països, a banda de Síria de Irak, es van produir des de la declaració del cali

perquè és el model que explica el procés de radicalització combinant fases i factors de diferents nivells en cadascuna i, que per ser la seva amplitud es pot evitar deixar menys elements sense estudiar. En aquest model la persona que experimenta el procés de radicalització és l’element central i ho explica a través de tres fases definides com de sensibilitat, pertinença a un grup i d’acció, on la persona les complirà o no en funció de la presència de factors individuals o micro, grupals o meso i socials o macro.

Els factors individuals impulsors en la fase de sensibilitat són la recerca de significat i la incertesa personal (Campelo et al., 2018; Doosje et al., 2016, Kruglanski et al., 2014; Pfundmair et al., 2022) que apareixen entre els joves de Ripoll per una crisi d’identitat al patir durant tota la seva infantesa i adolescència uns processos migratoris difícils que els van fer sentir sempre recança de tornar al seu país d’origen mentre es sentien discriminats, humiliats i exclosos a la societat d’acollida. Aquesta incertesa per no sentir-se integrats i identificats els va obligar a fer una recerca de significat, el qual van trobar en la comunitat musulmana (umma) identificant-se amb aquest grup i sent un aspecte important que va aprofitar l’agent radicalitzador segons Teixidor (2020). En aquesta fase, a nivell grupal, l’entorn social és molt important perquè les famílies i les amistats atorguen un fort sentiment de pertinença al grup produït pels vincles de parentesc, amistat íntima, lleialtat i confiança que els facilita compartir i experimentar els sentiments d’injustícia i amenaça (Campelo et al., 2018; Doosje et al., 2016; Pfundmair et al., 2022). Com explica Teixidor a l’entrevista, tot i que alguns joves de Ripoll també van ser temptejats per formar-hi part del grup al final només s’hi van quedar els germans i un amic íntim. A nivell social els joves consideren la societat d’acollida l’origen de tots els seus mals i de la comunitat musulmana que genera un polarització entre nosaltres i ells a causa de la globalització mundial d’Occident (Campelo et al., 2018; García i Talavero, 2019). En la fase de pertinença al grup per l’obertura cognitiva produïda per l’exclusió, les injustícies o la crisi d’identitat els joves a nivell individual s’uneixen al grup radical (García i Talavero, 2019; Reinares et al., 2017; Vicente, 2022), simpatitzant i consumint propaganda d’EI i compartint un grup de WhatsApp el qual és per a Teixidor (2020) un “element catalitzador del seu malestar”. Es mostren lleials al grup i segueixen les seves normes, assessorats

i influïts per l’imam que “exerceix una gran influència sobres els joves” com explica Teixidor (2020, p.88) i degradant a l’exogrup i donant suport a la causa en entorns familiars. A nivell contextual s’enforteixen els llaços entre els membres del grup per la presència i l’acció de l’agent de radicalització, amb un aïllament físic i psicològic, distanciant-se física i geogràficament del seu entorn en un xalet ocupat a Alcanar, a l’altra punta de Catalunya, usat primer com un lloc de retir espiritual i després com un laboratori d’explosius, i entabanats per es-Satty amb idees salafistes (Campelo et al., 2018; Doosje et al., 2016) i compromesos amb la causa pel que serà un grup fort i cohesionat. Aquesta eficàcia grupal es referma a nivell social amb la declaració d’EI de combatre l’enemic allí on calgui amb qualsevol tipus d’armes i circumstàncies sense necessitat d’anar a Síria o Iraq.

En la fase d’acció, decidits ja a l’ús de la violència contra els innocents, no es coneix cap factor impulsor a nivell individual com seria un fet traumàtic per la mort d’un familiar o amic, però sí la decisió de crear el màxim de mal possible i “sentir-se escollits per aquest projecte mortífer i col·lectiu” segons Teixidor (2020, p.187) com a culminació del procés de radicalització. A nivell contextual sí que s’observa l’estratègia usada per a trencar ponts amb el seu passat amb el fet d’escriure testaments, cartes o fer vídeos a mode de llegat per diferents membres i, per legitimar la violència és transcendental la crida que fan les autoritats gihadistes d’atacar els llocs de residència per evitar les polítiques antiterroristes nacionals (Doosje et al., 2016) motiu pel qual es van sentir interpel·lats per EI i aconsellats per es-Satty de provocar el màxim dolor al seu país de residència (Teixidor, 2020).

4.2.3. Factors de risc de predisposició

En el cas de Ripoll s’observen diferents factors a nivell individual que van influir en la seva radicalització violenta. En aspectes sociodemogràfics la seva gran majoria eren joves, d’entre 17 i 24 anys, d’origen marroquí i que van patir processos migratoris difícils i l’absència paterna a molt curta edat (Pfundmair et al., 2022; Verkuyten, 2018). Que fossin d’edats similars, i que a més de germans alguns fossin cosins entre ells, van fer que creixessin junts identificant-se amb les mateixes frustracions (Teixidor, 2020, p.22). La seva manca d’arrelament es tradueix en una crisi identitària (Cincu, 2016; García i Talavero,

2019; Stern, 2016) que alimenta un ressentiment cap a la societat d’acollida per la qual es senten ignorats, marginats i subordinats, arribant a expressar sentiments d’injustícia, discriminació i humiliació pel doble fet de ser immigrants i musulmans (Teixidor, 2020, p.115) i els empeny a la recerca del seu significat (Kruglanski et al., 2014) trobant-lo dins la comunitat religiosa mundial i deixen d’identificar-se com a marroquins o catalans per a ser exclusivament musulmans. El malestar que transmeten els joves es genera pels greuges personals que han patit al llarg de la seva vida (Campelo et al., 2018; García i Talavero, 2019; Hafez i Mullins, 2015) ja que es consideren discriminats, humiliats i exclosos per la societat occidental.

Les famílies de la gran majoria d’aquests joves, dintre dels factors contextuals, eren desestructurades, amb problemes d’alcoholisme, violència intrafamiliar i d’addicció al joc com explica Teixidor a l’entrevista, al que s’uneixen buits referencials paterns per llargues absències per motius laborals. En aquest aspecte només la manca de supervisió i normes podria influir negativament en el procés de radicalització (Campelo et al., 2018; Verkuyten, 2018). El que es pot afirmar és que la radicalització no es va produir dins l’àmbit familiar, perquè cap d’elles tenia vinculacions amb visions ortodoxes de l’islam (Teixidor, 2020) i tot i que van poder sospitar de les conductes inapropiades dels seus fills mai es van adonar de la radicalització dels seus fills, segons explica Teixidor a l’entrevista, i encara que els germans grans van actuar com agents radicalitzadors dels petits s’entendria que aquesta funció es va desenvolupar dintre del grup. En la radicalització dels joves de Ripoll cobra especial importància les xarxes socials, tant físiques com virtuals i sobretot l’aparició i contacte amb l’imam. La xarxa social que formen els germans, cosins i amics està basada en la confiança que donen els llaços de parentiu, perquè s’ajuden i es donen suport i és un vincle que els dona un sentiment d’identitat i pertinença al grup (Teixidor, 2020, p.130). Pel que respecta a les xarxes socials i internet se sap que els germans grans des de finals de 2014 consumien propaganda gihadista i van crear el grup de WhatsApp per parlar sobre l’islam i compartir situacions d’injustícia, “quedant-se fascinats per la poderosa narrativa audiovisual i l’atac a Charlie Hebdo” (Teixidor, 2020, p.117) però és l’aparició de l’imam es-Satty durant el primer trimestre de 2015 el que canvia els esdeveniments perquè és

capaç en paraules de Teixidor (2020) “de canalitzar les frustracions que senten els joves cap a la militància gihadista”. Els germans grans el consideraran aviat un referent perquè és capaç de resoldre’ls dubtes i els hi generarà confiança saber que té un doble discurs per aconseguir “una influència més gran i decisiva” sobre un grup cada vegada més nombrós i cohesionat de joves (Teixidor, 2020, p.129) i no despertarà recels entre una comunitat que pensa que influeix positivament en la religiositat dels més joves (Teixidor, 2020, p.102). Es-Satty és hàbil per captar els sentiments individuals dels joves i incentivar els processos de radicalització “potenciant i subratllant les diferències, incidir en el buit identitari i accentuar un sentiment de rebuig cap a la societat d’acollida” i viure plenament com a musulmans a Occident (Teixidor, 2020, p.131) arribant a influir-los completament fins a convertir-los en autors materials dels atemptats (Teixidor, 2020, p.88). Es- Satty es converteix en el líder espiritual del grup amb les seves “narratives salafistes” i el “subministrament de propaganda gihadista” sent això un aspecte clau per iniciar un procés gradual d’aïllament social fins arribar a la convicció que ells són els escollits per aquest projecte col·lectiu i mortífer i que allò important és l’altra vida i, el paradís (jannà) és la seva recompensa, perquè es senten deixebles de les proclames i postulats d’EI i no es consideren mai terroristes sinó mujahidins (Teixidor, 2020, p.187).

Al nivell social o macro la ideologia, l’amenaça grupal percebuda i la polarització social també intervenen en aquest procés (Hafez i Mullins, 2015; Weber i Kruglanski, 2018) perquè en el cas dels joves de Ripoll que no s’identificaven en cap país l’EI els ofereix una nació sense fronteres i sense un espai concret ni delimitat, una societat on imperi la xaria o llei islàmica (Teixidor, 2020, p.114-115), i els ofereix una identitat i respostes. Els germans grans influeixen sobre els petits i els convencen de les discriminacions que pateixen (Teixidor, 2020, p.147) i els transmeten els sentiment d’injustícia i discriminació que perceben. La forta cohesió grupal i la presència de l’agent de radicalització genera una polarització social entre “nosaltres” i “ells” fins a la voluntat de dissenyar una acció que es diferenciï de la resta d’atacs a Occident

5. DISCUSSIÓ GENERAL

En aquest treball el terrorisme s’ha definit com els actes conscients i voluntaris que exerceixen violència intencionada, indiscriminada i premeditada

contra la població innocent per aconseguir objectius polítics i ideològics (Campelo et al., 2018; Healy, 2017; Toboso, 2020). La radicalització violenta és l’assimilació d’una ideologia extremista que inclou la voluntat d’usar, recolzar o facilitar la violència com a mitjà legítim del canvi (Khosrokhavar, 2014; Vidino, 2011). Els models que expliquen la radicalització són el piramidal (McCauley i Moskalenko, 2008), el de la policia de Nova York (Silbert i Bhatt, 2007), el de l’escala cap al terrorisme (Moghadam, 2005), de la recerca del significat (Kruglanski et al. (2014), de les peces del trencaclosques (Hafez i Mullins, 2015), el model 3N (Weber i Kruglanski, 2018) i els models integrals de Doosje et al. (2016), Campelo et al. (2018), i Pfundmair et al. (2022). Els factors de risc o de vulnerabilitat a nivell individual són els sociodemogràfics, trastorns psiquiàtrics o psicològics, d’incertesa personal, crisi d’identitat, recerca de significat i greuges personals; a nivell contextual són factors la família, les xarxes socials i la influència d’agents radicalitzadors i l’accés a la propaganda; i a nivell social o nivell macro ho són la ideologia, l’amenaça grupal percebuda, la polarització social i la globalització (Campelo et al, 2018; Cincu, 2016; Doosje et al., 2016; García i Talavero, 2019; Hafez i Mullins, 2015; Kruglanski et al., 2014; Kuntic i Mihalincic, 2021; Pfundmair et al., 2022, Reinares et al., 2017; Vicente, 2022; Weber i Kruglanski, 2018). S’ha comprovat que no hi han definicions de terrorisme i radicalització comunament acceptades i que aquestes són dinàmiques i en constant revisió i que és realment important diferenciar entre la radicalització cognitiva i la conductual perquè només aquesta última és punible. A l’igual que els conceptes, els models també han evolucionat durant els anys d’estudi i han canviat l’estudi de l’individu pel procés que experimenta i s’han focalitzat amb els factors que s’interrelacionen en el camí de la radicalització superant els que ho feien per fases o etapes, perquè no hi ha un camí determinat cap a la radicalització sinó que són la confluència de moltes circumstàncies. Els factors de risc o de vulnerabilitat mantenen una essència similar tot i anomenar-se o classificar-se de forma diferent, i els autors coincideixen que la radicalització es produeix per la correlació de diferents factors a nivell individual, grupal i social. De forma aïllada un factor no facilitarà la radicalització sinó que serà la presència de molts en determinades circumstàncies i encara que cap preval sobre els altres sembla que els grupals tenen més importància en els processos de radicalització (Hafez i Mullins, 2015; Toboso, 2020; Verkuyten, 2018).

En la segona part s’ha fet una revisió documental i una entrevista per exposar el cas particular de la cèl·lula terrorista de Ripoll, que va atemptar a Barcelona i Cambrils l’any 2017 amb l’objectiu de respondre a l’últim objectiu específic. Explicar el procés de radicalització d’aquesta cèl·lula, com de qualsevol altra, es podria fer amb qualsevol model perquè tots es basen en observacions empíriques, combinacions de factors i relacions derivades teòricament (Pfundmair et al., 2022) però seria impossible per extensió. En tot cas l’elecció del model de Doosje et al. (2016) respon a una elecció personal per considerarlo el més adequat per explicar la radicalització del cas revisat i perquè en combinar factors de risc en diferents fases té menys probabilitats de deixar elements fora d’estudi. A més, s’ha observat que en el cas de Ripoll es confirmen la majoria de factors de risc o de vulnerabilitat existents en la revisió de la literatura. Tanmateix es pot dir que el factor contextual de la família aquí no té un pes important en la radicalització perquè no es produeix en el si familiar i aquestes no tenien una visió ni un discurs rigorós de l’islam encara que es podria defensar que la desestructuració i la manca d’atenció hagués pogut facilitar la radicalització. Tampoc, per raons obvies, al no haver-los fet cap examen psiquiàtric, tal i com explica Teixidor en l’entrevista, es pot assegurar que els joves patissin algun tipus de trastorn psiquiàtric o vulnerabilitats psicològiques, però en cap cas es poden considerar psicòpates (Teixidor, 2020, p.114). En canvi en aquest cas no s’aprecia la presència de factors de risc com l’ostracisme o l’exclusió social (Knapton, 2014) ja que els joves estaven perfectament adaptats a la societat d’acollida, havien finalitzat els seus estudis i la majoria treballava, i molts tenien grups d’amics heterogenis. Aquest treball té limitacions atès que s’ha demostrat que l’estudi del fenomen gihadista està en constant revisió i potser que en el futur apareguin nous estudis o informacions que refutin i canviïn el que s’ha exposat en aquest. Entre la gran quantitat d’articles que existeixen només s’han revisat aquells que feien referència a la radicalització gihadista i s’han deixat fora altres tipus de radicalització que podrien aportar més informació. S’han pogut produir biaixos en la selecció dels articles revisats per no haver comptat amb un segon revisor i que la informació documental que s’ha tingut en compte per a la revisió del cas és indirecta ja que per motius obvis no s’han pogut usar dades primàries. A

l’igual que succeeix amb les revisions acadèmiques i els models explicatius, la investigació del fenomen gihadista no s’ha d’aturar perquè tot i que l’EI està debilitat l’amenaça està present. S’ha de continuar revisant allò que ja se sap i continuar estudiant el fenomen per veure o millorar aspectes que fins ara han pogut quedar ocults.

6.CONCLUSIONS

La radicalització violenta de base gihadista a nivell mundial en general i a Occident en particular és un dels principals problemes a nivell polític, social i de seguretat que necessita simultàniament d’una constant implicació i coordinació del món acadèmic i polític per dissenyar unes polítiques de detecció, prevenció i seguretat eficaces. Actualment, tot i que l’Estat Islàmic es troba en declivi i retrocés després de diferents intervencions militars a Síria i Iraq i que pot tenir relació amb una reducció dels atacs a Occident, el problema està latent i no seria adequat reduir l’atenció a aquest fenomen. Els atacs terroristes que s’han produït en els països occidentals han tingut d’una banda uns costos humans molt elevats, i de l’altra una sensació d’inseguretat subjectiva que ha obligat a polítics, legisladors i acadèmics a invertir-hi recursos per prevenir-lo i minimitzar-lo, sense oblidar el creixent augment de discursos islamofòbics i d’extrema dreta que castiguen a la comunitat musulmana innocent.

L’objectiu principal d’aquest treball era comprendre els processos de radicalització violenta de naturalesa gihadista i els factors de risc i de vulnerabilitat que expliquen el terrorisme autòcton en joves nascuts o socialitzats en països occidentals, perquè és el primer pas per dissenyar polítiques de prevenció, detecció i de seguretat eficaces.

Les principals conclusions són:

 No existeix un camí únic per arribar a la radicalització violenta sinó que és la correlació de determinats factors en determinades circumstàncies.  Cal diferenciar la radicalització cognitiva de la conductual perquè només les accions violentes són punibles.

 Malgrat el retrocés del domini de les organitzacions terroristes la radicalització violenta i el terrorisme de base gihadista és un problema latent que s’ha de continuar investigant.  Els models explicatius de la radicalització violenta s’han deixat d’exposar per fases o etapes i ho fan des de la correlació de factors a nivell individual, contextual i social.  La presència d’algun factor no determina per si mateix la futura radicalització.  Encara que els acadèmics no han atorgat més importància a alguns factors sobre d’altres sembla que en la radicalització violenta els factors contextuals tenen més protagonisme.  En el cas revisat de la cèl·lula terrorista de Ripoll els factors més importants en el procés de radicalització van ser la crisi identitària i la presència de l’agent radicalitzador.  El terrorisme autòcton de joves musulmans radicalitzats a Occident per les seves especificitats és difícil de prevenir.  És important sensibilitzar al màxim la societat, i especialment a la comunitat musulmana, per reconèixer factors de risc o indicadors de radicalització en el seu entorn immediat.

7. REFERÈNCIES

*Campelo, N., Oppetit, A., Neau, F. Cohen, D., & Bronsard, G. (2018). Who are the European youths willing to engage in radicalisation? A multidisciplinary review of their psychological and social profiles. European Psychiatry, 52, 1-14. https://doi.org/10.1016/j.eurpsy.2018.03.001

Cano, M.A. (2010). Generación Yihad. La radicalización islamista de los jóvenes musulmanes en Europa. Dykinson.

*Cano, M.A. (2016). Aproximación criminológica al fenómeno del “homegrown terrorism”. Un anàlisis de la radicalización islamista desde la teoria de las subculturas. Revista de Derecho Penal y Criminología, 3(16), 301-338

*Cincu, A.E. (2016).The roots of violent radicalisation of young muslims in the United Kingdom. Implications on the future of British multiculturalism. Research and Science Today, suplement 1, 17-28.

Corbetta, P. (2003). Metodología y técnicas de investigación social. McGraw Hill.

De la Corte Ibáñez L (2006). La lógica del terrorismo. Alianza Editorial: Madrid

*De la Reina, E.C.L. (2021). Jihadist recruitment: Analysis of vulnerability factors and prevention of the phenomenon. Revista Aequitas, 18, 285336

*Doosje, B., Moghaddam, F.M., Kruglanski, A.W., de Wolf, A., Mann, L. & Feddes, A.R. (2016). Terrorism, radicalization, and de-radicalization. Current Opinion in Psychology, 11, 79-84 https://doi.org/10.1016/j.copsyc.2016.06.008

*Emmelkamp, J., Asscher, J.J., Wissink, I.B., & Stams, G.J. (2020). Risk factors for (violent) radicalization in juveniles: A multilevel meta-analysis. Agression and Violent Behavior, 55. https://doi.org/10.1016/j.avb.2020.101489

*García, S., Talavero, V. (2019). A sociological approach to the extremist radicalization in Islam: the need for indicators. The International Journal of Intelligence, Security, and Public Affairs, 29(1), 66-83. https://doi.org/10.1080/23800992.2019.1598096

*Hafez, M., Mullins, C. (2015). The radicalization puzzle: A theoretical synthesis of empirical approaches to homegrown terrorism. Studis in Conflict & Terrorism, 38, 958-975. https://doi.org/10.1080/1057610X.2015.1051375

Healey, J. (2017) Countering terrorism and violent extremism. The Spinney Press.

Hoffman, B. (2017). Defining Terrorism. Inside Terrorism. Columbia University Press.

Helfstein, S. (2012). Edges of Radicalization: Ideas, Individuals and Networks in Violent Extremism. West Point, NW: Combatin Terrorism Center.

*Knapton, H.M.(2014) The recruitment and radicalsation of Western Citizens: Does Ostracism have a role in homegrown terrorism?. Journal of

European Psychology Students, 5(1), 38-48. https://doi.org/10.5334/jeps.bo Khosrokhavar, F. (2014). Radicalisation. Éditions de la Maison des sciences de l’homme. Khosrokhavar, F. (2021) Jihadism in Europe: European youth and the new caliphate. Oxford University Press.

*Kuntic, D., Mihalincic, M. (2021). Migration and jihadi terrorism in Europe. Teorija in Praksa, 58 (3), 882-900. https://doi.org/10.51936/tip.58.3.882900

Kruglanski, A.W. (2013). Prólogo. En Radicalización islamista y terrorismo. Claves psicosociales (p. 17-20). Editorial Universidad de Granada

*Kruglanski, A.W., Gelfand, M.J., Bélanger, J.J., Sheveland, A., Hetiarachichi, M., & Gunaratna, R. (2014). The Psychology of Radicalization and Deradicalization: How significance Quest Impacts Violent Extremism. Advances in Political Psychology, 35. https://doi.org/10.1111/pops.12163

*Kruglanski, A.W., Fernandez, J.R., Factor, A.R., & Szumowska, E. (2019) Cognitive mechanisms in violent extremism. Cognition, 188. https://doi.org/10.1016/j.cognition.2018.11.008

Laqueur, W. (1977). Terrorism. Boston: Little, Brown.

*Larsen, J.F., Jensen, S.Q. (2019). Jihadism from a Subcultural Perspective. Critical Criminology, 27, 421-436. https://doi.org/10.1007/s10612-01909470-8

León, E., Campos, R. (2022). 800 metros. [Pel·lícula, vídeo online]. Netflix

*Lobato, R.M, Moyano, M., Bélanger, J., & Trujillo, H.M. (2020). The role of vulnerable environments in support for homegrown terrorism: Fieldwork using the 3N model. Agressive Behavior, 47, 50-57. https://doi.org/10.1002/ab.21933

*Matusitz,J. (2022). Islamic radicalization: A conceptual examination. Conflict Studies Quarterly, 38, 23-39. https://doi.org/10.24193/csq.38.2

McCauley,C., Moskalenko,S. (2008). Mechanisms of political radicalization: Pathways toward terrorism. Terrorism and Political Violence, 20(3), 415–433. doi: http://dx.doi.org/10.1080/09546550802073367

Moghadam, F.M. (2005). The Staircase to Terrorism: A Psychological Exploration. American Psychologist, 60(2), 161-169

Moyano, M, Trujillo, H. (2013). Radicalización islamista y terrorismo. Claves psicosociales. Editorial Universidad de Granada.

Page, M.J, McKenzie, J. E., Bossuyt, P. M., Boutron, I., Hoffmann, T. C., Mulrow, C. D., Shamseer, L., Tetzlaff, J. M., Akl, E. A., Brennan, S. E., Chou, R., Glanville, J., Grimshaw, J. M., Hróbjartsson, A., Lalu, M. M., Li, T., Loder, E. W., Mayo-Wilson, E., McDonald, S., & Moher, D. (2021). The PRISMA 2020 statement: an updated guideline for reporting systematic reviews. BMJ (Online), 372, n71–n71. https://doi.org/10.1136/bmj.n71

*Pfundmair, M., Asmann, E., Kiver, B., Penzkofer, M., Scheuermeyer, A., Sust, L., & Schmidt, H. (2022). Pathways toward Jihadism in Western Europe: An Empirical Exploration of a Comprehensive Model of Terrorist Radicalization. Terrorism and Political Violence, 34(1), 48-70. https://doi.org/10.1080/09546553.2019.1663828

Reinares, F. (2005) Conceptualizando el terrorismo internacional. Boletín Real Insituto Elcano, 71.

*Reinares, F., Garcia-Calvo, C., & Vicente, A. (2017) Differential association explaining Jihadi Radicalization in Spain: A quantitative study. CTC Sentinel.

Sageman M. (2004) Understanding terror networks. University of Pennsylvania Press. https://doi.org/10.9783/9780812206791

Silber, M.D., Bhatt, A. (2007). Radicalization in the West: The HomegrownThreat. City of New York Police Department, 6–8.

*Stern, J. (2016). Radicalization to Extremism and Mobilization to Violence: What have we learned and what can we do about it?. ANNALS, AAPSS, 668. https://doi.org/10.1177%2F0002716216673807

Teixidor, A., Llauradó, E., Segarra, S., Díaz, V. (2017). Entre els nostres. [Pel·lícula, vídeo online]. TV3

Teixidor, A., Señalada, C., & Faro, M. (2018). Es-Satty, retrat d’un impostor. [Pel·lícula, vídeo online]. TV3

Teixidor, A. [Anna]. (2020). Sense por de morir. Els silencis del 17-A. Pòrtic.

Toboso, M. (2020). Terrorismo y antiterrorismo. Colecció Segments de seguretat 5. Institut de Seguretat Pública de Catalunya. file:///C:/Users/user/Downloads/Terrorismo%20y%20antiterrorismo_ES.p df

*Trujillo, H., Alonso, F., Cuevas, J.M., Moyano, M. (2018). Evidencias empíricas de manipulación y abuso psicológico en el proceso de adoctrinamiento y radicalización yihadista inducida. Revista de Estudios Sociales, 66, 4254. https://doi.org/10.7440/res66.2018.05

Vidino, L. (2011) Radicalization, Linkage, and Diversity: Current Trends in Terrorism in Europe. Rand National Defense Research Inst Santa Monica https://www.rand.org/pubs/occasional_papers/OP333.html.

*Vicente, A. (2022) How radicalizing agents mobilize minors to jihadism: a qualitative study in Spain. Behavioral Sciences of Terrorism and Political Agression, 14(1), 22-48. https://doi.org/10.1080/19434472.2020.1800063

*Verkuyten, M. (2018). Religious fundamentalism and radicalization among muslim minority youth in Europe. European Psychologist, 23(1), 21-31. https://doi.org/10.1027/1016-9040/a000314

*Webber, D., Kruglanski, A.W. (2018). The social psychological makings of a terrorist. Current Opinion in Psychology, 19, 131-134. https://doi.org/10.1016/j.copsyc.2017.03.024

*Zekulin, M. (2015) Endgames: Improving Our Understanding of Homegrown Terrorism. Studies in Conflict & Terrorism, 39, 46-66. https://doi.org/10.1080/1057610X.2015.1084161

*Els articles assenyalats amb l’asterisc són els que es van seleccionar per ser analitzats a la revisió exhaustiva de la literatura científica realitzada en aquest treball final de grau.

8. ANNEXOS

Annex A - Estratègia de recerca i paraules claus

Categoria Paraules clau

Fenomen Terrorism OR terrorist OR extresmism

Tipologia

Elements característics Jihad OR jihadism OR islamisme OR salafist OR homegrown

Radicalization OR vulnerabilit* OR “risk factors” OR profile Nota: Es va usar l’operador boolean AND per a combinar cada categoria de paraules de recerca

Base de dades Comandament de recerca

Scopus TITLE-ABS-KEY ( ( terrorism OR terrorist OR extremism ) AND ( jihad OR jihadism OR islamism OR salafist OR homegrown ) AND ( radicalization OR vulnerabilit* OR "risk factors" OR profile ) ) AND PUBYEAR > 2013 AND PUBYEAR < 2023 AND ( LIMIT-TO ( DOCTYPE , "ar" ) ) AND ( LIMIT-TO ( LANGUAGE , "English" ) OR LIMIT-TO ( LANGUAGE , "Spanish" ) )

Web of Science ((TI=((terrorism OR terrorism OR extremism) AND (jihad OR jihadism OR islamism OR salafism OR homegrowm) AND (radicalization OR vulnerabilit* OR "risk factors" OR profile) )) OR AB=((terrorism OR terrorism OR extremism) AND (jihad OR jihadism OR islamism OR salafism OR homegrowm) AND (radicalization OR vulnerabilit* OR "risk factors" OR profile) )) OR AK=((terrorism OR terrorism OR extremism) AND (jihad OR jihadism OR islamism OR salafism OR homegrowm) AND (radicalization OR vulnerabilit* OR "risk factors" OR profile) )

Annex B. Taula bibliogràfica

Número Autors i

any Mètodes de l’estudi Revisió Període col·lecció dades Ubicació geogràfica de la mostra Objectiu de l’estudi

1 Campelo et al, 2018 Mètodes mixtes RPR 2010-2017 Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Holanda o Regne Unit Proposa un model de radicalització multifactorial de 3 nivells

3 Cano, 2016 Revisió literària 2016 Europa Exposa que la millor teoria criminològica per a explicar la relació gihadisme salafista i delinqüència en els joves és la teoria de les subcultures de Merton

3 Cincu, 2016 Revisió literària RPR Regne Unit

4 Doosje et al, 2016 Revisió literària RPR Explica la relació d’altres factors a part dels socioeconòmics com a variables que influeixen en la radicalització dels joves musulmans britànics.

Exposen un model per explicar la radicalització i la desradicalització en diferents fases i nivells.

5 Emmelkamp et al, 2020 Metaanàlisi RPR Països Baixos Estudi els factors de risc més implicats en la radicalització i la seva relació.

Número Autors i

any

6 García i Talavero, 2019

7 Hafez i Mullins, 2015

8 Knapton, 2014

Mètodes de l’estudi Revisió Període col·lecció dades Ubicació geogràfica de la mostra

Revisió literària

Revisió literària RPR

Revisió de literatura RPR

9 Kruglanski et al, 2014 Revisió literària RPR

10 Kruglanski et al, 2019

11 Kuntic i Mihalincic, 2021 Revisió literària RPR

Qualitatiu RPR

Objectiu de l’estudi

Descriu els factors i els nivells que es troben implicats en la radicalització.

Presenten un nou model de radicalització amb la metàfora de quatres peces de puzzle.

Regne Unit Estudia la relació que hi ha entre l’ostracisme i les quatre necessitats de pertinença, l’autoestima, la necessitat de control i la necessitat d’existència.

Exposa les vies per a explicar una teoria de radicalització a través de la recerca de significat

Estudi de com es relaciona la recerca del significat personal amb el comportament violent

Europa Conèixer si existeix relació entre la immigració i el terrorisme gihadista a Europa

Número Autors i

any

12 Larsen i Jensen, 2019 Revisió literària RPR

13 Lobato et al, 2020 Quantitatiu i enquestes RPR

Mètodes de l’estudi Revisió Període col·lecció dades Ubicació geogràfica de la mostra Objectiu de l’estudi

Revisió literària sobre l’aplicació de la teoria subcultura al fenomen gihadista

Espanya Estudiar si hi ha relació entre els entorns vulnerables, la pèrdua d’importància i l’assistència a mesquites.

14 Matusitz, 2022 Revisió literària Explica diferents conceptes relacionats amb la

15 Pfundmair, et al, 2022 Mètodes mixtes

16 Stern, 2016 Revisió literària RPR

17 Verkuyten, 2018 Revisió literària RPR radicalització islàmica i l’extremisme violent

2015-2017 Alemanya, França, Regne Unit, Bèlgica. Presenten un nou model explicatiu sobre el procés de radicalització provat i validat empíricament.

EUA i Canadà Explica els coneixements adquirits en la literatura sobre la radicalització violenta

Països Baixos Explora si hi ha una relació directa entre el fonamentalisme islàmic i la radicalització

Número Autors i

any

18 Vicente, 2022

Mètodes de l’estudi Revisió Període col·lecció dades Ubicació geogràfica de la mostra Objectiu de l’estudi

Mètodes mixtes RPR 2013-2019 Espanya Estudia les fórmules de captació i adoctrinament de menors.

19 Reinares et al, 2017 Quantitatiu

20 Trujillo et al, 2018 Mètodes mixtes

21 Webber i Kruglanski, 2018 Revisió literatura RPR

22 Zekulin, 2015 Revisió literària RPR 2013-2016 Espanya Estudia si la presència d’agents radicalitzadors i llaços previs influeix en la radicalització segons la teoria de l’associació diferencial Demostra l’ús de tècniques de manipulació i abús psicològic en el si de les cèl·lules terroristes que podrien afavorir el reclutament i la radicalització.

Països Baixos Exposa els factors psicològics socials implicats en el procés de radicalització

Canadà Estudia l’evolució del homegrown terrorism i proposa noves denominacions i classificacions

Annex C. Entrevista a la periodista Anna Teixidor Colomer

A les 09:30 hores del dia 28 d’abril de 2022, a Alcanar i de forma telemàtica, es realitza una entrevista a la periodista Anna Teixidor Colomer, la qual té amplis coneixements sobre el fenomen gihadista, i ha fet un treball d’investigació periodístic i policial sobre la cèl·lula terrorista de Barcelona i Cambrils, a través de l’accés al sumari i un exhaustiu treball de camp del qual va publicar el llibre “Sense por a morir. Els silencis del 17-A”. A més, també ha dirigit documentals audiovisuals com “Entre nosaltres”, “Es-Satty el retrat d’un impostor” al programa 30’ de TV3 i “800 metres” a Netflix conjuntament amb Elías León i Nacho Carretero.

La persona entrevistada presta el seu consentiment a que el seu nom pugui ser publicat en aquest treball de final de grau. Àngel Beteta (AB): Quina era la composició de la cèl·lula?

Anna Teixidor (AT): A través de la sentència judicial ha quedat demostrat a dia d’avui perquè encara queden moltes incògnites; el que podem dir és que hem de parlar d’autors materials, però no d’autor intel·lectual perquè a dia d’avui encara no s’ha pogut deduir. Que en aquests autors materials va haverhi un agent de radicalització que no actor intel·lectual que és Abdelbaki esSatty, com qui catalitza aquest malestar que poden tenir aquest joves de Ripoll; i llavors en una primera escala de l’organigrama segons explica Mohamed Houli a les primeres declaracions que fa a l’Audiència Nacional hi ha els germans grans, que lideren, els que tenen més capacitat de lideratge en tot el grup són Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Yousef Aalla. Younes i Mohamed Hichamy coincideix que a més a més que són cosins segons, i que per tant tenen molta, molta....empatitzen molt entre ells, hi han aquests lligams familiars. Llavors hi ha una persona que fa de nexe entre aquests germans grans i els petits que és l’Omar Hichamy què és el nexe entre els germans grans i els més petits. I llavors el petits, hi ha un menor d’edat que és en Moussa Oukabir i després el germà de Younes Abouyaaqoub, de Mohamed Hichamy....bé això ja ho saps tu no?. Llavors sí que el que sabem és que esSatty primer va fer una selecció dels joves de Ripoll, aquí quedaran molts de nois de Ripoll i fins i tot he parlat amb algun que va assistir en algunes sessions però que després es desvinculen d’aquests grups però no en vol parlar gaire,

no t’explica gaire res del que s’hi deien en aquestes reunions no? Només que ell se’n separa. I per tant l’organigrama seria aquest. És un organigrama d’autors materials abans de fer el que ells volien fer no? que és un atac coordinat o simultani en punts concrets. Per tant....és el grup de joves que es formen. Això no vol dir que no hi hagin altres joves del seu entorn, que potser no sabien exactament la planificació dels atemptats, però que és interessant perquè sabem que uns dies abans i fins al mateix dia disset hi ha alguns joves que marxen de Ripoll. Per exemple, hi ha un jove que el seu pare té molta influència a Ripoll el qual és musulmà i de la comunitat musulmana, i va veure... T’explico coses que no es poden explicar en el llibre eh?. Aquest noi fa de cambrer i va veure a la seva parella i li diu: “escolta que el meu pare m’obliga a marxar” i aquest se’n va anar plorant dient que no volia marxar però diu que me n’haig d’anar a cuidar a la meva germana que viu a França i que me n’haig d’anar. I això són dies abans dels atemptats. Llavors hi ha un altre noi que marxa el dia disset. Aquest noi ha estat seguit, ha estat investigat no detingut, se’n va a Alemanya amb la seva mare, però aquest noi va tenir molta vinculació amb els joves. S’ha pogut saber que va experimentar tot un procés de radicalització. Bé aquest noi encara ara continua a Alemanya. I encara en tenim un tercer que va estar a punt d’anar a denunciar als Mossos d’Esquadra perquè veia actituds i deien coses què no eren pròpies. Finalment aquest noi no va anar a denunciar però sí que té el remordiment de no haver-ho fet. Per tant trobem que aquesta és la cèl·lula però que aquí hi ha un entorn que d’alguna manera....potser no coneixia les planificacions però hi ha com unes capes que legitimaven accions en contra dels infidels. Ara bé, i segons sentència judicial els que van ser autors materials d’aquests atemptats són aquests germans amb aquestes amistats. Fins al dia d’avui Driss Oukabir formaria part de la cèl·lula. Però aquí hi ha un entorn, hi ha unes capes, fins i tot gent que hi ha a la mesquita, veïns musulmans, que no estan a favor de la violència però sí que legitimen un discurs fonamentalista. Per tant quan ells deien no t’ajuntis amb aquest, amb aquesta cristiana, hi havia gent que legitimava el que deien aquells joves i que per tant d’alguna manera els hi donaven suport. És com Hitler amb el nazisme no? que va guanyar unes eleccions, tant per molt que ell parlés de la supremacia ària hi havia tot un entorn que ho legitimava i ho justificava. Jo crec que a Ripoll una de les

hipòtesis de treball és que va passar això i hi ha haver un entorn que legitimava el que ells expressaven.

AB: Simpatitzaven amb la ideologia però no estaven decidits a passar a l’acció AT: Per això ells es van sentir empoderats per aquest tema i llavors pels viatges internacionals que varen fer...Però no sé ara t’he dic massa coses no? (riu).

AB: Sí aquest tercer per exemple jo quan escolto...quan escolto los documentals, lo Saber Oukabir, què és lo cosí del Driss i del Moussa,...que lo Moussa què és lo té més bagatge religiós li diu que no vagi en una cristiana, és lo que se li aïlla, jo crec, dic, això ho encobreixes o legitimes lo que estan fent perquè...?

AT: Bueno, en aquest cas ell ja els va dir, guaita tu fes la teva vida que jo faré la meva, però clar....o sigui....que algú de l’Opus et vingui i et digui que la reproducció és només per a tenir fills, no és...

AB: Clar, sí, sí...si no que et dic és un indicador i en més coses que després s’han vist i s’han lligat, si tothom hagués tingut més coneixements sobre processos de radicalització possiblement no haguessin arribat al 17-A

AT: Però per exemple tota la declaració que fa en Driss Oukabir, la primera declaració que fa ja explica el procés de radicalització del seu germà. La declaració que fa...osti i tu ets el germà gran i no vas fer res? perquè els indicadors eren molt clars quan ell va explicar com el seu germà l’evolució que ha seguit en els últimes mesos.

AB: Com va ser, amb les dades disponibles que tenim, la infància i adolescència d’aquests joves a Ripoll? AT: Bueno van ser infanteses com la de molts altres...sí que veiem que els pares treballaven al...eren forestals...i llavors la majoria dels pares passaven llargues temporades fora del domicili familiar, perquè se n’anaven a França a treballar o a zones muntanyoses. Llavors sí que es veu un patró de falta de figura paterna. Això passa amb els Abouyaaqoub, com els Hichamy, amb els Aalla, amb el Houli no perquè el seu pare treballa en una fàbrica. Per tant el primer patró és l’absència del pare, i llavors també com el germà gran que és el que està a casa a d’assumir el rol de pare d’aquests petits. Llavors també el

tema de l’analfabetisme. Afecta a les mares no? no tenir tan els pares com les mares pateixen analfabetisme i sobretots les mares, n’hi ha, per exemple la mare dels Aalla parla un dialecte diferent del que parlen altres dones marroquines que hi ha al poble i parla amb molt poques dones del poble i per tant són mares que de per si estan molt aïllades no? i per tant és molt difícil que puguin transmetre la cultura del país o que puguin fer aquesta socialització Ara tret d’això sí que és veritat són famílies que treballaven, tenien el seu sou i fins i tot van poder comprar els seus propis pisos. Tenen pisos en propietat a Ripoll. Són famílies nombroses, la majoria tenen germans petits o nebots i tots viuen a Ripoll encara ara. Hi ha alguns casos de violència domèstica, per exemple en el cas Hichamy el pare picava a la mare i van estar a punt de....amb els Aalla crec que també...

AB: Hi ha episodi amb el Yousef, perdona que et talli, que no em queda clar al llibre, on ell va corrents a una comissaria dels Mossos a denunciar una violència de gènere i el felicita una mossa que també era de relacions amb la comunitat. Este episodi és intrafamiliar o se’l troba ell pel carrer? AT: Com ho dius, com ho dius? Ah, aquesta mossa era la mossa que anava a fer les classes de violència masclista a l’institut AB: I Yousef Aalla hi ha un moment al llibre que diu que va corrents a una comissaria a denunciar un cas de violència masclista

AT: És del seu pare

AB: Ah és del seu pare, vale, vale, és el dubte, és del seu pare

AT: Saps el que passa? Que em van dir que em van dir que millor que no el possés tant clar que era del pare...per el tema de la protecció de dades.

AB: Però a mi per exemple a l’hora de... AT: Has de saber-ho

AB: Clar, los factors individuals quan venen de famílies disfuncionals, problemàtiques, en els casos en que els pares ja tenen casos d’alcoholisme, violència masclista, tot això són factors predisposants

AT: Sí, hi ha alcoholisme amb els Aalla, amb els Hichamy...segur....Amb els Aalla i els Hichamy hi ha alcoholisme segur....i fins i tot amb els Hichamy hi havia tema de joc....d’addicció al joc.

AB: Tots els integrants de la cèl·lula patien una crisi d’identitat que els obligava a buscar el seu significat dins de la societat?

AT: Jo crec que no només els membres de la cèl·lula sinó....aquell grup de WhatsApp per saber coses de la religió i de l’Islam jo crec que ja denota que hi ha molts joves a Ripoll com altres punts de Catalunya que necessiten saber de la seva identitat......Per tant, no només ells tenien problemes identitaris sinó molts altres joves, el que passa és que són ells els que entren en contacte amb l’agent de radicalització i el que intenta potenciar tot això. AB: En algun dels integrants podem assenyalar algun fet traumàtic o estressant individual, que els provoqués una obertura cognitiva com per exemple es-Satty s’estima que dins de la presó de Castelló és quan té l’obertura cognitiva o aquesta va ser gradual i progressiva?

AT: Lo de es-Satty es creu que quan ell arriba aquí, quan està a Vilanova i la Geltrú allà ja comença segurament no ho sabem. El que sabem és que a la presó es catalitza però aquest procés...perquè ell ja estava junt amb els altres....De tots els casos on és veu, podríem dir en Yousef Aalla té un crisi forta perquè tenia....no acabava de......com ho diria jo ara?...saps tot el tema de la sexualitat amb els musulmans sempre és complicada. En el seu cas ell no aconsegueix tenir xicota.

AB: Ell busca una xica que és diu Laura no? I ella no vol saber res d’ell. Jo això ho havia assenyalat com l’obertura cognitiva del Yousef Aalla. AT: Perquè és que...no...no hi tenia èxit amb les noies...però també diu que anava moooolt....anava molt deixat per Ripoll....anava molt de qualsevol manera...però aquest tema de la sexualitat aleshores per ell era un tema que...pel que ens diuen eh? i fins i tot algú deia però això no està confirmat que no hi hagués alguna cosa més...que no se li va fer mai cap diagnòstic mental..

AB: Psiquiàtric?

AT: Mental, psiquiàtric, però que potser no....saps? que potser si s’hagués fet algun diagnòstic s’hagués vist algo raro. I l’altre que té... que diuen que és molt aturat és en Houli. En Houli diuen que és molt aturat. És un noi que no té empenta, que no té iniciativa, que es deixa portar, que fins i tot si li fessis una entrevista...li costaria...et contestaria amb un monosíl·lab...diuen això...

AB: Val...com si tingués alguna carència mental? Vale

AT: En aquest cas la mare d’en Houli...necessita ajuda psicològica d’abans perquè no està bé, no està estable psicològicament, però ja d’abans dels atemptats.

AB: D’abans dels atemptats.... AT: D’abans dels atemptats....La mare del Houli....Clar, llavors per exemple...mira la família del Houli és la més tancada, s’ha tancat, està totalment aïllada de la resta del món de Ripoll. No ha acceptat que entressin els Serveis Socials a casa. L’advocada que van escollir, bueno, és una altra...calamitat...perquè...no...no...i en Houli té un germà però que ha estudiat...quan va passar tot això es matriculava a Econòmiques aquell setembre a la UB per tant és molt trempat...a l’Autònoma de Barcelona... AB: Lo germà del Houli?

AT: El germà del Mohamed Houli. Però la mare té, ara, després dels atemptats té molts d’alts i baixos...bueno què és una família.... AB: Complexa

AT: Llavors l’altra família que també és molt tancada, però molt, que ja no es refiava mai de ningú, i ara encara es refia menys és la família Aalla. Per tancada. En canvi els Hichamy i els Abouyaaqoub i el Oukabir són més oberts, saps? però clar és que aquestes famílies, ja... bueno.... per exemple....perdona eh...en Yousef Aalla, el seu germà, té un germà gran que el van detenir..

AB: Lo Mohamed Aalla?

AT: Mohamed Aalla

AB: Perquè és lo propietari del cotxe que està davant del xalet

AT: Aquest noi és molt curiós, treballava en un restaurant i un client del restaurant em va dir: “és que en Mohamed Aalla era una persona molt oberta i tal” i mesos abans que passes això es va començar a tancar molt. AB: Lo Mohamed?

AT: Mohamed Aalla. Com si també estigués experimentant un procés de radicalització, però hi ha una cosa que la seva dona va tenir un parell d’avortaments, llavors a que ho atribueixis? a problemes per no tenir fills o que

realment hi hagi un tancament, saps, que hi hagi un procés de radicalització, llavors....jo t’ho dic perquè ho sàpigues. AB: Mira, aprofitant una anècdota, la nit de les explosions dels quatre companys que tinc, n’hi ha un que, natros portem una tableta al cotxe per a consultar persones, vehicles i ell ja consulta la matrícula del cotxe que hi ha allí esclafat per les runes, i ell ja sap que és d’un magrebí, de Ripoll i que no té assegurança i ho canta per ràdio i diu “este cotxe no té seguro, és d’un marroquí de Ripoll” AT: No tenia seguro? Que fort

AB: Sí perquè l’altre dia parlant, i els vaig comentar que havia de fer una entrevista a l’Anna i tal i qual i vam estar tots una altra vegada parlant de la nit de les explosions i tot això i el company, recordo, perquè és molt aficionat a consultar matrícules i crec que al final doncs cotxes que es treuen per a fer el perímetre de seguretat i tot això, i l’únic que es queda i es esclafat per les runes que està davant mateix, el Peugeot 306 de color gris, i ell passa la matrícula i canta per l’emissora diu “és d’un marroquí de Ripoll que no té assegurança” que después este és lo la famosa trucada a casa dels Aalla

AT: Dels Abouyaaqoub

AB: Dels Abouyaaqoub, que después surt lo Houssa, ràpid, perquè ja sap que ha esclatat, que ells no se n’enteren fins lo dia disset a migdia

AT: A quarts de tres de la tarda

AB: Doncs com a curiositat, aquella nit el company consulta la matrícula i saben que és d’un marroquí, però que ho noten tot molt estrany, jo he parlat amb els quatre que estaven aquella nit, ho noten tot molt estrany, però clar, les investigacions i la línia de treball la porten Mossos...però ells ja noten que algo no....inclús me va referir l’altre dia que a una de la part de les cases ja és veu una bombona que ficava acetona crec que me diu, i després les restes d’esSatty enganxada a la façana.

AB: Com penses que van poder conviure tant de temps amb aquests sentiments de desarrelament, humiliació i frustració sense donar senyals d’alerta entre la societat? Potser que fessin alguna mena de taqyya?

AT: Sí però en el seu entorn immediat no hi havia taqyya. En el seu entorn immediat ja parlaven de Síria, parlaven del que estava passant allà, de com els interpel·lava com a musulmans, les famílies...eh...per tant....aquest debat ja el tenien. El que passa és què....quina era la pregunta....com és que passessin tant desapercebuts?....

AB: Sí com passen tant desapercebuts. Perquè just la nit abans, los menors, lo Saïd, lo Houssa, i lo Moussa baixen a la pista a jugar i crec que és lo Younes quatre dies després dels atemptats tenia que entrar a una feina nova no?

AT: No, és en Houssa, és Houssa qui havia d’entrar sí. Mira jo crec eh, lo que això en un llibre...com què...les famílies sí que et diuen que parlaven de Síria, de la guerra de Síria i si s’havia d’anar, si no s’havia d’anar, si es podia fer des d’aquí...per tant jo crec que l’entorn immediat sí que va detectar aquest malestar que tenien ells interior i va haver un moment en què Moussa Oukabir, unes setmanes abans llença tots els seus texans...i a partir d’aquell moment només porta roba musulmana...aquests nois deixen de comprar roba de marca de cop i volta quan només feien que gastar diners en roba de marca i diuen que tot això ja no els serveix...per tant...jo a dia d’avui no diria que l’entorn no...el que passa és que aquesta línia del fonamentalisme és molt fina no?...i no van desxifrar-ho però jo crec que ells van expressar el seu malestar tant en les famílies com en el seu entorn immediat...però fixa’t bé en una cosa...si tu estàs en un altre país...tu vas a denunciar a un amic teu quan tu i ell ets un immigrant?...per veure que s’estranyen però què?...hauràs de denunciar als altres perquè al final tot és els altres, nosaltres, no?...llavors jo crec que deu haver-hi ningú prou empoderat...ningú de la comunitat prou empoderat com per a fer el pas de dir aquí està passant algo...però....la germana Hichamy a les nou del vespre abans de que passes lo de Cambrils li diu a la cunyada “com vols que surti avui si potser que el meu germà estigui mort?”...Quan a les sis de la tarda ja se saben els noms...ja se sap que ha passat això, tots els pares ja hi saben que els seus fills hi poden estar implicats perquè saben quins són els amics dels seus fills i amb qui anaven últimament...per tant totes les famílies ja temen el pitjor...saps?...per tant jo crec que el que va fallar va ser que no va haver ningú prou empoderat com perquè fes el pas de dir aquí està passant alguna cosa....tothom va preferir mirar cap a una altra banda...però clar això ho

has de dir amb molts de matisos perquè estàs culpabilitzant a tota la comunitat de....ho dius públicament això?...perquè estàs comprometent...

AB: Perquè també en relació a aquesta pregunta, també, vist des de fora, arriba un moment en què penses realment la comunitat musulmana o els que tenien més accés a ells realment que estan fent un encobriment o assimilen com per exemple les famílies que fins se sentien orgulloses del canvi que havien fet religiós dels seus fills....de que els consideraven més bons musulmans, de que ara portaven una millor vida i potser no veuen que s’estan radicalitzant i llavors penses

AT: Ells no ho veien...els pensaven que tot era a millor, que tot era bo...però també en tot això hi té molt a veure l’es-Satty veritat?...ell també aconsegueix empoderar a aquests nois però alhora els hi diu “no vingueu tant a la mesquita”, “intenteu fer una vida molt desapercebuda”, els hi dona normes de com han de comportar-se davant dels altres no?...que han de ser discrets, perquè ell ja els hi parla a aquests nois de que té contactes amb la policia...ja els hi parla i els hi explica com s’han de moure per no aixecar suspicàcies amb la gent que no els interessa...però sabem també que l’Omar tempteja nois de Ripoll, l’Omar feia molt la funció de temptejar perquè tenia molt bon dot de gens i tal i va temptejar nois de Ripoll a veure si podien formar part del grup.

AB: Per ampliar, per ampliar la cèl·lula

AT: Però al final només es queden amb els germans i amics íntims perquè l’Omar i el Houli eren amics íntims i anaven per tots junts.

AB: El Houli té relació d’amistat íntima tant en l’Omar com en lo Moussa no? Sobretot en l’Omar no? AT: Sí en l’Omar. I l’Omar té molta amistat amb els altres tres AB: En los tres menors

AT: És l’Omar el que té l’enllaç AB: Quin paper van poder jugar les famílies dels autors en el seu procés de radicalització (condicions socioeconòmiques, manca de supervisió, sobreprotecció en el moment que veuen que han fet un canvi radical i ho atribueixen a una millor religiositat, etc.)?

AT: Clar és que fins a quin punt som responsables del que facin els nostres fills no?...i....com a pare ets el primer que veu que el teu fill no ha anat a classe?...o com a pare ets el primer que veu que el teu fill n’ha fet una de grossa o ha comès un delicte?...llavors estàs demanant que aquests pares que no tenen o no coneixen la cultura del país, que fins i tot no coneixen ni la llengua, que tenen analfabetisme, clar és difícil que aquesta gent pogués desxifrar tota aquesta línia del rigorisme no? quan ells anaven confiats en la figura de l’imam que era la persona que exercia influència, quan fins i tot l’imam els hi va dir: “com és el que teu fill no vingui ara a la mesquita?”... per xequejar i llavors “no perquè el meu fill no li agrada, m’ha dit que no ve a la mesquita perquè ell, clar, la gent gran es baralla massa a la mesquita i prefereixen no venir tant a la mesquita”...o sigui...és molt complicat el paper de les...o sigui és complicat desxifrar bé el paper de les famílies com...no?

AB: Però en qualsevol cas es descarta que estiguessin fent un encobriment dels fills?

AT: Hi ha dubtes en algunes persones. Hi ha dubtes, i ara t’ho dic aquí però no ho repetiria, hi ha dubtes en una germana Oukabir

AB: Vale, vale.

AT: Hi ha dubtes en una germana Oukabir. Jo conec a la germana Hichamy que a més a més era cosina dels Abouyaaqoub...jo diria que ella sabia que passaven coses perquè havia notat aquest canvi dels seus germans i ella estava molt al damunt de l’Omar però no que sàpigues que estigués a punt de planificar aquests atemptats.

AB: Inclòs hi ha una germana que ara no recordo....

AT: Sí la Oukabir

AB: La del Moussa diu que “els sermons que fa es-Satty a la mesquita Annour que sí que són radicals i justifica els atacs”, clar, jo també entenc que té dos barreres: una la familiar i que es dona per anar a poder ficar una denúncia i que la creguin no?

AT: Sí, i estic segura que es-Satty deia això a la mesquita eh?

AB: Sí, sí. Jo crec, pel que entenc, les dones tenen un espai reservat que no veuen a l’imam, escolten i inclòs hi ha una dona que també arriba, una

testimoni que arriba i és l’home que la desacredita dient-li que l’imam sap més religió que ella...vull dir que com a dones, se troben dos barreres no? de dir la relació de proximitat, de parentesc, que ja potser et faria qüestionar anar a denunciar a un germà i després la cultural religiosa què....clar la dona està...que té poca credibilitat no?...

AT: Saps que passa...què...hi ha aquesta declaració de Hazida perquè aquesta d’aquesta altra dona a mi m’ho explica una font secundària, una noia de la mesquita, perquè coneixent-se amb aquesta noia m’ho explica...però els homes tots tanquen files no ratificant-se això no volen confirmar-ho d’es-Satty saps?...tots tanquen files...elles ho han dit en un entorn...

AB: Reduït

AT: Reduït...això ho sabem.

AB: Creus que aquests joves haguessin fet el pas de la radicalització cognitiva, que com has dit abans molta gent està en crisi d’identitat i pots fer una radicalització cognitiva, a la conductual que es la que fan, sense la figura d’EsSatty?

AT: Crec que els hi es costat....Mira, el jutge Andreu també deia que no, crec que els hi hagués costat molt.

AB: S’haguessin quedat en tindre en unes idees radicals però sense passar a l’acció no? AT: És que hi ha molta gent...hi ha molta gent de la mateixa corda no?...hi ha molta gent que se’n va anar a Síria a lluitar o que justificava la guerra de Síria però d’aquí a fer una acció violenta contra els teus conciutadans...veiem aquí que l’es-Satty va tenir un paper fonamental no?...hi han hagut moltes operacions amb molta gent jove que pensava el mateix, però no n’hem vist cap altra que passessin a l’acció. AB: O sigui ells al ser grup, perquè normalment....això...culminar la radicalització i passar a l’acció se fa de forma grupal, si no hagués estat esSatty possiblement s’haguessin quedat com a dotze o deu joves irritats amb la societat, enfadats amb lo món, però...no, no s’hagués passat a l’acció...crec jo també

AT: Creiem....creiem que no. Hi ha l’operació Carón, saps l’operació aquella?

AB: Sí, sí, sí.

AT: Clar, aquí haguéssim hagut de veure que passava al final no?...perquè hi ha un agent infiltrat, també el paper de l’agent infiltrat a vegades és una mica complicat no?...els estirés més de llengua i està allà davant...però aquí el paper de l’es-Satty va ser fonamental aquí a Ripoll

AB: El procés de radicalització és de dalt a baix en alguns membres i horitzontal en d’altres? Tot i que els membres nuclears són els Younes, Youssef i Moha, creus que el paper fonamental dins l’estructura de la cèl·lula és Omar?

AT: Sí perquè fa d’enllaç. Sense aquest enllaç no...no hauria quedat el grup tant cisellat...tant tancat...però bé qui tenia més personalitat era Younes i Mohamed Hichamy eh?...eren els que tenien més capacitat de lideratge

AB: Dintre el grup potser alguns es radicalitzen per conviccions ideològiques i religioses i d’altres per lleialtats i confiança pels llaços familiars? AT: Crec que en els processos de radicalització són molt importants els processos de selecció, no?...i de sobretot d’aquells seleccionats digues-els-hi que són uns escollits...perquè d’aquesta manera és molt més fàcil que...que se sentin...com els únics que poden cometre aquella acció, no? perquè són els escollits, no? són els únics que poden fer allò, no?...i per tant...bueno, aquest és un pilar fonamental...perquè has de ser...què això només ho puguis fer tu i només que tu...clar això...et dona una força i un poder i una il·lusió, no?...que ningú ho pot fer no? que només ho puc fer jo i els meus amics això.

AB: Però diguéssim els que justificaven més la guerra de Síria, els atacs contra els seus germans musulmans, eren potser els tres grans i els altres entren més atrets perquè...per la narrativa d’Estat Islàmic no? AT: Per la narrativa i sobretot per la vinculació familiar.

AB: I per la vinculació clar...si, potser els menuts, los petits si no haguessin tingut als germans grans com als seus agents radicalitzadors no haguessin entrat

AT: No.

AB: Vale.

AB: La polarització grupal, l’amenaça subjectiva grupal i l’aïllament social que s’intensifica sota les consignes d’Es-Satty creus que va començar en els germans grans abans de conèixer-lo o és quan coneixen a ell? AT: És quan el coneixen a ell.

AB: Vale, abans tenien idees...

AT: Abans ells es connectaven a la propaganda gihadista, ells comentaven...jo fins i tot crec que devien tenir algun contacte a Síria...saps? perquè era molt fàcil tenir amics que estiguessin combatent allà...si t’interessa el tema tu pots parlar combatents d’allà, pots tenir interlocutors directes, però....ells no activen la radicalització fins que no entren en contacte amb l’es-Satty.

AB: Els germans grans comencen a consumir propaganda gihadista el gener de 2015 pels atemptats de Charlie Hebdo que potser és el succés que els impacta més.

AT: No però a finals de 2014 ja comencen a consumir coses. Ells ja s’interessen a finals de 2014 per Estat Islàmic. AB: Vale, vale, o sigui abans d’Hebdo ells ja estan consumint

AT: Sí.

AB: Llavors, es-Satty intenta la radicalització d’un intern a Castelló I, i després de dos conversos a Castelló. Potser sigui casualitat que tots es trobessin a Ripoll, o en canvi, Es-Satty arriba amb unes instruccions de captació perquè l’organització d’EI té informació que en aquesta població algú simpatitza? AT: Bueno. Aquesta és la gran pregunta. Si es-Satty va perquè sap que hi ha un grup de simpatitzants o hi va simplement perquè sap que estan fora de l’interès policial, i és algú o alguna organització la que li diu vés enllà. Això no ho sabem. És la gran pregunta. Sí que és veritat que ho intenta a Balaguer, ho intenta a Berga, i finalment ho aconsegueix a Ripoll perquè als altres llocs no el volen.

AB: I a Ripoll és per dos vegades perquè primer ha estat d’imam a Elfath, marxa a Bèlgica i després torna a Annour no?

AT: Sí, sí. Però quan torna a Annour...és que Annour no existia quan ell arriba per primer cop. Existeix arran...

AB: De la escissió que hi ha la primera vegada que ell està a Brussel·les no?

AT: Però jo crec que ell l’empodera aquesta escissió. AB: Perquè de fet són els tres germans grans los que són els grans valedors de que torni ell com a imam de l’Annour. AT: Hi ha més valedors eh?...hi ha per exemple el tresorer de la entitat a la junta que va dir que no hi tenia cap vinculació però resulta que ajudava cada cap de setmana en aquests nois...que és el que truca a l’es-Satty per a que torni.

AB: Dintre el grup, el nucli dur d’Es-Satty són els germans grans, però qui seria el seu lloctinent? Perquè? AT: En Younes. Bueno, sí. És complicat eh?...No sé ben bé en qui comença. Potser va començar amb en Yousef que era el més vulnerable però jo crec que la seva mà dreta era....ai no sé és que això és molt relatiu, però crec que la mà dreta era en Younes.

AB: Al llibre sí que hi ha, jo crec que pels indicadors individuals o pels factors indicadors, Yousef té el caràcter que és més problemàtic i potser lo que pel que primer accedeix però després hi ha un cas que Younes va a buscar al Yousef i coincideix amb un convers de Castelló i sí que aquell convers diu que lo Younes l’impacta pel gran coneixement que té de la religió. Potser intel·lectualment era lo més avançat dels tres, lo Younes...

AT: Era el més espavilat. Era el que tenia més capacitat de lideratge sí. Però el Hichamy també no es quedava curt eh, el Mohamed Hichamy...de vegades com parla davant de la tele...davant de quan fan els explosius...és un noi viu no?

AB: Els joves, llevat de Moussa que ja des de petit ja té molt d’interès per la religió, tenien uns coneixements baixos de la religió. Que consideres que els atreu més la ideologia salafista o la propaganda violenta d’EI? AT: Jo crec que pel que...és una opinió personal, però el que els fascina primer són aquests vídeos tant ben fets, no?, de factura gairebé cinematogràfica...jo crec que és això el que més els interessa, no?...i després a partir d’aquí van a veure que hi ha aquí darrere.

AB: Ja s’informen, ja analitzen més lo que és la religió....vale.

AB: Tot i considerar-se discriminats des de l’adolescència, el context que els remou les consciències és la guerra de Síria i Irak i el que els acaba d’esperonar són els atemptats que comencen al 2015 ja a França? AT: Bueno, és una evolució...clar ells quan veuen lo de Charlie Hebdo, i després quan veuen Bataclan, clar això els interpel·la directament a ells, per tant és una progressió.

AB: O sigui contextualment o socialment és la guerra de Síria i Iraq i veure que a Europa ja s’està actuant...en sòl europeu los atemptats...lo que ells ja comencen a....a tenir aquesta idea.

AB: Fins que no hi hagin més dades no és pot afirmar. Però els atacs de Barcelona i Cambrils van ser inspirats o dirigits?

AT: Jo crec que van ser dirigits.

AB: Jo crec que també, després de veure tots els viatges i tot això, lo que passa que no es pot demostrar però...jo crec que alguna...algo hi havia per dalt

AT: Potser sí...a la Comissió de Secrets Oficials es va dir que l’autor intel·lectual estava al centre d’Europa... AB: Com? Perdona?

AT: A la Comissió de Secrets Oficials es va dir que l’autor intel·lectual estava al centre d’Europa.

AB: Ah...l’autor intel·lectual...val...no, sí, és que los viatges són com a menys estranys.

AB: L’enclavament d’Alcanar-Platja per a fixar la base d’operacions penses que va ser casualitat o es basava en aspectes estratègics (situació limítrof Catalunya-País Valencià, bases de dades policials no coordinades, nucli poblacional apartat de vigilància policial, etc.)

AT: Encara que aparentment no ho sembli no hi ha res, jo crec que no hi ha res casual. No és casual Ripoll, no és casual Alcanar, no?...els quilòmetres que separen un lloc a l’altre, i a més sabem que es-Satty envia a Yousef Aalla a aquesta zona per anar a treballar...per tant no crec que sigui tant casual...perquè tot està...en el fons tot està molt ben pensat, no?...teòricament.

AB: Penses que va influir la situació política a Catalunya i Espanya, ja no en el moment dels atemptats sinó una mica més abans, la situació política que s’estava vivint a Catalunya i Espanya en relació al referèndum, va poder influir en la dificultat per detectar la radicalització d’aquests joves i la comissió dels atemptats?

AT: Crec que les males relacions entre Catalunya i Espanya en aquell moment no van ajudar ni afavorir la coordinació entre cossos policials...i que aquesta relació ha sigut rellevant a l’hora de fer dols a Ripoll i fora de Ripoll.

AB: Sí, bueno, el capítol que dediques a l’ús que se fa dels atacs...l’ús polític que se fa dels atacs per una part i per una altra deixa de ser tot menys tècnica i en un ànim d’autocrítica per a millorar en lo futur. AT: El que passa que diguéssim, si vols que parlem, jo a dia d’avui totes les informacions que van sortir del diari Público no....tot el que va sortir de Público, que el CNI estava darrere de l’atemptat, que els van monitoritzar fins a l’últim moment, tot això no està....

AB: Contrastat

AT: Contrastat i que cap medi internacional se n’ha fet ressò d’aquesta informació.

AB: Suposo que allí molts de mitjans van jugar les armes polítiques, no? o li van fer de....a tots los àmbits

AT: Bueno és que sabem fins i tot que algunes persones que se’n van a diferents redaccions de diaris a vendre això...només algunes redaccions ho compren...però n’hi hauran que no ho compraran perquè no s’aguanta ni pel seu propi pes.

AB: Per al futur s’hauria consideres que s’hauria de formar i sensibilitzar a molts més actors socials, més enllà dels policials, pe a detectar signes o indicadors de radicalització que amb posterioritat s’han observar que van existir al voltant d’aquest joves? Penses que s’ha fet suficient autocrítica institucional i social?

AT: Crec que no s’ha fet crítica, crec que no s’han destinat recursos i,...un exemple molt il·lustratiu: a Ripoll hi ha el Consorci de Benestar Social i ja des del primer moment la tècnica d’immigració i una psicòloga que es posen al

capdavant del Consorci què és com el Consell Comarcal d’allà de Benestar Social per liderar tot aquest tema. No han tingut cap mena de recolzament de la Generalitat fins al punt que estan a punt de publicar un llibre que se l’han de pagar elles perquè no han tingut...no, no, no els hi han facilitat que elles poguessin treballar aquest tema i fins i tot els han posat traves perquè no era el discurs oficial que volia en aquest moment la Generalitat de Catalunya. Per tant, que amb això crec ja que respon totes aquestes preguntes, no?...perquè l’àrea d’Immigració que està dintre de l’àrea de Benestar Social no...no han volgut que elles avancessin i al final han hagut d’anar pel dret i publicar AB: Elles

AT: Que al fi i al cap són dues noies de Ripoll però que també surten a “800 metres” AB: Què és la Núria potser

AT: Sí la Núria i l’Alícia. Doncs elles estan a punt de treure un llibre que és interessant. Hi ha una primera part de tot l’impacte que ha suposat per Ripoll, tota la cronologia dels atemptats i el que va suposar per ells, i després el que fan és agafar moltes teories de factors de risc i tal i ho van aplicant en el cas d’aquests joves. AB: Aquest llibre saps, la tirada serà de més a nivell de Girona o...?

AT: No l’estan...l’han fet en castellà, l’estan a punt de treure i que l’editen amb Amazon.

AB: En Amazon...vale

AT: Sí

AB: Doncs ja me diràs que col·laborarem

AT: Sí, sí ja té ho diré.

AB: I després ja per acabar la última. Quines propostes de millora indicaries per a què en un futur, com dieu al llibre i diu lo pare de Xavi, la mort de qualsevol víctima del terrorisme hagi servit per a què això no torni a passar?

AT: Bueno, doncs d’entrada una major conscienciació, no? del que és un procés de radicalització, no només de gihadisme sinó d’extrema dreta per exemple, perquè ara algú deia...passar, no? un episodi d’extrema dreta i

hauran malalts mentals. Per tant, una millor conscienciació. Arribar a tots els col·lectius, no només a la policia, no només als educadors socials, no només a les infermeres del CAP, no només als professors, intentar arribar a tots els col·lectius. Això només s’aconseguirà amb la implicació de les comunitats musulmanes i de les mesquites. Són les que han...no delatar però sí establir ponts de diàleg amb aquells organismes que puguin actuar i neutralitzar quan hi han processos de radicalització. És vital que les comunitats musulmanes formin part de la solució perquè sense elles no faríem res. I a grans trets és això, no?. També ha passat que com s’ha perdut el Califat ja no tenen poder territorial ni polític sembla que aquest tema s’hagi com dissolt però hi ha gent monitoritzada encara, puntualment encara surten algunes operacions, però sense la publicitat que se’ls hi donava abans. També la situació a Europa ara està canviant políticament i s’està veient cap on va però l’amenaça continua quatre sobre cinc per tant un atemptat és molt probable.

Anna, una vegada més moltíssimes gràcies per la teva col·laboració

Annex D – Estructura de la cèl·lula gihadista de Ripoll