3 minute read
1.2 Fauna i Flora
En les Terres de l’Ebre trobem el Parc Natural del Delta de l’Ebre; es va declarar zona protegida el 1983 i es va ampliar el 1986 amb una extensió final 7.736 hectàrees. El clima d'aquesta zona és mediterrani, temperatures moderades i humitat elevada, les precipitacions són escasses i irregulars; el fenòmen més comú és el vent, que sol ser persistent i moltes vegades intens. El clima del Delta és peculiar degut a què és una gran plana envoltada de mar.
En la gràfica anterior veiem que les precipitacions son molt irregulars, amb escassetat sobretot en els mesos d’estiu. Les temperatures són moderades, no hi ha una gran oscil·lació; durant juny juliol i agost veiem que la mitjana està sobre els 26ºC i durant els mesos d’hivern pot arribar a 10ºC Aquest clima afavoreix una gran biodiversitat a la zona.
Advertisement
1.2 Fauna i Flora
La vegetació és molt àmplia i variable, ja que el gradient de salinitat oscil·la entre sòls molt salats fins a terres conreables. Es poden trobar tots els biòtops característics de les zones humides en gran varietat i quantitat. Depenentment de la zona i la morfologia trobem una vegetació o una altra. En les salines, trobem la vegetació halòfila, habiten plantes molt adaptades a la sal que es concentra als seus teixits la qual cosa els permet de mantenir una elevada pressió osmòtica per evitar la dessecació, es troben, sobretot, als
punts de contacte del Delta amb el mar. És un exemple el Saccharum ravennae.
Saccharum ravennae | Perennials
La vegetació helofítica es pot trobar en els canyars i els canyissars, trobem una vegetació d’alta importància, són plantes helofítiques, són plantes arrelades sota l'aigua i amb part de l'aparell vegetatiu fora d'aquesta. En els Ullals, zones de surgència d’aigua dolça, també es troba vegetació complexa, com el Nymphaea alba o conegut com Nenúfar blanc.
Nenúfar Blanc | Wikipedia
Les comunitats vegetals que poblen les dunes, solen ser més fixes, trobem el borró o canya d’arena (Ammophila arenaria).
Borró | Wikipedia
Finalment la vegetació de ribera és la corresponent a la situada als marges del riu, i correspon a les úniques comunitats forestals del Delta. En aquests boscos de ribera, destaca l'albereda (Populus alba).
La Alameda | Wikipedia
La riquesa faunística és elevada degut a la humitat. Els animals més comuns en la zona són els següents: - Mamífers: rata d'aigua, musaranya... - Rèptils: Colobra d'aigua, tortuga d'estany, tortuga mediterrània... - Amfibis: granota verda - Peixos: carpa, llisa, anguila, llobarro, orada, silur... - Zooplancton: Gammarus aequicauda, Calanipeda aquae-dulcis - Invertebrats: palamanetes zaraquieyi, mosquits, abelles, … - Ocells: flamencs, corb marí, ànecs i oques, rapinyaires, gavines, … En el Delta trobem un alt nombre d’espècies vertebrades, la majoria d’aquests ocells. Trobem aproximadament 325 espècies d’aus de les 600 existents a Europa. Al llarg del temps, el Delta ha sofert canvis en el tipus d’espècies, algunes de les quals s’han extingit com és la cutimanya del Delta; en canvi, n’han aparegut altres de noves, com el cranc de riu americà o el cargol poma, que són causants de plagues, Quant als mamífers, la intensa humanització del Delta fa que la presència de grans mamífers sigui esporàdica (cas dels senglars i els toixons), però consta la presència en temps passats de cérvols i cabirols. Actualment, queden alguns conills boscans i es crien guineus, i queden pocs exemplars de llúdrigues, eriçons i mosteles. Són molt freqüents les rates d’aigua, els ratolins i els furanys.
Dels lepidòpters n’hi ha infinitat d’espècies que ataquen els conreus, i també es troben nombroses espècies de crustacis. La presència de mosquits, els insectes més coneguts i característics, ha portat ja des del 1917 a emprendre una lluita sistemàtica contra el paludisme, endèmic al sector.
