Club de lectura Biblioteca Gabriel Ferrater Curs 2015 - 2016 Fitxa de treball: SIN SANGRE d’Alessandro Baricco L’AUTOR
L’escriptor italià Alessandro Baricco, va néixer el 1958 a Turí, és llicenciat en Filosofia i ha fet de periodista, de dramaturg i sobretot de novel·lista. Ha dirigit un programa sobre llibres anomenat “Pickwick” per al canal italià Raitre i és el fundador de l’Scuola Holden de tècniques d’escriptura a Turí. És un autor de culte no només al seu país sinó també a tot Europa. No caurem en la ximpleria de definir un autor amb un sol adjectiu però un que li escau de perles és contenció. És l’escriptor de la contenció. Baricco està especialitzat en novel·les curtes. Curtes però intenses, d’una altíssima exigència literària: llenguatge interior, destil·lat, mesurat. Paraules que un cop llegides es descomprimeixen a l’interior del lector generant nous sentiment, emocions desconegudes. Va triomfar l’any 1996 amb Seda, una novel.la que parla de sentiments sense anomenar-los, amb la qual l’autor va engegar un viatge arreu del món que encara no ha acabat. Seda s’ha transformat en el que la indústria editorial anomena un longseller. Llibres moderns que es converteixen en clàssics i que mai no es deixen de vendre perquè allà on arriben el boca orella se n’encarrega de disseminar la seva qualitat. Seda, d’a penes 120 pàgines s’ha traduït a 17 llengües i se n’han venut més de 700.000 exemplars. Després d’aquesta bomba l’autor es va relaxar en aquesta manera de fer: una narrativa de tall poètic amb històries que apunten directament al cor, sense passar pel cap i que apel·len directament als sentiments del lector. Altres obres de Baricco que responen a aquesta poètica somiadora són: Océano Mar (1993), City (1999), Homero, Ilíada (2006) y Esta historia (2007), Emaús (2009) Mr. Gwyn (2011) i Tres veces al amanecer (2012). La major part d’elles premiades Seda va ser portada al cinema per François Girard amb la col·laboració del propi Baricco. L’escriptor es va entusiasmar amb aquesta nova disciplina i es va llençar a la direcció cinematogràfica l’any 2008, debutant com a director amb Lezione 21, amb John Hurt i Leonor Watling. Malgrat ser un autèntic home del renaixement ─ interessat en moltes disciplines totes elles relacionades amb la fabulació─ , Baricco es manté lluny del circ mediàtic dels mitjans de comunicació i concedeix molt poques entrevistes, en canvi, participa molt de la vida literària al seu país amb xerrades, lectures i participacions en diferents activitats relacionades amb la cultura. Baricco es declara admirador de Salinger, Italo Calvino i Gabriel Garcia Márquez. L’escola d’escriptura que va fundar a Turín porta el nom del protagonista d’El guardian en el centeno, Holden.
L’OBRA Qui no porta en l’ànima cicatrius que no vol veure, tocar ni sentir? Qui no deixa de banda en un moment donat el dolor en la pròpia carn simplement perquè s’ha de continuar vivint i no es pot progressar sentint a diari la fiblada del dolor. Però el mal no desapareix perquè un ho desitgi, simplement es deixa de sentir, s’atrinxera dins l’ànima i es va fent ferm, dur com una roca, latent, esperant el moment de tornar a manifestar-se. La protagonista adulta de Sin Sangre, Nina, porta una cicatriu ben profunda a l’ànima, una cicatriu que acarona dia sí dia també. Desconeixem , perquè ni el narrador ens ho comunica ni el lector ho esbrina, què vol dir aquest gest inconscient d’acaronar el lloc on sentim el mal profund. Potser està esperant el dia. Efectivament, el dia arriba. Alguna cosa activa la cicatriu i fa que el dolor es torni a manifestar amb tota la seva força. Nina s’aixeca i camina cap el seu destí. Allò que portava anys retenint es desboca, els sentiments tornen a primer pla i li tenallen la gola. La Història de Nina, una nena que va ser testimoni de la mort del seu pare i el seu germà, és una reflexió sobre la revenja, el ressentiment, l’odi contingut. Una revenja, diferida 50 anys, que no sabem com acabarà. L’escriptor ha repartit els fets en dos temps que es combinen perfectament sense que el lector acabi d’abandonar ni un ni l’altre per gaire estona. Sin Sangre és una història sense palla, cada paraula compta i està posada allà on toca. Però no per curta és simple, ni tampoc concentrada. Resulta difícil determinar l’estil d’aquesta novel·la l’autor ha creat una novel·la ingràvida perquè res no interfereixi entre el text i el lector.
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI El que podria ser un esbós de novel·la per a molts escriptors és una novel·la complerta per a Alessandro Baricco. Es podria pensar que aquesta forma tan desproveïda de recursos formals no és una història acabada? La història transcorre en dos moments: el de la infància de Nina i el de la Nina adulta. Cada un d’aquests moments estan associats a un ritme de narració: un de ràpid i intens on els fets són abocats pràcticament sense elaborar i un altre de més reflexiu, a on es justifica aquesta el·lipsi de 50 anys que separen els dos moments. La primera part de la història transcorre en un moment posterior a una guerra civil. Es podria haver inspirat l’autor en la guerra civil espanyola? La història té tots els ingredients perquè així sigui... La crueltat i l’horror que deixen entreveure les frases tallades dels personatges ens transporten a un denominador comú el de la revenja. “Había un montón de cosas que teníamos que destruir para poder construir lo que queríamos, no había otra forma, teníamos que ser capaces de sufrir y de inflingir sufrimiento, quien resistiera más dolor sería el que venciera, no se puede soñar con un mundo mejor y pensar que te lo entregarán con solo pedirlo.” Es pot aplicar a la conducta de Nina? Destruir per tornar a construir… matar per tornar a renéixer? Les guerres civils o guerres fratricides són les que més odi generen entre els contendents perquè el dolor l’infligeixen els coneguts, els veïns, els amics, de vegades. Doblement perversa la guerra civil condemna a víctimes i botxins a continuar vivint plegats fent créixer el ressentiment fent fondes les ferides. L’espiral d’odi que amara els personatges es dissol gràcies a la decisió de Nina, però alhora veiem un sentiment de revenja que no està del tot esvanit. El sentiment de revenja pot ser tan poderós que et pot impedir viure la teva pròpia vida. També la revenja va ser el sentiment que va empènyer el seu agressor, que també havia estat víctima anteriorment. Un cercle viciós de personatges que no viuen la vida sinó en funció de fer pagar el mal que els ha arruïnat la vida. La compassió també està present en el llibre. Una gota de generositat en un oceà d’horror. En el moment que es creuen les mirades de la nena Nina i el seu agressor es concentra bona part de l’impacte que ens causa la novel·la, un impacte que arrosseguem fins el final. Ens commou la fragilitat de la nena que després de la mort del pare i el germà queda abandonada a la seva sort. Va vivint vorejant el desastre i això crea neguit en el lector. Baricco ens explica una història dins la història. Sembla que els dos personatges han viscut més a prop l’un de l’altre del que es pensaven. Els seus destins van quedar fixats a partir d’aquell instant en que es van mirar als ulls. L’estil de Sin Sangre és directe, amb un llenguatge aparentment senzill, funcional, que desgrana la història sense pretensions. Sense molestar-la. Ajudant al lector a concentrarse en el missatge contingut.
EN POQUES PARAULES Bernhard Schlink, EL LECTOR (1995) El jove Michael Berg és un estudiant de 15 anys. Un dia tornant de l’escola es troba malament i una dona corre a socorre’l. Arran d’aquesta trobada fortuïta s’inicia entre ells una relació eròtico-amorosa entre Michael i Hanna, de 36 anys, que transcorre en secret. Hanna fa que Michael li llegeixi en veu alta com a preludi de les seves trobades amoroses, fins que un dia Hanna desapareix sense deixar rastre. Anys més tard Michael la torna a trobar en un paper ben diferent del que un cop va tenir en la seva vida. Hanna és acusada per col·laborar amb els nazis i alhora és víctima del seu gran secret. Novel·la curta, directa, pura, en que l’estil i el tema es fonen de manera extraordinària.
Alessandro Baricco, SEDA Seda és una obra d’art en paraules. És una història misteriosa, lenta, assossegada que captiva el lector i el porta a un temps anterior i a un ritme també anterior en que la bellesa, la perfecció, la bonança... són virtuts inestimables. Explica la història d’un comerciant de cucs de seda que viatja a Japó per aconseguir ous de cucs de seda de qualitat i acaba atrapat en una dona. Seda et convida a un viatge sensual carregat d’efluvis orientals, una miniatura preciosista tan delicada i precisa com bella.
Joseph Roth LA
LEYENDA DEL SANTO BEBEDOR
Una bellíssima història sobre la misèria i la pobresa. Andreas Kartak, un sense sostre de París, un clochard, gasta el seus dies vagarejant per sota els ponts del Sena. Sobtadament rep un regal de 200 francs per part d’un desconegut. Mantenir la promesa que aquests diners els oferirà com a almoina en una església, obliga a Kartak a perdre’s per les tortuositats de la seva mísera existència. Es pot ser pobre, estar malalt, alcoholitzat i mantenir allò que diferencia els homes dels monstres: la dignitat.
Sttefan Zweig CARTA A UNA DESCONOCIDA Una història impressionant, cruel i captivadora. Zweig explica la història d’un amor impossible, el que una dona humil professa a un escriptor egocentrista i inaccessible. És una història tràgica: la passió de la desconeguda, ho sabem, és un sentiment patològic que la fa viure aliena a tota la resta. Zweig utilitza un embolcall: la carta, que ens fa més pròxima la història, és gairebé una confessió, un secret íntim al qual accedim i que ens incomoda alhora que ens genera sentiments de vergonya, de protecció, d’empara cap a la desconeguda.