000 ciutadans europeus entre el 2013 i el 2016. Més de 140 atacs repartits en

havar com l’articulació entre una visió ideològica radical i la voluntat implacable de plasmar-la. La UNESCO defineix l’extremisme violent com el conjunt de persones que defensen o fan ús de la violència per motius ideològics per imposar opinions radicals ideològiques, religioses o polítiques, visibles en actes violentes com discursos d’odi, violència urbana, activisme violent i terrorisme. McCauley diu que del 99% de subjectes amb opinions radicals mai actuen de forma violenta i que no hi ha un camí directe entre les creences i les accions extremistes; i per això no es pot lluitar igual contra les idees radicals que contra el terrorisme. Pfundmair et al. (2022) defensen que els termes radicalisme i terrorisme es poden conceptualitzar com un continu on el primer és el camí que condueix al segon i que aquest és el punt final de l’expressió violenta. Així la radicalització violenta s’ha d’entendre com un procés de transformació on s’assimilen ideologies extremes que de culminar-se poden comportar una acció violenta per aconseguir profunds canvis socials; i l’extremisme violent és un concepte més ampli que abasta tota acció violenta comesa per extremistes. La diferència entre radicalització i extremisme violent rau en que la primera és el procés cognitiu de socialització i adopció de visions intransigents, i l’extremisme és un estadi més on s’adquireix una doctrina inflexible amb les opinions dels altres i crea un imaginari dividit entre “ells” i “nosaltres”. Així, la radicalització pot desembocar en un extremisme però també pot conduir a un altre comportament en un marc polític teòric (Toboso, 2020). Encara que el concepte de radicalització ha evolucionat amb el temps, en aquest treball interessa la radicalització de component religiós islamista, la qual tot i existir moltes definicions i estudis acadèmics, s’entén pel complex procés de socialització d’alguns subjectes de religió musulmana dirigit generalment per actors islamistes, amb un component social i ideològic, que pot conduir-los a expressar la seva disposició d’unir-se a organitzacions terroristes per fer el gihad contra els infidels (Cano, 2010).

En tercer lloc es delimita el concepte de homegrown terrorism que es refereix als atacs realitzats per individus adscrits a l’islamisme radical que han nascut o s’han criat en les societats occidentals. Aquest terme sorgit després dels atemptats de Londres el juliol de 2005, es centra en dos punts: són persones que han nascut o crescut a Occident i que atempten contra els països on

viuen, i actuen per compte propi i no reben ordres d’un grup estranger (Cano, 2010; Zekulin, 2015). Creient que el gihad contra Occident és un deure personal de tot musulmà aquests joves radicalitzats abracen el terrorisme i converteixen els països occidentals en zones de guerra domèstica. Segons un informe de l’EUROPOL de 2018, els gihadistes que van atemptar en la Unió Europea durant el 2017 eren principalment nacionals i es van radicalitzar en el seu país de residència sense haver viatjat ni unir-se a cap grup en el estranger (Kuntic i Mihalincic, 2021). Aquest terme és usat per forces i cossos de seguretat i experts en terrorisme per referir-se als joves musulmans assentats a Occident que un cop radicalitzats decideixen fer el gihad en sòl occidental. Pels serveis d’intel·ligència holandesos, el gihad europeu és una nova fase en l’evolució del terrorisme islamista, perquè a diferència d’altres organitzacions terroristes tradicionals condemnades a viure i actuar des de la clandestinitat, en el cas del homegrown terrorism és molt complicat descobrir els potencials terroristes perquè viuen de forma discreta i aparentment adaptats en una societat sobre la qual dirigiran tot el seu odi a través d’atemptats terroristes (Cano, 2010).

A aquest treball, amb l’objectiu de saber perquè determinades persones musulmanes que viuen i estan socialitzades a Occident es radicalitzen i acaben cometent atemptats, s’aprofundirà més en l’estudi dels diferents conceptes, es revisaran una sèrie de models explicatius del procés de radicalització, i s’exposaran quins són els principals factors que predisposen la radicalització violenta d’alguns joves musulmans occidentals. Després, en la segona part d’aquest treball, amb la realització d’una entrevista a una persona especialitzada en la matèria i un anàlisi documental es contrastarà tota la informació teòrica i es comprovarà, amb la revisió d’un cas específic com eren els joves terroristes de Ripoll, i si la informació extreta de la literatura acadèmica es va reproduir en aquest cas particular de radicalització.

2. OBJECTIUS

El present treball té per objectiu general comprendre els processos de radicalització violenta de naturalesa gihadista i els factors de risc i de vulnerabilitat que expliquen el terrorisme autòcton en joves musulmans nascuts o socialitzats en països occidentals.

fics: Aquest objectiu general es desglossa en els següents objectius especí-

ta. 1-Identificar i descriure els principals elements de la radicalització violen-

2-Identificar i comparar els diferents models explicatius de la radicalització islamista.

3-Identificar i classificar els diferents factors de risc o vulnerabilitat que intervenen en aquests processos radicals.

4-Identificar els factors de risc o de vulnerabilitat que van facilitar el procés de radicalització dels joves de Ripoll i explicar aquest procés a partir d’un dels models teòrics de radicalització prèviament revisats.

3. REVISIÓ EXHAUSTIVA DE LA LITERATURA

3.1. Metodologia

Per aconseguir els tres primers objectius específics plantejats, es va realitzar una revisió exhaustiva de la literatura científica (Page et al., 2021). En aquesta revisió es va emprar una perspectiva àmplia per incloure publicacions que fessin referència al fenomen del terrorisme islàmic autòcton, els processos de radicalització i els factors de risc i de vulnerabilitat dels joves que s’involucren. Es va realitzar una recerca exhaustiva a les bases de dades Scopus i Web of Science per localitzar les publicacions sobre radicalització islamista publicades a partir de l’any 2014, data en que es proclama el Califat mundial per part d’EI fins l’actualitat. La recerca es va dur a terme el 14 de març de 2022. Atenent a l’objectiu plantejat a l’estratègia de recerca es va emprar termes clau tant en anglès com en castellà relacionades amb: (a) el fenomen del terrorisme utilitzant les paraules clau “terrorism”, “terrorist” i “extremism”, (b) la motivació ideològica utilitzant les paraules “jihad”, “jihadism”, “islamism”, “salafist” i “homegrown”, i (c) els processos i factors que s’hi vinculen, amb les paraules clau “radicalization”, “vulnerabilities”, “risk factors” i “profile”. Les expressions de recerca utilitzades, incloent les paraules clau i els operadors booleans, es presenten en l’Annex A.

D’altra banda, la literatura gris i altres documents que es van incloure a la recerca van ser localitzats examinant altres bases de dades com Science

Direct, Proquest Central o Criminal Justice Database. Al seleccionar les publicacions a revisar es van tenir en compte els següents criteris d’inclusió: (a) referir-se exclusivament als processos de radicalització islamista, (b) incloure factors de risc i vulnerabilitats, (c) ser articles científics, (d) que la metodologia de l’estudi fos quantitativa, qualitativa o mixta, (e) publicats des del 2014 fins l’actualitat, (f) centrats en el terrorisme en països occidentals com àmbit territorial, i (g) estar publicats en anglès o castellà. Es van excloure de la revisió els llibres, els capítols de llibres, les notes editorials, articles de premsa, actes de conferència i les dissertacions. També es van excloure els articles que no es referissin als processos de radicalització exclusivament islamistes, publicacions centrades en combatents estrangers, dones o persones radicalitzades individualment o a través d’internet. Així mateix es van excloure les publicacions centrades en les polítiques públiques.

Figura 2. Diagrama de flux del procés de revisió de la literatura

Registres identificats amb recerques a les bases de dades SCOPUS i WEB OF SCIENCE 214Identificació Literatura gris i registres identificats amb recerca inversa 48

Registres després d’eliminar els duplicats 173 + 41 = 214

Cribratge

Elegibles

Inclosos Registres cribrats a partir del títol i el resum

214

Registres exclosos a partir del títol i el resum

180

Registres a text sencer avaluats per a ser seleccionats

34

Estudis inclosos en l’estudi qualitatiu

22 Publicacions a text sencer excloses

12

Motius: no ajustar-se a les finalitats del TFG, comparar diferents grups no inclosos, combatents a l’exterior, etc.

Tots els registres identificats es van importar a una base de dades Excel per al seu cribratge. El procés de cribratge es detalla al diagrama de flux que es pot observar a la Figura 2. A la recerca realitzada a les dues bases de dades es van identificar 214 registres, dels quals es van eliminar 41 per ser duplicats. A més, es van incloure 48 publicacions a partir de la recerca de material gris de les quals 7 van ser eliminades per duplicitat. Es van revisar 214 articles a partir del títol i resum, eliminant 180 per no complir els criteris d’elegibilitat. Seguidament, els 34 articles van ser revisats a text complet, 12 dels quals van ser exclosos per no ajustar-se a les finalitats del treball com a criteri més important. Dels 22 articles finalment seleccionats es va extreure i codificar la informació relacionada amb els següents eixos analítics: (a) definicions de radicalització, extremisme i terrorisme autòcton, (b) models explicatius de la radicalització, (c) factors de risc individuals, (d) factors de risc grupals o de l’entorn, i (e) factors de risc socials o culturals. La informació extreta va ser classificada, comparada i sintetitzada per conformar els resultats del present treball.

3.2. Resultats

3.2.1. Descripció de la literatura revisada

Els 22 articles seleccionats van ser codificats en base a diferents aspectes com (a) autor/s i any, (b) mètodes de l’estudi, (c) període de recol·lecció dades, (d) revisió per parells, (e) ubicació geogràfica de la mostra, i (e) objecte de l’estudi. (Veure Annex B).

La majoria dels articles expliquen els factors de risc o variables independents relacionades amb la radicalització (n=11, 50%), una altra part exposen models explicatius dels processos de radicalització (n=5, 22.7%) i la resta fan referència a conceptes teòrics (n=6, 27.3%). Els articles es distribueixen uniformement durant el període de revisió encara que el 2018 va ser l’any en el que se’n van publicar més i com es pot observar a l’Annex B en la majoria d’articles (n=11, 50%) s’estudien la influència i la relació de determinades variables independents amb la radicalització com la immigració, l’ostracisme, fonamentalisme, presència d’agents radicalitzadors, lligams previs, entorns vulnerables o l’assistència a mesquites, entre d’altres. Les mostres recollides pels articles empírics es centren en persones en una fase avançada del procés de radicalització o que estiguin complint condemna per intentar radicalitzar i captar

terceres persones, haver sigut combatents o haver comès actes terroristes. D’aquests 22 articles, la gran majoria van ser revisats per parells (n=16, 72.7%). Els articles redactats per un sol autor són la minoria (n=8, 36.36%) ja que la resta (n=14, 63.6%) van ser redactats almenys per dos autors o més. Dels 13 articles que fan referència a la ubicació geogràfica de la mostra la majoria (n=11, 84.6%) analitzen mostres de països europeus, mentre que la resta (n=2, 15.4%), dels Estats Units i del Canadà. La gran majoria d’aquests articles són revisions literàries (n=14) que representa un total del 63.6%, alguns combinen tècniques quantitatives i qualitatives (n=5) que són el 22.7% del total, i també n’hi han de quantitatius (n=1), qualitatius (n=1) i metaanalítics (n=1) que representen el 4.5% del total.

3.2.2. Delimitació conceptual de la radicalització terrorista

No hi ha una definició comuna i acceptada de radicalització i és un concepte en disputa entre governs i acadèmics. Molts autors coincideixen que la radicalització és el procés en el que l’individu promou la ideologia radical i que implica un conjunt de camins on els greuges percebuts i les creences extremes faciliten la disposició a simpatitzar, recolzar i participar en accions violentes o no violentes per a canviar les prioritats de la societat, motivant-se cada vegada més a usar mitjans violents contra membres d’un grup extern o objectius simbòlics per aconseguir aquest canvi. Potser de forma individual o grupal i basar-se en creences religioses fonamentalistes, allunyada de la modernitat i amb presència de grups religiosos radicals entre les religions principals (Emmelkamp et al., 2020; Matusitz, 2022; Verkuyten, 2018). La radicalització adopta una cosmovisió extremista refusada per la majoria de la societat i que considera legítim l’ús de la violència com a mètode per a efectuar canvis socials i polítics. Sol ser un procés gradual de socialització en un sistema de creences extremistes on el conjunt és més que la suma de les parts i d’on treure un factor no provoca el col·lapse del sistema sinó que el fa evolucionar positiva o negativament (Hafez i Mullins, 2015; Toboso, 2020). També difereixen les definicions entre els serveis d’intel·ligència, ja que els danesos ho consideren com el procés en que un subjecte accepta de forma creixent l’ús de mitjans antidemocràtics o violents, incloent els terroristes per aconseguir un objectiu de caràcter polític o ideològic. Els holandesos afegeixen

tres components com la persecució d’importants reformes en la societat, l’acceptació de costos socials i personals, i que aquests canvis aniran més enllà del reformisme moderant assumint actituds intransigents (Cano, 2010; Moyano i Trujillo, 2013).

Des de la vessant de la psicologia, la radicalització és un estat mental resultant d’un procés psicosocial que estimula a les persones a emprendre accions violentes, que no és congènit ni permanent perquè sorgeix d’un canvi en la perspectiva i el comportament del subjecte radicalitzat, i on intervenen molts elements que interactuen al mateix temps i on incideixen aspectes individuals, socials, polítics, ideològics o religiosos. El procés de radicalització no té una causa única sinó que és la combinació de molts factors i condicions que condueixen a diferents rutes o camins i no és lineal perquè no tothom que l’inicia el culmina ja que determinats factors de resiliència el poden contenir o revertir, o perquè en els estadis inicials l’individu es planteja dubtes i té períodes d’ambivalència i dissonància cognitiva. De vegades, hi ha variables que exerceixen una influència positiva com per exemple trobar parella, un treball, participar en un pla de prevenció o la mateixa família (Matusitz, 2022; Toboso, 2020, Verkuyten, 2018).

Els treballs acadèmics sobre radicalització violenta, limitats en número, han examinat majoritàriament perquè i com les persones adopten creences i comportaments que culminen en accions terroristes matant ciutadans innocents. Es considera un procés pel qual un individu o un grup adopta una forma d’acció violenta vinculada a una ideologia extremista amb un contingut polític, social o religiós que remou l’ordre establert (Khosrokhavar, 2014) amb voluntat d’usar, recolzar o facilitar la violència com a mètode de canvi, que encoratja l’acció violenta (Helfstein, 2012; Vidino, 2011) i que pot traduir-se o no en un comportament extrem (McCauley i Moskalenko, 2008). L’extremisme violent per a Kruglanski et al. (2019) es refereix als individus que intenten gratificar la seva recerca de significat a través d’accions violentes. Estadísticament el comportament extrem és aquell que ocorre amb poca freqüència dins d’una col·lectivitat, i en termes psicològics reflexa el grau de desviació del punt de referència oportú. La Unió Europea defineix la radicalització violenta com el fenomen pel qual les persones s’adhereixen a