2.4 La picada

Tant el Culex pipien com l’Aedes albopictus, habiten en zones urbanes per tant són un greu problema per a l’espècie humana. Aquesta problemàtica és deguda a diferents focus com sistemes de reg que discorren per l’interior d’algunes poblacions. Per una altra banda el conreu d’arrossars molt propers a les poblacions, degut a la proximitat a nuclis urbans, impedeix el tractament aeri i finalment la colonització del mosquit tigre en espais urbans i particulars.

2.4 La picada

La picadura de mosquit és diferent a altres insectes. Per exemple, les abelles piquen per defensar-se, per això ens provoquen un petit dolor en el moment de la picada. Les dels mosquits en canvi, no sentim gaire bé res, fins un temps posterior. Per tant sabem que no és per defensar-se. La sang humana tampoc és el seu aliment principal, ja que prenen nèctar i sucres de les flors i les plantes per alimentar-se i obtenir l’energia necessària per complir les seves activitats bàsiques. El que busquen dels humans és la proteïna i els nutrients que tenim a la sang per així poder desenvolupar els ous; per aquesta raó, sols piquen els mosquits femella. El procés de la picada consisteix en que una femella es situa a sobre de la nostra pell, localitzant amb els seus palps un capil·lar situat sota de la nostra capa. Un cop ja estan a sobre d’aquest capil·lar, amb els estilietes de la probòscide, la seva boca, perfora la pell fins que troba el vas sanguini. Un cop trobat, amb el labro, un altre òrgan a l’interior de la probòscide, comencen a succionar la sang necessària. Amb la hipofaringe, una mena de tub, ens va injectant saliva al mateix temps que realitza l’extracció de la sang. Això ho fan perquè aquesta saliva conté proteïnes amb acció anticoagulant, així el flux de la sang pot seguir amb total normalitat i impedeix que es tanqui la zona perforada. D’aquesta forma poden realitzar tot aquest procés de forma ràpida i sense que nosaltres ens n’adonem. Posteriorment, després de la picada, en el nostre cos succeeix una reacció i al cap d’una estona apareix una rojor. Això és degut a que el nostre sistema immunitari detecta aquestes proteïnes de la saliva, les quals reconeix com a antígens. La seva resposta és que algunes de les cèl·lules que tenim a la sang produeixen uns anticossos en el lloc de la picadura; aquests estimulen els mastòcits (cèl·lula del sistema immunitari) que en activar-se produeixen histamines, les quals activen la resposta inflamatòria per a protegir-nos. Aquesta marca vermella és degut a les histamines, que per viatjar millor pels vasos sanguinis el que fan és eixamplar aquests i com a conseqüència

s’inflama la pell. La sensació de picor, és a causa de terminacions sensitives nervioses. Després de la picada, comencem a rascar-nos, cosa que no és recomanable, ja que estimulem els mastòcits que a la vegada alliberen histamina i per tant el picor augmentarà. El que hem de fer en els moments de picor és primer intentar aguantar-nos sense rascar-nos, ja que en uns moments aquesta inflamació baixarà, i si no és possible perquè la picor és molt forta, aplicar medicaments antihistamínics o cortisona per alleujar i reduir la inflamació. A més a més, com a remei natural coneixem el gel per calmar el picor també, ja que el fred calma les terminacions nervioses.