitzen alguns dels enzims, nomenats anteriorment, que sintetitzen l’àcid ascòrbic. Aquest augment i disminució que s’ha observat en la Clemenula, succeeix en la resta de les varietats cítriques, tot i que l’augment i la disminució no es produeixen en el mateix període ja que cada varietat té un determinat volum i arriba al seu punt òptim en un determinat moment de la seva maduració, tenint present, a més a més, que les varietats cítriques tenen períodes de maduració diferents. Tenint en compte aquest factors, les mandarines analitzades (Clementina, Clemenrubí i Marisol) haurien de tenir menys vitamina C que les taronges, però tal i com s’ha explicat en els resultats la valoració de la taronja estudiada, la Navelina, s’ha fet al principi de la seva maduració i ,per tant, aquesta no havia arribat al seu punt òptim en el dia que es va fer la valoració. Però, tot i això, les taronges presenten els majors nivells de vitamina C i la capacitat antioxidant més gran, en comparació amb les mandarines.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Els valors obtinguts a partir de les valoracions s’assemblen molt als valors que es poden trobar en qualsevol taula que informi de les fonts principals que contenen aquesta vitamina. En la taula 6 es pot observar que la quantitat de vitamina C que hi ha en les mandarines, 30mg/100g, és un valor que és troba al voltant dels obtinguts experimentalment en aquest treball, encara que es tracti d’un valor mitjà de les quantitats de vitamina C que contenen les diferents varietats de mandarines. Pel que fa a les taronges no es pot comparar amb el de la taula perquè no s’ha la valoració en el moment més adequat.

En el desenvolupament del treball, he pensat en comparar els valors que he obtingut amb els d’algun estudi científics, però això no ha estat possible perquè no n’he trobat cap que hagi utilitzat les mateixes varietats que jo, ni tampoc que hagi realitzat les valoracions en el mateix període en el qual he realitzat aquestes. Tot i això, sí que he trobat una notícia que anuncia un estudi dut a terme pels investigadors de la Universitat de Múrcia, la Universitat Catòlica de Sant Antoni (també a Múrcia) i la Universitat Miguel Hernández d'Alacant. En aquest estudi els científics han analitzat vuit varietats per determinar quina conté més vitamina C, per utilitzar-la en la fabricació de sucs i han demostrat que les Clemenules són més riques en vitamina C. Les valoracions que he fet en aquest treball, demostren que les mandarines que contenen més vitamina C són les Clemenrubí, ja que la quantitat que s’ha obtingut d’aquesta vitamina és superior a la que s’ha obtingut en totes les valoracions que s’han fet de les Clemenules. L’estudi que han fet aquests científics, només inclou vuit varietats, i entre aquestes no és troben les Clemenrubí; així, tot i acceptar els errors que impliquen el treball experimental en un laboratori com el nostre, podem afirmar que les Clemenrubí tenen una quantitat de vitamina C superior a la de les Clemenules, encara que la diferència és molt baixa. Tot i això, les Clemenules segueixen sent les reines i mares de les mandarines, pel seu valor, color, gust i altres propietats.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Després d’aquest resum i anàlisi, es pot deduir que el moment més idoni per al consum dels cítric és el moment en què disposen de la seva màxima quantitat de vitamina C, és a dir quan assoleixen el 60% del seu tamany i el seu punt òptim de maduració, sense acabar així aquest procés. Sabent això, per aprofitar millor aquests nivells alts de vitamina C de què disposen els cítrics al principi de la maduració, aquests s’haurien de consumir en aquest moment i no al final de la maduració que és el que es fa avui en dia. Per acabar, aquesta part del treball, ha sigut molt enriquidora, ja que he pogut observar de primera mà què li passa a l’àcid ascòrbic durant la maduració dels cítrics, el conreu dels quals és una de les activitats econòmiques més importants en aquesta ciutat, Alcanar.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

4 CONCLUSIONS Després de la realització d’aquest treball, he assolit els objectius que en un principi m’havia plantejat, tant pel que fa a la part teòrica per adquirir nous coneixements sobre aquesta vitamina, com pel que fa a la part experimental, ja que he pogut comprovar com augmenta i disminueix la vitamina C durant el procés de maduració dels cítrics, en concret de la Clementina Clemenula, que és l’objectiu fonamental d’aquest treball. Abans de la realització d’aquest treball, d’aquest tema només sabia allò que la majoria de les persones coneixen, que la vitamina C és imprescindible per a l’organisme per les funcions que realitza, com la resta de les vitamines, i la seva presència en fonts naturals com per exemple els cítrics, i poc més. Així, la part teòrica m’ha permès assimilar els coneixements que necessitava i aprofundir més sobre aquesta vitamina. Això m’ha permès conèixer com al llarg de la història la societat ha anat descobrint la presència de la vitamina C en les seves fonts naturals. A partir de l’observació de les circumstàncies i dels símptomes de la malaltia que genera la deficiència d’aquesta vitamina, l’escorbut, que patien en la seva majoria els mariners i els militars; i, així, he pogut conèixer també alguns dels personatges que s’han dedicat a donar-li una explicació a tots els fets estranys amb què es trobaven, relacionats amb aquesta vitamina. Entre aquestes cal destacar, per la seva importància James Lind, qui va realitzar el primer experiment controlat comparant resultats entre dos grups (els que prenien fruits frescos i els qui no), i el químic polonès Tadeus Reichstein qui va sintetitzar per primera vegada aquesta vitamina juntament amb altres dos científics. Considero que és important, també destacar altres aspectes com per exemple les seves funcions, la seva síntesi i el seu consum. Pel que fa a les funcions, és coneguda majoritàriament per la seva funció antioxidant pel seu ús com a additiu en diferents productes comercials, però també participa en altres reaccions del metabolisme com: la síntesi del col·lagen, l’absorció, transport i emmagatzemament del ferro, la síntesi d’hormones, el metabolisme de diversos neurotransmissors i, influeix en la millora de la immunitat de

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

l’organisme. Perquè la vitamina C pugui participar en aquestes funcions, s’ha d’ingerir en la dieta tota la quantitat que necessitem perquè no la podem sintetitzar, funció que els humans i altres primats, hem perduts fa milions d’anys. Aquesta ingesta s’ha de fer diàriament amb el consum de fruites i vegetals (les seves fonts naturals) perquè la vitamina C és hidrosoluble i no s’emmagatzema en l’organisme, però és recomanable evitar les injeccions, pastilles i altres formes de consum artificials perquè poden originar un excés d’aquesta vitamina al cos i desembocar en problemes. Les quantitats diàries recomanades per la DDR per evitar patir l’escorbut, són valors baixos que no són iguals per a totes les persones, ja que varien en funció de variables que fan que es necessiti més menys d’aquesta vitamina com per exemple l’edat, el sexe, i altres que en el corresponent apartat s’han explicat. Per acabar amb la part teòrica és important destacar la poca estabilitat química de l’àcid ascòrbic, ja que s’oxida i fàcilment a àcid deshidroascòrbic i, de la mateixa manera, és degrada en presència d’oxigen, aire, llum, calor, catalitzadors, medi alcalí, entre altres, i per tant, cal consumir les fruites o el suc immediatament després de la seva preparació. D’altra banda, la part experimental, m’ha permès assolir l’objectiu fonamental que perseguia amb la realització del treball que és seguir el procés de maduració d’una varietat cítrica utilitzant com a mètode experimental les valoracions redox, en la qual l’àcid ascòrbic actua com a reductor i el colorant 2,6-diclorofenol indofenol hi actua com a oxidant. Els resultats obtinguts m’han demostrat que les concentracions més altes de la vitamina C no s’assoleixen al final de la maduració, tal i com qualsevol persona és podria pensar, ja que és el moment en què es cullen els fruits, sinó al principi, un cop assolit el 60% del tamany de la varietat. En canvi, a partir d’aquest punt aquestes concentracions comencen a disminuir perquè canvien les concentracions d’altres factors que afecten i desestabilitzen l’estructura de l’àcid ascòrbic que són la disminució de l’acidesa, l’augment de la concentració de sucres i la disminució de l’expressió de certs gens que sintetitzen enzims implicats en la síntesi d’aquesta vitamina.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

En aquesta part del treball també he assolit el meu segon objectiu que era observar les diferències entre les concentracions de vitamina C que hi ha en diferents varietats cítriques. Aquesta part es podria haver fet millor si s’haguessin fet les valoracions en el moment en què cada varietat assolia la seva màxima concentració d’àcid ascòrbic. Tot i això, en el treball, he pogut comprovar que en funció del punt de maduració en què estigui una varietat cítrica tindrà unes concentracions de vitamina C més altes o més baixes. Així doncs, tots els coneixements i les experiències assolits en la realització d’aquest treball m’han permès aprendre i aprofundir més sobre un nutrient tan important com ho és la Vitamina C o àcid ascòrbic per a tots els animals i que a més a més em serviran per al dia a dia i de cara al futur, en la meva vida acadèmica superior.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

5 AGRAÏMENTS Vull agrair a totes aquelles persones que m’han ajudat a realitzar aquest treball. En primer lloc, voldria donar les gràcies a la meva tutora, Anna Valle Martí, per haver-me donat la idea de realitzar aquest treball i per la seva ajuda en l’elaboració i correcció d’aquest, sempre amb molta dedicació i paciència. En segon lloc, agrair, a Fernando Juan Boix, per ajudar-me a comprendre alguns conceptes d’aquest treball i tenir paciència amb mi en les tardes que he estat al laboratori. A la bibliotecària d’IRTA de S. Carles de la Ràpita, Carme Reverte i, a Toni Reverte folker, dels serveis Agraris d’Alcanar, per proporcionar-nos adreces electròniques amb treballs i investigacions relacionats amb el tema d’aquest treball i a Pietat Subirats Ortiz, bibliotecària de la biblioteca Trinitat Fabregat d’Alcanar, per posar-nos en contacte amb aquestes persones i per proporcionar-me algun llibre que tracta algun aspecte de la vitamina C. A la meva família que m’ha fet costat durant aquest viatge, en especial al meu pare per haver-se encarregat de portar-me els fruits que necessitava per realitzar les valoracions i a les meves amigues, per escoltar-me i donar-me consells. Finalment vull agrair l’ajuda de totes les persones que, d’una manera o d’una altra, hagin contribuït a l’elaboració d’aquest treball.

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

6 BIBLIOGRAFIA PRIMO YÚFERA, Eduardo, Química de los alimentos. Ed. Síntesis, Barcelona, 1998. WALJI, Hasnain, Vitamina C. Todas sus virtudes y dosis precisas. Ed. Ediciones Martínez Roca, S.A, Barcelona, 1996. BIESALSKI, Hans Konrad ; GRIMM, Peter, Nutrición: texto y atles. Ed. Mèdica Panamericana, Madrid, 2007. Pearson. Análisis y Composición de alimentos. Ed. Acribia, Zaragoza, España. 1996.

7 WEBGRAFIA Institut Badalona VII. José Angel Hernández Santadaría. 2011 <https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:LbPWfzCoUfYJ:www.raco .cat/index.php/Ciencies/article/download/242504/325125+efecte+de+divers os+factors+sobre+el+contingut+de+vitamina+C&hl=es&gl=es&pid=bl&src id=ADGEESiKp3oB9Pjkn3X0TybNq1CDFKMxp31xZVI0WqF8XbHCpsKo90dGKfDziWeo8KVjT1JavbPkuPoe3mMzP_VvkfwPikSXwemFnlXRHkAb jb0CR35uSUZYxtaO8xx4CqxmhSNgSJK&sig=AHIEtbSTJtkAZDwM2ChYHe2o07pnGOrTg> [Consulta:7 agost 2012] Departament Ciències Biomèdiques INEFC Departament Ciències Fisiològiques II Facultat de Medicina (Campus Bellvitge) Universitat de Barcelona. Joan R. Barbany ;Cairó Casimiro Javierre Garcés. Publicació: 2006. <http://femede.es/documentos/Vitamina%20CI_49_111.pdf> [Consulta: 6 agost 2012] Trabajo

anàlisis

químico.

Leticia,

Rodrigo,

Iria

Miguel.

<http://trabajoanalisisquimico.blogspot.com/> [Consulta: 31 agost 2012] UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE VALENCIA Cambios en la expresión génica asociados a la maduración interna del fruto de los cítricos: identificación de rutas metabólicas implicadas en la acumulación y eliminación de ácidos. SOLER FAYOS , Guillermo. 2009 <http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:uHH3VHBxXTI J:riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/6068/tesisUPV3093.pdf+cambios+e n+la+expresion+g%C3%A9nica+asociados+a+la+maduraci%C3%B3n+inte rna+de+los+frutos+c%C3%ADtricos&cd=3&hl=es&ct=clnk&gl=es> [Consulta:03 novembre 2012]

[Raja Chakir 2012-2013]

La vitamina C i el seu contingut en els cítrics

Acido ascorbico.com. <http://www.acidoascorbico.com/vitamina_c> [Consulta: 30 octubre 2012] Biosfera. Juan Rosell.Publicació: 24/11/2010. <http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=4430> [Consulta: 15 nov. 2012] Botanical

online.

<http://www.botanical

online.com/medicinalesvitaminac.htm> [Consulta: 30 agost 2012] News

Medical.<http://www.news-medical.net/health/Vitamin-C-Daily-

Requirements.aspx> [Consulta: 30 setembre 2012] Medline Plus. Actualització: 06/12/2012. <http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/natural/1001.html> [Consulta: 6 agost 2012] Portales médicos.com. Elisa del Carmen Martínez Silva. Publicació:31/08/2009. <http://www.portalesmedicos.com/publicaciones/articles/1637/1/Acidoascorbico-Un-alimento-funcional.html> [Consulta: 10 agost 2012] Salud para tí. <http://www.saludparati.com/vitaminac.htm> [Consulta: 5 agost 2012] <http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S071775182010000200009&lng=pt&nrm=iso&tlng=es> [Consulta:1 setembre 2012] Ultimatecitrus

Page.

Publicació:

01/02/2006.

<http://www.ultimatecitrus.com/vitaminc.html>

(Estats

[Consulta:

Units) setembre

2012] Zonadiet. Lic. Marcela Licata. <http://www.zonadiet.com/nutricion/vit-c.htm> [Consulta: 5 agost 2012]

[Raja Chakir 2012-2013]