Les fortificacions by Biblioteca Trinitari Fabregat

Les fortificacions d’Alcanar Curs 2014/2015

Pau Obiol Tena Tutor: Juan José Tomas

ÍNDEX

0. Introducció...............................................................................................................4 1. Objectius.................................................................................................................5 2. Metodologia............................................................................................................6 3. Els búnquers..........................................................................................................10 3.1. Què és un búnquer?........................................................................................10 3.2. Tipus de búnquers...........................................................................................11 4. Els búnquers de la costa catalana.........................................................................15 4.1. L’inici de la Guerra Civil...................................................................................15 4.2. La fortificació del litoral català.......................................................................16 5. Fortificacions d’Alcanar.........................................................................................17 5.1. Nius de metralladores.....................................................................................21 5.1.1. Niu de metralladora 1.........................................................................22 5.1.2. Niu de metralladora 2.........................................................................23 5.1.3. Niu de metralladora 3.........................................................................24 5.1.4. Niu de metralladora 4.........................................................................25 5.1.5. Niu de metralladora 5.........................................................................26 5.1.6. Niu de metralladora 6.........................................................................27 5.1.7. Niu de metralladora 7.........................................................................28 5.1.8. Niu de metralladora 8.........................................................................29 5.2. Bateries de costa.............................................................................................30 5.2.1. Bateria de costa 1...............................................................................31 5.2.2. Bateria de costa 2...............................................................................34 5.2.3. Bateria de costa 3...............................................................................37 5.3. Fortí.................................................................................................................39 5.4. Campament militar.........................................................................................40 6. Territorialització dels búnquers.............................................................................42 6.1. L’Ametlla de Mar.............................................................................................42 6.2. Comparativa de l’Ametlla de Mar amb Alcanar ............................................44 7. Conclusions............................................................................................................48 8. Agraïments............................................................................................................52

9. Webgrafia i bibliografia....................................................................................53 9.1. Webgrafia...................................................................................................53 9.2. Bibliografia.................................................................................................56

ANNEX I: Reportatge fotogràfic ANNEX II: Tríptic de les fortificacions d’Alcanar

0. Introducció Després d’uns anys pensant sobre quin tema faria el treball, finalment m’he decantat per un tema de gran interès per a mi: els búnquers. Tot i que des d’un principi no tenia clar el que faria, sempre he tingut present que seria quelcom relacionat amb els sistemes de defensa que s’utilitzaven a les guerres. Aquest, sempre ha estat un tema que m’ha cridat molt l’atenció, ja des de petit, sempre em preguntava que eren aquelles construccions que hi havia a la platja de Les Cases i per a que servirien. Per tant, aquelles preguntes que em feia fa molts d’anys ,ara ha arribat el moment de donar respostes. Aquest és un dels motius que m’ha fet decidir finalment el tema del treball, el fet de retrocedir a l’ infància per moments i donar respostes a preguntes possiblement obvies al cap d’uns anys. Però, que a la vegada, realment un necessita estar informat i saber tot el possible per no quedar-te amb la sensació d’incertesa. L’altre motiu, com ja he dit abans, és l’admiració i l’atracció que tinc pels búnquers, ja que sempre he pensat que són unes construccions molt curioses i interessants de ser estudiades. Com es construïen, amb quina finalitat, quines utilitats tenien, les seves mesures i els sistemes de control són algunes de les preguntes que sempre m’he plantejat i que ara des del meu treball de recerca hi donaré respostes. D’altra banda, podria dir que un altre motiu per haver elegit aquet treball, és que aquestes construccions han estat útils per alguns dels nostres avantpassats, i que possiblement, no només per a entorns bèl·lics, sinó que també han servit per a protegir persones un cop finalitzada la guerra. Per tant, definitivament, aquest si que és un bon motiu.

1. Objectius El que pretenc amb aquest treball és saber tot el possible de la història dels búnquers i els tipus que hi ha. A més a més, vull estudiar les fortificacions que hi trobem al nostre municipi. D’altra banda, també m’agradaria saber quin és l’ús actual i l’ús que en podem fer de les fortificacions i búnquers, concretament d’Alcanar a hores d’ara. Fer una comparativa del cas d’Alcanar amb una població que ha restaurat les seves fortificacions, com és el cas de l’Ametlla de Mar i n’ha aconseguit un ús turístic. Objectius: 

Conèixer la història dels búnquers.



Conèixer els motius de la construcció d’aquestos a la costa catalana, i per tant, al nostre municipi.



Estudiar les fortificacions i els búnquers que hi ha a Alcanar.



Conèixer l’ús que en podríem fer dels búnquers actuals del terme d’Alcanar a través d’una comparativa amb un municipi proper.

2. Metodologia Abans de res, el primer pas per començar el treball va ser la recerca d’informació a Internet. Aquesta informació era la que em serviria després per redactar la part teòrica del treball a nivell global i per introduir-me al món dels búnquers (el seu funcionament, finalitats, etc) i per tant per tenir una bona base per l’elaboració del treball. Aquesta búsqueda d’informació a Internet em va permetre, abans de res, fer una petita introducció del que era un búnquer, d’on venia aquesta paraula i alguns dels tipus més comuns de búnquers, basant la meva redacció en moltes pàgines web diferents i alguns llibres, per tal d’aconseguir la màxima informació possible per després resumir-ne la informació de manera interessant i entenedora. Un cop feta aquesta primera introducció del que seria el tema central del treball, vaig començar la investigació des d’un punt de vista històric: l’inici de la Guerra Civil. Tenint situat i decidit l’inici del treball, era l’hora de centrar-me en el tema principal, en el que realment m’interessa estudiar, que són els búnquers, i més concretament les fortificacions que es van construir al llarg de la costa catalana i al nostre municipi (Alcanar) durant aquells temps (1936-1939). Feta la petita introducció sobre l’inici de la Guerra Civil , que em permetria situar-me en el punt històric correcte i en el que donaria pas a l’inici de l’ investigació, vaig decidir en primer lloc explicar el motiu de la fortificació de la costa catalana durant l’inici del que en un futur seria la Guerra Civil, els motius que hi va haver, i els motius de la rapidesa i la importància de la construcció d’aquestes fortificacions. Un cop ja estaven clares les causes de la construcció de fortificacions a la costa catalana, em vaig centrar en les que hi tenim al nostre poble.

Abans de res vaig començar a cercar informació a través d’Internet. A continuació, vaig adreçar-me a la biblioteca, on em van mostrar uns llibres d’on vaig poder extreure prou informació per després, juntament amb la informació d’Internet i algunes petites entrevistes realitzades a persones sobrevivents de la Guerra Civil, redactar els diferents apartats. Una de les entrevistes que em van ajudar a adquirir informació és la que li vaig fer al senyor Teri Subirats, un ciutadà d’Alcanar que va treballar en la construcció de les fortificacions (l’entrevista està gravada degut a l’edat que té el senyor Teri, tot i això es podrà llegir, ja que vaig passar-la redactada per poder adjuntar-la aquí, en aquest treball).

Entrevista a Teri Subirats 

Recorda quan es van construir els nius? Qui va treballar-hi, gent forastera o gent del poble? Es van començar a construir al 1936, als inicis de la Guerra Civil. Tant l’encarregat com la gent que hi treballava era gent del poble. Com la feina estava molt ben pagada tothom volia treballar i el què es va fer va ser el següent: Cada persona tenia un número determinat, i cada matí els treballadors del poble es reunien per fer el sorteig. Al sorteig es deien les zones on tocava treballar aquell dia i el número de treballadors que es necessitaven, tot seguit feien el sorteig. Els números que sortien, eren els encarregats de treballar aquell dia, i aquest procediment es feia diàriament. Aquesta, era una forma de repartir entre la gent del poble, l’opció a un treball més ben pagat, que els permetia menjar en més bones condicions, ja que en aquell temps el fet de tenir alguna cosa per menjar cada dia ja era molt, i d’aquesta manera, les famílies podien menjar be de tant en tant. Les jornades de treball eren de les 8 del matí fins les 5 de la tarda, tot seguit, la gent que havia treballat aquell dia, anaven on actualment es troba Catalunya Caixa d’Alcanar, on es feia el sorteig i on presentaven el seu número després de la jornada laboral per poder cobrar les 10 pessetes. 7



Qui hi havia a les fortificacions? De quin bàndol eren? A les fortificacions, al llarg de la guerra, hi havien els treballadors encarregats de construir-les, i com ja sabem, aquestos anaven variant cada dia. Tots i cadascun d’ells eren del bàndol republicà.



Sempre hi havia vigilància? Hi vivia algú durant el procés de construcció? No, vigilància no n’hi va haver mai, tot i que si algun veí donava alguna alerta o es veia quelcom, algun soldat hi anava a fer-hi un cop d’ull. Durant la construcció no hi vivia ningú, ja que tot era gent del poble. En finalitzar la jornada cadascú tornava a casa, fins i tot els soldats, que vivien al “cuartel” situat a Les Cases. Els únics que han viscut allí, i ho han utilitzat, van ser els “maquis”, que els utilitzaven per amagar-se un cop finalitzada la guerra.



Van ser utilitzats en alguna ocasió? Acabada la guerra, quin ús se’n feien? Mai es van utilitzar, només per fer de tant en tant proves (com disparar per comprovar la distància, fer punteria, etc). Realment no se’n va fer cap ús ni durant ni després de la guerra, és més, mai es van acabar de construir totalment les fortificacions i durant la guerra van estar treballant en elles fins que es va acabar la guerra que va quedar tot parat, algunes estaven acabades però no totes.

Un cop cercada tota la informació possible respecte les fortificacions d’Alcanar (nius de metralladores, bateries de costa, el fortí i el campament militar), vaig començar a visitar-les una per una. En algun cas vaig anar acompanyat d’Agustí Bel, que anteriorment m’havia orientat en alguns aspectes del treball, en els altres del meu pare, a excepció de la bateria de costa situada a la Serra de Tana, on també va venir Bernat Fibla, que em va deixar la càmera per gravar la visita. Un cop visitades totes i cada una de les fortificacions, amb la informació que ja tenia i tot el que vaig poder observar durant les visites, vaig començar a redactar els punts referents a les fortificacions d’Alcanar. Finalitzat aquest punt, vaig visitar la bateria de costa situada a l’Ametlla de Mar. A diferència d’aquí a Alcanar, a l’Ametlla es va rehabilitar la bateria, i actualment ja s’han realitzat força visites turístiques. Vaig decidir visitar la bateria de l’Ametlla de Mar, principalment perquè ha estat restaurada, i la meva intenció era utilitzar el cas de l’Ametlla de Mar (la rehabilitació de la seva bateria de costa) com a model a seguir amb les fortificacions de la Guerra Civil que hi trobem a Alcanar. Un cop em vaig informar suficientment per poder-la visitar, Joan Andreu Fabregat i Ivan Romeu em van posar en contacte amb l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, quedant un dia amb Dani Boquera (regidor de cultura de l’Ametlla) per a fer-hi la visita. Després de la visita a la bateria de costa, aquesta acompanyada per Joan Andreu Fabregat, vaig continuar amb la recerca d’informació. En aquest cas, Dani Boquera va enviar-me una sèrie d’enllaços, fotos i arxius d’on vaig poder assabentar-me’n de més coses. Un cop ja tenia suficient informació, vaig començar a redactar aquest apartat, fent primer una explicació del cas de l’Ametlla de Mar, i tot seguit intentant comparar-la amb el cas de les fortificacions d’aquí d’Alcanar. Finalment, gràcies a les fotos realitzades en cada una de les visites, la informació aconseguida a través de diverses fonts, els consells i orientacions tant per part de la família com per Agustí Bel o el meu tutor Juan José Tomàs, he pogut realitzar aquest treball. 9

3. Els búnquers 3.1. Què és un búnquer? En primer lloc, cal dir que la paraula “búnquer”1 prové de l’escocès, i significa seient o banc. Al segle XIX va entrar al holandès i alemany amb el sentit lingüístic del anglès, que fa referència al dipòsit de carbó que es troba en una embarcació. El mateix concepte, en la llengua alemanya, va començar a utilitzar-se per nomenar el lloc que dona protecció als seus residents davant un atac. Aquesta última definició és la que recull el castellà en la paraula búnquer. Per tant, entenem per búnquer una classe de refugi o de fortificació (en la majoria de casos d’enginyeria militar) que s'utilitza amb finalitats defensives. Els búnquers2 solen ser construccions desenvolupades amb materials molt resistents, com és el cas del formigó armat (cal dir que les portes d’un búnquer han de ser tant resistents com les parets, i els que han d’estar habitats per un temps llarg han de tenir grans quantitats de ventilació d’aire). En general, es troben ubicats en llocs subterranis o amagats per reduir la possibilitat d'impacte de bombes o míssils. Encara que l'habitual és que es relacionen amb l’ús militar (per ser utilitzats enmig d'una guerra o davant un atac), un búnquer també pot ser construït i utilitzat per qualsevol persona de la societat civil. D'aquesta manera, hi ha gent que construeix búnquers a casa per protegir-se de possibles catàstrofes ambientals (com huracans, tsunamis...) o fins i tot, en un cas extrem, d'alguna possible

tragèdia

nuclear.

Imatge d’un búnquer (extreta de Google) 1 2

http://definicion.de/bunker/ http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%BAnquer

Tot i que els búnquers van tenir un paper molt important en la Guerra Civil Espanyola, va ser a la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i a la Guerra Freda on van adquirir un gran prestigi degut a la seva utilització com a instal·lacions

d’armes,

comandos

centres

control,

instal·lacions

d’emmagatzematge, etc.

3.2. Tipus de búnquers Trinxera Una trinxera3 és una excavació estreta i més o menys llarga, on la terra extreta s’utilitza de parapet (mur, elevació de terra, fileres de sacs de sorra, etc) amb la finalitat de protegir als soldats del foc enemic, de l’artilleria i de les metralladores; va ser durant la Primera Guerra Mundial on va tenir l’ús més elevat. Les trinxeres poden ser de dues classes: -

Paral·leles: Són atrinxeraments darrere dels quals es reuneixen els soldats per tirar.

Ramals de comunicació: Són trinxeres en ziga-zaga que enllacen entre si les paral·leles. El fet de construir les trinxeres en ziga-zaga, es deu a que en cas d’explosió, la potència de l’onada expansiva es redueix.

Imatge d’unes trinxeres (extreta de Google)

http://es.wikipedia.org/wiki/Trinchera

Degut a les diferents variacions del clima (entre altres coses), era necessari un sistema de relleus i de reforços nomenat Sistema de la Nòria o el Sistema de Vaivé. D’altra banda, la vida dintre de les trinxeres era en unes condicions infrahumanes (polls, molta humitat, fang, etc). Cal destacar que gairebé tot el temps s’invertia en accions defensives més que d’atac. Un cop acabats els horaris de vigilància, els soldats, durant el seu temps lliure es dedicaven a despollar o reparar equips de mala qualitat que els proporcionaven. Fortí Un fortí4 s’excava en un lloc de guàrdia amb petites obertures de formigó a través de les quals poden ser tretes les armes de foc per defensar la posició. La funció d’un fortí està destinada a protegir aquestes armes de foc per combatre. Els fortins solen estar camuflats per amagar la seva localització i d’aquesta manera augmentar al màxim l’element sorpresa. Aquests poden formar part d’un sistema de trinxeres. Connectats, formant una línea de defensa juntament amb altres fortins amb l’objectiu de cobrir-se uns als altres, o poden ser llocs de resguard d’estructures estratègiques com per exemple un pont. La següent imatge és la d’un fortí situat al terme d’Alcanar.

Artiller Moltes instal·lacions d’artilleria, al llarg de la història han estat protegides per sistemes de búnquers. Aquestes instal·lacions, solen allotjar els artillers i els canons amb les respectives municions protegides contra el foc. En la majoria dels 4

http://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%BAnker

casos també estan protegits els canons, encara que en general, això redueix el seu camp de tir. Els búnquers artillers5 solen ser construïts per a grans canons en una ubicació planificada com part d’un sistema de defensa força ampli. En artilleria es denomina bateria el conjunt de peces dispostes a operar conjuntament, en aquest cas, una artilleria de costa pot estar formada per dos, tres o quatre canons. L’equivalent a una peça d’artilleria costera són tres peces d’artilleria naval del mateix calibre, ja que l’artilleria costera és estable i per tant té molta més precisió que una artilleria naval.

Imatge d’un búnquer artiller (extreta de Google)

Industrial Els búnquers industrials6 van ser construïts amb la finalitat de protegir indústries importants de bombardejos aeris. Aquests búnquers també estan construïts per a sales de control d’activitats perilloses com per exemple proves de motors per a coets, explosius experimentals o també com a magatzem de productes radioactius, explosius o altres elements perillosos que poden ser tant de caràcter militar com civil.

5 6

http://centrodeartigo.com/articulos-utiles/article_122756.html http://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%BAnker

Imatge d’un búnquer industrial a Alemanya (extreta de Google)

Altres D’altra banda, hi ha més tipus de búnquers, com és el cas del que se’n diu búnquer personal7. Aquest búnquer seria el que en molts països ,depenent del clima, (si solen haver-hi moltes catàstrofes com tsunamis i huracans) o si es troben en una zona de conflictes acostumen a tenir. Estem parlant d’una casa en propòsit de búnquer que en definitiva s’utilitza com a refugi per a qualsevol tipus de perill. També podem trobar els búnquers d’emmagatzematge de municions, aquests tenen com a funció protegir i mantenir segur l’emmagatzematge d’explosius i municions, ja sigui en cas de bombardeig o qualsevol tipus d’atac.

Búnquer personal (imatge extreta de Google) 7

http://centrodeartigo.com/articulos-utiles/article_122756.html

4. Els búnquers de la costa catalana 4.1.

L’inici de la Guerra Civil

Abans de res cal situar-nos i introduir el que va portar a la construcció dels búnquers de la costa catalana, és a dir, cal situar-nos en l’inici de la Guerra Civil8. Tot va començar un 18 de juliol de 1936 on al llarg de la Península es va fer un cop d’estat militar contra el govern republicà del Front Popular. La gran participació del poble i la lleialtat de quasi la meitat de l’exèrcit cap a la República fan que només triomfés a la meitat d’Espanya, i per tant originés una guerra civil. En aquesta, el país es va dividir en dues zones: la Republicana i la Nacional. Els nacionals van rebre l’ajuda de Mussolini (Itàlia) i de Hitler (Alemanya). D’altra banda, els republicans, degut a la no intervenció tant de França com Gran Bretanya només van comptar amb el recolzament de la Unió Soviètica, del moviment internacional comunista i de milers de voluntaris antifeixistes

agrupats

les

Brigades

Internacionals.

Els

republicans

representaven els valors tradicionals i conservadors, i lluitaven contra totes les reformes . En canvi, els nacionals pretenien la modernització del país i ampliar les reformes, tot i que alguns sectors volien anar més enllà dels límits d’un règim parlamentari. L’enfrontament va tenir una duració de tres anys, que va finalitzar l’1 d’abril del 1939 amb la derrota dels republicans, amb milers de morts per part dels dos bàndols i una destrucció del territori enorme.

http://es.slideshare.net/neusgr/tema-11-la-guerra-civil?related=1

4.2.

La fortificació del litoral català

Els motius de la fortificació del litoral català9, és centren a finals del 1936, per por al desembarcament de tropes feixistes, a la costa catalana es va aixecar una barrera de defensa amb la finalitat de protegir a Catalunya d’aquests desembarcaments i de la guerra que semblava acostar-se. Aquesta barrera, entre altres coses, va consistir en construccions de búnquers, bateries, trinxeres i nius de metralladores per donar la màxima resistència i tenir protegida la costa catalana. Al mateix temps, la Generalitat catalana temia una invasió de les tropes franquistes per via marítima, i va demanar l’acceleració del procés de construcció de les fortificacions de la costa, fet que va originar molts llocs de treball, ja que la feina estava molt ben pagada (10 pessetes diàries, per aquest motiu no sempre treballaven les mateixes persones a les fortificacions, ja que tothom volia treballar-hi per poder mantenir a les seves famílies) i així, la costa catalana, es va fortificar en un temps rècord. Amb tot això, la costa es va fortificar molt ràpidament, tot i que les invasions per via marítima que es temien i es tenien previstes no es varen produir mai.

III Congrés d’Història d’Alcanar

5. Les fortificacions d’Alcanar Durant el procés de fortificació de la costa catalana, Alcanar va tenir un paper força important. La seva posició estratègica era considerada de molta importància, degut a la seva situació a l’entrada al port natural dels Alfacs. Per tant, era essencial el control de la badia. A més a més, la Conselleria de Defensa de la Generalitat va comunicar a l’Ajuntament d’Alcanar la necessitat d’una acceleració del procés de construcció de les fortificacions. Amb el paper que hi jugava la posició d’Alcanar, es van iniciar una sèrie de construccions, de les quals avui en dia podem parlar, si més no, de gran part d’elles. Actualment, hi trobem tres bateries de costa (no totes acabades), diversos nius de metralladora, un fortí, un campament militar únic en tot el litoral català (amb les restes de les piquetes, escales i un suposat lloc de comandament, els lavabos, la cuina, la zona d’acampada dels soldats i una pista per a jugar al frontó) i un altre element excepcional, un niu de metralladores circular o blockhouse. En l’actualitat, Alcanar, és un dels municipis que conserva un nombre de fortificacions més elevat de la Guerra Civil. Al mateix temps, gran part d’aquestes es conserven en un bon estat, fet que facilita molt la identificació, l’estudi i la possible restauració en un futur. Abans de presentar les diferents fortificacions que es troben al municipi d’Alcanar, cal esmentar una vegada més, l’elevada quantitat de nius de metralladores que hi ha, repartides en funció de les bateries de costa. A banda d’aquests nius de metralladores, també hi destaquem les trinxeres. Aquestes van ser construccions militars indispensables.

Tot i la falta de referències de resultats de l’excavació de trinxeres, es poden assenyalar alguns punts comuns entre les instruccions que es donen i la realitat que s’observa10: -

La profunditat de les trinxeres s’estableix al voltant del 1,50m. (Mida necessària per a que un home pugui disposar de visió de l’entorn i disparar)

Les parets laterals han de ser inclinades per evitar esllavissaments i, a poder ser, han d’estar protegides amb fustes o sacs de terra.

L’amplada de la base ha de mesurar 0,80m aproximadament per un sol rengle d’homes.

A la base de la trinxera s’han de col·locar branques o palla per poder aïllar el soldar de la humitat en cas de pluges. Una opció millorada pot ser la construcció d’una passarel·la de fusta per drenatge.

El traçat de la trinxera ha de ser en ziga-zaga, sinuós o en cremallera, però mai en línia recta, per protegir-se millor del foc enemic.

Les trinxeres principals, vers el front, han de tenir trinxeres transversals d’evacuació comunicades amb camins per poder fugir en cas d’atac.

A més, es mencionen una sèrie de recomanacions a banda de les característiques anteriors: -

Es recomana excavar petits caus a la paret frontal de la trinxera per a protegir-se en cas de pluja i poder dormir per torns.

Pel que fa a la terra extreta de l’excavació de trinxeres, es proposa l’acumulació a banda i banda per servir de protecció, però es descarta aquesta opció si l’entorn és d’herba o neu i no vegetació intensa, ja que en cas d’existir atacs aeris, seria més fàcil detectar la posició.

Es recomana, per últim, construir pous de tirador, més profunds que les trinxeres, coberts amb camuflatge i amb un orifici per on disparar.

III Congrés d’Història d’Alcanar (font)

Després d’aquest breu incís, remarcaré la posició de les diferents fortificacions d’Alcanar en un mapa, per exposar-les després.

A continuació, citaré els diferents punts localitzats en el mapa ordenats de Sud a Nord per si hi ha alguna dificultat en la lectura d’algun d’ells. -

Niu de metralladores 1

Niu de metralladores 2

Niu de metralladores 3

Niu de metralladores 4

Niu de metralladores 5

Niu de metralladores 6

Búnquer i bateria de costa 1 (Serra de Tana)

Bateria de costa 2 (Martinenca)

Niu de metralladores 7 (búnquer del Mare Nostrum) 19

Restes del campament militar de la Martinenca

Piques del campament militar

Bateria de costa 3

Polvorí inacabat

Niu de metralladores 8

Fortí 1

Com podrem observar, tot i estar concentrades o força prop alguns punts, els he citat igualment per a facilitar-ne la localització. En aquest cas, hi trobem tant les piques pertinents al campament militar de la Martinenca com el polvorí inacabat a la bateria de costa 3. Respecte al mapa, s’observa com les diferents fortificacions al llarg de la costa formen una línea de defensa. Per una banda, hi localitzem els diferents nius de metralladores exactament a la costa, mentre que per l’altra banda, es troben les bateries de costa ja més endinsades en una posició més elevada. El motiu d’aquestes posicions de defensa es deu a que en cas d’atac, el vaixell enemic situat a llargues distàncies és a l’abast de les bateries, mentre que quan els vaixells ja són a distàncies pròximes a la costa, els encarregats de disparar ja són els nius de metralladores. D’aquesta manera, tota la costa quedava protegida. Una altra qüestió és, per què a la zona de Les Cases d’Alcanar (al nucli urbà) no s’hi troben fortificacions?. Bé, el motiu és que no era necessari fortificar la zona urbana, ja que s’hi podien instal·lar metralladores als terrats de les cases de la població, i és per això que no s’hi troben més fortificacions a algunes zones poblades, ja que no eren necessàries per cobrir aquella zona de costa. D’altra banda, els llocs on no s’hi troben zones urbanes, com és el cas de Les Cases d’Alcanar, on es pot aprofitar les mateixes vivendes, és on es troben les fortificacions, per poder tenir coberta la costa davant un atac enemic.

5.1.

Nius de metralladores

Abans de res, un niu de metralladores és una estructura de defensa. Aquests formaven part de complexos defensius formats per diferents elements, entre ells s’hi troben també les trinxeres. La finalitat d’un niu de metralladora és protegir al militar que s’hi troba dintre, i aquest poder ser protegit mentre utilitza una arma automàtica. Un niu de metralladora consistia des del simple parapet sense sostre fins a construccions de quasi un metre de blindatge formigonat en teulada i parets. A Catalunya, s’han anomenat les casamates11 com nius de metralladora, ja que realitzaven la mateixa funció.

Exemple d’un niu de metralladora (extret de l’estudi d’elements de la Guerra Civil a Alcanar)

Construccions de ciment i diversos materials amb la finalitat de protegir personal amb armament de forrellat, automàtic o d’artilleria. (III Congrés d’Història d’Alcanar)

5.1.1. Niu de metralladora 1 El niu de metralladora 1 està situat a la zona de desembocadura del riu Sènia (Sòl de Riu), aquest niu juntament amb els que veurem a continuació, no es troba en la seva posició original, sinó que ha caigut al mar. La seva posició original era damunt dels penya-segats, on hi havia una vista més amplia, i amb l’erosió del mar han anat a parar dintre de l’aigua. Aquest niu formava part d’un complex defensiu enllaçat mitjançant una trinxera amb el niu de metralladores 2, amb un refugi i polvorí.

Croquis extret de l’estudi d’elements de la Guerra Civil a Alcanar

Com podem observar al croquis anterior, es veu la posició dels nius de metralladores 1 i 2, comunicats per una trinxera on s’hi troba el polvorí a la zona central i les dos trinxeres d’evacuació . Aquest niu de metralladora té l’entrada lateral al darrere de l’estructura, aquesta entrada/sortida es comunicava amb el complex vist anteriorment, per tant donava lloc a una trinxera. La part frontal del niu té una forma semicircular, on es troben dos espitlleres (“forats”) per on poder vigilar i poder disparar cap als objectius. La part del darrere del niu era recta i en un dels seus laterals es troba l’entrada/sortida.

Niu de metralladora 1 (fotografia d’Abril Aubalat)

5.1.2. Niu de metralladores 2 El niu de metralladores 2, com hem vist abans, forma part del mateix complex defensiu que el niu de metralladores 1. Aquest és igual que l’anterior i tampoc és troba en la seva posició original, també ha estat desplaçat per l’erosió i actualment es troba a la platja de còdols (Sòl de Riu) juntament amb el niu de metralladora 1.

Niu de metralladora 2 (Sòl de Riu)

5.1.3. Niu de metralladores 3 El niu de metralladores 3 està situat a la platja del Camaril (prop de Sòl de Riu), tampoc es troba en la seva posició original, sinó que ha caigut dintre de l’aigua. La seva posició original es trobava al damunt dels penya-segats, igual que els nius de metralladores 1 i 2.

Niu de metralladores 3 (platja del Camaril)

Les característiques del niu de metralladora 3 són les mateixes que els anteriors nius de metralladores. Té una entrada lateral camuflada a la part posterior de l’estructura, aquesta comunica amb un complex defensiu igual que els anteriors nius, amb una trinxera que conté un polvorí12 i refugi13 a la zona central i dos trinxeres d’evacuació als laterals.

12 13

És el lloc on s'emmagatzema la pólvora i les municions o explosius. És el lloc on s’acollia la tropa que defensava els nius de metralladores.

5.1.4. Niu de metralladora 4 Aquest niu es troba caigut juntament amb el niu de metralladora 3, tots dos es troben dintre de l’aigua en una posició que no és la original. Juntament amb els altres tres nius, aquest comparteix les mateixes característiques respecte l’estructura. Juntament amb el niu de metralladora 4 hi trobem una escullera14, possiblement el van deixar en la posició actual degut a les obres posteriors que es van fer del passeig marítim. Tot i que no se sap ben bé de quin element es tracta, se suposa que l’escullera formava part dels dos nius de metralladora 3 i 4, i que es va fer per reforçar el complex defensiu davant les ones del mar.

Niu de metralladora 4 (platja del Camaril)

Escullera (platja del Camaril)

És una obra de caràcter marítim que té l'objectiu de protegir una altra estructura davant

la força de les onades.

5.1.5. Niu de metralladora 5 El niu de metralladora 5 està situat davant del Camping Estanyet, tocant la platja del Marjal però pertanyent encara a la platja del Camaril. La seva posició actual tampoc és la original, ja que es pot observar com està girat, per tant es creu que està desplaçat. Aquest niu de metralladora té els accessos al darrere però no al lateral, tot i això presenta les mateixes característiques que els nius explicats anteriorment. Es creu que forma part d’un complex defensiu juntament amb el niu de metralladora 6.

Niu de metralladora 5 (platja del Camaril)

Nius de metralladores 5 i 6 (Platja del Camaril)

5.1.6. Niu de metralladora 6 El niu de metralladora 6 es troba juntament amb el 5 a la platja del Camaril, davant del Càmping Estanyet tocant la platja del Marjal. Com els altres nius, aquest també està desplaçat, i es creu que formava part d’un complex defensiu juntament amb el niu de metralladora 5. Al igual que el niu anterior, aquest també té els accessos a la part del darrera, i no a un lateral. Pel que fa a la resta de característiques són iguals que la resta de nius de metralladores vistos fins ara.

Niu de metralladora 6 (platja del Camaril)

Croquis d’un complex amb dos nius de metralladores (extret de l’estudi d’elements de la Guerra Civil a Alcanar)

5.1.7. Niu de metralladores 7 El niu de metralladora 7 es troba a la zona de la Martinenca. Aquest formava part (possiblement) d’un complex defensiu més ampli que els anteriors nius. Es creu que el complex estava format per dos nius de metralladores i una bateria de costa situada al mig entre els dos nius. Una vegada més, el motiu de la construcció de nius de metralladores al costat d’una bateria és per protegir-la, ja que l’armament d’una bateria està compost per canons capaços d’impactar als objectius a llargues distàncies. D’altra banda, els nius de metralladores eren els encarregats de disparar quan els objectius enemics es trobaven més propers , ja que la bateria és poc efectiva a distàncies properes. Aquest niu és excepcional en tot el litoral català, i va tenir un gran paper durant la Segona Guerra Mundial per a l’exèrcit alemany. El seu nom amb alemany és “block-hause”, i es caracteritza per ser circular, a diferència dels nius anteriors, que tenien una part rectangular al darrere de l’estructura. Aquest, a banda de ser completament circular, la seva part superior no és plana sinó que és semicircular. La finalitat de la part semicircular del sostre és que en cas de que impacte una bomba, el fet de que el sostre no sigui pla i sigui semicircular, fa que es redueixen els efectes destructius que serien superiors amb un sostre pla.

Niu de metralladora 7(Martinenca)

5.1.8. Niu de metralladora 8 El niu de metralladora 8 està situat a la partida de la Cieneta (Alcanar Platja), i a diferència de la majoria dels anteriors búnquers, aquest és possible que es mantingui a la seva posició original. Aquest niu és molt semblant als primers sis nius de metralladores, tot i que sembla que les seves dimensions siguin una mica més menudes. Tot i això, aquest niu també té les mateixes característiques que gran part dels altres. Per exemple, les dos espitlleres frontals i l’accés al darrere de l’estructura. D’altra banda, a diferència de la resta de nius anteriors, aquest niu està sol i aïllat, i sembla que no formi part de cap mena de complex defensiu.

Niu de metralladora 8 (partida de la Cieneta)

Niu de metralladora 8 (partida fotografia

Cieneta,

extreta

Google)

5.2.

Bateries de costa

Una bateria de costa és un complex militar d’artilleria que conté dos o més canons. Aquesta es situa prop de la platja, amb la finalitat de defensar la costa davant atacs navals enemics. Els canons d’una bateria de costa són efectius a llargues distàncies, per tant, són necessaris juntament amb les bateries, nius de metralladores per així cobrir la costa a curta distància. Normalment, una bateria de costa, es posava en punts estratègics on es té un control força ampli de la costa, i en zones geogràficament importants com per exemple el Golf dels Alfacs, ja que és una zona on el desembarcament de tropes podia ser més efectiu i per tant era primordial el seu control. D’aquesta manera, la zona on s’establia una bateria de costa quedava més reforçada i la línia de defensa era més forta. El complex d’una bateria de costa, a banda dels canons, sol tenir una sèrie de galeries subterrànies i polvorins per emmagatzemar els projectils dels canons, a més a més, també solen tenir trinxeres i/o diversos accessos. A la costa catalana, des de Port Bou fins Alcanar, es varen establir un total de 17 bateries de costa identificades per números. La 17a bateria fa referència a la Serra de Tana (Alcanar), i la 16a fa referència a la bateria de la Martinenca, tot i que a Alcanar s’identifiquen aquestes dos bateries, se’n varen començar a construir tres. La primera d’elles era a la de la Serra de Tana, la segona situada a la Martinenca i la tercera situada més a l’interior de la Martinenca.

5.2.1. Bateria de costa 1 La bateria de costa 1 està situada a la Serra de Tana i s’identifica com la 17a bateria de la costa catalana. El projecte d’aquesta bateria va construir-se al 1938 i estava format per dos canons, un búnquer sota terra i les seves respectives trinxeres. Aquesta bateria esta situada en un lloc estratègic, ja que des d’aquest punt s’observa tota la badia dels Alfacs, i això la situa en un lloc privilegiat.

Imatge d’un dels accessos al búnquer subterrani

Actualment es conserva bona part d’aquest complex militar pertinent a la 17a bateria de costa. El búnquer subterrani és el que es conserva en més bon estat, seguit de les trinxeres que es poden observar en algun dels seus accessos (tot i que no es visualitzen completament degut a les herbes i la falta de manteniment) i finalment, tot i que no és conserva el lloc on estaven instal·lats els canons, si que es conserven els suports que els subjectaven.

continuació,

següent

esborrany,

túnels,galeries,accessos i respiradors de

podrem

observar

els

l’interior del búnquer subterrani

d’aquesta 17a bateria de costa. Accés

Sala 1

Accés

Polvorí Sala 2

Accés

Com podrem veure, hi ha cinc accessos al búnquer, tot i que actualment només quatre d’ells servirien com accés (ja que l’accés 2 està obstaculitzat per pedres). A més a més de les dos sales grans (que s’utilitzaven per a l’ instal·lació de les tropes entre altres coses), hi trobem una altra galeria més petita que s’utilitzava com a polvorí (per emmagatzemar la munició dels canons, etc). Una altra cosa que hi trobem son els “respiradors”, forats fets al sostre que comuniquen amb l’exterior per tal de ventilar les galeries i fer arribar aire per a les tropes que s’hi troben dintre.

D’altra banda, en el mateix complex defensiu, hi trobem trinxeres que comuniquen l’exterior amb els accessos. Tot i que no es visualitza tota la trinxera degut a les herbes i la falta de manteniment, si que s’observa clarament el tros de trinxera que està comunicat amb un dels accessos.

Imatge de l’accés 1

Un altre element que hi trobem en aquest complex militar de la 17a bateria són les restes de la part dels respiradors que dona a l’exterior.

Imatges dels respiradors a l’exterior i a l’interior

En la primera de les tres fotografies anteriors podrem observar les restes del que seria el “respirador” que es troba a l’exterior. Podrem comprovar com el forat per on es ventilen les galeries està camuflat al mig les restes. D’aquesta forma, s’evitava que si hi passava un avió enemic sobrevolant la zona, resultés difícil detectar el búnquer subterrani. En la segona de les tres fotografies anteriors podem observar, en l’interior d’una de les galeries, un respirador que comunica amb l’exterior. 5.2.2. Bateria de costa 2 La bateria de costa 2 està situada a la platja de la Martinenca, aquesta s’identifica com la 16a bateria dintre de la fortificació del litoral català. Juntament amb la bateria de costa 2 hi trobem el niu de metralladora 7, aquest s’encarregava de defensar la bateria en cas d’atac quan l’enemic es trobaria a curta distància. La bateria, en canvi, s’encarregava de disparar a llarga distància, els canons que contenia aquesta 16a bateria abastaven una longitud de 12km, fet que permetia tenir protegida l’entrada a la badia dels Alfacs.

Imatges d’una de les entrades i un dels túnels de l’interior de la bateria

De fet, no se saben exactament les dimensions d’aquesta bateria de costa, ja que en el seu interior només es pot avançar per tres túnels degut al bloqueig a través de parets de maons de la resta de bateria. Tot i el bloqueig de gaire bé tota la bateria, se sap de l’existència de grans galeries i túnels amb una mida molt superior a l’anterior bateria. En aquesta, a diferència de la bateria de costa 1, els canons es treien a fora per disparar per dintre el búnquer, fet que explica la mida dels túnels. Com ja he dit abans, tot i que actualment només es pot accedir per tres dels túnels, els quals no eren els que s’utilitzaven per a treure els canons (ja que aquests són més petits). Es coneix de l’existència de grans galeries gràcies a l’entrada d’Agustí Bel, Toni Bel, Josep Segarra i Pau Fabregat mitjançant un forat de claveguera utilitzant una escala de 5m, ja que només pel que fa al formigó armat del sostre ja eren 2,5m de gruix. Anteriorment he fet referència a que actualment, l’entrada per la qual es varen trobar aquestes galeries es troba tapiada per pedres i tota mena de matolls. I no només està tapiada aquesta entrada, també, els mateixos túnels interiors de la bateria estan tapiats per parets de maons o munts de terra. A més a més, l’entrada de la platja per accedir a la bateria també està tapiada, tot i que en aquest cas, l’aigua de la mar ha creat una obertura a la part inferior de l’accés que permet entrar a la bateria arrossegant-te.

Fotografies de l’entrada del búnquer subterrani i un dels seus túnels de la bateria

Una altra cosa que es conserva, i que podem observar perfectament d’aquesta bateria, és un dels antics llocs on s’establien els canons. En aquesta zona, hi trobem la part exterior del sostre del búnquer subterrani i les marques de cadenes que subjectaven els canons. Com podem veure a les fotografies, al mateix lloc podem observar el forat pel qual es podia accedir a les grans galeries i que actualment es troba tapiat.

Imatge del sostre del búnquer subterrani (Martinenca)

Marques de les cadenes que subjectaven els canons

5.2.3. Bateria de costa 3 La bateria de costa 3 es troba a la zona interior de la Martinenca. Aquesta,a diferència de les anteriors, no s’emmarca dintre de la fortificació i de la identificació de les bateries de costa, ja que es presenta inacabada. Possiblement no varen tenir temps per acabar aquest complex, o per altres motius desconeguts que explicarien el perquè aquesta bateria no està identificada a diferència de les dos anteriors. En aquest complex defensiu de la bateria de costa 3, hi trobem l’excavació d’un polvorí i les seves trinxeres (en forma de “Y”) inacabades. Per aquestes, suposadament, es desplaçarien els canons fins arribar al lloc de tir, això explicaria la mida d’aquest polvorí i de les trinxeres, ja que resulten ser més grans que tots els elements vistos anteriorment. A més del polvorí i les trinxeres excavades (ja que es presenten inacabades), hi trobem el lloc de comandament. Aquest era una caseta blanca, camuflada per a l’enemic fent-se passar per un xalet. El “xalet” serviria com a observatori, on hi trobaríem aparells per calcular la distància dels vaixells enemics en cas d’atac, i així, poder disparar amb els canons situats a les trinxeres.

Imatges del polvorí i una de les trinxeres excavades

Actualment, l’observatori es troba enderrocat. Tot i això, encara es pot observar com es conserven els ferros del suport d’alguns dels aparells que s’utilitzaven. També es pot contemplar com el “xalet” estava pintat de blanc a la part davantera i alguns dels arbres que hi havia plantats (tot i que costa identificar-los per la quantitat d’herbes que hi ha) com a camuflatge per als vaixells enemics. Cal dir que aquest xalet havia estat molts d’anys camuflat fins que Agustí Bel i Pau Fabregat van descobrir que es tractava de l’observatori de la bateria de costa, i que aquelles excavacions eren el polvorí i les trinxeres d’aquest complex defensiu.

Imatge davantera de l’observatori

Imatge de l’interior de l’observatori

5.3. Fortí 1 El fortí 1 està situat a la zona de la Cieneta (Alcanar platja), aquest, es troba a la part més situada al nord del terme d’Alcanar. El fortí servia entre altres coses com a punt de recolzament per als diferents nius de metralladores que hi havia, per tant, el fet de construir un fortí suposava un major suport defensiu. En aquest fortí ens trobem un polvorí (situat a la part posterior), diferents cambres que donen lloc a dos nius de metralladores laterals, diversos orificis de ventilació i un accés situat a la part posterior del fortí. Actualment el fortí es conserva en molt bon estat, tenint en compte alguns dels altres elements vistos anteriorment, la seva entrada posterior que es trobava tapiada per terra actualment s’està netejant, fet que permetrà la seva visita a l’interior.

Fotografia realitzada de la part davantera del fortí

Fotografia de l’entrada bloquejada a la part posterior del fortí

5.4. Campament miliar El campament militar es troba a la Martinenca, i cal destacar que aquest és únic en tot el litoral català pel seu estat de conservació. La seva funció era reforçar les fortificacions de la costa ràpidament en cas d’existir una amenaça enemiga. El campament militar agrupava les Brigades Mixtes, aquestes tindrien com a destinació diverses zones del litoral per a poder intervenir-hi ràpidament. Actualment hi trobem diferents restes del campament militar. Una d’elles són dues bases de formigó on es situarien dues tendes de campanya per als dormitoris dels comandaments militars, en aquestes bases encara es conserven els forats d’on anaven les barres que subjectaven la tenda. A la mateixa zona hi trobem els lavabos situats entre les dues bases, aquests no es conserven en bon estat però si que podem observar els seus forats. Dintre del que seria el campament militar es va construir una altra base de formigó, però aquesta va acabar sent utilitzada per a jugar al trinquet. D’altra banda, com en tot tipus de campament, hi trobem el que serien les restes del menjador. Aquest no es conserva en l’actualitat, però el que encara a dia d’avui podem observar són les piquetes.

Fotografia de les piques del campament militar

Un altre element que trobem en aquest campament militar són unes escales de formigó que possiblement serien l’accés a alguna tenda de campanya.

Fotografies d’un lavabo i una de les bases de formigó del campament militar

Escales de formigó del campament miliar (imatge extreta de l’estudi dels elements de la guerra civil a Alcanar)

6. Territorialització dels búnquers 6.1. L’Ametlla de Mar El cas de l’Ametlla de Mar, en alguns aspectes, és força semblant al d’Alcanar. En tots dos municipis es van construir les fortificacions durant la Guerra Civil, per por al desembarcament de tropes feixistes (tot i que finalment no es va produir cap desembarcament, el procés de fortificació va continuar durant la guerra), els dos municipis compten tant amb nius de metralladora com bateries de costa i en els dos municipis, les fortificacions van ser construïdes amb l’ajut de la gent del poble, que cobraven deu pessetes diàries, a banda d’aquests, els encarregats per a la construcció de les fortificacions van ser els batallons de treball. Un altre punt en comú fou que els pescadors dels dos municipis, no podien sortir a la mar els dies assenyalats pels militar, ja que aquets dies es feien proves de tir, i per tant els pescadors no podien sortir aquell dia, ja que corrien perill. Al llarg de la costa de l’Ametlla de Mar hi trobem una sèrie d’elements defensius repartits com nius de metralladores al castell de Sant Jordi d’Alfama, el torrent del Pi, l’Estany tort i la punta de l’Àliga. D’altra banda, destaca principalment la bateria de costa situada a la platja de Port Olivet. La bateria de costa de l’Ametlla de Mar15, coneguda per la gent del poble com les Fortificacions, es troba en una posició estratègica privilegiada dominant el Golf de Sant Jordi. Aquesta bateria presentava un primer control d’accés al complex militar format per una petita caseta de vigilància i un segon control amb barreres per a la identificació del personal. La bateria comptava amb tres plataformes de tir per situar tres canons (tot i que només en va arribar a disposar de dos), en elles podem observar encara els suports que frenaven l’impacte del retrocés dels canons. Per accedir a l’interior del complex hi trobem quatre accessos. Dos d’ells els trobem al camí principal un cop passat el que en el seu temps foren els

http://www.diarideguerra.com/upload/fitxa/cataleg-fortificacions-cat-cast.pdf

controls d’accés al complex. Aquestes dos servirien per subministrar el polvorí i les sales de recanvi. Els altres dos accessos els trobem als extrems de la plataforma, aquets servirien per subministrar munició als canons. Darrera de les plataformes hi trobem dos portes que condueixen a un pou, que en el seu temps s’utilitzava per a dipositar la baina sobrant del projectil. Les mateixes plataformes comptaven amb un sistema de drenatge per a extreure l’aigua quan plovia. D’altra banda, l’interior del complex serviria com a refugi antiaeri

Plànol de la bateria de costa de l’Ametlla de Mar (extret de Google)

A més a més, en aquest complex també hi trobem el lloc de comandament, situat, estratègicament per controlar el Golf de Sant Jordi. El punt de comandament era una estructura rectangular on es calculaven les coordenades en les que es trobaria un vaixell enemic.

6.2. Comparativa de l’Ametlla de Mar amb Alcanar En el punt anterior s’ha exposat el que en l’actualitat hi trobem a l’Ametlla de Mar, ara bé, en el seu cas, han pogut rehabilitar la bateria de costa que disposen i n’han tret una utilitat, ja no des de el punt de vista econòmic sinó cultural. La rehabilitació va iniciar-se l’any 2008 i aquest procés va tenir una durada d’un any. En aquesta s’ha rehabilitat l’interior en vista a visites turístiques. S’ha ambientat l’interior amb decorats, s’ha tancat alguna zona on no és possible accedir-hi, s’han posat reixes al terra en alguna cambra per prevenir possibles acumulacions d’aigua en dies de pluja, s’ha instal·lat un projector on es visualitza un vídeo de poca durada que narra la història d’una nena del municipi que es relaciona amb els soldats que hi ha al búnquer. Actualment no és possible veure el vídeo durant la visita per la falta d’uns cables, ja que després d’instal·lar-los varies vegades, han estat robats, però si que és possible veure el vídeo a Internet. Pel que fa a la rehabilitació també hi trobem imatges i explicacions de com era el dia a dia de la gent del poble i dels soldats. La visita acaba amb l’explicació dels vaixells enfonsats davant la costa de l’Ametlla de Mar al període de la Primera Guerra Mundial16. Després d’haver fet tota la rehabilitació, s’han anat fent visites amb diversos grups i actualment és una empresa la que s’encarrega de realitzar aquestes visites. Amb això s’han aconseguit dos objectius molt clars: -

Satisfer les demandes del poble

Recuperar patrimoni històric fins convertir-se en un valor afegit a l’estança dels turistes del municipi.

Tot seguit podrem comprovar-ho amb unes preguntes que vaig realitzar desprès de la meva visita acompanyada per Joan Andreu Fabregat a la bateria de costa de l’Ametlla de Mar guiada per Dani Boquera.

http://www.diarideguerra.com/fitxa-3-24-73-39-f39/guerra-civil-a-catalunya/batalla-delebre/baix-ebremontsia/lametlla-de-mar/inici.html#.VK0cHSuG8rm

Entrevista a Dani Boquera (regidor de cultura de l’Ametlla de Mar)

- Que aporta fer turisme amb els búnquers? És un valor afegit a la estança dels turistes al nostre municipi. A més de conèixer les magnífiques platges, la tranquil·litat del poble i el seu encant mariner, tenen la oportunitat d'apropar-se a la història del poble a partir de la visita a estes instal·lacions, ja que més enllà d'explicar l'episodi concret de la guerra civil a l'Ametlla de Mar, es parla de la vida dels pescadors, de la construcció del port, etc... - Val la pena invertir en la restauració d'aquests? Sí. Per una banda, restaurar-ho va significar donar resposta a una petició de la gent del poble que ho reclamava. Per altra, dignificar la vida de tots aquells “caleros i caleres” que van viure aquella tràgica etapa, recordant-los amb la restauració d'aquest espai que no deixa de ser com un monument per al record. A més, és un element molt didàctic per explicar la història. I hi ha molt interès dels forasters en visitar-ho. - Com els van reformar? (respecte el procediment o els passos a seguir) I amb quin propòsit? La iniciativa va venir des del departament de Turisme de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar, amb el propòsit d'explotar-lo turísticament. Com un actiu més a oferir als visitants. El finançament va anar a càrrec d'un programa del PDTE (Pla de dinamització turística de les terres de l’Ebre) i es va contractar una empresa privada especialista en museografia per dissenyar la seva restauració i crear els elements que complementen i expliquen el recorregut de la visita al búnquer, amb la supervisió del departament de Turisme de l'Ajuntament. - Que els ha portat a reformar-los? Satisfer les demandes dels veïns del poble, satisfer l’ interès dels foranis en conèixer i poder visitar l'espai, augmentar la oferta de productes que s'ofereix als turistes/visitants i recuperar patrimoni històric.

Un cop vist el cas de l’Ametlla de Mar, podríem analitzar la situació a Alcanar. Aquí, al nostre municipi, tenim la gran avantatja de disposar de molts elements de la Guerra Civil i que gran part d’ells a hores d’ara encara es conserven força be. Una altra avantatja són alguns d’aquets elements, com el campament militar o el niu de metralladora 7, que són únics en tot el litoral català i que, en el cas del niu de metralladora 7, es manté en un estat excel·lent. Amb això és fàcil dir que disposem d’un patrimoni força elevat i en un valor força gran, més motiu encara per fer tot el possible per recuperar-lo i intentar rehabilitar-lo el màxim possible. Tot i no saber dels possibles resultats en un futur, només pel fet de ser un dels municipis amb més elements conservats de la Guerra Civil, de satisfer molta gent del poble recuperant-los i els possibles beneficis que se’n podria treure d’aquests (no només a nivell econòmic), ja valdria la pena intentar rehabilitar-los. De fet, i des de fa uns anys, s’han anat fent alguns tràmits per tal de protegir les fortificacions de que disposem. Molts d’ells han estat gràcies a l’associació cultural Lo Rafal, una revista local. Aprofitant totes i cada una de les fortificacions que hi ha al nostre municipi, opino que es podria fer una mena de recorregut passant per cadascuna d’elles, de tal forma que es podrien visitar totes.

Com podem observar en la imatge anterior, la ruta agruparia totes i cadascuna de les fortificacions que es troben al terme d’Alcanar. L’inici tindria lloc a la zona de la desembocadura del riu Sènia (Sòl de Riu), on hi trobaríem el niu de metralladora 1 seguit pel 2. Un cop situats al punt d’inici, seria qüestió d’anar seguint el passeig vora la mar, on aniríem veient els diferents nius de metralladores fins arribar davant el Càmping Estanyet. Un cop allí, ens dirigiríem direcció Les Cases d’Alcanar, on aniríem fins el restaurant Conill, situat a la N340. Davant mateix, hi trobaríem l’entrador per poder arribar a la bateria de costa 1 (situada a la Serra de Tana). Fins aquí, el trajecte es podria realitzar amb cotxe, però per arribar a la bateria de costa 1 s’hauria de caminar uns deu minuts aproximadament. Un cop visitada la bateria s’hauria de retrocedir i agafar un cop més els cotxes per dirigir-nos a la bateria de costa 2 (situada a la Martinenca), allí mateix hi trobarem també el niu de metralladora 7. A la Martinenca es podria deixar el cotxe, ja que just davant del niu de metralladora 7, travessant la carretera, arribaríem a les instal·lacions del campament militar. Un cop visitat el campament militar, es podria anar caminant fins la bateria de costa 3, però degut a la distància, és recomanable agafar el cotxe fins allí, ja que després no s’hauria de recular per arribar a l’últim punt de la visita: el niu de metralladora 8 i el fortí. Per arribar a aquest últim punt, podríem agafar el mateix camí que hi ha baix la bateria de costa 3 a l’esquerra, arribar fins al final i tirar cap a la dreta. Un cop travessada la carretera que ens trobaríem, seguiríem recte i just a l’esquerra podríem deixar el cotxe un altre cop i veure el niu de metralladora 8. Tot seguit, a menys de 5 min, hi trobem el fortí, l’últim element de la ruta.

7. Conclusions La realització d’aquest treball m’ha permés trobar respostes que jo mateix em feia quan era petit. Què són?, per a què serveixen i per què estan aquí? són algunes de les preguntes que de petit em feia i que després de fer aquest treball he trobat les respostes. Però no només m’ha servit a nivell personal per respondre preguntes del passat, sinó que també m’ha servit per augmentar els meus coneixements sobre la història tant del poble com del que va ser la Guerra Civil. Tot i què el tema de la Guerra Civil és força ampli, amb aquest treball he pogut saber coses interessants com el procés d’elecció dels treballadors de les fortificacions que es realitzava cada dia, el seu sou, els motius de perquè tots hi volien treballar i moltes més coses que a no ser per la recerca d’informació, la investigació, les entrevistes i les explicacions de gent gran del poble possiblement algunes d’elles mai les hagués pogut saber. Amb això, aprofito per dir, que cada cop són més poques les persones que van viure la Guerra Civil i que són vives, amb la pèrdua d’aquestes persones també es perden els seus coneixements i records que tenen, en aquest cas, del que van viure en aquella dura etapa de la seva vida. Per tant, crec que seria oportú parlar amb aquesta gent i saber per exemple per què les persones que van construir les fortificacions i van viure aquells moments mai han volgut parlar del tema, evidentment per la por que hi havia, però i si a banda del temor que es va sembrar hi hagués alguna altra cosa relacionada?. Aquesta és una de les preguntes que no he pogut aprofundir-m’hi ni donar resposta, amb això, faig la proposta de seguir treballant el tema, i d’aquí, sorgeix el motiu de donar-nos pressa, ja que cada cop queden menys persones capaces de poder recordar aquells moments i capaces de poder narrar els fets. Una altra cosa que he pogut aprendre amb la realització del treball, ha estat la història dels búnquers, els tipus més comuns i les seves utilitats. I més concretament, el treball m’ha permés conèixer les fortificacions que tenim al nostre municipi, Alcanar.

En l’estudi d’aquestes he pogut conèixer, entre moltes coses, el perquè de la posició en que es troben molts nius de metralladores. Antigament, els nius situats a la zona de Sòl de Riu, en trobariem al capdamunt dels penya-segats. Actualment, els podem observar molts d’ells dintre l’aigua o a les platges. He pogut saber que tot això es tractava d’un sistema defensiu, i que gran part dels elements que hi trobem formen part de diferents complexos militars, per exemple, els nius de metralladora de Sòl de Riu, que es troben situats de dos en dos, tenien un complex format per els dos nius de metralladores, una trinxera que els comunicava, on al mig es trobava el polvorí i a les bandes dues trinxeres d’evacuació. També he pogut saber que totes aquestes construccions, que en el seu dia es varen fer per por al desembarcament de tropes feixistes, gaire bé no se’n va fer ús, ja que aquest desembarcament no es va produir. També un cop finalitzat el treball puc dir que al nostre municipi conservem elements únics de la Guerra Civil com el niu de metralladora 7, situat a la Martinenca, o el campament militar. Amb tots els elements que hi ha, Alcanar és un poble amb molt de patrimoni en quant aquest tema, i sent això una gran avantatja i disposar de la conservació de tots aquests, crec que s’hauria de plantejar el tema de rehabilitar-ho i com bé he fet en l’apartat anterior, dissenyar una ruta que emmarqui totes aquestes, així com restaurar-les primer. Després d’haver visitat la bateria de costa de l’Ametlla de Mar, he pogut observar com realment val la pena rehabilitar les fortificacions que tenim. Per una banda en trauríem un ús més pràctic del que fins al dia d’avui han tingut, ja que estan “abandonades”. Tot i això, cal dir que si que s’han fet els primers passos per la protecció d’aquestes fortificacions. En aquest cas, l’Ajuntament d’Alcanar les ha declarat BCIL (bé cultural d’interès local), amb aquest pas, d’entrada ja les tenim protegides, i això ja és una bona senyal, ja que podem estar un poc més tranquils per por a no perdre-les. Després de que s’hagi fet aquest primer moviment (en part, gràcies a la insistència de l’associació cultural Lo Rafal), potser seria l’hora de començar a plantejar el tema de la rehabilitació.

Amb la realització d’aquest treball, he pogut observar (en el cas de l’Ametlla) com mitjançant la restauració de les fortificacions, tot i tenir grans costos, estàs recuperant per al poble i per a tothom part de l’historia d’aquest. A més a més, també se’n podria treure un benefici econòmic a la llarga, i un benefici molt més important: el cultural. Si més no, una altra cosa que he aprés amb la realització del treball és que la història ja no es pot canviar, però si que es pot fer tot el possible per mantenir-la al record. En aquest cas, un gran element que tindria un fort pes serien les fortificacions. Per una banda traurien els vells records d’aquelles persones que van viure alguna de les etapes de la Guerra Civil, per l’altra servirien per a fer sorgir les preguntes dels xiquets i xiquetes que ho vegin i així els seus iaios, familiars o gent del poble poder transmetre’ls els seus coneixements respecte aquestos, també per a poder gaudir de la seva conservació i recuperar part de la història i finalment, per fer sorgir el record de tots aquells familiars i coneguts relacionats amb la Guerra Civil que ja no hi són. Per acabar, m’agradaria concloure aquest apartat fent algunes propostes per seguir treballant el tema. Com ja s’ha pogut veure en l’inici d’aquest punt, una de les opcions per continuar tractant i estudiant les fortificacions, seria fer entrevistes i anar a parlar en totes aquelles persones que segueixen vives després d’haver viscut la Guerra Civil, preguntar-los entre altres coses el per què anys després d’acabar-se la guerra encara ningú parlava del tema i intentar extreure el màxim d’informació que aquestes persones puguin recordar, ja que sinó, tots els seus records i coneixements es perdran. Una altra cosa que es pot fer per continuar amb el tema de les fortificacions, és estudiar-ne una d’elles, que no he parlat per la falta d’informació, i que es troba a la “musclera”. D’aquesta, poques persones en saben de la seva existència i fins i tot, després d’haver treballat el tema, jo mateix se molt poc sobre aquesta i per tant, penso que seria bo continuant estudiant-la.

Per últim, apunto la possibilitat de realitzar un estudi analitzant a fons la viabilitat de la restauració de les fortificacions que tenim al nostre municipi. Com una proposta més, he fet un tríptic, assenyalant la ruta per les fortificacions d’Alcanar i l’itinerari a seguir. Aquest, el podrem veure com annex del treball.

8. Agraïments Primerament, m’agradaria agrair al meu tutor Juan José Tomàs per la confiança que va dipositar en la realització d’aquest treball, per la seva orientació en tot moment i per les seves correccions que m’han permés millorar el treball. En segon lloc, agraeixo l’ajuda d’Agustí Bel per ensenyar-me i transmetre’m coneixements sobre el tema, per també orientar-me i per la visita on ens va guiar al meu pare i a mi en algunes de les fortificacions d’aquí d’Alcanar. També agrair a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar la visita guiada per Dani Boquera a la bateria de costa rehabilitada, la col·laboració amb el treball per facilitar-me informació i pel bon tracte que ens van fer a Joan Andreu Fabregat i a mi durant la visita. Agrair a totes aquelles persones que han compartit coneixements amb mi i m’han deixat posar fotografies seves al meu treball, en especial a Greg Grzegorz per deixar-me la foto que he utilitzat per fer la portada. Per últim, a la meva família per l’ajuda i el suport que m’han donat en tot moment.

9. Webgrafia i bibliografia 9.1. Webgrafia http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%BAnquer http://centrodeartigos.com/articulos-utiles/article_122756.html http://www.guerracivil1936.galeon.com/ejrep.htm http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/viewFile/271488/359116 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/707796construccions-defensives-a-lacosta.html?cca=1&tmpl=component&print=1&page http://www.lorafal.blogspot.com.es/# http://es.wikipedia.org/wiki/Golpe_de_Estado_en_Espa%C3%B1a_de_julio_de_ 1936 http://www.generalisimofranco.com/GC/batallas/006.htm http://definicion.de/bunker/ http://www.u-historia.com/uhistoria/historia/bases/bunkers/bunkers.htm http://www.definicionabc.com/general/bunker.php http://es.slideshare.net/jgutier4/guerra-civil-bn http://es.slideshare.net/carretera17/la-guerra-civil-1-31951278# http://tuspreguntas.misrespuestas.com/preg.php?idPregunta=10033 http://www.guerracivil.org/ http://perso.wanadoo.es/marcoconde/PRINCIPAL/principal.HTM http://www.diarideguerra.com/noticies/pagina-182/ http://sensecorrer.cat/ 53

http://www.castillosnet.org/espana/lista.php?tip=105&pro=43 http://es.thefreedictionary.com/susceptible http://terresdecruilla.wordpress.com/ http://es.slideshare.net/congreshistoriaalcanar/bateria3a?related=1 http://www.slideshare.net/congreshistoriaalcanar/bateria2a?redirected_from=s ave_on_embed http://es.wikipedia.org/wiki/Bater%C3%ADa_de_costa http://es.slideshare.net/congreshistoriaalcanar/bateria1a# http://es.wikipedia.org/wiki/Bater%C3%ADa_(artiller%C3%ADa) http://www.bne.es/ http://lorafal.blogspot.com.es/search/label/patrimoni http://ca.wikipedia.org/wiki/Escullera http://perso.wanadoo.es/marcoconde/SAN%20CARLOS/SAN%20CARLOS.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Polvor%C3%AD http://www.cartagena.es/frontend/pagina/_xzuM2Hlr2V_DDuzczzzTIJ6yYOqWaF 9geCXldT7RLLR_qrAhWSWbPA http://perso.wanadoo.es/marcoconde/PRINCIPAL/principal.HTM http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,373&r=ReP-22729DETALLE_REPORTAJESPADRE http://dreammaster6.blogspot.com.es/p/baterias-antiaereas.html http://definicion.de/bateria/ http://www.geocaching.com/geocache/GC32WY9_espais-de-memoria-1-bateriade-costa-l6-la-clota?guid=15996b96-d4af-4716-9241-214305a28f8d

http://dreammaster6.blogspot.com.es/p/baterias-antiaereas.html#11 http://dreammaster6.blogspot.com.es/p/baterias-antiaereas.html#10 http://dreammaster6.blogspot.com.es/p/baterias-antiaereas.html#10 http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,373&r=ReP-22729DETALLE_REPORTAJESPADRE http://lorafal.blogspot.com.es/2014/12/el-forti-de-la-cieneta.html http://www.lorafal.blogspot.com.es/2014/11/restes-de-la-guerra-civil-bunquerdel.html http://recordsdelacostapunica.blogspot.com.es/2014_09_01_archive.html http://www.galeon.com/alcanaria/costa.html http://www.tarragonaciudad.com/2011/01/un-estudio-propone-difundir-losbunkers.html http://www.stad.com/index.php?lat=40.57829898&lon=0.551885962 http://www.atics.org/noticia.php?not_ID=27 http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=682444 https://www.youtube.com/watch?v=dqxNHl3QZgc http://issuu.com/patronat-turisme-de-lametlla-de-mar/docs/fortificacions-ca-es http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47385&ch=3 http://www.ametllamar.cat/turisme/ca/punt-dinteres/les-fortificacions_631/ http://www.diarideguerra.com/upload/fitxa/cataleg-fortificacions-cat-cast.pdf http://es.geoview.info/niu_de_metralladora_de_sant_jordi_dalfama,159219844 w https://geocatxingsensegps.wordpress.com/tag/niu-de-metralladora/ http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-detarragona/ametlla-de-mar-l-/bunquer-d-artilleria-2 https://www.flickr.com/photos/exploratgn/sets/

http://www.diarideguerra.com/fitxa-3-24-73-39-f39/guerra-civil-acatalunya/batalla-de-lebre/baix-ebremontsia/lametlla-demar/inici.html#.VKpqEiuG8rk http://es.geoview.info/niu_de_metralladora_de_lalia,1789211024n http://www.exploratgn.cat/ca/ezine/route/de-la-punta-de-l-aliga-a-la-cala-de-laroca-de-l-illot-a-l-ametlla-de-mar

9.2. Bibliografia Els búnquers de la costa catalana / Josep Clara / Col·lecció Camí Ral, núm. 35 / Rafael Dalmau, editor III Congrés d’Història d’Alcanar / Ajuntament d’Alcanar Estudi dels elements de la Guerra Civil d’Alcanar / Àtics / Vanessa Camarasa, Damià Griñó i Jordi Ramos Lo Rafal revista informativa d’Alcanar / hivern 2012 / nº 117 Lo Rafal revista informativa d’Alcanar / primavera 2013 / nº 118 Lo Rafal revista informativa d’Alcanar / estiu 2013 / nº 119 Lo Rafal revista informativa d’Alcanar / tardor 2012 / nº 116 Lo Rafal revista informativa d’Alcanar / estiu 2013 / nº 119 Lo Rafal revista informativa d’Alcanar / primavera 2012 / nº 114 Lo Rafal revista informativa d’Alcanar / primavera 2009 / nº 109

ANNEX I Reportatge fotogrĂ fic

Niu de metralladora 1 situat a SĂ˛l de Riu:

Niu de metralladora 2 situat a SĂ˛l de Riu:

Niu de metralladora 3 situat a SĂ˛l de Riu:

Niu de metralladora 4 situat a SĂ˛l de Riu:

Niu de metralladora 5 situat a SĂ˛l de Riu:

Niu de metralladora 6 situat a SĂ˛l de Riu:

Bateria de costa 1 situada a la Serra de Tana:

Bateria de costa 2 situada a la Martinenca:

Niu de metralladora 7 situat a la Martinenca:

Campament militar situat a la Martinenca:

Bateria de costa 3 situada a la Martinenca:

Niu de metralladora 8 situat a la partida de la Cieneta (Alcanar platja):

FortĂ 1 situat a la partida de la Cieneta (Alcanar platja):

Bateria de costa situada a lâ&#x20AC;&#x2122;Ametlla de Mar:

Les fortificacions d’Alcanar s’emmarquen dintre del nostre patrimoni cultural com són també: - La moleta del Remei - La torre del carrer nou - L’església parroquial - El nucli antic d’Alcanar És un patrimoni encara per descobrir però que val la pena visitar-ho. Les fortificacions d’Alcanar es van construir a finals del 1936, per por al desembarcament de tropes feixistes. Aquestes estan formades per nius de metralladores, bateries de costa, un fortí i un campament militar. Les fortificacions es varen fer amb la finalitat de formar una línia de defensa al llarg de la costa catalana. Tot i que no es va produir el desembarcament per part de les tropes feixistes, les fortificacions van continuar el seu procés de construcció, que es va aturar en acabar la guerra.

Per fer la ruta necessitarem: - Cotxe - Llanterna - Calçat adequat de montanya - Roba còmoda

Informació: - Tel. +34 659 49 25 13 - rutafortificacions@hotmail.com

A dia d’avui podem observar bona part d’elles, ja que moltes encara es conserven en molt bon estat.

És pot portar càmera de fotos i/o vídeo

Ruta per les fortificacions d’Alcanar Coneixem la nostra història

Itinerari a seguir: Punt d'inici: Sòl de Riu - Niu de metralladora 1 (Sòl de Riu) - Niu de metralladora 2 (Sòl de Riu) - Niu de metralladora 3 (Sòl de Riu) - Niu de metralladora 4 (Sòl de Riu) - Niu de metralladora 5 (Sòl de Riu) - Niu de metralladora 6 (Sòl de Riu) - Bateria de costa 1 (Serra de Tana) - Bateria de costa 2 (Martinenca) - Niu de metralladora 7 (Martinenca) - Campament militar (Martinenca) - Bateria de costa 3 (Martinenca) - Polvorí inacabat (Martinenca) - Niu de metralladora 8 (Partida de la Cieneta, Alcanar platja) - Fortí 1 (Partida de la Cienteta, Alcanar platja)