VII Pujada al Montsià by Biblioteca Trinitari Fabregat

Index Pròleg........................................................................................................................1 0. Introducció i metodologia........................................................................................3 1. Què són.....................................................................................................................5 1.1 Les curses per muntanya segons diferents punts de classificació....................6

2. Origen de les curses per muntanya.......................................................................8 3. Organització i distribució territorial: Federacions i associacions...................... 11 3.1 Organització en l'àmbit federatiu...................................................................... 11 3.2 Circuit de curses per muntanya de les Terres de l'Ebre................................... 12

4. Elements necessaris per organitzar una cursa.................................................. 14 4.1 Organització .................................................................................................... 14 4.1.1 Finançament................................................................................................. 16 4.1.2 Publicitat ...................................................................................................... 19 4.1.3 Funcions de l'organització el dia de la cursa.....................................................19

4.2 Recorregut....................................................................................................... 20 4.2.1 Distància....................................................................................................... 21 4.2.2 Desnivell acumulat i dificultat........................................................................ 22

4.3 Participants...................................................................................................... 24

5. Cursa per muntanya d'Alcanar: La Pujada al Montsià...................................... 26 5.1 Justificació........................................................................................................ 26 5.2 Estructura......................................................................................................... 27 5.3 Calendari de tasques....................................................................................... 29 5.4 Canvi de recorregut de la cursa d'Alcanar (Pujada al Montsià)....................... 31 5.4.1 El per què..................................................................................................... 31 5.4.2 El nou recorregut: Explicació.......................................................................... 32

33 5.5 Recorregut i zona meta....................................................................................33 5.5.1 Material necessari......................................................................................... 37 5.5.2 Avituallaments............................................................................................... 40 5.5.3 Permisos....................................................................................................... 43

5.6 Finançament.......................................... ...................................................... 43 5.7 Participants....................................................... ............................................ 48 5.7.1 Inscripcions................................................................................................... 49 5.7.2 Publicitat....................................................................................................... 50

5.7.3 Gestions a fer el dia de la cursa...................................................................... 51 5.7.4 Trofeus i obsequis.......................................................................................... 52

6. Conclusions............................................................................................................ 53 7. Agra誰ments............................................................................................................. 55 8. Bibliografia.............................................................................................................. 56 9. Annexos.................................................................................................................. 57

Pròleg La passió per les curses per muntanya i les activitats muntanyenques en general, m’han portat a estar molt vinculat en tots els àmbits, i des que tinc “ús de raó”, que em mantinc tot l’actiu que puc en tot allò que faci referència tan a les curses per muntanya, com a la muntanya en general. Quan he tingut la oportunitat de participar-hi no he dubtat cap moment en plantar-me a la línia de sortida de quasi qualsevol tipus d’esdeveniment vinculat a la muntanya, i quan no he pogut per diversos motius, he intentat aportar lo màxim des de qualsevol dels molts àmbits que envolten aquests esdeveniments que en aquest treball tindreu el plaer de descobrir, tota aquesta passió m’ha permès tenir el privilegi de ser un dels fundadors i president del Circuit de Curses per Muntanya de les Terres de l’Ebre, per altre costat també sóc el director de la Pujada al Montsià “Memorial Francesc Bort (Madro), en honor al meu germà, que com jo era bomber professional i que un desafortunat accident de trànsit es va endur. És per això que tot aquest “món” és en certa manera agredolç per a mi, perquè ell va ser qui em va iniciar, acompanyant-me a la meua primera marxa de 55 km. És aquest lligam el que em fa sentir realitzat, defensant a ultrança tot allò compartíem. Escrivint aquest pròleg, no puc evitar recordar quan jo vaig ser qui feia el treball, les entrevistes, gravacions, dubtes, incerteses, el “com sortirà”, preparar la exposició, la posta en escena (vaig posar tarongers!!), la presència a l’exposició oral d’una gran professora i amiga, que el destí se’ns ha emportat, el concursos posteriors on volia presentar el meu treball i moltes més preguntes que hem venien al cap. Totes aquestes preguntes finalment van obtenir resposta, però les primeres respostes vaig obtenir-les en llegir el pròleg de la persona que com jo avui ajudo, m’ajudava, va ser llavors quan veia que potser no anava tan malament, que tots aquells dubtes no eren altra cosa que moltes hores i il·lusió posades en un repte molt més que qualificatiu, sinó que per a mi, esdevingué un repte personal que em va ajudar i canviar molt, des de llavors, en les adversitats, em dic molts cops: Tu pots !! Totes aquests records i emocions m’han tornat a recórrer el cos quan l’alumne que us presenta aquest treball, juntament amb un gran amic i professor (Floren) em van proposar d’ajudar-los. Crec que no vaig necessitar ni cinc segons per acceptar i començar a proposar idees i formes d’abordar-lo. Només pensava en no desaprofitar la oportunitat que se’m presentava, de col·laborar en un treball d’una temàtica tan especial com

aquesta, tan de bo quan jo era alumne hagués pogut em deia, per això sempre he intentat que el Sergi pugui rebre tot el meu suport i poder-li donar respostes a totes les preguntes que de ben segur que li sorgeixen, perquè el veig, i crec que en les hores que hem compartit ja el conec, i se, i noto, que en les pàgines que venen a continuació no només hi ha conjunts de lletres formant paraules que expliquen unes matèries, sinó que si sentim l’interlinees, podrem gaudir d’una exhibició d’esforç i dedicació d’una persona magnífica, a la que li posaria molts qualificatius bons, perquè des del primer moment ha demostrat una capacitat de compromís immensa, amb valors i criteri, que a la vegada he tingut la sort de poder aprendre-hi coses. És per això que per a mi ja ha complert, ja em sento pagat. Només em queda donar-li les gràcies per la oportunitat, per tant: Gràcies Sergi !

Jordi Bort Juan

0. Introducció i metodologia La meva afició per les curses per muntanya va començar fa quatre anys quan un dia vaig decidir formar part de la organització de la cursa d'Alcanar, on em vaig situar a un avituallament preparant el menjar i la beguda per als participants. Com em vaig sentir a gust i vaig passar un bon matí vaig seguir formant part de l'organització en el mateix avituallament durant un any més. Un any més tard, vaig decidir participar a la marxa perquè tenia ganes de provar nous reptes i experiències. Després d'haver acabat la marxa, la meva primera experiència com a corredor no va ser prou bona, pel fet que vaig tenir molts problemes musculars i no haver acabat amb l'estat físic que esperava. Potser el resultat era normal, ja que portava dos anys sense practicar cap esport. Com m'havia quedat amb el mal gust de boca vaig voler participar a la marxa d'Ulldecona, que se celebra unes setmanes més tard, on vaig acabar prou millor que a Alcanar. Tot i així, amb algunes molèsties. Després d'això ja m'hagés pogut retirar, però com que em vaig adonar que era un esport que m'agradava molt i a més es desenvolupa per muntanya vaig seguir participant a les marxes que se celebren en els pobles propers. A més a més, he conegut molta gent per la muntanya mentre corria i que únicament els veig els dies de competició. Les curses per muntanya, per a gairebé tots, són una festa, tant per als que participen com per als que van a animar a l'arribada. Són dies en els que et retrobes amb molta gent que has anat coneixent durant aquests dies i fas el recorregut amb bona companyia, de la mateixa manera que fas un esforç per millorar el teu temps i a la vegada ajudar als altres en els moments durs durant la prova. En aquests moments, deixes de banda el resultat final i et centres en divertir-te i saber que a l'arribar al cim o al punt més alt de la cursa t'espera un llarg sender per on baixar però no sense abans mirar enrere i gaudir de les vistes, poder observar des d'allà dalt el punt d'on has començat a córrer mentre veus una llarga filera de gent muntant, amb l'objectiu d'arribar a la meta i esperar amb ganes a que arribi el dia de la prova següent.

(Amb dos amics que vaig conèixer durant la marxa de Bítem 2012: 1r Pedro Miravete, 2n Joan Andreu Estarlich)

Aquests successos han comportat que faci el treball de recerca sobre les curses per muntanya, per tindre un major coneixement general sobre aquestes: el seu entorn, la feina que hi ha al darrere per a organitzar-les i que algun dia pugui ser possible fer la cursa amb el recorregut que traçaré, fent una comparativa d'aquest amb l'anterior. Vaig iniciar el treball explicant com em vaig introduir a les curses per muntanya. Seguidament vaig continuar amb tota la part teòrica mentre estava formant part de l'organització de la cursa d'Alcanar, on a part d'anar recollint tota la informació que em seria útil col·laborava en les tasques que hi havia per fer i no demanaven una gran responsabilitat. Una vegada passada la cursa vaig començar a mirar diverses possibilitats sobre el canvi de recorregut i desprès d'haver discutit diverses opcions vaig triar el més adient. Un cop decidit quin seria el nou recorregut vaig anar a traçar-lo amb el GPS. Seguidament, vaig introduir les dades que en van sortir en un programa informàtic per treure'n el mapa i el perfil d'elevació. Durant els dies que decidia el recorregut definitiu també anava

emplenant

els

aspectes

personalitzats per a la pròxima edició. 4

organitzatius

(Fent el marcatge del recorregut de la cursa els dies previs)

1. Què són Les curses per muntanya són una modalitat esportiva que pot desenvolupar-se en alta, mitjana i baixa muntanya. Els esportistes que participen en aquestes competicions no fa falta que siguin ràpids, sinó demostrar una enorme capacitat de resistència per poder resistir durant més temps a una velocitat més elevada que la resta. La distància mínima perquè un circuit sigui considerat competició oficial és de 21 quilòmetres, amb un desnivell mínim acumulat en pujada de 1.000 metres. Si no compleix aquests dos requisits passaria a ser una cursa popular no competitiva. El mateix dia de la celebració de la prova també hi ha la possibilitat de fer un

recorregut

més

curt

anomenat

Marxa. Generalment, aquest és una versió curta del recorregut llarg, i es passa pel mateix camí però en aquest cas quan hi ha la possibilitat de fer mitja volta retallant una bona part de la distància llarga, s'agafa una altra senda que fa cap al camí per on torna la cursa, encara

que

marxes

també

amb

poden un

haver-hi recorregut

completament diferent i independent de la cursa. La marxa mai serà puntuable, solament se celebren per a totes aquelles persones que volen caminar per la muntanya amb bona companyia o gent que vol córrer i creu que la cursa és massa llarga dintre de les seves possibilitats.

(Tot el recorregut de la cursa està indicat pels colors roig i groc mentre que en el de la marxa segueix la línia de color roig i en compte de seguir per la groga,ens estalviem aquest tros i segueix per la de color blau reprenent la de color roig quan aquesta s'acaba.)

Depenent del terreny en què es realitzi la competició, poden fer-se ascensos i descensos amb cordes, encara que la zona grimpada no pot superar el grau II de dificultat o els 40º de pendent. Una zona grimpada és un terreny o paret relativament vertical el qual se li ha col·locat una o vàries cordes ben subjectes per a ajudar-te amb els braços i ascendir mitjançant senzills passos d'escalada. Quan la zona grimpada supera el grau II de dificultat consisteix en combinar l'escalada pel lloc que s'indica i subjectar-se al cable amb una o dos mans per seguretat, només es pot donar un cop de mà amb els braços sempre i quan no sigui subjectant-se del cable.

1.1 Les curses per muntanya segons diferents punts de classificació - Les curses per muntanya des del punt de vista de la classificació de Dalmonte són considerades un esport de rendiment perquè el resultat afecta directament i està implicat en el rendiment. Els atletes, depenent de l'esport que practiquen, destaquen en una de les qualitats físiques bàsiques. En el cas de les curses per muntanya, la qualitat més desenvolupada és la resistència aeròbica, ja que la prova des del punt de vista metabòlic és evidentment superior a tres minuts i la presència d'oxigen disminueix i provoca l'oxidació de proteïnes, grasses i glucògens en els músculs. La classificació fisiològica dels esports de Dalmonte barreja el concepte esport amb l’exigència de l'esport des del punt de vista físic. - També les podem classificar amb el mètode de Parlebas en funció de la presència o absència de tres factors: C: Aquest símbol indica que l'esport en qüestió es practica amb companys, equip, parella... El símbol -C indica el contrari, que l'esport és individual. A: Aquest símbol indica que en aquest esport hi ha un adversari. El símbol -A significa que no hi ha adversari, són tots aquells esports que es practiquen individualment i competeixes amb més d'una persona a la vegada.

I: Aquest símbol indica que el medi on es practica l'esport és incert, són tots aquells esports que es donen a l'aire lliure. El símbol -I indica que les condicions ja estan establertes, solen ser tots els esports que es duen dintre d'un recinte cobert. Per tant, si en traiem conclusions, les curses per muntanya segons Parlebas i els seus criteris seria: -C A I pels següents motius: és un esport individual, com la natació, sempre pots córrer amb gent que coneixes, però el resultat sempre serà individual; tens diversos adversaris directes, com en el ciclisme, ja que hi ha interrelació entre uns i els altres, bé a l'hora de fer un avançament l'adversari t'impedeix el pas i et frena o bé se'n treu benefici a l'hora de seguir a un corredor amb un rendiment més alt, de manera que el temps que es tarda en finalitzar la prova té repercussió sobre els altres participants; el medi és incert, com en el windsurf, mai es pot conèixer amb exactitud les condicions climàtiques i les seves variacions que es poden trobar al llarg del recorregut. - Tanmateix les curses les podem classificar segons l'objectiu de cada participant: Objectiu recreatiu: fa referència a tots aquells participants els quals la seva finalitat és acabar la prova independentment del temps que facin. Objectiu utilitari: aplicable als participants els quals el seu objectiu és auto-superar-se i exigir-se uns objectius a un mateix per tal de fer el millor temps personal possible. Objectiu competitiu: és l'objectiu de totes aquelles persones que busquen la competitivitat amb els millors corredors de la prova deixant de banda la diversió. L'únic objectiu és quedar el primer.

2. Origen de les curses per muntanya A Catalunya, l’esport de muntanya data del segle XIX, quan juntament amb la Renaixença Catalana sorgeix un esperit esportiu-cultural que té la muntanya com a marc de desenvolupament. Durant més de vint anys, els pobles, veïns i grups d’amics s’organitzaven entre ells per iniciar projectes i activitats muntanyenques. El 1920 es crea la Lliga de Societats Excursionistes de Catalunya, presidida per Cèsar August Torras, que va aconseguir agrupar 36 entitats diferents (20 de Barcelona), però tres anys més tard, amb el cop d'estat del general Primo de Rivera (1923) restà inactiva, sent substituïda per un Secretariat de Coordinació Excursionista de caire semiclandestí. Ja el 1930, acabada la Dictadura, va aparèixer la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual pretén agrupar totes les entitats vinculades a l’esport per muntanya. Des de llavors moltíssimes entitats s’hi han adherit, fins arribar a les més de 400 entitats que actualment hi formen part- Entre elles tenim la de la nostra població, l’Agrupació Excursionista d’Alcanar, que hi forma part des de la seva fundació al 1983 i que és a la vegada l'“organitzadora” del projecte que realitzarem. Les curses per muntanya a Catalunya tenen uns inicis un pèl accidentats, ja que neixen a partir d’un conflicte amb les marxes de resistència. Una de les activitats més concorregudes pels aficionats a la muntanya han estat sempre les marxes de resistència i/o populars. Aquestes han intentat sempre recordar i imitar els recorreguts que els nostres avantpassats utilitzaven per desplaçar-se o alguns cops amagar-se dels representats de la llei. Amb això em refereixo que la gran majoria de recorreguts de les marxes per muntanya tenen un origen històric explicable. Referències com ara “El Camí del Bons Homes”, “La Ruta dels Bandolers”... corroboren aquesta hipòtesi. Per tant, les marxes de resistència el que han fet ha estat recuperar i representar els recorreguts que els nostres avantpassats van fer. Aquesta proposta d’activitats va tenir molta acceptació entre els aficionats a la muntanya, aconseguint grans aglomeracions de gent per participar-hi. Aquesta mateixa massa participativa, guiada per l'instint de superació dels humans, intenta fer el recorregut.

En primer lloc amb l’objectiu de poder-lo finalitzar, però poc a poc (i aquí està el moment clau), la gent volia fer el recorregut un poc millor i si pot ser més ràpid que l’any anterior (moguts per l’instint de superació humà), per això cada cop intentaven caminar més ràpid, fins al moment en que van començar a trotar, per acabar corrent. Aquest fet va provocar conflictes entre els mateixos participants, ja que hi havia dos grans grups, els que mantenien l’objectiu inicial (començar i acabar) i els que volien superar-se any rere any. Amb aquest escenari la FEEC, com a punt de reunió i trobada, ha d’aportar respostes i solucions a les demandes i necessitats dels participants, per això decideix organitzar una sèrie de recorreguts per muntanya, amb el repte de premiar al més ràpid. Amb aquesta proposta tenim definit l’origen històric de les curses de muntanya a Catalunya de manera organitzada.

Des de l’any 2001, la FEEC organitza un calendari anual de curses per muntanya, les quals premien als corredors més ràpids d’un esdeveniment concret i als més regulars dels conjunt d’una sèrie de recorreguts (curses) que en formen part, aquest conjunt rep el nom de “Copa Catalana de Curses per Muntanya”. Aquesta proposta tipus “model” de lliga té una gran acceptació, fruit del bon moment que viu l’esport de muntanya a Catalunya, per això la FEEC es veu amb la necessitat d’organitzar una altra lliga de manera paral·lela, però sense coincidir en les dates. El “Circuit Català de Curses per Muntanya”, un circuit un pèl menys exigent que l’anterior, té com a objectiu fer de pedrera per a futurs corredors de la “Copa Catalana de Curses per Muntanya”, i a la vegada de trampolí per a futures “estrelles” de la muntanya: noms com ara Agustí Roc, Teresa Forn, Esther Hernández i Kilian Jornet. Aquests formen part de molts dels corredors d’altíssim nivell que han sorgit d’aquestes propostes esportives per muntanya.

Aquestes remeses de campions serveixen a la gent com a motivació per mostrar la passió per aquest esport, fent-se extensiu a la totalitat del territori català, arribant a la fita d’una cursa per muntanya per poble. Aquest gran increment fa que la FEEC no pugui arribar a organitzar la totalitat de curses que sorgeixen, cosa que farà que les mateixes curses s’uneixin territorialment per treballar plegats per objectius comuns, com ara la organització d’un calendari on no s’hi solapen dates, necessitats comunes de les curses com ara arcs, cronòmetres, sistemes xips... tot productes molt cars que requereixen compartir despesa. D’aquesta necessitat de compartir objectius comuns neix l’”Associació Esportiva Curses per Muntanya de les Terres de l’Ebre”, organitzadora del “Circuit de Curses per Muntanya de les Terres de l’Ebre”, formada pel conjunt de curses del territori de les Terres de l'Ebre i el Priorat, que s’agrupen per treballar-hi plegats. Aquesta entitat, adherida i col·laboradora de la FEEC (en tant que organitza una part del territori), consta actualment d’un total de 21 curses, representant 20 poblacions de les comarques de l’Ebre, més una (Falset) que s’hi ha afegit al circuit per proximitat. Finalment, la Pujada al Montsià “Memorial Francesc Bort (Madro)”, cursa de la qual en faig el projecte, forma part i n’és fundadora de l’associació i forma part del calendari d’aquest circuit.

Organització

distribució

territorial:

Federacions

associacions Aquesta modalitat esportiva ha experimentat en els últims anys un espectacular creixement des de tots els punts de vista: ha augmentat el nombre de curses, el nombre de participants, han aparegut els primers equips organitzats i també han arribat els patrocinadors.

4.1 Organització en l'àmbit federatiu Nivell autonòmic: la federació de Catalunya és la FEEC, i algunes competicions són: “Campionat Catalunya”, “Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència” i “Copa Catalana de Curses Verticals”. Aquesta organitza a nivell català diferents competicions a la vegada que valida i dóna suport a totes les organitzacions i associacions a nivell territorial que organitzen, ja siguin curses per muntanya o circuits de curses per muntanya d'un àmbit més territorial. Nivell nacional: la federació d'Espanya és la FEDME, “Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada” i algunes de les seves competicions són el “Campionat d'Espanya FEDME” i la “Copa Espanya FEDME”. La “Copa d'Espanya de Curses per Muntanya” consisteix en un circuit de quatre proves puntuables per als federats. Existeix la possibilitat que participin esportistes estrangers sempre que posseeixin la llicència federativa del seu país i acreditin la possessió d'una assegurança de responsabilitat civil i una d'accidents amb cobertura al territori espanyol. Nivell europeu: la federació d'Europa és la ISF, “International Skyrunning Federation” i la competició més important és el “Campionat d’Europa de Curses de Muntanya”. Nivell mundial: a nivell mundial hi ha dues federacions, una és la ISF, la mateixa federació que a nivell europeu, i la FSA, amb campionats com el “Campionat del Món de Curses per Muntanya” i la Copa que porta el mateix nom.

Tanmateix, a Catalunya la densitat de curses de muntanya en certes zones ha anat augmentant de manera que ha aparegut la possibilitat de formar lligues territorials (Baix Camp, Tarragonés, Castelló Nord...)

3.2 Circuit de curses per muntanya de les Terres de l'Ebre El circuit de curses per muntanya de les Terres de l'Ebre, per exemple, és una d'aquestes lligues. És organitzada per l’”Associació Esportiva de Curses per Muntanya de les Terres de l’Ebre” (AECMTE) i s'estén per les Terres de l'Ebre i el Priorat, on actualment hi ha dinou curses puntuables i dos de no puntuables. El seu objectiu principal és fomentar la participació a les curses organitzades per diferents entitats del territori adscrites al circuit, creant sinergies que siguin útils per a la difusió de les altres proves de circuit. Per formar part del calendari del Circuit cada entitat haurà d’informar a l’AECMTE en el termini que aquest estableixi de la zona on realitzarà la cursa, la data prevista de realització de la cursa, itinerari,

longitud

cursa,

desnivells

acumulats, alçada màxima per on passarà la cursa, horaris, el nom del director de la cursa i telèfon de contacte. L’AECMTE farà públic el calendari del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre, així com el reglament, com a mínim 45 dies abans de donar l'inici de la primera cursa del circuit. A l'octubre es tanca el termini de presentació de sol·licituds. Passat un temps es realitzarà una reunió al mes de novembre de totes les entitats sol·licitants per poder coordinar les dates de les proves.

El guanyador d'aquesta lliga territorial no es determina per nombre de victòries, sinó en un sistema de puntuació molt senzill. En cada prova del circuit es repartiran sempre els mateixos punts en l'ordre següent: El primer classificat obtindrà 100 punts, el segon 88, el tercer 78, el quart 70, el cinquè 64, el sisè 60 i el setè 58, a partir d’aquí els punts s’aniran baixant d’un en un, fins arribar a 2 punts, és a dir, que tots els participants que acabin la prova, obtindran al menys 2 punts. Independentment de les normes de cada cursa no pot haver-hi empats en la puntuació de cada prova excepte tots aquells que obtindran 2 punts. Al finalitzar el circuit s'agafen els dotze millors resultats dels dinou possibles de cada corredor (encara que tampoc és necessari fer les dinou curses per a puntuar) que són els que puntuaran i se'n fa la suma. Aquell participant que ha aconseguit sumar el major nombre de punts serà el guanyador absolut del “Circuit de Curses per Muntanya de les Terres de l'Ebre”. Per premiar als millors classificats se celebra un acte de lliurament dels trofeus i d’altres premis.

4. Elements necessaris per organitzar una cursa. Hi ha tres elements imprescindibles per poder fer possible la celebració una cursa: una organització, recorregut i participants.

4.1 Organització A l'hora d'organitzar una cursa s'han de tenir en compte molts aspectes. Abans de tot, és molt recomanable ordenar les gestions que realitzarà cadascú mitjançant un organigrama, que és la representació gràfica de l'estructura d'una empresa o organització. Representen les diferents estructures departamentals i en alguns casos les persones que les dirigeixen. El que s'ha de tenir en compte és que, en la majoria dels casos els responsables de cada àrea tenen limitació en quant a disponibilitat de temps, per això s'ha de definir qui s'ocupa de cada tasca i donar-li total autonomia perquè les decisions es prenguin de forma ràpida ja que si no s'aniran retardant fins que arriben a l'organitzador principal. L'organigrama ha de constar d'un coordinador general i per sota una sèrie de persones que s'encarreguin de tasques concretes: encarregat de material, encarregat de difusió de la prova, encarregat de voluntaris... aquests són els anomenats responsables d'àrees.

Organització esdeveniment: La organització de l’esdeveniment és l’òrgan màxim de gestió de l’esdeveniment, en ell s’hi decideixen tots els temes importants que sorgeixen. Aquests temes poden ser tants i tan diversos com ara l’aprovació del pressupost, les propostes de recorregut o el material a lliurar i sortejar. Està formada pel director, el qual dirigeix la reunió, i pels responsables de cada àrea. Director: El director és el que dirigeix als responsables d'àrees, els mana fer a cadascú les gestions corresponents de cada departament i després en les reunions escolta les propostes de cadascú i pren la decisió final. Ha de controlar que tot funciona correctament. Responsable àrea: Aquests encarregats tindran total autonomia per prendre decisions i posteriorment nomenaran les seves proposicions al coordinador general a les reunions. En proves a nivell local cada persona té la capacitat d'assumir més d'una àrea. Personal voluntari: El personal voluntari s'utilitza exclusivament el dia de la prova. Són persones que s'han interessat en ajudar i poden cobrir qualsevol lloc de cada àrea ja que realitzen gestions senzilles per facilitar la feina als responsables i disposar de més temps. Per trobar aquest personal es fa l'anunci d'una reunió en un establiment i els assistents elegeixen les gestions que volen realitzar el dia de la cursa.

(Reunió per trobar el personal voluntari per a la VI Pujada al Montsià)

Una part del personal voluntari sol donar suport els dies previs a la cursa, ja sigui per fer gestions, com per exemple preparar les bosses d'obsequi als corredors, o recollir productes dels col·laboradors.

4.1.1 Finançament Un altre punt a considerar és el finançament. Els organitzadors, una de les coses que han de fer és aconseguir ajut econòmic que faci possible la realització d'una cursa. Gestions dels organitzadors, amb l'Ajuntament, subvencions des de diferents àmbits, empreses... El finançament el dividirem en dos parts, ingressos i despeses. Per il·lustrar l'estructura d'un finançament es pot mostrar amb aquest breu esquema:

Ingressos

Preu

-participants

10000

-empreses privades

750

-administracions públiques

1000

Total ingressos:

11750

Despeses -menjar

2000

-beguda

2000

-material promocional

5000

-lloguer de material

2000

Total despeses:

11000

Total esdeveniment:

750

Per tant, en aquest plantejament l'esdeveniment obtindria beneficis que es guardarien per a l'any següent.

INGRESSOS INGRESSOS 1000 9%

750 6%

DESPESES DESPESES 18% 2000 -participants 2000 -participants -empreses -empreses privades privades -empreses 1000 -administracions 1000 públiques públiques 18%

18% 4000

1000 10000 85%

-menjar -menjar -beguda -beguda -material -material promocional promocional -lloguer de de -lloguer material material

7000 4000

45%

Aquestes gràfiques fan una bona representació de la dependència que tindria una cursa amb les inscripcions dels participants que seria la major font d'ingrés per a amortitzar les despeses. Les administracions públiques (Ajuntament, Consell Comarcal, Generalitat...) ofereixen subvencions anuals sempre i quan es compleixin els seus requisits a l'hora de seguir els passos per demanar-la. Les empreses privades, que venen a ser els patrocinadors, poden oferir ajuda pagant en diners o en espècies a canvi, en funció de la quantitat de diners o espècies que volen donar apareixeran al pòster, a la web, al quadríptic o a la bossa del corredor.

En l'apartat de despeses com és lògic la major part del diagrama de sectors és ocupada pel material promocional, apartat en el qual s'hi inclou el regal commemoratiu per a tots els participants (samarreta, buff, folre polar...), a més d'incloure també els obsequis per al sorteig de productes i els trofeus per als podis. Per tant, entenent els majors costos d'aquests productes, es previsible que aquestes partides ocupen generalment la major part de la despesa dels esdeveniments esportius que inclouen aquest tipus d'obsequi. Pel que fa al menjar i la beguda, tot i que els tenim separats al diagrama de sectors per quantificar quin pes tenen cadascuna, generalment ocupen una mateixa partida. Si ens fixem en la suma total (36%) podem veure que no dista tant de la major partida, la dedicada al material promocional. Per això aquesta partida de menjar i beguda és, parlant en conjunt, de les més importats. El lloguer de material, tot i que no ocupa una part important del diagrama de sectors és de vital importància per al desenvolupament de l'esdeveniment, ja que fa referència a totes aquelles necessitats que la organització no pot adquirir, ja sigui pel seu alt cost, o per la seva poca rendibilitat. Per tant, són necessitats que es cobreixen mitjançant el lloguer. Així, aplicant les dades d'ingressos i despeses a un diagrama de barres, podem veure que l'esdeveniment és viable, però no s'obtenen uns grans beneficis, aconseguint els objectius proposats: ser viable i actuar sense ànim de lucre.

TOTAL ESDEVENIMENT 12000

11750

11000

10000 8000 6000 4000 2000 0

Total ingressos: Total despeses:

4.1.2 Publicitat Una vegada presa la decisió de celebrar la prova, cal anunciar-la al màxim de persones possibles i amb temps suficient per atreure la gent fent que s'animi a participar-hi a partir de cartells, fullets, via Internet, correu electrònic, televisió i ràdio... El següent pas es crear una pàgina web exclusivament per a la cursa on es detalla tota la informació. Publicar el reglament, el recorregut amb l'altímetre, les diferents categories, el preu d'inscripció i com realitzar-la, els premis que es lliuraran als corredors i altres dades d'informació per als participants.

4.1.3 Funcions de l'organització el dia de la cursa El dia de l'esdeveniment cal tenir-ho tot enllestit, disposar del material cedit per l'Ajuntament, taula per als cronometradors “jutges”, taula de lliurament de dorsals, una taula d'Informació, zona d'atenció d'incidències... La recepció en el lloc de sortida/arribada és fonamental, procurar tractar amb màxima amabilitat als corredors, lliurament de la bossa del corredor abans de sortir. L'speaker és la persona que es dedica a animar la prova i també procedeix a fer el briefing abans de la sortida. El briefing consisteix en fer unes explicacions prèvies a la carrera referents a l'estat del recorregut (si està mullat o sec), cada quants quilòmetres hi ha punts d'avituallament, llocs difícils i la demés informació necessària per realitzar la cursa. Així doncs, el servei de megafonia no ha de ser alguna cosa a oblidar. És fonamental, de la mateixa manera que una música que ambienti el lloc de sortida/arribada. En el recorregut ha d'haver-hi bona vigilància, amb participació de la policia municipal i voluntaris. Ha d'haver-hi una bona senyalització amb cinta balisa i amb un voluntari o un cartell ben visible en cas que en acabar el sender hi hagin dos o més camins per on passar per no causar confusió als participants, tenir senyalitzats els punts quilomètrics i posar punts d'avituallament com a molt cada cinc quilòmetres. En arribar, serveis de massatges gratuït per a qui ho necessiti, aprovisionament líquid i sòlid i servei d'infermeria. 19

Al final també es troben els “jutges”, per vigilar que cap participant ha retallat i ha agafat un camí més curt, informació que actualment es pot saber gràcies als xips de SPORTident, que es basen en enregistrar el temps que es tarda en arribar d'un punt de control de pas a un altre. Això ho fa marcant el temps quan s'insereix el xip a la base, que guarda la informació. Llavors, si no s'ha passat per un punt de control no s'enregistra cap temps, el que significa que el participant ha agafat un camí més curt. Finalment el lliurament de premis, un element també molt important. Cal esperar que arribi l'últim participant per respecte als corredors més lents i que tothom ho pugui veure. El podi pels tres primers absoluts i de cada categoria, premis als tres primers locals i un obsequi al més jove i al més veterà de la prova. Els premis no són acumulatius, així doncs, només es pot fer podi una vegada. Després, d'entre els corredors, també se sorteja si ha algun producte dels patrocinadors o algun producte típic del poble. En acabar la prova, els serveis de neteja han d'actuar i retirar el material, recollir-ho i deixar el lloc de sortida/arribada igual que abans de celebrar la prova, al igual que el recorregut, que ja va recollint un membre de la organització els punts de senyalització i la cinta balisa un cop ja ha passat l'últim participant.

4.2 Recorregut El recorregut de les competicions serà sempre per pistes i camins no asfaltats, senderes, barrancs, etc. i el recorregut de la carrera no superarà el 50% de pista transitable per a vehicles.

(Recorregut de la pujada al Montsià, edició 2012)

4.2.1 Distància En un recorregut ha d'existir una certa distància. Curses per muntanya de curta distància: seran aquelles proves que disposen d’un recorregut entre els 4 i 7 km de distància total, amb un màxim de 25% de pistes asfaltades i/o pavimentades, sense superar dificultats superiors al II grau i pendents ocasionals superiors a 30º. A més, han de sobrepassar en algun punt del recorregut els 300 metres de desnivell respecte del punt de sortida/arribada així com els 250 metres d'altitud en el punt més alt durant el recorregut. Curses per muntanya de mitja distància: seran aquelles proves que superen els 12 km de recorregut i un màxim de 20 km de distància total, amb un màxim de 25% de pistes asfaltades i/o pavimentades, sense superar dificultats superiors al II grau i pendents ocasionals superiors a 30º. Fa falta que sobrepassin els 500 metres de desnivell positiu acumulat i hi hagi respecte del punt de sortida/arribada com a mínim 300 metres de desnivell respecte el punt més alt del recorregut.

Curses per muntanya de llarga distància: són aquelles que superen al seu recorregut els 20 km i fins un màxim de 42.2 km de distància total, amb un màxim de 25% de pistes asfaltades i/o pavimentades, sense superar dificultats superiors al II grau i pendents ocasionals superiors a 30º. Cal que sobrepassin els 1000 metres de desnivell positiu acumulat i respecte del punt de sortida/arribada hagi com a mínim 400 metres de desnivell amb referència a la seva cota màxima. Curses per muntanya d'Ultra-marató: aquelles que superen al seu recorregut els 42.3 km de distància total, amb un màxim de 25% de pistes asfaltades i/o pavimentades, sense superar dificultats superiors al II grau i pendents ocasionals superiors a 30º.

4.2.2 Desnivell acumulat i dificultat El desnivell acumulat es la distància vertical acumulada en metres sobre el nivell del mar que ascendeixes i descendeixes en un recorregut. Aquest desnivell es calcula fent el sumatori dels metres que guanyes i perds en altura durant tot el recorregut. Una altra manera de presentar el desnivell és esmentant només el positiu, que es calcula fent el sumatori solament els metres que guanyes en altura. En algunes curses, amb sortida i arribada en diferents llocs es fa un esment al desnivell negatiu, en tant que algunes vegades es baixen més metres dels que es pugen (cas de la Fredes-Paüls).

La dificultat d'un recorregut va relacionada en el desnivell acumulat, com més desnivell tingui el recorregut la prova es realitzarà més lenta que si es dugués en una superfície plana. A part, la dificultat també depèn del tipus de terreny per on discorre la cursa, els sòls que es poden trobar durant una cursa per muntanya són principalment: Pista d'asfalt: l'asfalt principalment en una cursa per muntanya es troba a l'inici i al final del recorregut, ja que aquestes solen començar i acabar en un lloc de la població on hi ha asfalt. Pista de sorra: camins de pista transitable trobats a la muntanya per facilitar l'accés a llocs turístics. Sender: un sender és un camí estret i menut generalment utilitzat per practicar senderisme a peu amb finalitat de conèixer el medi natural i la cultura local, encara que anteriorment l'utilitzaven les persones que tenien terrenys per treballar per la muntanya i així, d'aquesta manera, els era més fàcil mobilitzar-se per la muntanya. Ocupen la gran majoria del recorregut. Trams tècnics: són trams generalment de baixada on es necessita prendre molta atenció ja que tenen un gran pendent i pot ser perillós per les caigudes, els trams tècnics acostumen a tenir pedra solta complicant encara més el pas per aquests. Generalment, una cursa de muntanya en la que el desnivell acumulat es superior als 600 metres és considerada de dificultat mitjana, mentre que si supera els 1000 metres la ruta passa a ser de dificultat alta, però aquests valors són una cosa relativa ja que la dificultat es pot agregar a altres factors (el clima, trams de senders molt tècnics...) i per a cada participant pot tenir una dificultat més o menys elevada depenent de la seva habilitat per córrer per muntanya.

4.3 Participants Un altre factor és la participació en les curses, és totalment voluntària i les inscripcions estan obertes a tot el públic major de 16 anys, que es divideixen en diferents categories: - Júnior homes i dones: per a menors de 18 anys, és a dir, que el 31 de desembre de l'any de la cursa encara no els hagin fet. - Sènior homes i dones: per a participants d'entre 18 i 40 anys, és a dir, que durant l'any de l'edició del Circuit facin 18 anys i que el 31 de desembre del mateix any, encara no hagin complert els 40 anys. - Veterà homes i dones: per a participants d'entre 40 i 50 anys, és a dir, que durant l'any de l'edició del Circuit facin 40 anys i que el 31 de desembre del mateix any, encara no hagin complert els 50 anys. - Màster homes i dones: a partir de 50 anys, és a dir, que durant l'any de l'edició del Circuit facin 50 anys o més. Hem de remarcar que tots els menors d'edat (categoria Júnior) han de presentar una autorització per part d'algun familiar o tutor major d'edat per poder participar a la prova.

(Autorització per a menors per a participar a la prova d'Alcanar 2012)

Molts dels corredors habituals en les curses disposen d'una llicència federativa que s'aconsegueix formant part d'una agrupació (com A.E. Alcanar), pagant una quota anual i en cas d'accident durant la prova tenir la tranquil·litat de saber que disposes d'una assegurança que cobreix aquests tipus de riscos en la pràctica dels esports de muntanya, ja que la majoria de les pòlisses sanitàries i la Seguretat Social espanyola no solen cobrir els accidents esportius. A més, aquesta llicència ens dóna una sèrie d’avantatges, com ara poder participar a curses únicament per a les persones federades i tenir un descompte en la inscripció de les curses, ja que al disposar de l'assegurança esmentada, no cal fer-ne una temporal a l'hora de participar-hi.

5. Cursa per muntanya d'Alcanar: La Pujada al Montsià

5.1 Justificació Al mes de setembre de 2006, Francesc Bort Juan va tenir un desafortunat accident de trànsit quan sortia de prestar els seus serveis com a bomber de professió, al Parc de Bombers d’Ulldecona, en el qual va deixar d’estar físicament entre nosaltres. Ell sempre va estar una persona molt activa, tan a nivell professional com lúdic, va estar sempre un ferm defensor i amant de la muntanya, participant durant tot l’any en Curses de Muntanya i Marxes de Resistència. Ara, no les pot realitzar ja, però en els nostres cors està fer alguna cosa per ell, com per exemple poder córrer per ell. És per això que, des de l’Agrupació Excursionista d’Alcanar, amb la col·laboració de coneguts, familiars i amics, s'ha organitzant la “Pujada al Montsià. Memorial Francesc Bort (Madro)”. Una cursa i marxa de muntanya durant la qual es passarà per alguns dels llocs més emblemàtics del nostre terme i es coronarà el cim més alt i que dóna nom a la nostra comarca, la Torreta del Montsià (765 m). Muntanya que Francesc sempre va estimar, respectar i, com no, cuidar. Amb aquesta iniciativa el que s’intenta, a part de l’homenatge a Francesc, és potenciar la pràctica de l’esport i l’esport-salut, fent-lo més pròxim a la gent de les nostres comarques, ja que ha sigut la primera cursa per muntanya que s'ha realitzat a la nostra comarca. També es recupera la modalitat de caminada popular, pretenent acostar a la gent el món de la muntanya, inculcant valors tan importants com el respecte per la naturalesa, la seva neteja, manteniment, companyerisme, autosuficiència i esforç de superació, el que aplica un objectiu recreatiu, com s'esmenta en el punt 3.1, a la prova des de la visió de l'organització sense deixar de banda l'aspecte competitiu dintre del Circuit de Muntanya de les Terres de l'Ebre. La jornada de muntanya que s'organitza està dissenyada per a ser apta per a tothom. Els més exigents i atrevits poden provar de fer la cursa per muntanya, la qual el recorregut és molt variat i exigent per a les cames. Per als que s’inicien al món de la muntanya o volen passar una jornada més suau i tranquil·la poden escollir la marxa popular amb un recorregut més curt i pla, però tot i així no menys interessant que la cursa per muntanya.

5.2 Estructura Començarem primer de tot a definir un organigrama amb diferents responsables d'àrees per tenir les tasques que ha de fer cadascú ben definides. Pot haver un nombre il·limitat de responsables d'àrees, però per a una cursa donada a nivell comarcal en definirem els més importants i laboriosos. Director: és la màxima responsabilitat de l'esdeveniment. S'encarrega de mantenir l'equilibri i dirigir a tots els caps de control, de manera que qualsevol incidència que un d'aquests tingui li remetrà a ell per a que intenti cercar la solució. També s'encarrega de totes les relacions externes, ja sigui amb autoritats, àrbitres, jutges o qualsevol persona representant empresari o institucional. Durant l'any s'encarrega de convocar les reunions amb els responsable de les àrees, i durant el mes abans de la cursa també s'encarrega de convocar i dirigir les reunions amb els cops de control. Logística: és l'encarregat de quantificar totes les necessitats materials, de lloguer i d'aliments de l'esdeveniment. Dintre de les seves funcions també s'inclouen la organització de la recollida de productes, compres i adquisició dels materials i productes necessaris per a l'esdeveniment. Com a responsable de la logística té assignada la responsabilitat, és a dir, és el responsable del que anomenem la zona meta, a tot allò que fa referència als materials i subministraments. El dia abans de la cursa, s'encarrega de controlar el repartiment de materials i productes als controls. Té una sèrie de voluntaris que s'encarreguen de distribuir-lo, de manera que aquest només hagi d'observar i controlar que tot estigui en ordre. Informàtica i inscripcions: Les seves funcions tenen vàries etapes, la pre-cursa, la cursa i la post-cursa. En la primera s'encarreguen de gestionar tot el que fa referència a les inscripcions, s'encarreguen de validar els inscrits, resoldre els dubtes que puguin sorgir i assignar dorsal als inscrits confirmats. Dintre d'aquesta etapa podem dir que hi ha diferents sub-etapes, la que fa referència a les setmanes abans de la cursa, la de la setmana abans de la cursa i quan ja s'han tancat inscripcions. La primera d'aquestes subetapes sol ser relaxada, en tant que el volum d'inscripcions sol ser entre mig i baix. La sub-etapa de la setmana abans de la cursa és quan solen tenir més volum d'inscripcions, per tant, més incidències i feina. És en aquesta sub-etapa quan el responsable d'aquesta 27

àrea ha de controlar de més a prop el volum d'inscrits, de manera que es pugui ajustar als previstos i publicats per la organització. Arribats a aquesta xifra les inscripcions es tancaran. Finalment, la tercera sub-etapa fa referència a tot el tractament de dades, de manera que els inscrits es bolquen al sistema per assignar-los dorsal, categoria i assenyalar si hi ha alguna incidència com per exemple la necessitat de presentar algun document. Retornant a l'etapa de la cursa, el responsable d'aquesta àrea s'encarrega de registrar totes les bases que permetran fer el control de signatures, els controls de pas i el registre dels participants que van arribant, d'aquesta gestió és d'on sortirà la llista dels classificats, per tant la llista dels podis i guanyadors. Finalment, fent referència a la tercera etapa, la post-cursa, el responsable d'aquesta àrea s'encarrega de treballar les dades de les classificacions per a penjar-les a la web. Amb la llista de participants, i també dintre de la post-cursa s'envia la relació de participants total especificant els que tenen llicència i els que no, derivant d'aquí la corresponent liquidació de llicències temporals. Recorregut: S'encarrega de tot allò referent al recorregut de l'esdeveniment, d'ell se'n desprèn la informació referent a la distància, perfils i tot allò reflexat a la fitxa tècnica. Durant l'any s'encarrega de tenir controlat el recorregut, és a dir, si la vegetació ha tapat el sender, si algun tram del recorregut està en mal estat, i qualsevol incidència referent al mateix. Per solucionar tot l'esmentat, en dóna comptes al responsable de l'esdeveniment, per a organitzar jornades de neteja o adaptació dels trams. El dia abans de la cursa s'encarrega amb l'ajut de voluntaris del marcatge del recorregut. Caps de control: Són els responsables de l'avituallament, s'encarreguen d'organitzar les tasques dintre del propi control, ja siguin tasques de recepció dels corredors, reposició d'aigua o menjar, o realitzar el marcatge dels xips. Un cop establert el control, el cap és la única persona que parla amb el responsable de l'esdeveniment, sent a la vegada el receptor de la informació per al control. Per tant, donem per entès que serà qui manipularà la emissora.

Publicitat: El responsable d'aquesta àrea s'encarrega de les relacions amb els mitjans de comunicació, de l'edició i el repartiment de tota la publicitat de l'esdeveniment. També són funcions seves redactar o encomanar la redacció de la crònica de l'esdeveniment, que serà enviada a tots els mitjans de comunicació interessats. Recursos humans: les seves funcions són les d'aconseguir mà d'obra, per tant voluntaris per a col·laborar el dia de l'esdeveniment. S'encarrega de distribuir el personal col·laborador pels diferents controls i assignar les tasques del personal voluntari que roman a la zona meta. Qualsevol responsable que necessiti algú perquè li doni suport li haurà de demanar al responsable de recursos humans, ja que ell és coneixedor de la distribució del personal i les prioritats dels mateixos, fent que es mantingui en equilibri tota l'estructura.

5.3 Calendari de tasques Una vegada determinats els caps de control i indicada la seva funció continuarem organitzant les tasques en un calendari i deixar tota la feina que es pugui enllestida abans que arribi l'última setmana abans de la prova, ja que dintre d'aquesta sempre hi ha moltes gestions a fer. El que s'ha de procurar és que en qualsevol hora del dia almenys un dels responsables de les àrees estigui disponible per tots aquells imprevistos que puguin sorgir com per exemple l'avís per recollir un dels productes de les empreses col·laboradores, ja que la planificació d'un dia pot canviar completament amb qualsevol imprevist com aquest. Així, el calendari tindrà les tasques repartides durant totes les etapes de l'any i les últimes setmanes es vulgui o no sempre hi haurà més feina a fer. De totes formes, en un calendari d'aquest tipus es mostraran les tasques més importants per fer-lo més il·lustratiu. Gener - Actualitzar web - Mirar les subvencions que s'ofereixen Febrer-Maig - Mantenir contactes amb comerços 29

Juny-Juliol - Iniciar reunions de responsables d'àrees - Redactar instància i entregar a l'ajuntament - Anar confirmant comerços per a la pròxima edició - Triar una foto per a fer muntatges (pòster i quadríptic) - Triar els obsequis, el color, model… Agost - Concretar i establir dates per a netejar senders - Acabar el muntatge del pòster i el quadríptic - Fer el disseny i dibuix de la samarreta - Actualitzar la web per incloure logos de comerços, obrir inscripcions... - Començar a pujar aigua als avituallaments inaccessibles en cotxe - Iniciar la publicitat (ràdio, televisió...) - Preparar cartells per a la senyalització del recorregut Setembre - Actualització d'alguns detalls de la web - Repartir fulletons informatius - Distribució de pòsters i quadríptics - Fer una reunió per a buscar voluntaris als avituallaments - Fer el muntatge de les bosses - Definir punts a netejar - Control inscripcions - Acabar de pujar l'aigua als avituallaments - Recollida de material cedit Setmana pre-cursa - Recollida de material cedit - Solucionar possibles incidències de les inscripcions - Repartiment de material dels avituallaments - Revisió de tot el recorregut

5.4 Canvi de recorregut de la cursa d'Alcanar (Pujada al Montsià) Les sis edicions de la Pujada al Montsià han estat un èxit en quant a nombre de participants, superant les 600 persones entre la cursa i la marxa.

5.4.1 El per què Per a la setena edició, degut a la poca participació de gent que hi ha a la cursa en comparació a la marxa, es vol eliminar un tram de la cursa molt dur que és el possible causant de que molta gent que participa a la marxa no s'animi a fer la cursa. El principal objectiu d'aquest canvi, a part de fer el recorregut més curt, és optimitzar el nombre de participants a la cursa respecte als participants de la marxa animant als corredors d'aquesta amb més capacitat física.

Participants

1r any

2n any 3r any

4t any

5è any 6è any

Cursa Marxa

160

242

188

157

175

153

222

355

381

435

437

408

Amb aquesta taula es mostra que amb el pas dels anys la gent del poble s'ha anat animant a participar cada cop més a la marxa, però també es mostra la diferència de participació d'aquesta amb la cursa i el que es vol intentar és aconseguir que gent de la marxa s'animi a fer la cursa. Es pot observar també, que aquest últim any ha segut l'any que menys gent ha participat a la cursa.

5.4.2 El nou recorregut: Explicació El recorregut serà pràcticament el mateix i la cursa seguirà passant per alguns dels llocs més emblemàtics del nostre terme coronant el cim més alt i que dóna nom a la nostra comarca, la Torreta del Montsià (765 m). El que es vol fer és eliminar l'avituallament número 6 per anar directament per les crestes de les muntanyes a l'avituallament 7, evitant d'aquesta manera baixar fins la vall de la muntanya seguida del dur ascens. El canvi del recorregut es pot fer per aconseguir diferents finalitats, les més destacades són fer un canvi per a facilitar la prova amb objectiu de fer més accessible a la gent l'accés a la muntanya o fer un canvi per a captar un públic més selectiu amb un nivell alt capaç de superar la prova, per a buscar aquest tipus de participants buscaríem un recorregut més llarg i més tècnic.

(La línia blava és el recorregut actual i la línia roja és el que serà el pròxim recorregut durant aquest tram mostrant la distància que es retalla de l'original)

Clar ha quedat que el canvi de recorregut de la cursa es realitza per fomentar l'esport i accés a la muntanya amb l'objectiu de que la prova sigui accessible a tothom. També cal remarcar que s'ha de tenir una bona preparació física si la intenció és finalitzar amb el mínim temps possible.

5.5 Recorregut i zona meta Per traçar el nou recorregut utilitzarem un GPS, el seu funcionament és molt senzill, l'únic que s'ha de fer és iniciar la sessió des del punt de sortida de la cursa i aquest marcarà sobre el mapa diferents punts de tall, concretament un cada tres segons i automàticament els unirà mitjançant una línia recta per allí on passem.

(imatge mentre traçavem el recorregut amb el GPS)

Es fa tot el recorregut per on passa la cursa i una vegada recollides les dades passem la informació enregistrada del GPS a un programa informàtic especialitzat on podem disposar de més dades sobre la sessió que hem guardat, com ara el punt quilomètric i l'alçada de cada punt de track. El que farem a continuació serà observar el camí traçat en busca de possibles errors en els punts de track, ocasionats per desconnexions instantànies del GPS amb els satèl·lits als quals està connectat. La reacció de l'aparell davant d'aquesta situació és ajuntar l'últim punt enregistrat abans de la pèrdua de cobertura amb el primer punt que es traça un cop recuperada formant una línia recta, és aquí on editarem el recorregut i farem passar els punts de track sobre el sender corresponent.

En aquesta imatge podem veure algunes dades del GPS en un punt on s'ha perdut la cobertura. Si observem els primers punts veurem que senyalen la mateixa distància recorreguda fins al moment, no obstant cadascun marca una alçada diferent. S’ha de tenir molt en compte que els GPS, com a aparells tecnològics que són, tenen un marge d’error. Per tant, aquest marge d’error farà que algunes de les indicacions del GPS no corresponguin exactament amb la realitat. Tot i que generalment el marge és molt precís, en el millor dels casos tenen un marge d’error de 5 metres. Més endavant podrem veure que la màxima altitud del GPS marca 767 metres, quan en realitat el punt és de 765. Un cop comprovat que tot està en ordre n'extraurem el perfil d'elevació processat sobre les dades corregides i veurem les diferències entre el recorregut nou i el de l'any anterior.

Per editar el recorregut i obtenir les estadístiques necessàries hem utilitzat el programa CompeGPS Land amb la versió 7.4.1 que ens permet visualitzar mapes digitals amb diferents formats.

RECORREGUT 2012

RECORREGUT 2013

Veiem clarament el canvi com queda a la part superior de les imatges on ara passarà pel dret en compte de fer una gran volta per la part on hi ha més desnivell de la muntanya. Com a conseqüència del canvi, l'organització es veu obligada a obrir una nova senda, ja que amb el nou recorregut s'arriba a La Torreta (punt més alt) pel mateix camí que han de tornar, perquè els corredors no es molestin entre ells quan es creuen. Per solucionar aquest problema obrirem una nova senda que passa just pel costat de la senda que arriba a La Torreta. Afortunadament, aquesta és una zona rocosa i com no hi ha tanta vegetació ha resultat més fàcil buscar un camí secundari. D’aquesta manera obtindrem un traçat d’anada i un de tornada diferents a la cresta per encarar el cim de la Torreta. Aquesta proximitat entre ambdós traçats pot originar problemes, en tant que algun participant podria retallar, per tant “fer trampa”. Això se soluciona posant un control de xips a la Torreta, per tant aquest punt (el més distant) passarà a ser imprescindible per validar el pas del corredor per tots els punts.

PERFIL D'ELEVACIÓ 2012

PERFIL D'ELEVACIÓ 2013

De nou podem veure la variació del desnivell que retallem entre el quilòmetre 13 fins al 17,5 aproximadament en la edició del 2012 i com en el perfil del 2013 es continua pujant fins arribar al punt més alt, deixant les dades següents:

Resumint, amb el canvi de recorregut hem aconseguit disminuir la dificultat de la prova amb la reducció de: Quilòmetres: 4,03 Metres de desnivell positiu: 483 Metres de desnivell acumulat: 966 36

Amb aquest canvi també es reduirà la durada. En el recorregut llarg el primer classificat va tardar 2:52:14. Per a l'any que ve, s'estima que el guanyador pugui acabar en 2:15:00, ja que la diferència de desnivell positiu entre les dues edicions és prou considerable per a la distància que s'ha acurçat. Tenint en compte el canvi de recorregut s'han d'actualitzar les dades dels punts quilomètrics de cada avituallament i quedaria de la forma següent:

Km 3.50: Barranc dels Castellans

altitud 129 m

Avituallament (A1)

Km 5.46: Cal Naudí

altitud 126 m

Avituallament (A2)

Km 8.50: Bassa Blanca

altitud 283 m

Avituallament (A3)

Km 10.50: Lo Molló

altitud 588 m

Avituallament (A4)

Km 12.70: Els Dotze Apòstols

altitud 676 m

Avituallament (A5)

Km 14.05: La Torreta del Montsià

altitud 765 m

Avituallament (A6)

Km 16.53: Antenes de Caldera

altitud 459 m

Avituallament (A7)

Km 18.92: Mas de Mulet

altitud 253 m

Avituallament (A8)

Km 21.27: Les Pedreres

altitud 406 m

Avituallament (A9)

Km 23.36: Barranc dels Castellans

altitud 129 m

Avituallament (A10)

Km 24.76: Ermita del Remei

altitud 177 m

Avituallament (A11)

5.5.1 Material necessari Materials i productes necessaris: és de gran importància definir quin material necessitem per a la nostra cursa, això farà que haguem d'actuar amb suficient temps d'antel·lació per buscar aquells proveïdors que millors condicions ens ofereixen. Si esperem al fet que sorgeixi la necessitat no tindrem temps per buscar els millors preus ni les millors condicions. Per tenir una detallada llista de materials necessaris per comprar, de manera resumida podem dir que els dividirem en tres grups:

Menjar: Pròpiament el menjar constitueix una part molt important del producte que es subministra al participant durant el recorregut, ja que li aporta nutrients bàsics.

Beguda: És la millor forma d’hidratació durant el recorregut. A més de la pròpia aigua, generalment se li afegeixen nutrients elementals per hidratar millor. Aquests estan compostos bàsicament de minerals i vitamines. Altres materials: Aquests materials no formen part de l’alimentació del corredor pròpiament, però són necessaris per mantenir una correcta estructura en cada punt, ja sigui al recorregut o a la zona meta. Tots aquests materials s’introdueixen en un document de dades, especificat per tipus, de manera que hi hagi un inventari el més exacte possible per evitar errors, ja siguin carències o excessos. A part d'aquests materials que s'han de comprar, també necessitem altres materials més específics i cars, per això buscarem l'ajuda de l'Ajuntament, el qual disposa de molts dels materials que nosaltres necessitem, com per exemple, equips de so, allargaments elèctrics, etc. Per poder sol·licitar aquest material utilitzarem el procediment oficial de l’ens, aquest serà redactar una instància amb una llista de materials que serien necessaris per al recorregut o bé per a la zona de sortida/arribada.

AJUNTAMENT D'ALCANAR DADES PERSONALS Nom i cognoms: Sergi Matamoros Bort En representació: Agrupació excursionista d'Alcanar. Pujada al Montsià “Memorial Francesc Bort (Madro)” Domicili: Av. Constitució, 23 Població: Alcanar DNI: 47829190 T Telèfon: 695875922

EXPOSA Per la realització el diumenge dia 29 de setembre de 2013, la VII Pujada al Montsià “Memorial Francesc Bort (Madro)”, amb sortida i arribada a la Plaça Lluís Companys d'Alcanar.

DEMANO - 50 tanques

- Equip de megafonia

- Equip de música amb altaveus

- 20 taules

- 2 micròfons

- 40 cavallets

- 200 cadires de plàstic

- 8 tendals (carpa)

- 5 rotlles de posses de brossa industrial

- 2 contenidors

- La cessió de la Plaça Lluís Companys per al diumenge 29 de setembre. - La cessió del pavelló i les seves instal·lacions.

SIGNATURA Sergi Matamoros Bort

5.5.2 Avituallaments Els avituallaments són els establiments que posa l'organització el dia de la prova situats pels camins per on discorre la cursa. Per situar un avituallament es busquen zones espaioses i accessibles amb cotxes per facilitar el transport del material. La funció principal dels avituallaments és aportar calories

ràpides

forma

sucre

(glucosa),

vitamines, minerals i electròlits, tot allò que es perd en forma de suor i pel desgast físic. Es componen bàsicament d'aigua, isotònic, plàtans meló, xocolata, codonyat, barretes energètiques...

La distribució dels materials en els avituallaments és molt importat perquè s'ha de fer una estimació de les quantitats que es necessitaran a cadascun i s'ha de tenir molt en compte que no falti beguda o menjar per als participants que van al darrere de tot, per això, classifiquem els avituallaments en tres tipus diferents per a la distribució dels materials segons el nombre de passades del corredor: -Avituallament per on passen els corredors de la cursa i marxa d'anada i tornada, suposaria dos passades per cada participant. Inclouria l'A1/A10 (és el mateix). Aquest evidentment estaria més reforçat de material que tots els altres avituallaments. -Avituallament per on passen els corredors de la cursa i marxa un sol cop. Inclouria l'A2, A3, A8, A9 i A11. -Avituallament per on passen nomes els participants de la cursa. Inclouria l'A4, A5, A6 i A7. El material que es requereix en un avituallament és molt divers i a part del menjar i la beguda es necessita: 40

NECESSARI: -Taula -Plats i gots -Bosses brossa -Fulls amb el punt quilomètric -Menjar per als participants -Ganivets -Bolígrafs -Maletí sanitari -Fulls del material sobrant i quantitats utilitzades RECOMANABLE: -Llistes participants -Impermeable -Tendal -Gorra o barret -Armilla reflectant -Crema solar -Portar material personal OPCIONAL: -Objectes i materials d’animació (banderes, xiulets, campanes...) PER RECORDAR-HO: -Càmera de fotos -Càmera de vídeo NOTES: -Els que tenen aigua de l’any passat, utilitzar primer aquesta -Reciclar els gots -Posar una bossa de brossa a uns 20 m després del control i un altra uns 50 m, perquè el participant que s’endú el got el tiri allí mateix o a les rodalies de la mateixa. Han d’anar amb el cartell de “Fi avituallament”.

El menjar i beguda de cada control el posarem repartit en quantitats proporcionals al número de corredors, número de passades (anada i tornada) i recorregut implicat (depèn si afecta a la cursa, a la marxa o ambdues). Com que la majoria de controls estan afectats per la cursa i marxa amb només una passada, posarem d’entrada la distribució de menjar i beguda següent, tenint en compte que als altres tipus de controls s’augmentarà o disminuirà depenent de les necessitats: Beguda Aigua E/8 LT Infigels (UNITATS) Nutrisport (UNITATS)

105 120 100

Menjar Caixes muesli (packs 6 unitats) Codonyat (tabletes) Melons (unitats) Plàtans (unitats) Xocolata (pastilles)

15 13 5 100 11

Altres materials Bidonets bici Bosses de brossa ind. (ROLLS) Brides de nylon Gots Maleta sanitaria Paper de cuina (bobines) Plats Povalet

8 8 8 400 1 3 50 1

A l'hora de fer el repartiment de la beguda també s'ha de tenir en compte la meteorologia, si la previsió del temps indica que farà un dia assolellat amb molta calor s'ha de reforçar en aigua a tots els avituallaments, en canvi si es preveu que farà fred es repartirà la mateixa aigua prevista als avituallaments que siguin accessibles en cotxes i a la resta que s'ha de pujar l'aigua a peu disminuir la quantitat de garrafes. Per posar una referència dels litres d'aigua a sumar o restar depenent del temps que ha de fer, afegirem un 20% d'aigua si ha de fer calor i en restarem un 20% si ha de fer fred als avituallaments anomenats. 42

5.5.3 Permisos També s'ha de tenir el compte que el terreny que utilitzarem durant el transcurs de la cursa no és nostre, per tant toca demanar una sèrie de permisos a tots aquells que s'hi veuran afectats. Començarem per enviar a l'Ajuntament de la nostra localitat informació sobre els carrers implicats en el recorregut de la cursa i demanar a la Policia Local d'Alcanar la seva col·laboració per tallar els carrers mentre passen els corredors i prohibir estacionar els cotxes en els carrers on poden influir el pas dels corredors. Com la muntanya per on discorre la cursa és territori d'Ulldecona també hem de demanar el permís al seu Ajuntament per celebrar aquest acte per dintre del seu terme municipal.

5.6 Finançament Un altre pas important per fer possible una cursa és buscar unes vies de finançament i tenir planificat un pressupost, ja que si no es fa pot arribar el dia després de la prova i tenir unes pèrdues enormes, és clar que l'interès dels organitzadors no són els diners, però tampoc és qüestió de perdre'n una gran quantitat. Per això, farem un pressupost prenent com a referència algunes de les estadístiques de l'anterior Pujada al Montsià que aquest cop canviaran degut a l'alteració del recorregut.

Ingressos

Quantitat

Preu

Total

-no federats

400

8800

-federats

300

5100

-participants

-empreses privades

(el preu pot variar)

-comerços i empreses locals

100

3000

-empreses del sector

1200

-administracions públiques -ajuntament

1000

-FEEC

300

-AE Alcanar

400

Total ingressos:

19800

Despeses -menjar

4500

-beguda

2000

-material promocional

7000

-lloguer de material

6000

Total despeses:

19500

Total esdeveniment:

300

DESPESES

INGRESSOS 9%

23%

21%

-participants -empreses privades -administracions públiques

31%

10%

70% 36% 44

-menjar -beguda -material promocional -lloguer de material

Amb aquests gràfics es pot demostrar que el finançament de la Pujada al Montsià segueix la línia del que seria un finançament normal per a organitzar una cursa, depenent majoritàriament dels ingressos dels participants, per això és important fer una bona promoció de la cursa i fer que s'apunti el major nombre de gent possible. El preu dels participants el podem desglossar en diferents parts:  Per als que estan federats, dels 17€ paguen: •

15€ com a amortització de les despeses de la cursa.

•

2€ del lloguer de xip.

 Per als que no estan federats, dels 22€ paguen: •

15€ com a amortització de les despeses de la cursa.

•

2€ del lloguer de xip.

•

5€ per poder disposar d'una llicència federativa temporal, la seva validesa s'esgota quan el participant finalitza la prova.

El preu que paguen els corredors pel lloguer de xip i/o la llicència temporal és considerat un ingrés, però de totes formes s'ha de comptabilitzar com una despesa ja que l'organització lloga els xips al mateix preu i ha de pagar per fer les llicències temporals, per tant el benefici net dels participants és de 15 euros. Quan anem a buscar ajut econòmic de les empreses ens fixarem en dos tipus: - Els comerços locals, anirem a buscar ajut als comerços d'Alcanar ja que és el lloc on es celebra la cursa. - Comerços del sector, buscarem empreses dedicades al sector de l'esport que siguin propers a la nostra localitat. Aquestes empreses acostumen a oferir una major quantitat de diners ja que aquests van adreçats a una activitat del sector propi (Corriol, DJ Sports, Cicles Miquel...).

L'ingrés de les empreses privades, encara que no és tant elevat com el dels participants no deixa de ser un element important perquè et poden facilitar l'ingrés en espècies que després es poden repartir pels avituallaments, posar-les d'obsequi a la bossa del corredor o bé sortejar-les entre tots els participants. Les empreses privades que volen col·laborar i sortir al quadríptic han d'oferir un mínim de 30 euros, a partir d'aquesta xifra, cada comerç pot donar la quantitat que consideri adequada. Seguint aquest patró, els logotips de les empreses estaran ordenats de forma descendent en funció dels que han pagat una major quantitat. Les empreses que paguen més diners no només apareixen en un lloc exclusiu del pòster sinó que també surten la quadríptic web o bossa. En aquest cas els comerços apareixeran segons les seves ofertes: 30 euros o més: pòster 50 euros o més: pòster + web 100 euros o més: pòster + web + quadríptic 150 euros o més: pòster + web + quadríptic + bossa del corredor

En quant a les administracions públiques ens centraríem a les vies de subvenció que publica anualment l'ajuntament d'Alcanar a les entitats esportives i a les subvencions de la FEEC, també per a activitats esportives. Per demanar una subvenció s'han de seguir uns passos com els del model de la dreta.

Quan entrem en els comptes de despeses sempre hem de tenir en compte els elements que es fan més imprescindibles. En el material promocional s'inclouen tots aquells elements que tenen la finalitat de fer publicitat sobre la cursa com les samarretes, bosses, pòsters... i també s'afegeix tot el material que s'ha hagut de comprar per al dia de la prova com els trofeus, cinta i estaques per marcar el recorregut, gots, plats i molts altres materials que es situen a la zona de sortida/arribada. El lloguer del material inclouria tot el material que es lloga exclusivament per al dia de la prova com l'arc de sortida, ambulàncies, el transport del material cedit pel Circuit de les Terres de l'Ebre. També s'inclou el lloguer de xip dels participants i les llicències temporals que en un principi es conten com un ingrés. I finalment la despesa que es realitza per al menjar i beguda, que es distribueixen entre tots els avituallaments i la zona sortida/arribada.

TOTAL ESDEVENIMENT 20000

19800

19500

18000 16000 14000 12000 10000

Total ingressos Total despeses

8000 6000 4000 2000 0

Després de tot, podem veure els beneficis aproximats que s'obtindran i que seran guardats per a la propera edició per tractar de millorar la seva qualitat.

5.7 Participants Un altre punt al que se li ha de dedicar molt de temps són els participants, que després de tot, la prova s'organitza per a ells i interessa que participi el màxim de gent possible. Els participants estarien dividits en diferents categories per després fer el lliurament de premis. Les categories serien les mateixes que hem comentat en el punt 4.3, amb la novetat d'afegir la categoria sub-23 que estaria dedicada als participants d'entre 18 i 23 anys, és a dir, que durant l'any de l'edició del Circuit facin 18 anys i que el 31 de desembre del mateix any encara no hagin complert els 23 anys. La incorporació d'aquesta categoria té la finalitat de reduir el marge d'edat de la categoria sènior i donar més oportunitats als joves a guanyar trofeus i arribar a tenir competència entre ells.

5.7.1 Inscripcions

Un sistema d'inscripcions és el procés mitjançant el qual els participants interessats en l'esdeveniment formalitzen el seu registre/inscripció, d'aquesta manera la organització té capacitat per preveure el potencial màxim de persones que pot rebre, a fi de preparar els corresponents materials, ja siguin begudes, menjars o altres tipus. De sistemes d'inscripcions n'hi ha de diferents tipus, per exemple:

- El tipus presencial/manual: On els participants omplen una butlleta i paguen (en cas d'haver-hi pagament) el corresponent import allí mateix, generalment en metàl·lic. Aquest sistema s'utilitza per a inscripcions d'última hora, és el més lent i menys fiable, en tant que el sistema no compatibilitza automàticament el numero de participants. - Mixt: Aquest es correspon a l'emplenament del formulari de dades via web i el pagament mitjançant transferència bancària. Aquest ha estat el més utilitzat durant molt de temps i és generalment el més utilitzat. És prou fiable, però és lent en quan a actualitzacions de dades. - Online: És aquell en que tot es fa de manera interactiva, el registre de dades es fa a la pròpia web i el pagament es fa mitjançant TPV (Terminal Punt de Venta) Online, d'aquesta manera tot el procés és automàtic i no hi ha error, si el participant no posa una dada el sistema no avança. Quan el participant ha posat totes les dades, el sistema li deixa liquidar l'import corresponent. Vindria a ser com pagar amb targeta de crèdit, però a través d'Internet. Aquest sistema és el que s'imposa ara i el que té màxima velocitat i més fiabilitat. A l'hora de realitzar la inscripció el corredor ha de buscar la web de la cursa i entrar a l'apartat d'inscripcions, allí es demanen una sèrie de dades:

A més per a introduir les dades, moltes pàgines web s'uneixen

tenen

bases

dades

regulades

comunes, amb el que s'aconsegueix que quan el participant posa el seu NIF o codi d'usuari, el sistema el reconeix directament, de manera que ja no ha d'emplenar totes les dades personals. Un exemple és el sistema de base de dades de les Curses a les Terres de l'Ebre. Generalment totes les curses solen acceptar diferents tipus d'inscripcions, amb l'objectiu de donar facilitats als participants. Per exemple a la Pujada al Montsià 2013 accepten els tres tipus, Online, mixt i presencial/manual. Amb tot, a tota la publicitat que se'n fa es recomana el sistema Online, per ser el més eficaç. Fet això el participant ha de triar la modalitat que vol fer, cursa o marxa, i realitzar el pagament.

5.7.2 Publicitat Per atreure els participants s'ha de fer una selecció dels llocs per on distribuir la informació. Com aquest és un esdeveniment esportiu buscarem establiments relacionats amb l'esport com el CEM la Fanecada, el poliesportiu i també serien vàlids els comerços i llocs prou freqüentats per la gent. A part de cartells i quadríptics, s'utilitzen altres mitjans de comunicació que ofereixen més informació d'última hora sobre la cursa com ara la premsa escrita, ja siguin diaris, revistes especialitzades..., la ràdio com Alcanar Ràdio i Ràdio Ulldecona, televisió com el Canal 56, UTV i TE i finalment el mitjà que ofereix més informació, Internet. Una pàgina web oficial de la cursa ha de constar d'una petita introducció que justifiqui la celebració de la prova, un reglament, la fitxa tècnica de la cursa i la marxa, les diferents categories que hi haurà, les classificacions, fotografies de la cursa i el sistema d'inscripcions. 50

5.7.3 Gestions a fer el dia de la cursa El dia de la cursa cal fer una bona matinada per tenir-ho tot ben preparat i muntar de manera organitzada la zona de sortida/arribada. Aquesta zona pot tenir molts o pocs elements, depenent dels que vulgui incorporar l'organització. Com el que busquem és una cursa de bona qualitat

és

d'interès

atreure

com

més

participants sigui possible i fer-ho acollidor per als seus acompanyants, tractarem d'incloure totes les comoditats que siguin possibles sense sortir-nos-en d'una manera exagerada de la quantitat

aproximada

que

ens

dóna

pressupost. La posició d'aquesta zona ha de ser la més adequada possible, en el nostre cas tenim la espaiosa Plaça Lluís Companys a la nostra disposició amb bons llocs per aparcar i el poliesportiu, d'on se'ns ofereixen els vestidors i serveis. En aquesta zona és important que tot estigui en ordre i hi hagi molts voluntaris, cadascú ocupant-se d'una gestió. És important senyalitzar a les entrades més comuns del poble com trobar el lloc de la infraestructura i assenyalar la zona d'aparcament per a la gent que ve de fora. Separarem la Plaça en diferents sectors ja que hi ha molts elements a tenir en compte, ben de matí ja s'ha de tenir preparat el servei de guarda-roba, una taula per al repartiment de pitralls, la zona on s'ofereix menjar i beguda, servei de massatges, guardar un lloc on posteriorment fer el repartiment de premis i sorteig de regals, distribuir diverses taules i cadires quan comença la botifarrada i com no, fer un lloc per als àrbitres on enregistren els temps dels participants.

5.7.4 Trofeus i obsequis A tots els participants i voluntaris se’ls obsequia amb una samarreta o jaqueta commemorativa, acompanyada d’una motxilla de platja i un mocador de coll (tipus Buff), dintre la bossa hi posarem mostres de cremes de massatge, vals descompte, mostres d’arròs del Delta, oli de la comarca, taronges d’Alcanar i altres productes i publicitat que una gran quantitat de marques, comerços i empreses ens faciliten, fent una de les millors bosses del corredor de la zona. També realitzem un magnífic sorteig de més de 70 productes de muntanya entre tots els participants (samarretes, motxilles, calcetins, calçat, pals, gorres, mapes...). Finalment i per acabar la jornada realitzem “la botifarrada”, una impressionant rostida per a tots els participants, acompanyants, voluntaris, col·laboradors, públic... amb patates, embotit, pa torrat, 3 tipus de botifarres, begudes, fruita i fruits secs, de manera que els participants poden recuperar les forces perdudes. En resum, una excel·lent festa de la muntanya, consolidada com a l’esdeveniment esportiu més important d’Alcanar.

6. Conclusions Quan vaig triar el tema del meu treball de recerca, no m'imaginava tot el treball que m'ha portat arribar fins aquí. Però tot l'esforç que he posat i totes les ganes, han fet que els resultats que jo m'esperava i que m'havia proposat hagin estat molt bons. Conclusions pròpies - Abans de començar el treball, pensava que no em tocaria donar-hi tantes explicacions i parts teòriques per arribar al tema que jo volia explicar, el de l'organització. No obstant, tot aquest treball m'ha servit per aprendre noves coses sobre el tema de les curses de muntanya, i m'ha fet veure que una cosa no és de vegades tan fàcil o simple com pareix. - Al principi del treball me'n vaig adonar que necessitava molta més informació directa, i per això vaig passar a formar part de l'organització de la cursa, on vaig assistir a diverses reunions realitzades

amb

els

responsables

d'àrees.

Després d'haver buscat informació, això, em va fer

veure

que

sempre

és

molt

important

preocupar-te per allò que estàs buscant, i tindre aquesta experiència i no tant sols buscar informació i aplicar-ho directament abans d'haver-ho viscut. - Quan anava per la muntanya amb el GPS, traçant el nou recorregut de la cursa, vaig arribar a la conclusió de que de vegades, val més un circuit una mica menys complex perquè un grup més ampli de gent pugui participar en la cursa, que no un circuit amb major dificultat, i amb un menor nombre de participants.

- Amb totes les experiències que he viscut durant la realització d'aquest treball, me n'he donat compte d'una cosa molt important que mai abans m'havia plantejat. Quan s'ha d'organitzar una cosa, en aquest cas una cursa de muntanya, tots i cadascun dels detalls, per molt petits que siguin, s'han de tenir amb compte i realitzar-los correctament, perquè quan arribi el dia de la cursa, tot estigui preparat i ben fet per al bon funcionament d'aquesta. - Tot això, m'ha fet veure que tot allò que has de fer per tu mateix, ho has d'enllestir el més aviat possible i mai deixar-ho per a última hora, ja que poden sortir imprevistos, i l'objectiu d'una bona organització es que tot estigui ben enllestit el dia de la cursa.

Conclusions generals - Un cop traçat el nou recorregut s'ha observat si és viable o no aquesta opció per a la pròxima edició. Després d'haver observat diverses opcions, aquesta és la més convincent i ja s'ha confirmat al Circuit de Muntanya de les Terres de l'Ebre el canvi de recorregut, que finalment ha quedat en 27,38 quilòmetres i un desnivell positiu de 1328 metres. - Seguint els passos en ordre es fa possible organitzar una cursa des del punt inicial, depenent del pressupost pot tenir una major o menor qualitat. - El dia de la celebració de la prova hi ha dos recorreguts alternatius: la cursa, per als que estan millor físicament, i la marxa, per a la gent que s'està introduint en el món de les curses o encara no estan prou preparats per a fer la cursa. - També hem après que podem donar gràcies als nostres avantpassats que tenien els seus horts i cases entre les muntanyes i vàren obrir tots els senders per on nosaltres hi podem córrer actualment. - Amb el pas del temps han aparegut tantes curses en tanta poca superfície que s'han anat fent diverses lligues territorials allà on es necessita per augmentar-ne la competència.

7. Agraïments Jordi Bort, m'ha facilitat alguns documents reals d'anteriors edicions de la cursa i explicat detalladament diverses definicions. Florenci Sales, em va aconsellar sobre arreglar uns errors d'informació sobre el treball. Nuria Queralt, ha realitzat el disseny de la portada. Emma Queralt m'ha ajudat a resoldre alguns dubtes sobre el format del treball. Marc Matamoros, ha revisat sobre possibles errors ortogràfics.

8. Bibliografia http://www.ehowenespanol.com/organizar-carrera-popular-como_1399/ http://www.cursadefalset.net/reglament/ http://www.feec.cat/ http://www.circuitebre.cat/xip-circuit.php http://www.davidcerro.com/2010/01/la-planificacion-de-una-carrera-popular.html http://www.fedme.es/salaprensa/upfiles/688_F_es.pdf

9. Annexos Material necessari

Permisos

A/A Sr: Francesc Xavier Martí Meix Sots Inspector- Cap de la Policia Local d’Alcanar Com a motiu de la realització de la VI Pujada al Montsià “Memorial Francesc Bort (Madro)”, que se realitzarà el proper 30 de setembre a Alcanar li enviem la informació sobre quins punts i carrers afecten, així mateix li informem dels temps aproximats de pas dels participants i de quin tipus de col·laboració necessitarem de la Policia Local d’Alcanar. El Recorregut La cursa i marxa s’iniciaran aquest any, variant la sortida dels últims anys, sortint de la plaça Lluís Companys, per agafar la Prolongació Ronda del Remei i seguint mateixa Ronda del Remei (TP-3318) fins a la benzinera “Petronor”, on es desviaran de la TP-3318 per agafar el sender “del Cor de Jesús”. Aquest sender el recorreran fins al “Santet”, descendiran en direcció a l’Ermita del Remei creuant prèviament la TP-3318, ja des de l’Ermita del Remei començaran a agafar sender i camins. Respecte al pàrraf anterior necessitarem que un vehicle de la Policia Local d’Alcanar vagi davant dels corredors (guardant distància per no obstaculitzar-los el pas i fer-los modificar el seu ritme), durant tota la Ronda del Remei, nosaltres posarem una ambulància que vagi al darrera tancant el “paquet” de corredors de la sortida.

La duració del trajecte per la Ronda del Remei dels participants de la cursa pot ser d’uns 5-6 minuts els primers i d’uns 12 minuts els últims. Referent al segon encreuament de la TP-3318 (Ermita del Remei) necessitaríem que estigués donant-se pas alternatiu (sempre donant prioritat als corredors) durant el període de les 8:00 fins les 9:45 aproximadament, temps en que passarien les escombres indicant quin és l’últim participant de la cursa i de la marxa. La sortida de la Cursa serà a les 8 del matí (homes i dones conjuntament) i la de la Marxa Popular de Muntanya tindrà lloc a les 9:00 h (homes i dones conjuntament), per tant, ens trobem amb un total d 2 sortides. És per això, que el temps que li demanem de tenir vostès controlada la TP-3318 en l’encreuament de l’Ermita del Remei és fins les 09:45. Pel que fa a l’arribada, la qual serà en principi com la dels anys anteriors, és a dir, entrada per la Plaça del Mirador, carrer Sant Miquel, carrer del Camp i carrer de l’Alba, en aquestes zones, la possibilitat d’estacionament ens agradaria que fos com la dels últims anys, prohibint estacionar a la zona de la plaça del Mirador i als carrers del Camp i Alba. A partir d’aquí, i degut a la modificació de la sortida i l’arribada, és on hi ha la majoria de canvis i punts més complicats per al pas dels participants. Els participants, passaran del carrer Sant Miquel, al carrer del Camp, d’aquí al carrer de l’Alba, incorporant-se al carrer del Mar uns metres, per agafar el carrer la Fàbrica, per on creuaran: carrer Sunyer, Canonge Matamoros i Avinguda Catalunya, per incorporar-se tot seguit al carrer Aspirantat Sant Jordi, el qual recorreran en tota la seva extensió, i creuant el carrer Ramon i Cajal, s’incorporaran al carrer Onze de Setembre, que els durà fins a la plaça Lluís Companys, on esta situada l’arribada. Aquestes novetats ens obliguen a vigilar i treballar amb especial atenció, les incorporacions i creuaments dels participants dels següents carrers i avingudes: carrer del Mar, carrer Sunyer, carrer Canonge Matamoros, Avinguda Catalunya, carrer Miquel Figueres i carrer Ramon i Cajal, també, però de menor importància, però a tenir en compte, l’entrada a la Plaça del Mirador (per enllaçar amb el carrer Sant Miquel) i els creuaments del carrer Onze de setembre amb l’Avinguda d’abril i el carrer Pau Casals.

Zones d’estacionament En referència a les zones d’estacionament a la sortida, i degut a la modificació d’aquest any, només hauríem de no deixar estacionar vehicles al tram de Prolongació Ronda del Remei, al costat on estan les fires i atraccions durant les festes, aquestes places ens van bé per poder fer una sortida més controlada i adaptada a les nostres necessitats. Ja que un cop a la Ronda del Remei, les seves mides permeten absorbir el gruix de participants sense cap problema. També seria del nostre interès que no hi hagués vehicles estacionats per la zona de la Plaça Lluís Companys (zona fires), davant Escola de Música... ja que d’aquesta manera ens serà més fàcil poder controlar el volum de participants tan la sortida i arribada com el volum de gent que hi haurà (uns 700 participants + acompanyants el passat any i una previsió de + de 700 participants + acompanyants aquest any), amb tot ja li anirem actualitzant les dades de persones inscrites verbalment. En quan als carrers d’accés a línia de meta, com que les mides dels mateixos ens ho permeten, no serà necessari prohibir estacionar en cap carrer, excepte el tram del carrer Onze de Setembre que va des del carrer Pau Casals fins la plaça Lluís Companys, ja que en tota aquesta zona hi començarà a haver-hi tanques perfilant la recta de meta. Així mateix, es dóna per entès que el tram de carrer Méndez Nuñez (entre Avinguda Constitució i Onze de setembre) estarà tallat durant tota la jornada. En els trams d’entrada a Alcanar de la zona del Mirador, Carrer Sant Miquel, carrer del Camp, Alba, Mar necessitaríem que estigués sense vehicles, sobretot a la plaça del Mirador per on s’accedeix a les escales del Carrer Sant Miquel (aproximadament l’espai de 6-8 vehicles), també el carrer del Camp i de l’Alba, ja que en aquests si estaciona un vehicle (esta comprovat) una persona ja hi passa amb dificultats caminant. La organització disposarà de voluntariat per als creuaments, amb tot creiem que les cruïlles que a priori presenten més dificultats, haurien d’estar controlades per personal professional. També l’entrada a la plaça del Mirador (on els participants prenen el primer contacte amb l’asfalt d’entrada a Alcanar), com en altres anys si vostès poden tenir-la controlada a nosaltres ens seria de gran utilitat, ja que és un punt molt important. 60

Arribada participants Respecte a l’arribada dels primers classificats esta prevista en 1 hora i 25 minuts el primer de la Marxa Popular en cas de que es faci corrents i referent a la Cursa de Muntanya s’ha estimat que el primer classificat arribarà en un temps aproximat de les 2 hores 55 minuts. Ja per finalitzar, durant el cap de setmana, especialment el dissabte anterior a l’esdeveniment, tenim molt de moviment a la zona del mercat (porta d’accés a la plaça), ja que és allí on emmagatzemem la gran part de material i on tots els vehicles dels controls vénen a recollir-lo, pel que es una jornada intensa i molt transitada per aquesta porta, per això també li demano si es podria prohibir l’estacionament de vehicles , ja que així podem col·locar els vehicles en bateria per a recollir i carregar el material dels controls i avituallament Per qualsevol dubte o aclariment resto a la seva disposició al telèfon 606 614 900. Rebi una cordial salutació i així mateix queda invitat a participar en els actes que es realitzen, mitjançant la confirmació a la següent adreça electrònica umeco70@yahoo.es.

Atentament,

Jordi Bort Director de cursa i marxa Alcanar a 19 de juliol de 2012

Sra/Sr. representant de l’Ajuntament d’Ulldecona Ens posem en contacte amb vostè en nom de l’Agrupació Excursionista d’Alcanar i concretament de l’organització de la Pujada al Montsià “Memorial Francesc Bort (Madro)” per a donar-li les gràcies un altre cop per la col·laboració oferta per l’ens que vostè representa en les darreres edicions d’aquesta prova- memorial. Al mateix temps li comuniquem que ja ens hem posat en marxa per a la sisena edició d’aquest esdeveniment, i esperem poder comptar amb la seva col·laboració, que tindrà lloc el proper 30 de setembre de 2012. Les proves tindran les mateixes característiques que la passada edició, mantenint el nombre de participants amb 700 com a màxim, ja que en els anteriors edicions l’esdeveniment ha tingut molta acceptació. Seria per a nosaltres una satisfacció poder comptar amb la col·laboració de l’ens que vostè dirigeix, ja que el nostre esdeveniment passa per moltes parts del seu municipi, per tant, li demanem autorització per a que els nostres recorreguts puguin passar per dintre el terme municipal. Les col·laboracions també anirien encaminades en la mateixa línia que les de les edicions anteriors: Una ambulància al mas de Mulet i la presència de la Policia Local en algun moment per la mateixa zona, per tal de tenir el control de qualsevol situació i/o imprevist i així mateix transmetre seguretat a la gent i participants que hi hagi per la zona. Es pot posar en contacte mitjançant el telèfon 606 614 900 (Jordi Bort) o bé mitjançant les adreces electròniques jordibort@hotmail.com.

Per a qualsevol dubte i/o aclariment que no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres, restem a la seva disposició. Rebi una forta abraçada en nom de l’organització.

Atentament,

Jordi Bort Juan Director de cursa i marxa Alcanar, 10 de juliol del 2012