4 minute read

5. CONCLUSIONS

5. CONCLUSIONS

Tal com s’ha pogut veure al llarg del treball, els mosquits són molt més que uns simples insectes. Poden ser el malson de la majoria de ciutadans durant els mesos d’estiu. Per això, des de fa molts anys, en el nostre territori es duen a terme una sèrie de mesures per tal de prevenir les plagues. La seva picada no sols causa una rojor i una molestia; sinó que en molts de casos, especialment anys enrere quan la tecnologia i la ciència no estaven tan avançades, van ser els causants de moltes epidèmies, com el paludisme. Actualment les arbovirosis estan controlades. Els mosquits, dípters de pocs mil·límetres de llarg, són animals que s’alimenten de diferents nèctars de vegetals. Les seves femelles necessiten nutrients necessaris per dur a terme la fecundació i poder reproduir-se, i és llavors quan piquen el cos de diferents vertebrats entre els quals ens trobem els humans, per així absorbir els nutrients de la nostra sang. El seu cicle vital consta de 4 fases; ou, larva, pupa i adult. Sols poden picar i per tant són una molestia en fase adulta, però tot i això s’han de tenir controlades totes les fases per a poder tenir les plagues controlades. Els mosquits tenen una gran capacitat d'adaptació, tenint un exosquelet que els protegeix d’agents exteriors i una anatomía molt complexa que dificulta notar la seva presència, especialment el moment de la picada. En el Delta de l’Ebre, les condicions climatològiques i la flora són idònies per al seu desenvolupament. Per combatre aquest insecte s’han de seguir unes pautes, en les quals tots hem de participar. A gran escala, s’ha estudiat i s’ha comprovat des de fa anys que les mesures emprades d’eliminar el mosquit abans de que es converteix en adult, quan és larva, són eficaces. Tot i tenir un alt nombre de mosquits, s’ha vist que les incidències per picades han disminuït, per tant el nombre de mosquits també ha disminuït. A més de les mesures a gran escala, també hem de prendre mesures personalment, com no deixar aigua estancada en les nostres cases durant els mesos de calor, utilitzar teles mosquiteres, etc. I finalment per protegir-nos personalment utilitzar de forma correcta els repel·lents recomanats. Com ja he dit en la introducció, el meu objectiu principal en aquest treball era veure i estudiar els mètodes emprat en el nostre territori i la seva eficàcia. Considero que els objectius s’han complert. A més he après molt sobre la vida dels mosquits i les diferents espècies que podem trobar en aquesta zona, d’aquesta manera he adquirit un gran domini del tema. En la meva part pràctica, vaig obtenir els resultats esperats. Hi ha diversos productes com els pegats que no van complir la seva funció, en canvi els esparis si tenen eficàcia. Depenentment de la marca i per a qui a de ser aplicat

Advertisement

tenien una composició química o una altra, i llavors la seva eficacia canviava. El relec és el repel·lent amb més efectivitat en la meva experimentació, degut a tenir el component DEET, avui en dia està estudiat que és un dels elements més eficaços per a repel·lir els insectectes. Després trobem el repel·lent Halley, amb una efectivitat bona. Finalment l’esprai Goibi tenia una eficàcia baixa, ja que és per a aplicar a nens petits i llavors en la seva composició trobem elements amb menys tòxics, que alguns d’aquests són els més eficaços. Fer aquest treball m’ha servit per a conèixer un poc més el meu territori, el Delta de l’Ebre, conèixer un dels molts problemes que hi ha i també veure com s’utilitzen tots els recursos possibles per solucionar-ho. Vaig conèixer grans entitats com el COPATE, on dediquen gran part de la seva feina en l’estudi dels mosquits, i els quals em van ajudar molt en el meu treball de recerca. També per a estudiar en profunditat el que és un dels animals més perillosos del mon, i veure com un ser tant petit pot arribar a provocar tants de danys. Tot i ser minúscul, en el seu interior té un gran metabolisme i una complexitat elevada alhora de realitzar les seves funcions. Això, li permet la seva supervivència. En la part de l’experimentació he après a dissenyar i portar a terme una investigació, on he hagut de seguir el mètode científic, i m’he trobat en les dificultats que suposa fer aquest tipus d’experimentació, tant a nivell pràctic com quant a la interpretació dels resultats.També me n'he adonat que en determinats tipus d'estudis, com els que tenen a veure amb els éssers humans, és difícil poder controlar totes les variables que poden influir en els resultats de l'estudi: en el meu cas, per exemple, la temperatura o la humitat poden afectar als resultats, i jo no els podia controlar. Un cop realitzat l’experiment s’ha de fer una recollida de dades i una presentació dels resultats. Amb el treball, he après a presentar i interpretar dades en forma de taules i gràfics, d’una forma correcta, ordenada i esquemàtica, per a facilitar la seva lectura i comprensió. També cal dir que aquesta experimentació comporta més treball i hores dedicades de les que veient els resultats pot semblar, ja que aquests queden reflectits només en una taula que ocupa només una pàgina. Però tot i això, era precís dur a terme una experimentació per a que l’objectiu del meu treball fos complet, i aquesta part pràctica m’ha agradat molt i m’ha fet gaudir molt més deI meu treball. Per una altra banda, fer el treball també m’ha servit per a conèixer experts en l’àmbit de sanitat, biòlegs i químics, dels quals he après molt. He viscut experiències que m’han ensenyat les formes de treballar tant en els treballs de camp, com el dia de l’avioneta, com en la feina de laboratori o les entrevistes als farmacèutics. Aquestes experiències també m’han servit per acabar de tenir clar que els meus estudis superiors probablement estaran relacionats en el món de la 57

This article is from: