Revisió i anàli de la radicalització islamista violenta dels joves a occident

AGRAÏMENTS

En primer lloc vull agrair al director d’aquest treball de final de grau, Omar Andrés Saldaña Tops, la seva incondicional ajuda, la seva immensa comprensió, la ingent saviesa i expertesa, i la infinita paciència amb que m’ha aconsellat per millorar. Sense ell aquest treball de final de grau no hagués sigut possible.

En segon lloc vull agrair la gran professionalitat i humanitat de la periodista Anna Teixidor Colomer perquè des del primer moment en que vaig contactar va ficar se a la meva disposició per ajudar me en allò que calgués. Tenir la possibilitat de rebre la seva saviesa i consells en aquesta matèria en la qual és una experta ha sigut un immens honor.

En tercer lloc vull agrair la paciència i els ànims de la meva família per encoratjar me en aquest camí i no deixar me abaixar els braços en els moments delicats, perquè n’hi han hagut, durant aquest dur però excitant repte. Els haig de retornar tot el temps sostret. Infinites gràcies. Elles ho saben.

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

RESUM

La radicalització violenta dels joves musulmans que han nascut o s’han criat a Occident és un problema prioritari per als països d’acollida. L’objectiu d’aquest treball és comprendre perquè aquests joves acaben radicalitzant-se. En primer lloc es realitza una revisió exhaustiva de la literatura científica per entendre el procés de radicalització que experimenten aquests joves, revisar els principals models que l’expliquen i veure els principals factors de risc que intervenen en aquesta radicalització. Per comprendre el fenomen de la radicalització és important diferenciar entre la radicalització cognitiva i la conductual. El procés de radicalització violenta és molt complex en el qual no existeix una única causa perquè és multicausal influenciat per un conjunt de forces internes i externes. Els diferents models que han explicat aquest procés han evolucionat de fer ho en fases o etapes per concentrar se en factors de risc en diferents nivells individuals (e.g., crisi d’identitat), contextuals (e.g., xarxes socials) i socials (e.g., ideologia) Encara que la presència d’alguns d’aquests factors no comporta necessàriament a la radicalització la seva acumulació fa la persona més vulnerable davant les possibles accions d’un agent de radicalització. En segon lloc s’analitza el cas dels joves musulmans de Ripoll que es van radicalitzar i van atemptar a Barcelona i Cambrils el 2017 per conèixer si les evidències sobre radicalització violenta recollides a la literatura es van reproduir en aquest cas específic. El procés de radicalització d’aquests joves s’explica amb el model de Doosje et al. (2016) perquè la informació del cas encaixa millor amb les prediccions d’aquest model. Encara que en el seu procés es presencien la majoria dels factors de risc per la radicalització sembla que els que van tenir hi més importància van ser els que feien referència a les crisis identitàries i el contacte amb un agent radicalitzador. Conèixer els models i els factors de risc involucrats en els processos de radicalització és una tasca primordial per entendre el fenomen gihadista i dissenyar polítiques públiques de predicció i prevenció eficaces

Paraules clau: Terrorisme, gihadisme, radicalització, factors de risc.

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

ABSTRACT

Violent radicalization of young Muslims who were born or raised in the West is a priority issue for host countries. The aim of this work is to understand why these young people end up becoming more radical. First of all, a thorough review of the scientific literature is carried out to understand the process of radicalization that these young people are experiencing, to review the main models that explain it and to see the main risk factors involved in this radicalization. To understand the phenomenon of radicalization it is important to differentiate between cognitive and behavioral radicalization. The process of violent radicalization is very complex in which there is no single cause because it is multicausal influenced by a set of internal and external forces. The different models that have explained this process have evolved from doing so in phases or stages to focusing on risk factors at different individual levels (e.g. identity crisis), contextual (e.g. social networks) and social (e.g. ideology). Although the presence of some of these factors does not necessarily lead to radicalization, their accumulation makes the person more vulnerable to the possible actions of a radicalizing agent. Second, we analyze the case of young Muslims in Ripoll who radicalized and attacked Barcelona and Cambrils in 2017 to see if the evidence of violent radicalization in the literature was reproduced in this specific case. The process of radicalization of these young people is explained by the model of Doosje et al. (2016) because the case information fits better with the predictions of this model. Although most of the risk factors for radicalization are present in its process, it seems that those that were most important were those that referred to identity crises and contact with a radicalizing agent. Understanding the models and risk factors involved in radicalization processes is a key task in understanding the jihadist phenomenon and designing effective public prediction and prevention policies.

Key words: Terrorism, jihadism, radicalization, risk factors.

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

“Un radical és algú amb els peus fermament plantats a l’aire”

Franklin D. Roosevelt

1. INTRODUCCIÓ

El terrorisme gihadista, des dels atemptats a Nova York l’11 de setembre de 2001, s’ha convertit en una amenaça de màxima prioritat per la seguretat internacional. A Europa aquesta variant terrorista no va rebre l’atenció deguda en l’agenda pública fins els atemptats de Madrid i Londres. L’amenaça terrorista que sorgeix de la radicalització entre els musulmans que viuen a Occident és molt preocupant (Hafez i Mullins, 2015), especialment des de la declaració del califat mundial per l’autodenominat Estat Islàmic (EI, o també identificat amb les sigles ISIS o DAESH) el 29 de juny de 2014. En aquest sentit, s’ha identificat la creació de l’EI, com la principal causa externa del renaixement del gihadisme europeu ja que va oferir a molts joves musulmans una utopia amb la qual podien identificar se (Khosrokhavar, 2021) havent se unit al seu servei més de 6.000 ciutadans europeus entre el 2013 i el 2016. Més de 140 atacs repartits en 29 països, a banda de Síria de Irak, es van produir des de la declaració del califat mundial fins el febrer de 2018 on van morir almenys 2.043 persones i uns milers més van ser ferides. Entre aquests, 63 dels atacs es consideren homegrown terrorism ja que un 64% dels atacants eren ciutadans, residents o visitants legals dels país atacat. Només l’any 2016, 135 persones van morir en 13 atemptats a Europa (Pfundmair et al., 2022) i el Global Terrorism Index va observar que a Europa, les tàctiques transnacionals d’ISIS juntament amb els atacs individuals inspirats en el grup van fer arribar el terrorisme als seus nivells històrics més alts incrementant un 650% les morts respecte l’any 2014 (Healy, 2017).

1.1. Principals atemptats terroristes a Europa

A continuació s’exposen una relació d’atemptats ocorreguts a Europa, des de 2014, que van tenir molta repercussió en tots els àmbits i van modificar la percepció social, acadèmica, política, mediàtica i de seguretat del fenomen global del terrorisme islamista arreu d’Europa.

Durant l’any 2015, Paris (França) va patir dos atacs. El 7 de gener dos germans van assaltar amb armes de combat el setmanari satíric Charlie Hebdo per caricaturitzar Mahoma. Hi van morir 12 persones i 11 van ser ferides.

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

L’endemà un tercer membre va matar un policia i en va ferir un altre, i després d’assaltar un supermercat va matar 4 persones més i va ferir ne unes altres 4. El 13 de novembre van haver hi una sèrie d’atacs coordinats per tota la ciutat amb immolacions al voltant de l’estadi de futbol Saint Dennis i a l’interior d’un bar, tiroteigs en cinc terrasses de bars i la sala de festes Bataclan durant un concert de música. En total hi van morir 137 persones i 415 més van ser ferides.

A l’any 2016, el 22 de març a Brussel·les (Bèlgica) van haver-hi dos atacs simultanis a l’aeroport i a una estació de metro. Tres terroristes amb vincles amb els atemptats del novembre de 2015 a Paris van atacar l’aeroport. Dos es van immolar i un altre va deixar una motxilla que no va explotar i un quart va immolar se a l’estació de metro. El resultat final van ser 32 persones mortes i 300 ferides. El 14 de juliol a Niça (França) un atropellament contra una multitud amb un camió de gran tonatge va ocasionar 86 morts i 458 persones ferides.

A l’any 2017, el 22 de març una persona va atropellar vianants al pont de Westminster de Londres (Anglaterra) i després va apunyalar ne més. Van morir 5 persones i 40 van ser ferides. El 22 de maig un llop solitari va immolar se a les afores d’un estadi de futbol a Manchester (Anglaterra) al final d’un concert de música on va matar 22 persones i en va ferir 113 més. El 3 de juny, també a Londres tres terroristes van atropellar gent que caminaven per la vorera d’un pont i després van apunyalar-ne més en una zona de restaurants on van matar 8 persones i van ferir ne 48 més. El 17 d’agost un vehicle va recórrer una gran part de les Rambles de Barcelona (Espanya) atropellant a totes les persones que es trobava pel davant. Durant la fugida de Barcelona l’autor material va continuar atacant. Per la nit es va produir un altre atemptat a Cambrils vinculat amb aquest. En global van morir 16 persones i més d’un centenar van ser ferides segons la sentència judicial En aquest cas, la cèl·lula estava formada per 9 persones, 8 de les quals eren parelles de germans i l’altra un amic amb vincles amb tots ells, a banda de l’agent radicalitzador i una altra persona condemnada per donar los suport logístic. Barcelona i Espanya sempre han sigut objectius terroristes amb el pretext de recuperar l’Al Àndalus. L’11 de març de 2004, Madrid ja havia patit uns terrorífics atemptats de motivació islamista rei-

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

vindicats per Al-Qaeda on van morir 193 persones i van resultar-ne ferides 2.057 i Barcelona estava assenyalada en la propaganda gihadista d’EI. Aquest atemptat, per la repercussió social, política, de seguretat i mediàtica que va suposar, serà motiu d’anàlisi específic en aquest treball.

Tots aquests atemptats van ser reivindicats per EI llevat del de la revista Charlie Hebdo que ho va fer Al Qaeda. Després dels diferents atemptats, juntament amb l’exacerbada sensació de vulnerabilitat, l’ostentació d’EI i la cobertura mediàtica, aquest tipus de terrorisme va passar a ser una de les principals preocupacions entre els espanyols (García i Talavero, 2019) i pels serveis de seguretat i intel·ligència nacional (Hafez i Mullins, 2015). És més, l’extremisme violent és una de les principals preocupacions en les societats de tot el món (Kruglanski et al., 2019) que han patit molts atacs realitzats per individus denominats gihadistes, islamistes militants o radicals (Larsen i Jensen, 2019).

1.2. Terrorisme de base gihadista

El terrorisme, segons Kruglanski (2013), s’ha convertit en els últims anys en un tema de greu preocupació amb un considerable interès en l’àmbit acadèmic

Figura 1. Publicacions sobre terrorisme dels últims 30 anys

Nota: Nombre de publicacions identificades en un recerca bibliogràfica a la base de dades Web of Science usant els termes de recerca “terrorism” i “radicalization” (elaboració pròpia).

Com s’observa en la Figura 1 els articles publicats a revistes científiques que tracten sobre aquesta temàtica han augmentat exponencialment en les

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

últimes dècades, passant de al voltant de 446 publicacions a inicis dels anys noranta a més de 12.500 a partir de 2015. Respecte a l’aproximació des de l’àmbit acadèmic, la investigació social contemporània reconeix que la pregunta sobre “qui” són els terroristes no és la més adequada i és més productiu conèixer “com” van arribar a ser ho. El centre de gravetat en la investigació ha canviat de l’estudi dels individus a l’estudi de la radicalització com un procés (Moyano i Trujillo, 2013). Respecte a la rellevància del fenomen a nivell polític els estats s’han vist obligats a: (a) incrementar les inversions en polítiques públiques de prevenció, de seguretat i socials; (b) fer reformes penals i desenvolupar polítiques antiterroristes dràstiques; (c) augmentar la coordinació policial i legislativa supraestatal i (d) fins i tot fer intervencions militars a Orient per deteriorar les estructures de les organitzacions terroristes. A banda de les vides humanes, els atacs a Occident han augmentat l’estigmatització dels musulmans i l’islamofòbia (Knapton, 2014) És molt important entendre perquè i de quina manera alguns joves que han nascut o s’han criat en societats occidentals abracen ideologies radicals. El fenomen del homegrown terrorism o terrorisme autòcton va començar molt més abans, però és amb la declaració del califat mundial el 2014 quan l’augment és exponencial, la qual cosa obliga a les institucions polítiques i acadèmiques a prendre’l en més consideració per comprendre’l millor. Des de l’àmbit de la Criminologia l’estudi del terrorisme autòcton, és a dir, conèixer els processos de radicalització i els models que els expliquen i saber quins són els factors de risc i de vulnerabilitat és d’extrema importància per al disseny de polítiques públiques socials, de prevenció i de seguretat més eficaces.

1.3 Delimitacions conceptuals

A continuació es defineixen i diferencien diferents conceptes que han vingut usant-se per a referir-se al fenomen abordat en aquest estudi.

En primer lloc s’exposa com s’ha delimitat el fenomen del terrorisme. Encara que al llarg dels anys s’han proposat diferents definicions, molts autors coincideixen que en el terrorisme s’exerceix una violència intencionada, indiscriminada, premeditada (Campelo et al., 2018; de la Corte, 2006; Healy, 2017; Hoffman, 2017) i de forma successiva contra una població innocent i no combatent. Aquesta violència és el mitjà per crear terror, tenint la finalitat

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

instrumental d’influir psicològicament sobre les persones per generar-los reaccions emocionals d’angoixa o por desproporcionades en relació al dany físic ocasionat. El terrorisme són actes humans, conscients i voluntaris que usen la violència per aconseguir objectius polítics i ideològics (Kuntic i Mihalincic, 2021; Moyano i Trujillo, 2013; Toboso, 2020; Reinares, 2005). Malgrat la dificultat indicada per Walter Laqueur (1977) d’arribar a una definició completa per la gran varietat de circumstàncies en que apareix i les diferents causes polítiques dels qui l’exerceixen hi ha dos elements comuns en les definicions contemporànies del terrorisme: l’ús de violència contra les persones i la convicció per part dels seus autors que l’acció terrorista és el mitjà legítim per aconseguir els seus objectius. La majoria d’autors coincideixen que el terrorisme són actes violents i que la violència emprada és el mitjà per aconseguir canvis polítics, religiosos o ideològics, amb l’objectiu d’influir psicològicament sobre el màxim de població.

En segon lloc es delimita el concepte de la radicalització el qual s’ha de distingir analíticament de l’extremisme violent i del terrorisme, perquè la radicalització és el pas previ a la comissió d’actes terroristes, i s’assumeix que encara que la radicalització és l’origen, no comporta necessàriament violència atès que no tots els radicalitzats acaben sent terroristes (Hafez i Mullins, 2015; Moyano i Trujillo, 2013). A més, en l’aproximació al concepte de radicalització s’ha de diferenciar entre la radicalització cognitiva o ideològica que fa referència a les opinions o creences i no és punible ja que pot implicar accions d’activisme social pacífic; i la radicalització violenta que accepta explícitament l’ús de la violència instrumental per aconseguir els objectius i implica accions violentes. La culminació de la radicalització cognitiva pot precedir la violència però no la fa inevitable (Hafez i Mullins, 2015; Toboso, 2020; Verkuyten, 2018). Així, mentre la radicalització comporta la dimensió cognitiva d’adoptar la visió d’un món extremista que legitima l’ús de la violència per avançar cap a objectius socials o polítics, l’extremisme violent implica ja dimensions conductuals addicionals que facilitarien passar de l’activisme legal en un entorn radical a una participació real en el terrorisme.

En el treball de Toboso (2020) es recullen diferents definicions diferenciadores de radicalització o extremisme violent que és considerat per Khosrok-

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

havar com l’articulació entre una visió ideològica radical i la voluntat implacable de plasmar la. La UNESCO defineix l’extremisme violent com el conjunt de persones que defensen o fan ús de la violència per motius ideològics per imposar opinions radicals ideològiques, religioses o polítiques, visibles en actes violentes com discursos d’odi, violència urbana, activisme violent i terrorisme. McCauley diu que del 99% de subjectes amb opinions radicals mai actuen de forma violenta i que no hi ha un camí directe entre les creences i les accions extremistes; i per això no es pot lluitar igual contra les idees radicals que contra el terrorisme. Pfundmair et al. (2022) defensen que els termes radicalisme i terrorisme es poden conceptualitzar com un continu on el primer és el camí que condueix al segon i que aquest és el punt final de l’expressió violenta. Així la radicalització violenta s’ha d’entendre com un procés de transformació on s’assimilen ideologies extremes que de culminar-se poden comportar una acció violenta per aconseguir profunds canvis socials; i l’extremisme violent és un concepte més ampli que abasta tota acció violenta comesa per extremistes. La diferència entre radicalització i extremisme violent rau en que la primera és el procés cognitiu de socialització i adopció de visions intransigents, i l’extremisme és un estadi més on s’adquireix una doctrina inflexible amb les opinions dels altres i crea un imaginari dividit entre “ells” i “nosaltres”. Així, la radicalització pot desembocar en un extremisme però també pot conduir a un altre comportament en un marc polític teòric (Toboso, 2020). Encara que el concepte de radicalització ha evolucionat amb el temps, en aquest treball interessa la radicalització de component religiós islamista, la qual tot i existir moltes definicions i estudis acadèmics, s’entén pel complex procés de socialització d’alguns subjectes de religió musulmana dirigit generalment per actors islamistes, amb un component social i ideològic, que pot conduir los a expressar la seva disposició d’unir se a organitzacions terroristes per fer el gihad contra els infidels (Cano, 2010).

En tercer lloc es delimita el concepte de homegrown terrorism que es refereix als atacs realitzats per individus adscrits a l’islamisme radical que han nascut o s’han criat en les societats occidentals. Aquest terme sorgit després dels atemptats de Londres el juliol de 2005, es centra en dos punts: són persones que han nascut o crescut a Occident i que atempten contra els països on

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

viuen, i actuen per compte propi i no reben ordres d’un grup estranger (Cano, 2010; Zekulin, 2015). Creient que el gihad contra Occident és un deure personal de tot musulmà aquests joves radicalitzats abracen el terrorisme i converteixen els països occidentals en zones de guerra domèstica. Segons un informe de l’EUROPOL de 2018, els gihadistes que van atemptar en la Unió Europea durant el 2017 eren principalment nacionals i es van radicalitzar en el seu país de residència sense haver viatjat ni unir se a cap grup en el estranger (Kuntic i Mihalincic, 2021). Aquest terme és usat per forces i cossos de seguretat i experts en terrorisme per referir se als joves musulmans assentats a Occident que un cop radicalitzats decideixen fer el gihad en sòl occidental. Pels serveis d’intel·ligència holandesos, el gihad europeu és una nova fase en l’evolució del terrorisme islamista, perquè a diferència d’altres organitzacions terroristes tradicionals condemnades a viure i actuar des de la clandestinitat, en el cas del homegrown terrorism és molt complicat descobrir els potencials terroristes perquè viuen de forma discreta i aparentment adaptats en una societat sobre la qual dirigiran tot el seu odi a través d’atemptats terroristes (Cano, 2010).

A aquest treball, amb l’objectiu de saber perquè determinades persones musulmanes que viuen i estan socialitzades a Occident es radicalitzen i acaben cometent atemptats, s’aprofundirà més en l’estudi dels diferents conceptes, es revisaran una sèrie de models explicatius del procés de radicalització, i s’exposaran quins són els principals factors que predisposen la radicalització violenta d’alguns joves musulmans occidentals. Després, en la segona part d’aquest treball, amb la realització d’una entrevista a una persona especialitzada en la matèria i un anàlisi documental es contrastarà tota la informació teòrica i es comprovarà, amb la revisió d’un cas específic com eren els joves terroristes de Ripoll, i si la informació extreta de la literatura acadèmica es va reproduir en aquest cas particular de radicalització.

2. OBJECTIUS

El present treball té per objectiu general comprendre els processos de radicalització violenta de naturalesa gihadista i els factors de risc i de vulnerabilitat que expliquen el terrorisme autòcton en joves musulmans nascuts o socialitzats en països occidentals.

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Aquest objectiu general es desglossa en els següents objectius específics:

1 Identificar i descriure els principals elements de la radicalització violenta.

2-Identificar i comparar els diferents models explicatius de la radicalització islamista.

3-Identificar i classificar els diferents factors de risc o vulnerabilitat que intervenen en aquests processos radicals.

4 Identificar els factors de risc o de vulnerabilitat que van facilitar el procés de radicalització dels joves de Ripoll i explicar aquest procés a partir d’un dels models teòrics de radicalització prèviament revisats.

3. REVISIÓ EXHAUSTIVA DE LA LITERATURA

3.1. Metodologia

Per aconseguir els tres primers objectius específics plantejats, es va realitzar una revisió exhaustiva de la literatura científica (Page et al., 2021). En aquesta revisió es va emprar una perspectiva àmplia per incloure publicacions que fessin referència al fenomen del terrorisme islàmic autòcton, els processos de radicalització i els factors de risc i de vulnerabilitat dels joves que s’involucren. Es va realitzar una recerca exhaustiva a les bases de dades Scopus i Web of Science per localitzar les publicacions sobre radicalització islamista publicades a partir de l’any 2014, data en que es proclama el Califat mundial per part d’EI fins l’actualitat. La recerca es va dur a terme el 14 de març de 2022. Atenent a l’objectiu plantejat a l’estratègia de recerca es va emprar termes clau tant en anglès com en castellà relacionades amb: (a) el fenomen del terrorisme utilitzant les paraules clau “terrorism”, “terrorist” i “extremism”, (b) la motivació ideològica utilitzant les paraules “jihad”, “jihadism”, “islamism”, “salafist” i “homegrown”, i (c) els processos i factors que s’hi vinculen, amb les paraules clau “radicalization”, “vulnerabilities”, “risk factors” i “profile”. Les expressions de recerca utilitzades, incloent les paraules clau i els operadors booleans, es presenten en l’Annex A D’altra banda, la literatura gris i altres documents que es van incloure a la recerca van ser localitzats examinant altres bases de dades com Science

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Direct, Proquest Central o Criminal Justice Database. Al seleccionar les publicacions a revisar es van tenir en compte els següents criteris d’inclusió: (a) referir se exclusivament als processos de radicalització islamista, (b) incloure factors de risc i vulnerabilitats, (c) ser articles científics, (d) que la metodologia de l’estudi fos quantitativa, qualitativa o mixta, (e) publicats des del 2014 fins l’actualitat, (f) centrats en el terrorisme en països occidentals com àmbit territorial, i (g) estar publicats en anglès o castellà. Es van excloure de la revisió els llibres, els capítols de llibres, les notes editorials, articles de premsa, actes de conferència i les dissertacions. També es van excloure els articles que no es referissin als processos de radicalització exclusivament islamistes, publicacions centrades en combatents estrangers, dones o persones radicalitzades individualment o a través d’internet. Així mateix es van excloure les publicacions centrades en les polítiques públiques.

Figura 2. Diagrama de flux del procés de revisió de la literatura

Registres identificats amb recerques a les bases de dades SCOPUS i WEB OF SCIENCE 214 Identificació

Literatura gris i

identificats amb recerca inversa

Registres exclosos a partir del títol i el resum

Motius: no ajustar se a les finalitats del TFG, comparar diferents grups no inclosos, combatents a l’exterior, etc.

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Tots els registres identificats es van importar a una base de dades Excel per al seu cribratge. El procés de cribratge es detalla al diagrama de flux que es pot observar a la Figura 2 A la recerca realitzada a les dues bases de dades es van identificar 214 registres, dels quals es van eliminar 41 per ser duplicats. A més, es van incloure 48 publicacions a partir de la recerca de material gris de les quals 7 van ser eliminades per duplicitat. Es van revisar 214 articles a partir del títol i resum, eliminant 180 per no complir els criteris d’elegibilitat. Seguidament, els 34 articles van ser revisats a text complet, 12 dels quals van ser exclosos per no ajustar se a les finalitats del treball com a criteri més important. Dels 22 articles finalment seleccionats es va extreure i codificar la informació relacionada amb els següents eixos analítics: (a) definicions de radicalització, extremisme i terrorisme autòcton, (b) models explicatius de la radicalització, (c) factors de risc individuals, (d) factors de risc grupals o de l’entorn, i (e) factors de risc socials o culturals. La informació extreta va ser classificada, comparada i sintetitzada per conformar els resultats del present treball.

3.2. Resultats

3.2.1.

Descripció de la literatura revisada

Els 22 articles seleccionats van ser codificats en base a diferents aspectes com (a) autor/s i any, (b) mètodes de l’estudi, (c) període de recol·lecció dades, (d) revisió per parells, (e) ubicació geogràfica de la mostra, i (e) objecte de l’estudi. (Veure Annex B).

La majoria dels articles expliquen els factors de risc o variables independents relacionades amb la radicalització (n=11, 50%), una altra part exposen models explicatius dels processos de radicalització (n=5, 22.7%) i la resta fan referència a conceptes teòrics (n=6, 27.3%). Els articles es distribueixen uniformement durant el període de revisió encara que el 2018 va ser l’any en el que se’n van publicar més i com es pot observar a l’Annex B en la majoria d’articles (n=11, 50%) s’estudien la influència i la relació de determinades variables independents amb la radicalització com la immigració, l’ostracisme, fonamentalisme, presència d’agents radicalitzadors, lligams previs, entorns vulnerables o l’assistència a mesquites, entre d’altres. Les mostres recollides pels articles empírics es centren en persones en una fase avançada del procés de radicalització o que estiguin complint condemna per intentar radicalitzar i captar

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

terceres persones, haver sigut combatents o haver comès actes terroristes. D’aquests 22 articles, la gran majoria van ser revisats per parells (n=16, 72.7%). Els articles redactats per un sol autor són la minoria (n=8, 36.36%) ja que la resta (n=14, 63.6%) van ser redactats almenys per dos autors o més. Dels 13 articles que fan referència a la ubicació geogràfica de la mostra la majoria (n=11, 84.6%) analitzen mostres de països europeus, mentre que la resta (n=2, 15.4%), dels Estats Units i del Canadà. La gran majoria d’aquests articles són revisions literàries (n=14) que representa un total del 63.6%, alguns combinen tècniques quantitatives i qualitatives (n=5) que són el 22.7% del total, i també n’hi han de quantitatius (n=1), qualitatius (n=1) i metaanalítics (n=1) que representen el 4.5% del total.

3.2.2. Delimitació conceptual de la radicalització terrorista No hi ha una definició comuna i acceptada de radicalització i és un concepte en disputa entre governs i acadèmics. Molts autors coincideixen que la radicalització és el procés en el que l’individu promou la ideologia radical i que implica un conjunt de camins on els greuges percebuts i les creences extremes faciliten la disposició a simpatitzar, recolzar i participar en accions violentes o no violentes per a canviar les prioritats de la societat, motivant se cada vegada més a usar mitjans violents contra membres d’un grup extern o objectius simbòlics per aconseguir aquest canvi. Potser de forma individual o grupal i basar se en creences religioses fonamentalistes, allunyada de la modernitat i amb presència de grups religiosos radicals entre les religions principals (Emmelkamp et al., 2020; Matusitz, 2022; Verkuyten, 2018). La radicalització adopta una cosmovisió extremista refusada per la majoria de la societat i que considera legítim l’ús de la violència com a mètode per a efectuar canvis socials i polítics. Sol ser un procés gradual de socialització en un sistema de creences extremistes on el conjunt és més que la suma de les parts i d’on treure un factor no provoca el col·lapse del sistema sinó que el fa evolucionar positiva o negativament (Hafez i Mullins, 2015; Toboso, 2020). També difereixen les definicions entre els serveis d’intel·ligència, ja que els danesos ho consideren com el procés en que un subjecte accepta de forma creixent l’ús de mitjans antidemocràtics o violents, incloent els terroristes per aconseguir un objectiu de caràcter polític o ideològic. Els holandesos afegeixen

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

tres components com la persecució d’importants reformes en la societat, l’acceptació de costos socials i personals, i que aquests canvis aniran més enllà del reformisme moderant assumint actituds intransigents (Cano, 2010; Moyano i Trujillo, 2013).

Des de la vessant de la psicologia, la radicalització és un estat mental resultant d’un procés psicosocial que estimula a les persones a emprendre accions violentes, que no és congènit ni permanent perquè sorgeix d’un canvi en la perspectiva i el comportament del subjecte radicalitzat, i on intervenen molts elements que interactuen al mateix temps i on incideixen aspectes individuals, socials, polítics, ideològics o religiosos. El procés de radicalització no té una causa única sinó que és la combinació de molts factors i condicions que condueixen a diferents rutes o camins i no és lineal perquè no tothom que l’inicia el culmina ja que determinats factors de resiliència el poden contenir o revertir, o perquè en els estadis inicials l’individu es planteja dubtes i té períodes d’ambivalència i dissonància cognitiva. De vegades, hi ha variables que exerceixen una influència positiva com per exemple trobar parella, un treball, participar en un pla de prevenció o la mateixa família (Matusitz, 2022; Toboso, 2020, Verkuyten, 2018).

Els treballs acadèmics sobre radicalització violenta, limitats en número, han examinat majoritàriament perquè i com les persones adopten creences i comportaments que culminen en accions terroristes matant ciutadans innocents. Es considera un procés pel qual un individu o un grup adopta una forma d’acció violenta vinculada a una ideologia extremista amb un contingut polític, social o religiós que remou l’ordre establert (Khosrokhavar, 2014) amb voluntat d’usar, recolzar o facilitar la violència com a mètode de canvi, que encoratja l’acció violenta (Helfstein, 2012; Vidino, 2011) i que pot traduir se o no en un comportament extrem (McCauley i Moskalenko, 2008). L’extremisme violent per a Kruglanski et al. (2019) es refereix als individus que intenten gratificar la seva recerca de significat a través d’accions violentes. Estadísticament el comportament extrem és aquell que ocorre amb poca freqüència dins d’una col·lectivitat, i en termes psicològics reflexa el grau de desviació del punt de referència oportú. La Unió Europea defineix la radicalització violenta com el fenomen pel qual les persones s’adhereixen a

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

opinions, punts de vista i idees que poden conduir-los a cometre actes terroristes (Moyano i Trujillo, 2013). El procés de radicalització violenta que es desenvolupa en el marc de l’Europa occidental és un procés molt complex en el qual no existeix una única causa o catalitzador, perquè és un procés multidimensional influenciat per un conjunt de forces internes i externes. Sol començar amb la recerca d’identitat en un moment de crisi en que l’individu sent que no forma part de la societat i que està marginat pel sistema sociopolític que l’hauria de protegir (Cincu, 2016) i els seus tres principals elements són l’ensenyament de l’odi cap a la invasió estrangera i qualsevol entitat que busqui soscavar l’Islam, el foment de sentiments que els musulmans apòstates han de ser repudiats o assassinats per associar-se amb els enemics de l’Islam i el desig de revifar la civilització islàmica amb l’establiment d’un califat global que imposi la sharia en tot el món (Matusitz, 2022).

La radicalització islamista reflexa el procés d’adopció d’idees fanàtiques mentre que el gihadisme és la realització de violència extrema basada en la radicalització amb l’objectiu final de forçar a un govern o una població a sotmetre’s a la ideologia del califat (Matusitz, 2022). La radicalització gihadista és un dels grans problemes actuals perquè compromet la democràcia al fomentar l’odi cap als valors occidentals al temps que proposa una visió simple i dicotòmica del món entre el bé i el mal; i és un desafiament important per a les societats occidentals perquè explota els mitjans per aconseguir la màxima visibilitat (Lobato et al., 2020).

3.2.3. Models explicatius de la radicalització violenta Pfundmair et al. (2022), defensen que per a capturar el procés complet de radicalització, un model és més apropiat que una teoria. No existeix un model comú sobre els mecanismes que subjauen en el complex procés de radicalització i la investigació es veu soscavada per la falta de dades empíriques. A mesura que el fenomen de la radicalització violenta ha anat evolucionant els investigadors han tingut per objectiu entendre’l i dissenyar diversos models explicatius amb la finalitat d’ajudar en la prevenció. A continuació es resumeixen els models que han aparegut en la revisió de la literatura i després es farà una anàlisi de les seves característiques.

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Model piramidal: És una proposta per analitzar el suport, la legitimitat i la vinculació al terrorisme segons la forma d’una piràmide que està conformada per categories de simpatitzants, seguidors, activistes, radicals i finalment els terroristes. Els simpatitzants estan a la base i no estan preparats ni disposats a usar la violència perquè només simpatitzen amb la preocupació; i al vèrtex estarien els terroristes que són el subconjunt de radicals que usen o estan disposats a utilitzar la violència. En aquest model els processos de radicalització es poden produir mitjançant diferents mecanismes, que es simbolitzen amb la metàfora de la cinta transportadora per la qual les persones s’anirien radicalitzant pujant esglaons en la piràmide progressivament, i en tres nivells d’anàlisi: individual, grup i massa (Knapton, 2014; Kruglanski et al., 2014; McCauley i Moskalenko, 2008; Moyano i Trujillo, 2013).

Model NYPD: El model teòric de radicalització del Departament de Policia de Nova York de Silber i Bhatt (2007) comprèn el procés en quatre etapes. En l’etapa de pre-radicalització descriu la vida de l’individu abans de començar el procés radical. En la segona etapa d’autoidentificació l’individu es torna cap a l’Islam com a resposta a una crisi personal i comença a explorar la religió. En la tercera etapa d’adoctrinament l’individu accepta la visió radical del món i durant la quarta fase anomenada gihadització és quan aplica mitjans violents.

Model de l’escala cap al terrorisme: Moghaddam (2005) concep el procés de radicalització com una escala de sis pisos diferents, els quals inclouen una privació percebuda de recursos materials, les opcions percebudes per combatre aquesta privació, el desplaçament de l’agressió, el compromís moral amb la violència, la solidificació del pensament categòric i la justificació dels actes violents eludint els mecanismes inhibitoris.

Model de Doosje et al. (2016): S’inspira en el model anterior on la persona radicalitzada és l’element central i s’estudia el procés de radicalització en tres fases, on la primera fase es caracteritza perquè l’individu mostra sensibilitat per una ideologia radical, la segona perquè s’adhereix a un grup radical i la tercera perquè la persona està preparada per actuar en nom de la ideologia del grup. La culminació del procés i el compliment de les fases dependrà de diferents factors a nivell individual o micro, grupal o meso i socials

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

o macro que intervenen en cadascuna de les fases, tot i que també poden actuar hi com a factors protectors. En la fase de sensibilitat, a nivell micro actuen la recerca del significat o la incertesa personal, a nivell meso el procés de radicalització depèn de l’entorn social, de la privació relativa fraterna, i les amistats i la família; i a nivell macro hi interactuen molts factors socials. En la segona fase de pertinença al grup, a nivell micro la persona amb una obertura cognitiva s’uneix al grup amb lleialtat, el nivell meso és important per l’enfortiment de llaços entre l’individu i el grup i, a nivell macro les declaracions d’organitzacions terroristes internacionals incrementen la percepció de l’eficàcia grupal. En la tercera fase d’acció les persones recorren a l’ús de la violència, on a nivell micro l’experiència d’un fet traumàtic potser un factor impulsor, a nivell meso es troben estratègies de deshumanització i, en el nivell macro la crida d’autoritats a l’ús de la violència. El model considera que és crucial tenir en compte la pertinença al grup i el context intergrupal com la base de la radicalització i considera els processos psicològics a nivell de grup en termes de pertinença, influència social i polarització.

Model integral de Campelo et al. (2018): Inspirats en el model anterior els autors van desenvolupar un model integral per explicar el fenomen de la radicalització entre els joves europeus des del 2010. Inclou factors de risc individuals com vulnerabilitats psicològiques, experiències d’abandonament, d’injustícia percebuda o incertesa; factors microambientals com la disfunció familiar i amistats amb individus radicalitzats; i factors de risc socials que fan referència a esdeveniments geopolítics i canvis socials. En la consideració en tres nivells (individual, micro i macro) alguns d’aquests factors poden actuar tant com protecció com de vulnerabilitat davant d’un sistema radical. Introdueix algunes diferències en relació al model anterior i la idea que alguns factors s’han de considerar interactius entre l’individu que es radicalitza i el reclutador que tracta d’afavorir el procés. Tenen en compte factors sistèmics perquè existeix una trobada específica entre els dos subjectes en la qual l’agent radicalitzador utilitza tècniques sectàries per aïllar i desensibilitzar l’altre. Atès l’aspecte multifactorial del procés de radicalització les propostes per prevenir lo han de ser variades i han d’observar els tres nivells exposats per aconseguir abordar el màxim de possibilitats de prevenció.

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Model de recerca del significat: Kruglanski et al. (2014) presenten aquest model centrat en la recerca de significat on es proposen tres elements en el procés de radicalització, on primer l’individu està motivat per a guanyar significat a conseqüència d’una imminent pèrdua d’aquest o per l’oportunitat de guanyar ne més, després s’identifica amb una ideologia radical per aconseguir aquesta meta, la recerca de la qual s’implementa a través de processos de grups socials.

Model de les peces del trencaclosques: Hafez i Mullins (2015) van canviar l’enfocament de perfilar els extremistes per identificar les vies de radicalització tot i no aconseguir un model concloent de radicalització. Usen la metàfora del trencaclosques per explicar que tenen les peces però falta la imatge representativa sobre la millor manera d’encaixar les. Les peces del trencaclosques són els greuges, les xarxes, les ideologies i els entorns propicis i estructures de suport, que són interdependents entre sí. Els greuges inclouen la marginació econòmica i cultural, l’alienació, el profund sentiment de victimització, desacords amb les polítiques exteriors, però també poden incloure la desafecció personal o la pèrdua o crisi d’identitat. Sobre les xarxes consideren que els llaços d’amistat i parentesc preexistents entre individus comuns i radicals condueixen a la difusió de tendències extremes de creences.

Les dinàmiques de pressió de grup, el pensament de grup i l’encapsulació ideològica poden atrapar persones que busquen satisfer les seves necessitats psicològiques com la recerca de relacions significatives, la recerca de significat. Les ideologies són les narratives mestres sobre el món i el propi lloc en ell que remarquen els greuges personals i col·lectius en crítiques polítiques més àmplies, que demonitzen els enemics i justifiquen la violència contra ells incentivant el sacrifici alhora que prometen una redempció heroica. Els entorns propicis i estructures de suport són entorns físics o virtuals que brinden suport ideològic i material per ajudar a les persones en procés de radicalització a aprofundir en el seu compromís amb els mitjans radicals.

Model 3N: Weber i Kruglanski (2018) en una revisió de la literatura identifiquen tres factors crítics per a la radicalització: la necessitat individual que motiva una persona a participar en la violència política, la narrativa ideològica que justifica aquesta violència i la xarxa social que influeix en les decisions de

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

cadascú en el camí de l’extremisme. Comprendre les causes del terrorisme requereix mirar cap a la psicologia grupal, organitzacional i social. Quan es combinen els tres factors necessitats, narratives i xarxes (needs, narratives, networks) apareix una imatge clara de radicalització, un nombre variat d’individus amb experiències activades de recerca de significat, d’idees afins a una ideologia que justifica la violència on l’extremisme violent es torna un mecanisme viable i potent per obtenir sentiments de vàlua. L’ordre d’aquests factors poden ser alterats, i mecanismes alternatius poden activar la motivació de significat, la pèrdua de significat o l’oportunitat per a guanyar significat.

Tot i existir innumerables sortides legítimes que algunes persones motivades usen per guanyar sentiments d’importància, en la radicalització islamista hi han factors d’oportunitats que canalitzen els sentiments de pèrdua de significat cap a l’extremisme. El primer factor d’oportunitat és la ideologia que promou la radicalització en diferents etapes i identifica un enemic i retrata la violència contra ell com una legítima acció alliberant l’individu adherit a actuar violentament sense la càrrega de la culpa. El segon factor d’oportunitat són els processos grupals que actuen per reduir el grup de persones humiliades cap a terroristes compromesos. Sense xarxa de connexions hi hauria molts de joves musulmans enfadats però no vertaders terroristes perquè no sabrien a qui acudir per a remeiar les seves situacions. En el moviment desviat cap a l’extremisme (així com en el retorn a la moderació) es veu la interacció d’un correlat de forces: la necessitat de sentir se significatiu, la narrativa que justifica la violència política i la influència social. Aquest model proporciona un pas inicial cap a la identificació dels components necessaris o potencials de la radicalització.

Model integral de Pfundmair et al. (2022): Aquests investigadors intenten proporcionar un model de radicalització complet i provat empíricament basat en el desenvolupament més recent del terror modern de la radicalització islamista en una regió geogràfica particular com Europa Occidental, perquè encara que molts de grups radicals comparteixen elements comuns, no pareix justificada una generalització sobre aquests aspectes. Els autors tenen per objectiu investigar empíricament un model integral de radicalització, creat sobre la base d’una extensa revisió de literatura i entrevistes a experts explorant a

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

persones en les primeres etapes de la radicalització islamista així com a persones que la van completar. Aquest model extrau d’una revisió literària exhaustiva vint i vuit variables implicades en el procés de radicalització que s’organitzen en quatre grups denominats precondicions individuals (factors sociodemogràfics, biogràfics i de personalitat), processos individuals, processos grupals i processos catalitzadors; i, després els examina conjuntament en dos grups definits de persones en una situació de radicalització recent i un altre de radicalització completa.

El models que han intentat explicar el procés de radicalització han evolucionat conjuntament amb el fenomen del gihadisme. Actualment, els acadèmics convergeixen en un enfocament no lineal i evolutiu de la radicalització refusant parlar d’un procés seqüencial de passos, etapes o fases (McCauley i Moskalenko, 2008; Moghaddam, 2005; Silber i Bhatt, 2007). Aquest canvi s’aprecia amb la lectura dels models anteriors i des del model de Doosje et al. (2016) s’ha passat d’entendre el procés de radicalització en fases o etapes a una comprensió multifactorial, on la correlació i confluència de determinats factors o variables l’explicarien millor (Kruglanski et al., 2014; Hafez i Mullins, 2015; Campelo et al., 2018; Weber i Kruglanski, 2018) i és una fortalesa perquè s’escapen molts menys factors analítics (Pfundmair et al., 2022). Els casos de radicalització poden tenir una gran diversitat encara que les variables siguin recurrents, encara que per a la prevenció seria molt més fàcil disposar de perfils d’autors genuïns i hermètics però aquesta no és la realitat. L’objectiu és identificar les condicions en què l’extremisme creix i no caure amb la temptació de buscar arquetips radicals basats només en actituds i comportaments observables, per això els models que tenen categories ordenades, llistes de verificació d’indicadors predictius basats en actituds, aparences externes i comportaments corren el risc de produir falsos positius (Hafez i Mullins, 2015). A més, els models anteriors a Pfundmair et al. (2022) es basen en observacions empíriques, combinacions de factors i suposades relacions derivades teòricament que no han sigut provades.

L’absència d’un patró o camí clar cap a la radicalització és precisament el que frustra als acadèmics i analistes d’intel·ligència, perquè la realitat és massa complexa per a una explicació única. Cal abandonar el concepte de

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

procés quan es reconeix que una descripció detallada d’aquest continua sent difícil d’aconseguir (Hafez i Mullins, 2015). En els debats científics cada investigador tendeix a reduir la comprensió del fenomen de la radicalització al seu camp de coneixement, proporcionant un panorama incomplet del fenomen, que necessita d’un abordatge multidisciplinari. (Campelo et al, 2018). No hi ha un model comú sobre els mecanismes que subjauen al complex procés de radicalització (Pfundmair et al., 2022) i això potser positiu perquè deixa oberta la possibilitat de revisions i actualitzacions constants, així com l’estudi d’altres característiques del fenomen encara no estudiades en profunditat o que puguin evolucionar.

La presència de diferents models no ha de ser vista com una debilitat perquè aquests no s’exclouen sinó que ofereixen la possibilitat de complementar-se perquè tot i que en alguns determinats factors o elements es denominen diferent la seva essència és la mateixa. Analitzen l’individu i el seu entorn per comprendre millor el fenomen. Encara que es diferencien en les seves denominacions (individuals, greuges, necessitats, xarxes, processos grupals, narratives, socials, ideologia) els nivells d’anàlisi són similars Científicament és important transitar des d’una perspectiva centrada en els perfils (qui són) a una altra que es centri en els processos psicosocials i de l’entorn (com van arribar a ser així), perquè els estudis descriptius ajuden a conèixer qui són els terroristes retrospectivament, però no ens diuen com va ser el seu camí des de la radicalització cognitiva fins a l’extremisme violent per poder aplicar eines de prevenció, detecció i intervenció. (Toboso, 2020)

3.2.4. Factors de risc o de vulnerabilitat

La comprensió dels factors de risc associats a la radicalització violenta és important per a conèixer l’etiologia d’aquesta en els joves i per a millorar els programes de prevenció i intervenció. Els factors que expliquen la radicalització violenta són diferents dels que solen utilitzar se per predir la violència en general (Emmelkamp et al., 2020). D’una banda, interessa conèixer els factors de risc dinàmics, els que canvien al llarg del temps, per millorar la prevenció i la intervenció sobre el fenomen, i de l’altra, per millorar l’avaluació del risc, convé conèixer també els factors estàtics que són estables en el temps. La investigació sobre aquest fenomen ha evidenciat l’existència d’un conjunt de

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

factors de risc clau per la radicalització (Campelo et al.,2018; Doosje et al., 2016; Pfundmair et al., 2022). Aquests factors es llisten i classifiquen a la Figura 3 Encara que els detalls de les teories o la terminologia emprada puguin diferir, ja sigui proposant diferents mecanismes, atorgant més importància a uns factors respecte d’altres, la classificació o canviar l’ordre cronològic del seu impacte en el camí cap a l’extremisme, els constructes generals són similars més enllà de les diferències superficials (Weber i Kruglanski, 2018).

Figura 3. Principals factors de risc en diferents nivells

Factorsindividualsodenivellmicro

Factors sociodemogràfics (Campelo et al., 2018; García i Talavero, 2019; Kuntic i Mihalincic, 2021; Pfundmair et al., 2022)

Trastorns psiquiàtrics i vulnerabilitats psicològiques (Campelo et al., 2018)

Incertesa personal (Campelo et al.,2018; Doosje et al., 2016; Pfundmair et al., 2022)

Crisi d’identitat (García i Talavero, 2019; Hafez i Mullins, 2015; Cincu, 2016)

Recerca de significat (Doosje et al., 2016; Kruglanski et al., 2014; Pfundmair et al., 2022)

Greuges personals (Hafez i Mullins, 2015)

Factorscontextualsodenivellmeso

Família (Campelo et al., 2018, Doosje et al.,2016;

Xarxes (García i Talavero, 2019; Hafez i Mullins, 2015; Weber i Kruglanski, 2018)

Influència de l’agent radicalitzador accés a la propaganda

Factorssocialsodenivellmacro

Ideologia (Campelo et al., 2018;García i Talavero, 2019; Hafez i Mullins, 2015; Weber i Kruglanski, 2018)

Amenaça grupal percebuda (Campelo et al., 2018; Pfundmair et al., 2022; )

Polarització social (Campelo et al., 2018)

Globalització (García i Talavero, 2019)

Generalment, els factors de risc s’organitzen en tres nivells perquè aquells que s’uneixen a organitzacions terroristes ho fan per factors individuals,

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

grupals i socials (García i Talavero, 2019; Stern, 2016). A continuació, es revisen els principals factors de risc implicats en el procés de radicalització identificats en la revisió de la literatura científica, organitzant los en aquests nivells: individual o micro, contextuals o meso, i social o macro.

Factors individuals o de nivell micro

Factors sociodemogràfics: Els islamistes provenen d’una àmplia gamma demogràfica (Kuntic i Mihalincic, 2021) sense una personalitat específica o perfil difícil d’establir per ser problemàtic, evolutiu i dinàmic (Verkuyten, 2018). Tot i la variació en el perfils sociodemogràfics dels radicalitzats, Pfundmair et al. (2022) observen que la gran majoria són joves, d’uns 20 anys, homes, amb origen no europeu i amb antecedents migratoris. La pobresa no intervé com a factor de la radicalització (Matusitz, 2022; Stern, 2016) a diferència de l’adolescència que és per si mateixa un factor de risc en una fase de reorganització durant la fase d’independència dels cuidadors primaris i la recerca de la pròpia identitat que comporten una pèrdua de seguretat.

Trastorns psiquiàtrics i vulnerabilitats psicològiques: Són rars en els subjectes radicalitzats i afecten a una petita minoria (Campelo et al., 2018), sent la gran majoria de terroristes psicològicament normals (Weber i Kruglanski, 2018). En aquest sentit, l’evidència científica que relaciona la radicalització gihadista amb causes psicopatològiques és escassa (Matutsitz, 2022). En tot cas hi han mecanismes psicopatològics que intervenen durant la radicalització i reforcen el compromís com la projecció del mal, una paranoia o un desdoblament del jo (Campelo et al., 2018).

Incertesa personal: Les persones que es senten insegures estaran motivades a identificar se amb un grup per reduir la seva incertesa i tenir unes normes i valors clars, que juntament amb la ideologia li donaran tranquil·litat i un significat identitari nou (Campelo et al., 2018; Doosje et al., 2016).

Crisi d’identitat: Els factors identitaris són importants per qui ha patit desarrelament i poden ser l’inici d’un procés de radicalització en moments de crisi en que un sent que no pertany a la societat i està discriminat (Cincu, 2016). Molts immigrants de segona generació han perdut les arrels dels països dels seus progenitors i no comparteixen afinitat cultural amb el país de

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

residència. Les crisis d’identitat s’aguditzen en certes edats i poblacions com en els fills d’immigrants de segona generació (García i Talavero, 2019) ja que són més propensos a sentir se marginats i insignificants (Stern, 2016).

Recerca de significat: És el desig fonamental d’importar, de ser algú, de tenir respecte i és una motivació humana important i universal, etiquetada també com autoestima, sentit, competència, control o èxit (Kruglanski et al, 2014). Una pèrdua d’estatus, una forta humiliació, escasses perspectives professionals poden causar un sentiment d’insignificança. La recerca de significat es pot activar per la pèrdua d’aquest, per una humiliació d’un grup extern, per una pèrdua d’importància anticipada quan el seu grup es sent amenaçat per la humiliació o el menyspreu dels seus valors, o per l’oportunitat de guanyar significat, importància i un lloc a la història amb un estatus d’heroi o màrtir. Per aconseguir l’objectiu que l’individu s’hagi fixat el mitjà a utilitzar serà el que li proporcioni una ideologia que justifica el terrorisme (Kruglanski et al., 2014).

Greuges personals:, S’inclouen elements con la marginació econòmica i cultural, l’alienació, sentit de victimització, desacord amb les polítiques exteriors que poden implicar desafecció personal, pèrdua o crisi d’identitat. Així, el desencís musulmà es considera una causa fonamental de radicalització a Occident on contribueix un baix nivell socioeconòmic, l’atur, la discriminació, la xenofòbia i l’islamofòbia. Aquests greuges generen un sentiment d’injustícia percebuda que il·lustra el profund malestar del subjecte que a l’empara de la ideologia augmenta el seu compromís radical (Campelo et al., 2018). Els musulmans europeus davant les experiències de marginació i xenofòbia es reafirmen en la seva identitat i religiositat i reforcen la seva exclusió enfront de la cultura dominant. García i Talavero (2019) assenyalen altres factors implicats en els processos de radicalització com estats negatius, frustració, privació, ira per la injustícia, desitjos de venjança i humiliació, i d’altres individuals com el desig d’aventura, l’atracció per la violència, la clandestinitat, l’anhel de reconeixement, l’afany de notorietat i el desig de ser respectat.

Factors de risc grupals o de nivell meso

Família: La fragilitat o el fracàs de la família és un factor de risc que s’observa amb més freqüència entre aquells subjectes radicalitzats que van

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

viure una infància marcada per dificultats parentals, un pare absent o episodis de violència intrafamiliar La falta d’opinions compensatòries familiars en un cas d’aïllament social és un factor de risc (Campelo et al, 2018). En el contrast entre la seva fe islàmica i la dels pares, és el conflicte intergeneracional el que és un factor de risc i no el religiós (Verkuyten, 2018).

Xarxes socials: L’entorn social de l’individu és determinant en el procés de radicalització. Aquest factor fa referència al grup social, les xarxes físiques i virtuals, i el context immediat. Una de les conclusions més sòlides sobre l’extremisme religiós és la presència de llaços que faciliten el reclutament perquè hi ha familiars o amics en el moviment (Hafez i Mullins, 2015). La majoria de mecanismes de radicalització ocorren en grup perquè es selecciona millor a les persones humiliades (Pfundmair et al., 2022)

Influència de l’agent radicalitzador – accés propaganda: La radicalització es realitza habitualment en companyia d’altres i sota la influència d’agents de radicalització com activistes carismàtics o religiosos (García i Talavero, 2019) i la joventut és el sector de la població que intenta captar la propaganda terrorista. Els entorns propicis i les estructures de suport com són Internet i les xarxes socials fomenten la radicalització perquè proporcionen suport ideològic i materials als subjectes. La radicalització té relació amb l’exposició prèvia a actituds i creences salafistes a través del contacte amb agents radicalitzadors, i en companyia d’altres és la modalitat més comuna ja sigui en un entorn fora de línia o mixte. Un 86’9% dels individus radicalitzats van experimentar la influència d’un agent radicalitzador i la incidència dels vincles socials previs entre reclutador i objectiu és molt alta (Reinares et al., 2017). Segons avança l’adolescència l’individu adquireix autonomia de la família i es mou en nous escenaris socials i intensifica l’ús de les tecnologies. L’adoctrinament gihadista es produeix de tres formes: en l’àmbit familiar, en l’entorn social immediat i a través del ciberespai (Vicente, 2022). Les noves tecnologies contribueixen al fenomen de la globalització i un vehicle canalitzador de la propaganda terrorista com plataforma de connexió i generació de xarxes i instrument de coordinació d’accions (García i Talavero, 2019).

Factors

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

socials i culturals o de nivell macro

Ideologia: Estableix la identitat col·lectiva, els valors transcendentals i la solidaritat grupal com a prioritat, deshumanitza els enemics i permet comprometre’s en una violència immoral (Hafez i Mullins, 2015). Produeix extremistes violents, promou la intolerància i l’aïllacionisme, i promou la radicalització, identifica un enemic i justifica la violència contra ell, i allibera als adherits per actuar violentament sense culpabilitat (Weber i Kruglanski, 2018)

L’amenaça grupal percebuda: Pot ser de tres formes: simbòlica si s’amenaça la cultura islàmica, realista si ataca l’estatus econòmic del grup o l’angoixa intergrupal com la por que un pot experimentar quan ha d’interactuar amb una persona de l’altre grup.

Polarització social: Amb suport ideològic, sacralitza l’odi de la societat i l’objectiu és salvar l’Islam. Els musulmans que van néixer en famílies desorganitzades, greuges contra la societat, sentiment d’injustícia i negació d’identitat, s’identifiquen amb la religió i creen una divisió entre “ells” i “nosaltres” (Campelo et al., 2018, Toboso, 2020).

Globalització: El gihad, els fluxos migratoris, el sentit de greuge i de missió estan globalitzats. L’amenaça i la identitat transnacional poden enfortirse, i les noves tecnologies vehiculen i canalitzen la propaganda terrorista. La globalització i l’amenaça mundial de domini d’Occident és un factor impulsor per als musulmans radicals. El sentiment d’ofensa a l’Islam i l’augment d’islamofòbia han facilitat la radicalització. La declaració de l’EI i la crida de les autoritats a la violència han jugat un paper important (García i Talavero, 2019; Doosje et al., 2016).

Els factors anteriors deuen ser considerats interactius entre un individu que aposta per la radicalització i un reclutador que tracta d’afavorir aquest procés (Campelo et al., 2018) perquè no hi ha una causa única de la radicalització violenta la qual és un procés multidimensional influenciat per un complex conjunt de forces internes i externes i factors desencadenants, i per a que un individu es radicalitzi cal una combinació de diversos factors en la persona (Cincu, 2016). Hi han diferents motivacions personals i factors desencadenants en joc per a diferents camins cap a la radicalització.

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Una sensació subjectiva d’injustícia o la sensació d’incertesa no és suficient per a l’acció col·lectiva. La identificació amb el grup dóna informació sobre el grau de compromís de la gent amb la seva comunitat, i la radicalització no es produeix en el buit sinó que és un procés social resultant de les interaccions dins i entre el grup. Existeixen diferents rutes en el camí cap a la radicalització. Una persona es pot adoctrinar a internet i buscar una xarxa social virtual mentre que una altra pot ficar se en contacte amb una xarxa social extremista que li faciliti imatges i històries sobre injustícies i hostilitats cap als musulmans (Verkuyten, 2018).

Una crisi d’identitat desenvolupada durant l’adolescència pot activar el procés de radicalització. Davant una doble sensació d’exclusió es desenvolupa una visió idealitzada de l’islam on es focalitzen les doctrines salafistes, les quals a través de la ira i el ressentiment condueixen al subjecte a una desvinculació de la societat i l’orienta cap a la comunitat religiosa, augmentant les probabilitats de radicalització entre els joves insegurs que acudeixen en busca d’una identitat segura (Emmelkamp et al., 2020; Hafez i Mullins, 2015; Verkuyten, 2018). S’inicia així una recerca entre els que busquen guanyar significat, una de les necessitats individuals que afavoreixen la radicalització i, que justifica el comportament violent quan apareixen les organitzacions terroristes amb les narratives ofertes pels membres persuasius, per fomentar i restaurar els sentiment d’importància a través de la ideologia i els processos grupals (Doosje et al., 2016; Kruglanski et al., 2019; Pfundmair et al., 2022, Weber i Kruglanski, 2018 ).

La radicalització en companyia d’altres és la modalitat més comuna, ja sigui en un entorn fora de línia o mixte, i sembla tenir molta relació amb els processos dins i entre els grups normalment petits. La radicalització violenta depèn de dos factors d’associació diferencial: el contacte amb un agent radicalitzador i els llaços socials preexistents, i la majoria de radicalitzats van ser-ho en un context mixte simultàniament online i offline (Reinares et al., 2017; Verkuyten, 2018). El llaços de parentesc i amistat són importants, sobretot dins la família, on es poden transmetre creences, valors, i actituds en que pares i germans són agents radicalitzadors. La fórmula de mobilització més utilitzada és la intrafamiliar i quan el subjecte i l’agent radicalitzador es coneixien d’abans

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

la interacció entre ells es produeix en un entorn offline (Vicente, 2022). Tenir aliats en la causa augmenta la disposició a desviar se de les normes, valida l’adequació de la ideologia i crea una forta identitat col·lectiva (Weber i Kruglanski, 2018).

3.2.5. Homegrown terrorism

El concepte de homegrown terrorism es refereix als individus adscrits a l’Islam radical que han nascut o crescut a Occident i, que vivint relativament adaptats es radicalitzen i s’oposen obertament al sistema de normes i valors vigents i decideixen fer el gihad realitzant operacions dins els seus països amb un grau d’autonomia de les xarxes externes i sense afiliació organitzativa en l’estranger (Cano, 2010; Hafez i Mullins, 2015). Per entendre millor l’heterogeneïtat del fenomen, Zekulin (2015) considera més adequat referir-s’hi com a Terrorisme Local d’Inspiració Islamista (IIHGT, en les seves sigles en anglès) perquè transmet l’aspecte autòcton de les persones i comunica la seva inspiració islamista; i diferencia tres tipus d’IIGHT: de suport logístic, combatent estranger i combatent nacional.

Creient que el gihad contra Occident s’havia convertit en un deure personal de tot musulmà, i compartint la por que Occident havia declarat enemics als musulmans, una nova xarxa de joves radicalitzats va abraçar el terrorisme i va convertir els països occidentals en zones de guerra domèstica. La investigació ha demostrat que la major amenaça sorgeix dels islamistes radicalitzats dins de les comunitats d’immigrants a Europa en lloc dels combatents que retornen dels camps de lluita estrangers (Kuntic i Mihalincic, 2021). Els gihadistes europeus es fabriquen en la seva majoria a Europa, no s’importen. L’Europa contemporània s’enfronta a varies amenaces plantejades per islamistes militants. Existeixen l’amenaça de combatents en zones de guerra que retornen als seus països d’origen, l’amenaça dels terroristes locals que mai han visitat un camp de batalla i es radicalitzen al seu país d’origen, i una tercera amenaça que suposa l’ocultació d’agents gihadistes de tercers països dintre dels fluxos migratoris (Kuntic i Mihalincic, 2021).

Aquest tipus de terrorisme es caracteritza per la dificultat en la prevenció, detecció i neutralització perquè els joves radicalitzats viuen extraordinàriament adaptats a les societats occidentals (Cano, 2010). Els

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

entorns on es relacionen són hermètics, de difícil accés i control. Aquesta variant del terrorisme té un cost de finançament molt baix, i s’accepta qualsevol tipus d’atac per part de les organitzacions terroristes, ja sigui en forma d’atropellament, apunyalament o explosions, sempre que amb això es causi el major de mal possible. S’afegeix un component molt important que és l’acció de martiri on morir durant l’atemptat justificaria moralment l’acció davant la seva religió (Kruglanski et al., 2014; Toboso, 2020).

4.ANÀLISI PRÀCTIC SOBRE UN CAS REAL: MUJAHIDINS DE RIPOLL

4.1. Metodologia

Per a aconseguir donar compte de l’últim objectiu específic d’aquest treball es va realitzar una entrevista semiestructurada a la professora Anna Teixidor Colomer, periodista d’investigació de la televisió pública de Catalunya (TV3), doctora en Comunicació Social i llicenciada en Humanitats i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. És professora del Màster de Prevenció de Radicalització de la Universitat de Barcelona i coautora per al programa 30 minuts de TV3 de diversos reportatges que giren a l’entorn de la mobilització gihadista i dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Per la realització de l’entrevista i d’aquesta segona part del treball de final de grau es va fer una revisió documental del llibre Sense por a morir: Els silencis del 17-A (Teixidor, 2020). Aquest llibre està basat a partir d’una àmplia investigació periodística i policial continguda en el sumari al que l’autora va tenir accés i d’un centenar d’entrevistes a persones que van conèixer els autors dels atemptats. Sense altres dades a l’abast, aquest llibre és una eina fonamental per entendre l’evolució vital dels joves musulmans de Ripoll que es van radicalitzar i van atemptar a Barcelona i Cambrils contra la societat que els va acollir i en la qual semblaven adaptats. L’anàlisi documental es complementa amb la revisió de tres documents audiovisuals: León i Campos (2022), Teixidor et al. (2017) i Teixidor et al. (2018).

L’entrevista va tenir un format semiestructurat seguint un guió preestablert (Corbetta, 2003), es va realitzar el dia 28 d’abril de 2022 a Alcanar de forma telemàtica i va durar 46’27’’. La transcripció íntegra de l’entrevista es pot veure a l’Annex C. L’entrevista i la revisió documental es van fer amb l’objectiu d’aconseguir informació i dades que puguin explicar quins factors van predis-

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

posar als autors dels atemptats a radicalitzar-se i actuar, així com quin model de radicalització explicaria millor el procés viscut per aquests. L’extracció i sintetització de les dades de les diferents fonts consultades es van fer en base als diferents factors de risc individuals, contextuals i socials que s’aprecien.

4.2. Resultats

4.2.1. Membres i vincles

La cèl·lula gihadista de Ripoll estava formada per quatre parelles de germans: Younes i Houssein Abouyaaqoub, Yousef i Saïd Aalla, Mohamed (Moha) i Omar Hichamy, i Driss i Moussa Oukabir. També n’era membre Mohamed Houli, amic d’alguns d’aquests germans. Tots eren de nacionalitat marroquina excepte Mohamed Houli que havia nascut a Melilla i era espanyol. Tots tenien edats compreses entre els 17 i els 24 anys, a excepció de Driss Oukabir que en tenia 28. A la cúspide d’aquesta cèl·lula estava l’imam Abdelbaki es Satty de nacionalitat marroquina i 44 anys d’edat. Aquesta persona tenia vincles amb xarxes de reclutament de combatents però tot i ser investigat mai va ser detingut per aquest motiu, tot i complir pena de presó al 2010 per tràfic de drogues. La cèl·lula va rebre suport logístic de Saïd Ben Iazza, també marroquí i de 24 anys que va cedir los documentació i una furgoneta per anar a comprar material precursor d’explosius. L’estructura de la cèl·lula es pot veure a l’Annex D

El grup tenia planejat atemptar a Barcelona o a París amb explosius fabricats en un xalet a Alcanar, però a causa d’una explosió accidental, el seu pla es va veure trastocat i van improvisar atropellaments a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils. En el còmput global van morir 16 persones i 139 van ser ferides. L’imam es Satty i Youssef van morir a l’explosió d’Alcanar. Moha, Omar, Saïd, Moussa i Houssa van ser abatuts a Cambrils, i Younes, l’autor material de l’atropellament a la Rambla va morir a Subirats. Mohamed Houli, ferit a l’explosió, Driss i Saïd Ben Iazza van ser detinguts i condemnats. 4.2.2. Procés de radicalització

El procés de radicalització dels joves de Ripoll es pot explicar des del model integral de Doosje et al. (2016). L’elecció d’aquest model és un criteri personal al considerar-lo el més adequat per explicar l’evolució radical que van experimentar aquests joves, tot i que es podria fer des d’altres perspectives i,

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

perquè és el model que explica el procés de radicalització combinant fases i factors de diferents nivells en cadascuna i, que per ser la seva amplitud es pot evitar deixar menys elements sense estudiar. En aquest model la persona que experimenta el procés de radicalització és l’element central i ho explica a través de tres fases definides com de sensibilitat, pertinença a un grup i d’acció, on la persona les complirà o no en funció de la presència de factors individuals o micro, grupals o meso i socials o macro.

Els factors individuals impulsors en la fase de sensibilitat són la recerca de significat i la incertesa personal (Campelo et al., 2018; Doosje et al., 2016, Kruglanski et al., 2014; Pfundmair et al., 2022) que apareixen entre els joves de Ripoll per una crisi d’identitat al patir durant tota la seva infantesa i adolescència uns processos migratoris difícils que els van fer sentir sempre recança de tornar al seu país d’origen mentre es sentien discriminats, humiliats i exclosos a la societat d’acollida. Aquesta incertesa per no sentir se integrats i identificats els va obligar a fer una recerca de significat, el qual van trobar en la comunitat musulmana (umma) identificant se amb aquest grup i sent un aspecte important que va aprofitar l’agent radicalitzador segons Teixidor (2020). En aquesta fase, a nivell grupal, l’entorn social és molt important perquè les famílies i les amistats atorguen un fort sentiment de pertinença al grup produït pels vincles de parentesc, amistat íntima, lleialtat i confiança que els facilita compartir i experimentar els sentiments d’injustícia i amenaça (Campelo et al., 2018; Doosje et al., 2016; Pfundmair et al., 2022). Com explica Teixidor a l’entrevista, tot i que alguns joves de Ripoll també van ser temptejats per formar hi part del grup al final només s’hi van quedar els germans i un amic íntim. A nivell social els joves consideren la societat d’acollida l’origen de tots els seus mals i de la comunitat musulmana que genera un polarització entre nosaltres i ells a causa de la globalització mundial d’Occident (Campelo et al., 2018; García i Talavero, 2019).

En la fase de pertinença al grup per l’obertura cognitiva produïda per l’exclusió, les injustícies o la crisi d’identitat els joves a nivell individual s’uneixen al grup radical (García i Talavero, 2019; Reinares et al., 2017; Vicente, 2022), simpatitzant i consumint propaganda d’EI i compartint un grup de WhatsApp el qual és per a Teixidor (2020) un “element catalitzador del seu malestar”. Es mostren lleials al grup i segueixen les seves normes, assessorats

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

i influïts per l’imam que “exerceix una gran influència sobres els joves” com explica Teixidor (2020, p.88) i degradant a l’exogrup i donant suport a la causa en entorns familiars. A nivell contextual s’enforteixen els llaços entre els membres del grup per la presència i l’acció de l’agent de radicalització, amb un aïllament físic i psicològic, distanciant se física i geogràficament del seu entorn en un xalet ocupat a Alcanar, a l’altra punta de Catalunya, usat primer com un lloc de retir espiritual i després com un laboratori d’explosius, i entabanats per es Satty amb idees salafistes (Campelo et al., 2018; Doosje et al., 2016) i compromesos amb la causa pel que serà un grup fort i cohesionat. Aquesta eficàcia grupal es referma a nivell social amb la declaració d’EI de combatre l’enemic allí on calgui amb qualsevol tipus d’armes i circumstàncies sense necessitat d’anar a Síria o Iraq.

En la fase d’acció, decidits ja a l’ús de la violència contra els innocents, no es coneix cap factor impulsor a nivell individual com seria un fet traumàtic per la mort d’un familiar o amic, però sí la decisió de crear el màxim de mal possible i “sentir se escollits per aquest projecte mortífer i col·lectiu” segons Teixidor (2020, p.187) com a culminació del procés de radicalització. A nivell contextual sí que s’observa l’estratègia usada per a trencar ponts amb el seu passat amb el fet d’escriure testaments, cartes o fer vídeos a mode de llegat per diferents membres i, per legitimar la violència és transcendental la crida que fan les autoritats gihadistes d’atacar els llocs de residència per evitar les polítiques antiterroristes nacionals (Doosje et al., 2016) motiu pel qual es van sentir interpel·lats per EI i aconsellats per es Satty de provocar el màxim dolor al seu país de residència (Teixidor, 2020).

4.2.3.

Factors de risc de predisposició

En el cas de Ripoll s’observen diferents factors a nivell individual que van influir en la seva radicalització violenta. En aspectes sociodemogràfics la seva gran majoria eren joves, d’entre 17 i 24 anys, d’origen marroquí i que van patir processos migratoris difícils i l’absència paterna a molt curta edat (Pfundmair et al., 2022; Verkuyten, 2018). Que fossin d’edats similars, i que a més de germans alguns fossin cosins entre ells, van fer que creixessin junts identificant-se amb les mateixes frustracions (Teixidor, 2020, p.22). La seva manca d’arrelament es tradueix en una crisi identitària (Cincu, 2016; García i Talavero,

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

2019; Stern, 2016) que alimenta un ressentiment cap a la societat d’acollida per la qual es senten ignorats, marginats i subordinats, arribant a expressar sentiments d’injustícia, discriminació i humiliació pel doble fet de ser immigrants i musulmans (Teixidor, 2020, p.115) i els empeny a la recerca del seu significat (Kruglanski et al., 2014) trobant lo dins la comunitat religiosa mundial i deixen d’identificar se com a marroquins o catalans per a ser exclusivament musulmans. El malestar que transmeten els joves es genera pels greuges personals que han patit al llarg de la seva vida (Campelo et al., 2018; García i Talavero, 2019; Hafez i Mullins, 2015) ja que es consideren discriminats, humiliats i exclosos per la societat occidental.

Les famílies de la gran majoria d’aquests joves, dintre dels factors contextuals, eren desestructurades, amb problemes d’alcoholisme, violència intrafamiliar i d’addicció al joc com explica Teixidor a l’entrevista, al que s’uneixen buits referencials paterns per llargues absències per motius laborals. En aquest aspecte només la manca de supervisió i normes podria influir negativament en el procés de radicalització (Campelo et al., 2018; Verkuyten, 2018). El que es pot afirmar és que la radicalització no es va produir dins l’àmbit familiar, perquè cap d’elles tenia vinculacions amb visions ortodoxes de l’islam (Teixidor, 2020) i tot i que van poder sospitar de les conductes inapropiades dels seus fills mai es van adonar de la radicalització dels seus fills, segons explica Teixidor a l’entrevista, i encara que els germans grans van actuar com agents radicalitzadors dels petits s’entendria que aquesta funció es va desenvolupar dintre del grup. En la radicalització dels joves de Ripoll cobra especial importància les xarxes socials, tant físiques com virtuals i sobretot l’aparició i contacte amb l’imam. La xarxa social que formen els germans, cosins i amics està basada en la confiança que donen els llaços de parentiu, perquè s’ajuden i es donen suport i és un vincle que els dona un sentiment d’identitat i pertinença al grup (Teixidor, 2020, p.130). Pel que respecta a les xarxes socials i internet se sap que els germans grans des de finals de 2014 consumien propaganda gihadista i van crear el grup de WhatsApp per parlar sobre l’islam i compartir situacions d’injustícia, “quedant se fascinats per la poderosa narrativa audiovisual i l’atac a Charlie Hebdo” (Teixidor, 2020, p.117) però és l’aparició de l’imam es-Satty durant el primer trimestre de 2015 el que canvia els esdeveniments perquè és

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

capaç en paraules de Teixidor (2020) “de canalitzar les frustracions que senten els joves cap a la militància gihadista”. Els germans grans el consideraran aviat un referent perquè és capaç de resoldre’ls dubtes i els hi generarà confiança saber que té un doble discurs per aconseguir “una influència més gran i decisiva” sobre un grup cada vegada més nombrós i cohesionat de joves (Teixidor, 2020, p.129) i no despertarà recels entre una comunitat que pensa que influeix positivament en la religiositat dels més joves (Teixidor, 2020, p.102). Es Satty és hàbil per captar els sentiments individuals dels joves i incentivar els processos de radicalització “potenciant i subratllant les diferències, incidir en el buit identitari i accentuar un sentiment de rebuig cap a la societat d’acollida” i viure plenament com a musulmans a Occident (Teixidor, 2020, p.131) arribant a influir los completament fins a convertir los en autors materials dels atemptats (Teixidor, 2020, p.88). Es- Satty es converteix en el líder espiritual del grup amb les seves “narratives salafistes” i el “subministrament de propaganda gihadista” sent això un aspecte clau per iniciar un procés gradual d’aïllament social fins arribar a la convicció que ells són els escollits per aquest projecte col·lectiu i mortífer i que allò important és l’altra vida i, el paradís (jannà) és la seva recompensa, perquè es senten deixebles de les proclames i postulats d’EI i no es consideren mai terroristes sinó mujahidins (Teixidor, 2020, p.187)

Al nivell social o macro la ideologia, l’amenaça grupal percebuda i la polarització social també intervenen en aquest procés (Hafez i Mullins, 2015; Weber i Kruglanski, 2018) perquè en el cas dels joves de Ripoll que no s’identificaven en cap país l’EI els ofereix una nació sense fronteres i sense un espai concret ni delimitat, una societat on imperi la xaria o llei islàmica (Teixidor, 2020, p.114-115), i els ofereix una identitat i respostes. Els germans grans influeixen sobre els petits i els convencen de les discriminacions que pateixen (Teixidor, 2020, p.147) i els transmeten els sentiment d’injustícia i discriminació que perceben. La forta cohesió grupal i la presència de l’agent de radicalització genera una polarització social entre “nosaltres” i “ells” fins a la voluntat de dissenyar una acció que es diferenciï de la resta d’atacs a Occident

5. DISCUSSIÓ GENERAL

En aquest treball el terrorisme s’ha definit com els actes conscients i voluntaris que exerceixen violència intencionada, indiscriminada i premeditada

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

contra la població innocent per aconseguir objectius polítics i ideològics (Campelo et al., 2018; Healy, 2017; Toboso, 2020). La radicalització violenta és l’assimilació d’una ideologia extremista que inclou la voluntat d’usar, recolzar o facilitar la violència com a mitjà legítim del canvi (Khosrokhavar, 2014; Vidino, 2011). Els models que expliquen la radicalització són el piramidal (McCauley i Moskalenko, 2008), el de la policia de Nova York (Silbert i Bhatt, 2007), el de l’escala cap al terrorisme (Moghadam, 2005), de la recerca del significat (Kruglanski et al. (2014), de les peces del trencaclosques (Hafez i Mullins, 2015), el model 3N (Weber i Kruglanski, 2018) i els models integrals de Doosje et al. (2016), Campelo et al. (2018), i Pfundmair et al. (2022). Els factors de risc o de vulnerabilitat a nivell individual són els sociodemogràfics, trastorns psiquiàtrics o psicològics, d’incertesa personal, crisi d’identitat, recerca de significat i greuges personals; a nivell contextual són factors la família, les xarxes socials i la influència d’agents radicalitzadors i l’accés a la propaganda; i a nivell social o nivell macro ho són la ideologia, l’amenaça grupal percebuda, la polarització social i la globalització (Campelo et al, 2018; Cincu, 2016; Doosje et al., 2016; García i Talavero, 2019; Hafez i Mullins, 2015; Kruglanski et al., 2014; Kuntic i Mihalincic, 2021; Pfundmair et al., 2022, Reinares et al., 2017; Vicente, 2022; Weber i Kruglanski, 2018). S’ha comprovat que no hi han definicions de terrorisme i radicalització comunament acceptades i que aquestes són dinàmiques i en constant revisió i que és realment important diferenciar entre la radicalització cognitiva i la conductual perquè només aquesta última és punible. A l’igual que els conceptes, els models també han evolucionat durant els anys d’estudi i han canviat l’estudi de l’individu pel procés que experimenta i s’han focalitzat amb els factors que s’interrelacionen en el camí de la radicalització superant els que ho feien per fases o etapes, perquè no hi ha un camí determinat cap a la radicalització sinó que són la confluència de moltes circumstàncies. Els factors de risc o de vulnerabilitat mantenen una essència similar tot i anomenar-se o classificar se de forma diferent, i els autors coincideixen que la radicalització es produeix per la correlació de diferents factors a nivell individual, grupal i social. De forma aïllada un factor no facilitarà la radicalització sinó que serà la presència de molts en determinades circumstàncies i encara que cap preval sobre els altres sembla que els grupals tenen més importància en els processos de radicalització (Hafez i Mullins, 2015; Toboso, 2020; Verkuyten, 2018).

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

En la segona part s’ha fet una revisió documental i una entrevista per exposar el cas particular de la cèl·lula terrorista de Ripoll, que va atemptar a Barcelona i Cambrils l’any 2017 amb l’objectiu de respondre a l’últim objectiu específic. Explicar el procés de radicalització d’aquesta cèl·lula, com de qualsevol altra, es podria fer amb qualsevol model perquè tots es basen en observacions empíriques, combinacions de factors i relacions derivades teòricament (Pfundmair et al., 2022) però seria impossible per extensió. En tot cas l’elecció del model de Doosje et al. (2016) respon a una elecció personal per considerar lo el més adequat per explicar la radicalització del cas revisat i perquè en combinar factors de risc en diferents fases té menys probabilitats de deixar elements fora d’estudi. A més, s’ha observat que en el cas de Ripoll es confirmen la majoria de factors de risc o de vulnerabilitat existents en la revisió de la literatura. Tanmateix es pot dir que el factor contextual de la família aquí no té un pes important en la radicalització perquè no es produeix en el si familiar i aquestes no tenien una visió ni un discurs rigorós de l’islam encara que es podria defensar que la desestructuració i la manca d’atenció hagués pogut facilitar la radicalització. Tampoc, per raons obvies, al no haver los fet cap examen psiquiàtric, tal i com explica Teixidor en l’entrevista, es pot assegurar que els joves patissin algun tipus de trastorn psiquiàtric o vulnerabilitats psicològiques, però en cap cas es poden considerar psicòpates (Teixidor, 2020, p.114). En canvi en aquest cas no s’aprecia la presència de factors de risc com l’ostracisme o l’exclusió social (Knapton, 2014) ja que els joves estaven perfectament adaptats a la societat d’acollida, havien finalitzat els seus estudis i la majoria treballava, i molts tenien grups d’amics heterogenis.

Aquest treball té limitacions atès que s’ha demostrat que l’estudi del fenomen gihadista està en constant revisió i potser que en el futur apareguin nous estudis o informacions que refutin i canviïn el que s’ha exposat en aquest. Entre la gran quantitat d’articles que existeixen només s’han revisat aquells que feien referència a la radicalització gihadista i s’han deixat fora altres tipus de radicalització que podrien aportar més informació. S’han pogut produir biaixos en la selecció dels articles revisats per no haver comptat amb un segon revisor i que la informació documental que s’ha tingut en compte per a la revisió del cas és indirecta ja que per motius obvis no s’han pogut usar dades primàries. A

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

l’igual que succeeix amb les revisions acadèmiques i els models explicatius, la investigació del fenomen gihadista no s’ha d’aturar perquè tot i que l’EI està debilitat l’amenaça està present. S’ha de continuar revisant allò que ja se sap i continuar estudiant el fenomen per veure o millorar aspectes que fins ara han pogut quedar ocults.

6.CONCLUSIONS

La radicalització violenta de base gihadista a nivell mundial en general i a Occident en particular és un dels principals problemes a nivell polític, social i de seguretat que necessita simultàniament d’una constant implicació i coordinació del món acadèmic i polític per dissenyar unes polítiques de detecció, prevenció i seguretat eficaces. Actualment, tot i que l’Estat Islàmic es troba en declivi i retrocés després de diferents intervencions militars a Síria i Iraq i que pot tenir relació amb una reducció dels atacs a Occident, el problema està latent i no seria adequat reduir l’atenció a aquest fenomen.

Els atacs terroristes que s’han produït en els països occidentals han tingut d’una banda uns costos humans molt elevats, i de l’altra una sensació d’inseguretat subjectiva que ha obligat a polítics, legisladors i acadèmics a invertir hi recursos per prevenir lo i minimitzar lo, sense oblidar el creixent augment de discursos islamofòbics i d’extrema dreta que castiguen a la comunitat musulmana innocent.

L’objectiu principal d’aquest treball era comprendre els processos de radicalització violenta de naturalesa gihadista i els factors de risc i de vulnerabilitat que expliquen el terrorisme autòcton en joves nascuts o socialitzats en països occidentals, perquè és el primer pas per dissenyar polítiques de prevenció, detecció i de seguretat eficaces.

Les principals conclusions són:

 No existeix un camí únic per arribar a la radicalització violenta sinó que és la correlació de determinats factors en determinades circumstàncies. 

Cal diferenciar la radicalització cognitiva de la conductual perquè només les accions violentes són punibles.

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Malgrat el retrocés del domini de les organitzacions terroristes la radicalització violenta i el terrorisme de base gihadista és un problema latent que s’ha de continuar investigant. 

Els models explicatius de la radicalització violenta s’han deixat d’exposar per fases o etapes i ho fan des de la correlació de factors a nivell individual, contextual i social. 

La presència d’algun factor no determina per si mateix la futura radicalització. 

Encara que els acadèmics no han atorgat més importància a alguns factors sobre d’altres sembla que en la radicalització violenta els factors contextuals tenen més protagonisme. 

En el cas revisat de la cèl·lula terrorista de Ripoll els factors més importants en el procés de radicalització van ser la crisi identitària i la presència de l’agent radicalitzador. 

El terrorisme autòcton de joves musulmans radicalitzats a Occident per les seves especificitats és difícil de prevenir. 

És important sensibilitzar al màxim la societat, i especialment a la comunitat musulmana, per reconèixer factors de risc o indicadors de radicalització en el seu entorn immediat.

7. REFERÈNCIES

*Campelo, N., Oppetit, A., Neau, F. Cohen, D., & Bronsard, G. (2018). Who are the European youths willing to engage in radicalisation? A multidisciplinary review of their psychological and social profiles. European Psychiatry, 52, 1-14. https://doi.org/10.1016/j.eurpsy.2018.03.001

Cano, M.A. (2010). Generación Yihad. La radicalización islamista de los jóvenes musulmanes en Europa. Dykinson.

*Cano, M.A. (2016). Aproximación criminológica al fenómeno del “homegrown terrorism”. Un anàlisis de la radicalización islamista desde la teoria de las subculturas. Revista de Derecho Penal y Criminología, 3(16), 301 338

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

*Cincu, A.E. (2016).The roots of violent radicalisation of young muslims in the United Kingdom. Implications on the future of British multiculturalism. Research and Science Today, suplement 1, 17 28

Corbetta, P. (2003). Metodología y técnicas de investigación social. McGraw Hill.

De la Corte Ibáñez L (2006). La lógica del terrorismo. Alianza Editorial: Madrid

*De la Reina, E.C.L. (2021). Jihadist recruitment: Analysis of vulnerability factors and prevention of the phenomenon. Revista Aequitas, 18, 285 336

*Doosje, B., Moghaddam, F.M., Kruglanski, A.W., de Wolf, A., Mann, L. & Feddes, A.R. (2016). Terrorism, radicalization, and de radicalization. Current Opinion in Psychology, 11, 79 84 https://doi.org/10.1016/j.copsyc.2016.06.008

*Emmelkamp, J., Asscher, J.J., Wissink, I.B., & Stams, G.J. (2020). Risk factors for (violent) radicalization in juveniles: A multilevel meta-analysis. Agression and Violent Behavior, 55. https://doi.org/10.1016/j.avb.2020.101489

*García, S., Talavero, V. (2019). A sociological approach to the extremist radicalization in Islam: the need for indicators. The International Journal of Intelligence, Security, and Public Affairs, 29(1), 66 83. https://doi.org/10.1080/23800992.2019.1598096

*Hafez, M., Mullins, C. (2015). The radicalization puzzle: A theoretical synthesis of empirical approaches to homegrown terrorism. Studis in Conflict & Terrorism, 38, 958 975. https://doi.org/10.1080/1057610X.2015.1051375

Healey, J. (2017) Countering terrorism and violent extremism. The Spinney Press.

Hoffman, B. (2017). Defining Terrorism. Inside Terrorism. Columbia University Press.

Helfstein, S. (2012). Edges of Radicalization: Ideas, Individuals and Networks in Violent Extremism. West Point, NW: Combatin Terrorism Center.

*Knapton, H.M.(2014) The recruitment and radicalsation of Western Citizens: Does Ostracism have a role in homegrown terrorism?. Journal of

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

European Psychology Students, 5(1), 38-48. https://doi.org/10.5334/jeps.bo

Khosrokhavar, F. (2014). Radicalisation. Éditions de la Maison des sciences de l’homme.

Khosrokhavar, F. (2021) Jihadism in Europe: European youth and the new caliphate. Oxford University Press.

*Kuntic, D., Mihalincic, M. (2021). Migration and jihadi terrorism in Europe. Teorija in Praksa, 58 (3), 882 900. https://doi.org/10.51936/tip.58.3.882 900

Kruglanski, A.W. (2013). Prólogo. En Radicalización islamista y terrorismo. Claves psicosociales (p. 17 20). Editorial Universidad de Granada

*Kruglanski, A.W., Gelfand, M.J., Bélanger, J.J., Sheveland, A., Hetiarachichi, M., & Gunaratna, R. (2014). The Psychology of Radicalization and Deradicalization: How significance Quest Impacts Violent Extremism. Advances in Political Psychology, 35. https://doi.org/10.1111/pops.12163

*Kruglanski, A.W., Fernandez, J.R., Factor, A.R., & Szumowska, E. (2019) Cognitive mechanisms in violent extremism. Cognition, 188. https://doi.org/10.1016/j.cognition.2018.11.008

Laqueur, W. (1977). Terrorism. Boston: Little, Brown.

*Larsen, J.F., Jensen, S.Q. (2019). Jihadism from a Subcultural Perspective. Critical Criminology, 27, 421 436. https://doi.org/10.1007/s10612 019 09470 8

León, E., Campos, R. (2022). 800 metros. [Pel·lícula, vídeo online]. Netflix

*Lobato, R.M, Moyano, M., Bélanger, J., & Trujillo, H.M. (2020). The role of vulnerable environments in support for homegrown terrorism: Fieldwork using the 3N model. Agressive Behavior, 47, 50 57. https://doi.org/10.1002/ab.21933

*Matusitz,J. (2022). Islamic radicalization: A conceptual examination. Conflict Studies Quarterly, 38, 23 39. https://doi.org/10.24193/csq.38.2

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

McCauley,C., Moskalenko,S. (2008). Mechanisms of political radicalization: Pathways toward terrorism. Terrorism and Political Violence, 20(3), 415 433. doi: http://dx.doi.org/10.1080/09546550802073367

Moghadam, F.M. (2005). The Staircase to Terrorism: A Psychological Exploration. American Psychologist, 60(2), 161 169

Moyano, M, Trujillo, H. (2013). Radicalización islamista y terrorismo. Claves psicosociales. Editorial Universidad de Granada.

Page, M.J, McKenzie, J. E., Bossuyt, P. M., Boutron, I., Hoffmann, T. C., Mulrow, C. D., Shamseer, L., Tetzlaff, J. M., Akl, E. A., Brennan, S. E., Chou, R., Glanville, J., Grimshaw, J. M., Hróbjartsson, A., Lalu, M. M., Li, T., Loder, E. W., Mayo Wilson, E., McDonald, S., & Moher, D. (2021). The PRISMA 2020 statement: an updated guideline for reporting systematic reviews. BMJ (Online), 372, n71 n71. https://doi.org/10.1136/bmj.n71

*Pfundmair, M., Asmann, E., Kiver, B., Penzkofer, M., Scheuermeyer, A., Sust, L., & Schmidt, H. (2022). Pathways toward Jihadism in Western Europe: An Empirical Exploration of a Comprehensive Model of Terrorist Radicalization. Terrorism and Political Violence, 34(1), 48-70. https://doi.org/10.1080/09546553.2019.1663828

Reinares, F. (2005) Conceptualizando el terrorismo internacional. Boletín Real Insituto Elcano, 71.

*Reinares, F., Garcia Calvo, C., & Vicente, A. (2017) Differential association explaining Jihadi Radicalization in Spain: A quantitative study. CTC Sentinel.

Sageman M (2004) Understanding terror networks. University of Pennsylvania Press. https://doi.org/10.9783/9780812206791

Silber, M.D., Bhatt, A. (2007). Radicalization in the West: The HomegrownThreat. City of New York Police Department, 6 8.

*Stern, J. (2016). Radicalization to Extremism and Mobilization to Violence: What have we learned and what can we do about it?. ANNALS, AAPSS, 668. https://doi.org/10.1177%2F0002716216673807

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Teixidor, A., Llauradó, E., Segarra, S., Díaz, V. (2017). Entre els nostres. [Pel·lícula, vídeo online]. TV3

Teixidor, A., Señalada, C., & Faro, M. (2018). Es Satty, retrat d’un impostor. [Pel·lícula, vídeo online]. TV3

Teixidor, A. [Anna]. (2020). Sense por de morir. Els silencis del 17-A. Pòrtic. Toboso, M. (2020). Terrorismo y antiterrorismo. Colecció Segments de seguretat 5. Institut de Seguretat Pública de Catalunya. file:///C:/Users/user/Downloads/Terrorismo%20y%20antiterrorismo_ES.p df

*Trujillo, H., Alonso, F., Cuevas, J.M., Moyano, M. (2018). Evidencias empíricas de manipulación y abuso psicológico en el proceso de adoctrinamiento y radicalización yihadista inducida. Revista de Estudios Sociales, 66, 42 54. https://doi.org/10.7440/res66.2018.05

Vidino, L. (2011) Radicalization, Linkage, and Diversity: Current Trends in Terrorism in Europe. Rand National Defense Research Inst Santa Monica https://www.rand.org/pubs/occasional_papers/OP333.html

*Vicente, A. (2022) How radicalizing agents mobilize minors to jihadism: a qualitative study in Spain. Behavioral Sciences of Terrorism and Political Agression, 14(1), 22 48. https://doi.org/10.1080/19434472.2020.1800063

*Verkuyten, M. (2018). Religious fundamentalism and radicalization among muslim minority youth in Europe. European Psychologist, 23(1), 21 31. https://doi.org/10.1027/1016 9040/a000314

*Webber, D., Kruglanski, A.W. (2018). The social psychological makings of a terrorist. Current Opinion in Psychology, 19, 131 134. https://doi.org/10.1016/j.copsyc.2017.03.024

*Zekulin, M. (2015) Endgames: Improving Our Understanding of Homegrown Terrorism. Studies in Conflict & Terrorism, 39, 46 66. https://doi.org/10.1080/1057610X.2015.1084161

*Els articles assenyalats amb l’asterisc són els que es van seleccionar per ser analitzats a la revisió exhaustiva de la literatura científica realitzada en aquest treball final de grau.

8. ANNEXOS

Annex A - Estratègia de recerca i paraules claus Categoria Paraules clau

Fenomen Terrorism OR terrorist OR extresmism

Tipologia Jihad OR jihadism OR islamisme OR salafist OR homegrown

Elements característics

Radicalization OR vulnerabilit* OR “risk factors” OR profile

Nota: Es va usar l’operador boolean AND per a combinar cada categoria de paraules de recerca

Base de dades Comandament de recerca

Scopus

TITLE ABS KEY ( ( terrorism OR terrorist OR extremism ) AND ( jihad OR jihadism OR islamism OR salafist OR homegrown ) AND ( radicalization OR vulnerabilit* OR "risk factors" OR profile ) ) AND PUBYEAR > 2013 AND PUBYEAR < 2023 AND ( LIMIT-TO ( DOCTYPE , "ar" ) ) AND ( LIMIT TO ( LANGUAGE , "English" ) OR LIMIT TO ( LANGUAGE , "Spanish" ) )

Web of Science ((TI=((terrorism OR terrorism OR extremism) AND (jihad OR jihadism OR islamism OR salafism OR homegrowm) AND (radicalization OR vulnerabilit* OR "risk factors" OR profile) )) OR AB=((terrorism OR terrorism OR extremism) AND (jihad OR jihadism OR islamism OR salafism OR homegrowm) AND (radicalization OR vulnerabilit* OR "risk factors" OR profile) )) OR AK=((terrorism OR terrorism OR extremism) AND (jihad OR jihadism OR islamism OR salafism OR homegrowm) AND (radicalization OR vulnerabilit* OR "risk factors" OR profile) )

AnnexB.Taulabibliogràfica

Número Autors i any

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Mètodes de l’estudi Revisió Període col·lecció dades

Ubicació geogràfica de la mostra

1 Campelo et al, 2018 Mètodes mixtes RPR 2010 2017 Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Holanda o Regne Unit

Objectiu de l’estudi

Proposa un model de radicalització multifactorial de 3 nivells

3 Cano, 2016 Revisió literària 2016 Europa Exposa que la millor teoria criminològica per a explicar la relació gihadisme salafista i delinqüència en els joves és la teoria de les subcultures de Merton

3 Cincu, 2016 Revisió literària RPR Regne Unit Explica la relació d’altres factors a part dels socioeconòmics com a variables que influeixen en la radicalització dels joves musulmans britànics.

4 Doosje et al, 2016 Revisió literària RPR Exposen un model per explicar la radicalització i la desradicalització en diferents fases i nivells.

5 Emmelkamp et al, 2020 Metaanàlisi RPR Països Baixos

Estudi els factors de risc més implicats en la radicalització i la seva relació.

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Número Autors i any

6 García i Talavero, 2019

7 Hafez i Mullins, 2015

Mètodes de l’estudi Revisió Període col·lecció dades

Revisió literària

Revisió literària RPR

Ubicació geogràfica de la mostra

Objectiu de l’estudi

8 Knapton, 2014 Revisió de literatura RPR Regne Unit

Descriu els factors i els nivells que es troben implicats en la radicalització.

Presenten un nou model de radicalització amb la metàfora de quatres peces de puzzle.

Estudia la relació que hi ha entre l’ostracisme i les quatre necessitats de pertinença, l’autoestima, la necessitat de control i la necessitat d’existència.

9 Kruglanski et al, 2014 Revisió literària RPR

10 Kruglanski et al, 2019 Revisió literària RPR

11 Kuntic i Mihalincic, 2021

Qualitatiu RPR Europa

Exposa les vies per a explicar una teoria de radicalització a través de la recerca de significat

Estudi de com es relaciona la recerca del significat personal amb el comportament violent

Conèixer si existeix relació entre la immigració i el terrorisme gihadista a Europa

Número Autors i any

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Mètodes de l’estudi Revisió Període col·lecció dades

Ubicació geogràfica de la mostra

Objectiu de l’estudi

12 Larsen i Jensen, 2019

Revisió literària RPR Revisió literària sobre l’aplicació de la teoria subcultura al fenomen gihadista

13 Lobato et al, 2020 Quantitatiu i enquestes RPR

Espanya

Estudiar si hi ha relació entre els entorns vulnerables, la pèrdua d’importància i l’assistència a mesquites.

14 Matusitz, 2022 Revisió literària Explica diferents conceptes relacionats amb la radicalització islàmica i l’extremisme violent

15 Pfundmair, et al, 2022 Mètodes mixtes 2015-2017 Alemanya, França, Regne Unit, Bèlgica.

16 Stern, 2016 Revisió literària RPR

17 Verkuyten, 2018 Revisió literària RPR

Presenten un nou model explicatiu sobre el procés de radicalització provat i validat empíricament.

EUA i Canadà Explica els coneixements adquirits en la literatura sobre la radicalització violenta

Països Baixos

Explora si hi ha una relació directa entre el fonamentalisme islàmic i la radicalització

Número Autors i any

Revisió i anàlisi de la radicalització islamista violenta dels joves a Occident

Mètodes de l’estudi Revisió Període col·lecció dades

Ubicació geogràfica de la mostra

18 Vicente, 2022 Mètodes mixtes RPR 2013-2019 Espanya

Objectiu de l’estudi

Estudia les fórmules de captació i adoctrinament de menors.

19 Reinares et al, 2017 Quantitatiu 2013-2016 Espanya

Estudia si la presència d’agents radicalitzadors i llaços previs influeix en la radicalització segons la teoria de l’associació diferencial

20 Trujillo et al, 2018 Mètodes mixtes

21 Webber i Kruglanski, 2018

Demostra l’ús de tècniques de manipulació i abús psicològic en el si de les cèl·lules terroristes que podrien afavorir el reclutament i la radicalització.

Revisió literatura RPR Països Baixos Exposa els factors psicològics socials implicats en el procés de radicalització

22 Zekulin, 2015 Revisió literària RPR Canadà Estudia l’evolució del homegrown terrorism i proposa noves denominacions i classificacions

Annex C. Entrevista a la periodista Anna Teixidor Colomer

A les 09:30 hores del dia 28 d’abril de 2022, a Alcanar i de forma telemàtica, es realitza una entrevista a la periodista Anna Teixidor Colomer, la qual té amplis coneixements sobre el fenomen gihadista, i ha fet un treball d’investigació periodístic i policial sobre la cèl·lula terrorista de Barcelona i Cambrils, a través de l’accés al sumari i un exhaustiu treball de camp del qual va publicar el llibre “Sense por a morir. Els silencis del 17 A”. A més, també ha dirigit documentals audiovisuals com “Entre nosaltres”, “Es-Satty el retrat d’un impostor” al programa 30’ de TV3 i “800 metres” a Netflix conjuntament amb Elías León i Nacho Carretero.

La persona entrevistada presta el seu consentiment a que el seu nom pugui ser publicat en aquest treball de final de grau.

Àngel Beteta (AB): Quina era la composició de la cèl·lula?

Anna Teixidor (AT): A través de la sentència judicial ha quedat demostrat a dia d’avui perquè encara queden moltes incògnites; el que podem dir és que hem de parlar d’autors materials, però no d’autor intel·lectual perquè a dia d’avui encara no s’ha pogut deduir. Que en aquests autors materials va haver hi un agent de radicalització que no actor intel·lectual que és Abdelbaki esSatty, com qui catalitza aquest malestar que poden tenir aquest joves de Ripoll; i llavors en una primera escala de l’organigrama segons explica Mohamed Houli a les primeres declaracions que fa a l’Audiència Nacional hi ha els germans grans, que lideren, els que tenen més capacitat de lideratge en tot el grup són Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Yousef Aalla. Younes i Mohamed Hichamy coincideix que a més a més que són cosins segons, i que per tant tenen molta, molta....empatitzen molt entre ells, hi han aquests lligams familiars. Llavors hi ha una persona que fa de nexe entre aquests germans grans i els petits que és l’Omar Hichamy què és el nexe entre els germans grans i els més petits. I llavors el petits, hi ha un menor d’edat que és en Moussa Oukabir i després el germà de Younes Abouyaaqoub, de Mohamed Hichamy....bé això ja ho saps tu no?. Llavors sí que el que sabem és que es Satty primer va fer una selecció dels joves de Ripoll, aquí quedaran molts de nois de Ripoll i fins i tot he parlat amb algun que va assistir en algunes sessions però que després es desvinculen d’aquests grups però no en vol parlar gaire,

no t’explica gaire res del que s’hi deien en aquestes reunions no? Només que ell se’n separa. I per tant l’organigrama seria aquest. És un organigrama d’autors materials abans de fer el que ells volien fer no? que és un atac coordinat o simultani en punts concrets. Per tant....és el grup de joves que es formen. Això no vol dir que no hi hagin altres joves del seu entorn, que potser no sabien exactament la planificació dels atemptats, però que és interessant perquè sabem que uns dies abans i fins al mateix dia disset hi ha alguns joves que marxen de Ripoll. Per exemple, hi ha un jove que el seu pare té molta influència a Ripoll el qual és musulmà i de la comunitat musulmana, i va veure... T’explico coses que no es poden explicar en el llibre eh?. Aquest noi fa de cambrer i va veure a la seva parella i li diu: “escolta que el meu pare m’obliga a marxar” i aquest se’n va anar plorant dient que no volia marxar però diu que me n’haig d’anar a cuidar a la meva germana que viu a França i que me n’haig d’anar. I això són dies abans dels atemptats. Llavors hi ha un altre noi que marxa el dia disset. Aquest noi ha estat seguit, ha estat investigat no detingut, se’n va a Alemanya amb la seva mare, però aquest noi va tenir molta vinculació amb els joves. S’ha pogut saber que va experimentar tot un procés de radicalització. Bé aquest noi encara ara continua a Alemanya. I encara en tenim un tercer que va estar a punt d’anar a denunciar als Mossos d’Esquadra perquè veia actituds i deien coses què no eren pròpies. Finalment aquest noi no va anar a denunciar però sí que té el remordiment de no haver ho fet. Per tant trobem que aquesta és la cèl·lula però que aquí hi ha un entorn que d’alguna manera....potser no coneixia les planificacions però hi ha com unes capes que legitimaven accions en contra dels infidels. Ara bé, i segons sentència judicial els que van ser autors materials d’aquests atemptats són aquests germans amb aquestes amistats. Fins al dia d’avui Driss Oukabir formaria part de la cèl·lula. Però aquí hi ha un entorn, hi ha unes capes, fins i tot gent que hi ha a la mesquita, veïns musulmans, que no estan a favor de la violència però sí que legitimen un discurs fonamentalista. Per tant quan ells deien no t’ajuntis amb aquest, amb aquesta cristiana, hi havia gent que legitimava el que deien aquells joves i que per tant d’alguna manera els hi donaven suport. És com Hitler amb el nazisme no? que va guanyar unes eleccions, tant per molt que ell parlés de la supremacia ària hi havia tot un entorn que ho legitimava i ho justificava. Jo crec que a Ripoll una de les

hipòtesis de treball és que va passar això i hi ha haver un entorn que legitimava el que ells expressaven.

AB: Simpatitzaven amb la ideologia però no estaven decidits a passar a l’acció

AT: Per això ells es van sentir empoderats per aquest tema i llavors pels viatges internacionals que varen fer...Però no sé ara t’he dic massa coses no? (riu).

AB: Sí aquest tercer per exemple jo quan escolto...quan escolto los documentals, lo Saber Oukabir, què és lo cosí del Driss i del Moussa,...que lo Moussa què és lo té més bagatge religiós li diu que no vagi en una cristiana, és lo que se li aïlla, jo crec, dic, això ho encobreixes o legitimes lo que estan fent perquè...?

AT: Bueno, en aquest cas ell ja els va dir, guaita tu fes la teva vida que jo faré la meva, però clar....o sigui....que algú de l’Opus et vingui i et digui que la reproducció és només per a tenir fills, no és...

AB: Clar, sí, sí...si no que et dic és un indicador i en més coses que després s’han vist i s’han lligat, si tothom hagués tingut més coneixements sobre processos de radicalització possiblement no haguessin arribat al 17-A

AT: Però per exemple tota la declaració que fa en Driss Oukabir, la primera declaració que fa ja explica el procés de radicalització del seu germà. La declaració que fa...osti i tu ets el germà gran i no vas fer res? perquè els indicadors eren molt clars quan ell va explicar com el seu germà l’evolució que ha seguit en els últimes mesos.

AB: Com va ser, amb les dades disponibles que tenim, la infància i adolescència d’aquests joves a Ripoll?

AT: Bueno van ser infanteses com la de molts altres...sí que veiem que els pares treballaven al...eren forestals...i llavors la majoria dels pares passaven llargues temporades fora del domicili familiar, perquè se n’anaven a França a treballar o a zones muntanyoses. Llavors sí que es veu un patró de falta de figura paterna. Això passa amb els Abouyaaqoub, com els Hichamy, amb els Aalla, amb el Houli no perquè el seu pare treballa en una fàbrica. Per tant el primer patró és l’absència del pare, i llavors també com el germà gran que és el que està a casa a d’assumir el rol de pare d’aquests petits. Llavors també el

tema de l’analfabetisme. Afecta a les mares no? no tenir tan els pares com les mares pateixen analfabetisme i sobretots les mares, n’hi ha, per exemple la mare dels Aalla parla un dialecte diferent del que parlen altres dones marroquines que hi ha al poble i parla amb molt poques dones del poble i per tant són mares que de per si estan molt aïllades no? i per tant és molt difícil que puguin transmetre la cultura del país o que puguin fer aquesta socialització Ara tret d’això sí que és veritat són famílies que treballaven, tenien el seu sou i fins i tot van poder comprar els seus propis pisos. Tenen pisos en propietat a Ripoll. Són famílies nombroses, la majoria tenen germans petits o nebots i tots viuen a Ripoll encara ara. Hi ha alguns casos de violència domèstica, per exemple en el cas Hichamy el pare picava a la mare i van estar a punt de....amb els Aalla crec que també...

AB: Hi ha episodi amb el Yousef, perdona que et talli, que no em queda clar al llibre, on ell va corrents a una comissaria dels Mossos a denunciar una violència de gènere i el felicita una mossa que també era de relacions amb la comunitat. Este episodi és intrafamiliar o se’l troba ell pel carrer?

AT: Com ho dius, com ho dius? Ah, aquesta mossa era la mossa que anava a fer les classes de violència masclista a l’institut

AB: I Yousef Aalla hi ha un moment al llibre que diu que va corrents a una comissaria a denunciar un cas de violència masclista

AT: És del seu pare

AB: Ah és del seu pare, vale, vale, és el dubte, és del seu pare

AT: Saps el que passa? Que em van dir que em van dir que millor que no el possés tant clar que era del pare...per el tema de la protecció de dades.

AB: Però a mi per exemple a l’hora de...

AT: Has de saber ho

AB: Clar, los factors individuals quan venen de famílies disfuncionals, problemàtiques, en els casos en que els pares ja tenen casos d’alcoholisme, violència masclista, tot això són factors predisposants

AT: Sí, hi ha alcoholisme amb els Aalla, amb els Hichamy...segur....Amb els Aalla i els Hichamy hi ha alcoholisme segur....i fins i tot amb els Hichamy hi havia tema de joc....d’addicció al joc.

AB: Tots els integrants de la cèl·lula patien una crisi d’identitat que els obligava a buscar el seu significat dins de la societat?

AT: Jo crec que no només els membres de la cèl·lula sinó....aquell grup de WhatsApp per saber coses de la religió i de l’Islam jo crec que ja denota que hi ha molts joves a Ripoll com altres punts de Catalunya que necessiten saber de la seva identitat......Per tant, no només ells tenien problemes identitaris sinó molts altres joves, el que passa és que són ells els que entren en contacte amb l’agent de radicalització i el que intenta potenciar tot això.

AB: En algun dels integrants podem assenyalar algun fet traumàtic o estressant individual, que els provoqués una obertura cognitiva com per exemple es Satty s’estima que dins de la presó de Castelló és quan té l’obertura cognitiva o aquesta va ser gradual i progressiva?

AT: Lo de es-Satty es creu que quan ell arriba aquí, quan està a Vilanova i la Geltrú allà ja comença segurament no ho sabem. El que sabem és que a la presó es catalitza però aquest procés...perquè ell ja estava junt amb els altres....De tots els casos on és veu, podríem dir en Yousef Aalla té un crisi forta perquè tenia....no acabava de......com ho diria jo ara?...saps tot el tema de la sexualitat amb els musulmans sempre és complicada. En el seu cas ell no aconsegueix tenir xicota.

AB: Ell busca una xica que és diu Laura no? I ella no vol saber res d’ell. Jo això ho havia assenyalat com l’obertura cognitiva del Yousef Aalla.

AT: Perquè és que...no...no hi tenia èxit amb les noies...però també diu que anava moooolt....anava molt deixat per Ripoll....anava molt de qualsevol manera...però aquest tema de la sexualitat aleshores per ell era un tema que...pel que ens diuen eh? i fins i tot algú deia però això no està confirmat que no hi hagués alguna cosa més...que no se li va fer mai cap diagnòstic mental..

AB: Psiquiàtric?

AT: Mental, psiquiàtric, però que potser no....saps? que potser si s’hagués fet algun diagnòstic s’hagués vist algo raro. I l’altre que té... que diuen que és molt aturat és en Houli. En Houli diuen que és molt aturat. És un noi que no té empenta, que no té iniciativa, que es deixa portar, que fins i tot si li fessis una entrevista...li costaria...et contestaria amb un monosíl·lab...diuen això...

violenta dels joves a Occident

AB: Val...com si tingués alguna carència mental? Vale

AT: En aquest cas la mare d’en Houli...necessita ajuda psicològica d’abans perquè no està bé, no està estable psicològicament, però ja d’abans dels atemptats.

AB: D’abans dels atemptats....

AT: D’abans dels atemptats....La mare del Houli....Clar, llavors per exemple...mira la família del Houli és la més tancada, s’ha tancat, està totalment aïllada de la resta del món de Ripoll. No ha acceptat que entressin els Serveis Socials a casa. L’advocada que van escollir, bueno, és una altra...calamitat...perquè...no...no...i en Houli té un germà però que ha estudiat...quan va passar tot això es matriculava a Econòmiques aquell setembre a la UB per tant és molt trempat...a l’Autònoma de Barcelona...

AB: Lo germà del Houli?

AT: El germà del Mohamed Houli. Però la mare té, ara, després dels atemptats té molts d’alts i baixos...bueno què és una família....

AB: Complexa

AT: Llavors l’altra família que també és molt tancada, però molt, que ja no es refiava mai de ningú, i ara encara es refia menys és la família Aalla. Per tancada. En canvi els Hichamy i els Abouyaaqoub i el Oukabir són més oberts, saps? però clar és que aquestes famílies, ja... bueno.... per exemple....perdona eh...en Yousef Aalla, el seu germà, té un germà gran que el van detenir..

AB: Lo Mohamed Aalla?

AT: Mohamed Aalla

AB: Perquè és lo propietari del cotxe que està davant del xalet

AT: Aquest noi és molt curiós, treballava en un restaurant i un client del restaurant em va dir: “és que en Mohamed Aalla era una persona molt oberta i tal” i mesos abans que passes això es va començar a tancar molt.

AB: Lo Mohamed?

AT: Mohamed Aalla. Com si també estigués experimentant un procés de radicalització, però hi ha una cosa que la seva dona va tenir un parell d’avortaments, llavors a que ho atribueixis? a problemes per no tenir fills o que

realment hi hagi un tancament, saps, que hi hagi un procés de radicalització, llavors....jo t’ho dic perquè ho sàpigues.

AB: Mira, aprofitant una anècdota, la nit de les explosions dels quatre companys que tinc, n’hi ha un que, natros portem una tableta al cotxe per a consultar persones, vehicles i ell ja consulta la matrícula del cotxe que hi ha allí esclafat per les runes, i ell ja sap que és d’un magrebí, de Ripoll i que no té assegurança i ho canta per ràdio i diu “este cotxe no té seguro, és d’un marroquí de Ripoll”

AT: No tenia seguro? Que fort

AB: Sí perquè l’altre dia parlant, i els vaig comentar que havia de fer una entrevista a l’Anna i tal i qual i vam estar tots una altra vegada parlant de la nit de les explosions i tot això i el company, recordo, perquè és molt aficionat a consultar matrícules i crec que al final doncs cotxes que es treuen per a fer el perímetre de seguretat i tot això, i l’únic que es queda i es esclafat per les runes que està davant mateix, el Peugeot 306 de color gris, i ell passa la matrícula i canta per l’emissora diu “és d’un marroquí de Ripoll que no té assegurança” que después este és lo la famosa trucada a casa dels Aalla

AT: Dels Abouyaaqoub

AB: Dels Abouyaaqoub, que después surt lo Houssa, ràpid, perquè ja sap que ha esclatat, que ells no se n’enteren fins lo dia disset a migdia

AT: A quarts de tres de la tarda

AB: Doncs com a curiositat, aquella nit el company consulta la matrícula i saben que és d’un marroquí, però que ho noten tot molt estrany, jo he parlat amb els quatre que estaven aquella nit, ho noten tot molt estrany, però clar, les investigacions i la línia de treball la porten Mossos...però ells ja noten que algo no....inclús me va referir l’altre dia que a una de la part de les cases ja és veu una bombona que ficava acetona crec que me diu, i després les restes d’es Satty enganxada a la façana.

AB: Com penses que van poder conviure tant de temps amb aquests sentiments de desarrelament, humiliació i frustració sense donar senyals d’alerta entre la societat? Potser que fessin alguna mena de taqyya?

AT: Sí però en el seu entorn immediat no hi havia taqyya. En el seu entorn immediat ja parlaven de Síria, parlaven del que estava passant allà, de com els interpel·lava com a musulmans, les famílies...eh...per tant....aquest debat ja el tenien. El que passa és què....quina era la pregunta....com és que passessin tant desapercebuts?....

AB: Sí com passen tant desapercebuts. Perquè just la nit abans, los menors, lo Saïd, lo Houssa, i lo Moussa baixen a la pista a jugar i crec que és lo Younes quatre dies després dels atemptats tenia que entrar a una feina nova no?

AT: No, és en Houssa, és Houssa qui havia d’entrar sí. Mira jo crec eh, lo que això en un llibre...com què...les famílies sí que et diuen que parlaven de Síria, de la guerra de Síria i si s’havia d’anar, si no s’havia d’anar, si es podia fer des d’aquí...per tant jo crec que l’entorn immediat sí que va detectar aquest malestar que tenien ells interior i va haver un moment en què Moussa Oukabir, unes setmanes abans llença tots els seus texans...i a partir d’aquell moment només porta roba musulmana...aquests nois deixen de comprar roba de marca de cop i volta quan només feien que gastar diners en roba de marca i diuen que tot això ja no els serveix...per tant...jo a dia d’avui no diria que l’entorn no...el que passa és que aquesta línia del fonamentalisme és molt fina no?...i no van desxifrar ho però jo crec que ells van expressar el seu malestar tant en les famílies com en el seu entorn immediat...però fixa’t bé en una cosa...si tu estàs en un altre país...tu vas a denunciar a un amic teu quan tu i ell ets un immigrant?...per veure que s’estranyen però què?...hauràs de denunciar als altres perquè al final tot és els altres, nosaltres, no?...llavors jo crec que deu haver-hi ningú prou empoderat...ningú de la comunitat prou empoderat com per a fer el pas de dir aquí està passant algo...però....la germana Hichamy a les nou del vespre abans de que passes lo de Cambrils li diu a la cunyada “com vols que surti avui si potser que el meu germà estigui mort?”...Quan a les sis de la tarda ja se saben els noms...ja se sap que ha passat això, tots els pares ja hi saben que els seus fills hi poden estar implicats perquè saben quins són els amics dels seus fills i amb qui anaven últimament...per tant totes les famílies ja temen el pitjor...saps?...per tant jo crec que el que va fallar va ser que no va haver ningú prou empoderat com perquè fes el pas de dir aquí està passant alguna cosa....tothom va preferir mirar cap a una altra banda...però clar això ho

has de dir amb molts de matisos perquè estàs culpabilitzant a tota la comunitat de....ho dius públicament això?...perquè estàs comprometent...

AB: Perquè també en relació a aquesta pregunta, també, vist des de fora, arriba un moment en què penses realment la comunitat musulmana o els que tenien més accés a ells realment que estan fent un encobriment o assimilen com per exemple les famílies que fins se sentien orgulloses del canvi que havien fet religiós dels seus fills....de que els consideraven més bons musulmans, de que ara portaven una millor vida i potser no veuen que s’estan radicalitzant i llavors penses

AT: Ells no ho veien...els pensaven que tot era a millor, que tot era bo...però també en tot això hi té molt a veure l’es Satty veritat?...ell també aconsegueix empoderar a aquests nois però alhora els hi diu “no vingueu tant a la mesquita”, “intenteu fer una vida molt desapercebuda”, els hi dona normes de com han de comportar se davant dels altres no?...que han de ser discrets, perquè ell ja els hi parla a aquests nois de que té contactes amb la policia...ja els hi parla i els hi explica com s’han de moure per no aixecar suspicàcies amb la gent que no els interessa...però sabem també que l’Omar tempteja nois de Ripoll, l’Omar feia molt la funció de temptejar perquè tenia molt bon dot de gens i tal i va temptejar nois de Ripoll a veure si podien formar part del grup.

AB: Per ampliar, per ampliar la cèl·lula

AT: Però al final només es queden amb els germans i amics íntims perquè l’Omar i el Houli eren amics íntims i anaven per tots junts.

AB: El Houli té relació d’amistat íntima tant en l’Omar com en lo Moussa no? Sobretot en l’Omar no?

AT: Sí en l’Omar. I l’Omar té molta amistat amb els altres tres

AB: En los tres menors

AT: És l’Omar el que té l’enllaç

AB: Quin paper van poder jugar les famílies dels autors en el seu procés de radicalització (condicions socioeconòmiques, manca de supervisió, sobreprotecció en el moment que veuen que han fet un canvi radical i ho atribueixen a una millor religiositat, etc.)?

AT: Clar és que fins a quin punt som responsables del que facin els nostres fills no?...i....com a pare ets el primer que veu que el teu fill no ha anat a classe?...o com a pare ets el primer que veu que el teu fill n’ha fet una de grossa o ha comès un delicte?...llavors estàs demanant que aquests pares que no tenen o no coneixen la cultura del país, que fins i tot no coneixen ni la llengua, que tenen analfabetisme, clar és difícil que aquesta gent pogués desxifrar tota aquesta línia del rigorisme no? quan ells anaven confiats en la figura de l’imam que era la persona que exercia influència, quan fins i tot l’imam els hi va dir: “com és el que teu fill no vingui ara a la mesquita?”... per xequejar i llavors “no perquè el meu fill no li agrada, m’ha dit que no ve a la mesquita perquè ell, clar, la gent gran es baralla massa a la mesquita i prefereixen no venir tant a la mesquita”...o sigui...és molt complicat el paper de les...o sigui és complicat desxifrar bé el paper de les famílies com...no?

AB: Però en qualsevol cas es descarta que estiguessin fent un encobriment dels fills?

AT: Hi ha dubtes en algunes persones. Hi ha dubtes, i ara t’ho dic aquí però no ho repetiria, hi ha dubtes en una germana Oukabir

AB: Vale, vale.

AT: Hi ha dubtes en una germana Oukabir. Jo conec a la germana Hichamy que a més a més era cosina dels Abouyaaqoub...jo diria que ella sabia que passaven coses perquè havia notat aquest canvi dels seus germans i ella estava molt al damunt de l’Omar però no que sàpigues que estigués a punt de planificar aquests atemptats.

AB: Inclòs hi ha una germana que ara no recordo....

AT: Sí la Oukabir

AB: La del Moussa diu que “els sermons que fa es Satty a la mesquita Annour que sí que són radicals i justifica els atacs”, clar, jo també entenc que té dos barreres: una la familiar i que es dona per anar a poder ficar una denúncia i que la creguin no?

AT: Sí, i estic segura que es-Satty deia això a la mesquita eh?

AB: Sí, sí. Jo crec, pel que entenc, les dones tenen un espai reservat que no veuen a l’imam, escolten i inclòs hi ha una dona que també arriba, una

testimoni que arriba i és l’home que la desacredita dient-li que l’imam sap més religió que ella...vull dir que com a dones, se troben dos barreres no? de dir la relació de proximitat, de parentesc, que ja potser et faria qüestionar anar a denunciar a un germà i després la cultural religiosa què....clar la dona està...que té poca credibilitat no?...

AT: Saps que passa...què...hi ha aquesta declaració de Hazida perquè aquesta d’aquesta altra dona a mi m’ho explica una font secundària, una noia de la mesquita, perquè coneixent-se amb aquesta noia m’ho explica...però els homes tots tanquen files no ratificant se això no volen confirmar ho d’es Satty saps?...tots tanquen files...elles ho han dit en un entorn...

AB: Reduït

AT: Reduït...això ho sabem.

AB: Creus que aquests joves haguessin fet el pas de la radicalització cognitiva, que com has dit abans molta gent està en crisi d’identitat i pots fer una radicalització cognitiva, a la conductual que es la que fan, sense la figura d’Es Satty?

AT: Crec que els hi es costat....Mira, el jutge Andreu també deia que no, crec que els hi hagués costat molt.

AB: S’haguessin quedat en tindre en unes idees radicals però sense passar a l’acció no?

AT: És que hi ha molta gent...hi ha molta gent de la mateixa corda no?...hi ha molta gent que se’n va anar a Síria a lluitar o que justificava la guerra de Síria però d’aquí a fer una acció violenta contra els teus conciutadans...veiem aquí que l’es Satty va tenir un paper fonamental no?...hi han hagut moltes operacions amb molta gent jove que pensava el mateix, però no n’hem vist cap altra que passessin a l’acció.

AB: O sigui ells al ser grup, perquè normalment....això...culminar la radicalització i passar a l’acció se fa de forma grupal, si no hagués estat esSatty possiblement s’haguessin quedat com a dotze o deu joves irritats amb la societat, enfadats amb lo món, però...no, no s’hagués passat a l’acció...crec jo també

AT: Creiem....creiem que no. Hi ha l’operació Carón, saps l’operació aquella?

dels joves a Occident

AB: Sí, sí, sí.

AT: Clar, aquí haguéssim hagut de veure que passava al final no?...perquè hi ha un agent infiltrat, també el paper de l’agent infiltrat a vegades és una mica complicat no?...els estirés més de llengua i està allà davant...però aquí el paper de l’es Satty va ser fonamental aquí a Ripoll

AB: El procés de radicalització és de dalt a baix en alguns membres i horitzontal en d’altres? Tot i que els membres nuclears són els Younes, Youssef i Moha, creus que el paper fonamental dins l’estructura de la cèl·lula és Omar?

AT: Sí perquè fa d’enllaç. Sense aquest enllaç no...no hauria quedat el grup tant cisellat...tant tancat...però bé qui tenia més personalitat era Younes i Mohamed Hichamy eh?...eren els que tenien més capacitat de lideratge

AB: Dintre el grup potser alguns es radicalitzen per conviccions ideològiques i religioses i d’altres per lleialtats i confiança pels llaços familiars?

AT: Crec que en els processos de radicalització són molt importants els processos de selecció, no?...i de sobretot d’aquells seleccionats digues els hi que són uns escollits...perquè d’aquesta manera és molt més fàcil que...que se sentin...com els únics que poden cometre aquella acció, no? perquè són els escollits, no? són els únics que poden fer allò, no?...i per tant...bueno, aquest és un pilar fonamental...perquè has de ser...què això només ho puguis fer tu i només que tu...clar això...et dona una força i un poder i una il·lusió, no?...que ningú ho pot fer no? que només ho puc fer jo i els meus amics això.

AB: Però diguéssim els que justificaven més la guerra de Síria, els atacs contra els seus germans musulmans, eren potser els tres grans i els altres entren més atrets perquè...per la narrativa d’Estat Islàmic no?

AT: Per la narrativa i sobretot per la vinculació familiar.

AB: I per la vinculació clar...si, potser els menuts, los petits si no haguessin tingut als germans grans com als seus agents radicalitzadors no haguessin entrat

AT: No.

AB: Vale.

AB: La polarització grupal, l’amenaça subjectiva grupal i l’aïllament social que s’intensifica sota les consignes d’Es Satty creus que va començar en els germans grans abans de conèixer lo o és quan coneixen a ell?

AT: És quan el coneixen a ell.

AB: Vale, abans tenien idees...

AT: Abans ells es connectaven a la propaganda gihadista, ells comentaven...jo fins i tot crec que devien tenir algun contacte a Síria...saps? perquè era molt fàcil tenir amics que estiguessin combatent allà...si t’interessa el tema tu pots parlar combatents d’allà, pots tenir interlocutors directes, però....ells no activen la radicalització fins que no entren en contacte amb l’es Satty.

AB: Els germans grans comencen a consumir propaganda gihadista el gener de 2015 pels atemptats de Charlie Hebdo que potser és el succés que els impacta més.

AT: No però a finals de 2014 ja comencen a consumir coses. Ells ja s’interessen a finals de 2014 per Estat Islàmic.

AB: Vale, vale, o sigui abans d’Hebdo ells ja estan consumint

AT: Sí.

AB: Llavors, es-Satty intenta la radicalització d’un intern a Castelló I, i després de dos conversos a Castelló. Potser sigui casualitat que tots es trobessin a Ripoll, o en canvi, Es Satty arriba amb unes instruccions de captació perquè l’organització d’EI té informació que en aquesta població algú simpatitza?

AT: Bueno. Aquesta és la gran pregunta. Si es Satty va perquè sap que hi ha un grup de simpatitzants o hi va simplement perquè sap que estan fora de l’interès policial, i és algú o alguna organització la que li diu vés enllà. Això no ho sabem. És la gran pregunta. Sí que és veritat que ho intenta a Balaguer, ho intenta a Berga, i finalment ho aconsegueix a Ripoll perquè als altres llocs no el volen.

AB: I a Ripoll és per dos vegades perquè primer ha estat d’imam a Elfath, marxa a Bèlgica i després torna a Annour no?

AT: Sí, sí. Però quan torna a Annour...és que Annour no existia quan ell arriba per primer cop. Existeix arran...

AB: De la escissió que hi ha la primera vegada que ell està a Brussel·les no?

AT: Però jo crec que ell l’empodera aquesta escissió.

AB: Perquè de fet són els tres germans grans los que són els grans valedors de que torni ell com a imam de l’Annour.

AT: Hi ha més valedors eh?...hi ha per exemple el tresorer de la entitat a la junta que va dir que no hi tenia cap vinculació però resulta que ajudava cada cap de setmana en aquests nois...que és el que truca a l’es-Satty per a que torni.

AB: Dintre el grup, el nucli dur d’Es Satty són els germans grans, però qui seria el seu lloctinent? Perquè?

AT: En Younes. Bueno, sí. És complicat eh?...No sé ben bé en qui comença. Potser va començar amb en Yousef que era el més vulnerable però jo crec que la seva mà dreta era....ai no sé és que això és molt relatiu, però crec que la mà dreta era en Younes.

AB: Al llibre sí que hi ha, jo crec que pels indicadors individuals o pels factors indicadors, Yousef té el caràcter que és més problemàtic i potser lo que pel que primer accedeix però després hi ha un cas que Younes va a buscar al Yousef i coincideix amb un convers de Castelló i sí que aquell convers diu que lo Younes l’impacta pel gran coneixement que té de la religió. Potser intel·lectualment era lo més avançat dels tres, lo Younes...

AT: Era el més espavilat. Era el que tenia més capacitat de lideratge sí. Però el Hichamy també no es quedava curt eh, el Mohamed Hichamy...de vegades com parla davant de la tele...davant de quan fan els explosius...és un noi viu no?

AB: Els joves, llevat de Moussa que ja des de petit ja té molt d’interès per la religió, tenien uns coneixements baixos de la religió. Que consideres que els atreu més la ideologia salafista o la propaganda violenta d’EI?

AT: Jo crec que pel que...és una opinió personal, però el que els fascina primer són aquests vídeos tant ben fets, no?, de factura gairebé cinematogràfica...jo crec que és això el que més els interessa, no?...i després a partir d’aquí van a veure que hi ha aquí darrere.

AB: Ja s’informen, ja analitzen més lo que és la religió....vale.

AB: Tot i considerar se discriminats des de l’adolescència, el context que els remou les consciències és la guerra de Síria i Irak i el que els acaba d’esperonar són els atemptats que comencen al 2015 ja a França?

AT: Bueno, és una evolució...clar ells quan veuen lo de Charlie Hebdo, i després quan veuen Bataclan, clar això els interpel·la directament a ells, per tant és una progressió.

AB: O sigui contextualment o socialment és la guerra de Síria i Iraq i veure que a Europa ja s’està actuant...en sòl europeu los atemptats...lo que ells ja comencen a....a tenir aquesta idea.

AB: Fins que no hi hagin més dades no és pot afirmar. Però els atacs de Barcelona i Cambrils van ser inspirats o dirigits?

AT: Jo crec que van ser dirigits.

AB: Jo crec que també, després de veure tots els viatges i tot això, lo que passa que no es pot demostrar però...jo crec que alguna...algo hi havia per dalt

AT: Potser sí...a la Comissió de Secrets Oficials es va dir que l’autor intel·lectual estava al centre d’Europa...

AB: Com? Perdona?

AT: A la Comissió de Secrets Oficials es va dir que l’autor intel·lectual estava al centre d’Europa.

AB: Ah...l’autor intel·lectual...val...no, sí, és que los viatges són com a menys estranys.

AB: L’enclavament d’Alcanar Platja per a fixar la base d’operacions penses que va ser casualitat o es basava en aspectes estratègics (situació limítrof Catalunya-País Valencià, bases de dades policials no coordinades, nucli poblacional apartat de vigilància policial, etc.)

AT: Encara que aparentment no ho sembli no hi ha res, jo crec que no hi ha res casual. No és casual Ripoll, no és casual Alcanar, no?...els quilòmetres que separen un lloc a l’altre, i a més sabem que es Satty envia a Yousef Aalla a aquesta zona per anar a treballar...per tant no crec que sigui tant casual...perquè tot està...en el fons tot està molt ben pensat, no?...teòricament.

AB: Penses que va influir la situació política a Catalunya i Espanya, ja no en el moment dels atemptats sinó una mica més abans, la situació política que s’estava vivint a Catalunya i Espanya en relació al referèndum, va poder influir en la dificultat per detectar la radicalització d’aquests joves i la comissió dels atemptats?

AT: Crec que les males relacions entre Catalunya i Espanya en aquell moment no van ajudar ni afavorir la coordinació entre cossos policials...i que aquesta relació ha sigut rellevant a l’hora de fer dols a Ripoll i fora de Ripoll.

AB: Sí, bueno, el capítol que dediques a l’ús que se fa dels atacs...l’ús polític que se fa dels atacs per una part i per una altra deixa de ser tot menys tècnica i en un ànim d’autocrítica per a millorar en lo futur.

AT: El que passa que diguéssim, si vols que parlem, jo a dia d’avui totes les informacions que van sortir del diari Público no....tot el que va sortir de Público, que el CNI estava darrere de l’atemptat, que els van monitoritzar fins a l’últim moment, tot això no està....

AB: Contrastat

AT: Contrastat i que cap medi internacional se n’ha fet ressò d’aquesta informació.

AB: Suposo que allí molts de mitjans van jugar les armes polítiques, no? o li van fer de....a tots los àmbits

AT: Bueno és que sabem fins i tot que algunes persones que se’n van a diferents redaccions de diaris a vendre això...només algunes redaccions ho compren...però n’hi hauran que no ho compraran perquè no s’aguanta ni pel seu propi pes.

AB: Per al futur s’hauria consideres que s’hauria de formar i sensibilitzar a molts més actors socials, més enllà dels policials, pe a detectar signes o indicadors de radicalització que amb posterioritat s’han observar que van existir al voltant d’aquest joves? Penses que s’ha fet suficient autocrítica institucional i social?

AT: Crec que no s’ha fet crítica, crec que no s’han destinat recursos i,...un exemple molt il·lustratiu: a Ripoll hi ha el Consorci de Benestar Social i ja des del primer moment la tècnica d’immigració i una psicòloga que es posen al

capdavant del Consorci què és com el Consell Comarcal d’allà de Benestar Social per liderar tot aquest tema. No han tingut cap mena de recolzament de la Generalitat fins al punt que estan a punt de publicar un llibre que se l’han de pagar elles perquè no han tingut...no, no, no els hi han facilitat que elles poguessin treballar aquest tema i fins i tot els han posat traves perquè no era el discurs oficial que volia en aquest moment la Generalitat de Catalunya. Per tant, que amb això crec ja que respon totes aquestes preguntes, no?...perquè l’àrea d’Immigració que està dintre de l’àrea de Benestar Social no...no han volgut que elles avancessin i al final han hagut d’anar pel dret i publicar

AB: Elles

AT: Que al fi i al cap són dues noies de Ripoll però que també surten a “800 metres”

AB: Què és la Núria potser

AT: Sí la Núria i l’Alícia. Doncs elles estan a punt de treure un llibre que és interessant. Hi ha una primera part de tot l’impacte que ha suposat per Ripoll, tota la cronologia dels atemptats i el que va suposar per ells, i després el que fan és agafar moltes teories de factors de risc i tal i ho van aplicant en el cas d’aquests joves.

AB: Aquest llibre saps, la tirada serà de més a nivell de Girona o...?

AT: No l’estan...l’han fet en castellà, l’estan a punt de treure i que l’editen amb Amazon.

AB: En Amazon...vale

AT: Sí

AB: Doncs ja me diràs que col·laborarem

AT: Sí, sí ja té ho diré.

AB: I després ja per acabar la última. Quines propostes de millora indicaries per a què en un futur, com dieu al llibre i diu lo pare de Xavi, la mort de qualsevol víctima del terrorisme hagi servit per a què això no torni a passar?

AT: Bueno, doncs d’entrada una major conscienciació, no? del que és un procés de radicalització, no només de gihadisme sinó d’extrema dreta per exemple, perquè ara algú deia...passar, no? un episodi d’extrema dreta i

hauran malalts mentals. Per tant, una millor conscienciació. Arribar a tots els col·lectius, no només a la policia, no només als educadors socials, no només a les infermeres del CAP, no només als professors, intentar arribar a tots els col·lectius. Això només s’aconseguirà amb la implicació de les comunitats musulmanes i de les mesquites. Són les que han...no delatar però sí establir ponts de diàleg amb aquells organismes que puguin actuar i neutralitzar quan hi han processos de radicalització. És vital que les comunitats musulmanes formin part de la solució perquè sense elles no faríem res. I a grans trets és això, no?. També ha passat que com s’ha perdut el Califat ja no tenen poder territorial ni polític sembla que aquest tema s’hagi com dissolt però hi ha gent monitoritzada encara, puntualment encara surten algunes operacions, però sense la publicitat que se’ls hi donava abans. També la situació a Europa ara està canviant políticament i s’està veient cap on va però l’amenaça continua quatre sobre cinc per tant un atemptat és molt probable. Anna, una vegada més moltíssimes gràcies per la teva col·laboració

Annex D Estructura de la cèl·lula gihadista de Ripoll