BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
ABRIL 2019
Nº 199
DE MÀSCARES I D’EMMASCARATS A les envistes de Setmana Santa, fa dies que hem deixat enrere una de les grans protagonistes del Carnestoltes: la màscara. Les societats primitives li atribuïren un caràcter màgic o sagrat i moltes cultures, encara ara, l’empren per representar una força tel·lúrica, un heroi llegendari, un esperit o una divinitat. També antigament, les màscares es feien servir per representar els esperits dels difunts i, en períodes de guerra, per invocar els ancestres i intimidar els contrincants. Entre els clàssics, la màscara ajudava a potenciar la veu dels actors dalt de l’escenari i a projectar-la cap a la grada o servia per identificar més fàcilment els personatges d’una obra. També era emprada en festivals i en rituals proclius a la inversió dels rols, en un context lúdic i festiu que facilitava tota mena de llicències, especialment entre amos i servents. L’edat mitjana prohibí l’ús de la màscara en considerar-la d’origen pagà i inductora del pecat. Gràcies a ella, els portadors podien assumir una falsa identitat i perpetrar qualsevol crim impunement, o lliurar-se a pràctiques inspirades pel diable, com ara la prostitució o la bruixeria. Segles més tard, el Renaixement, tornà a posar la màscara de moda fins a fer-la triomfar en els grans salons de les classes benestants. L’època del Barroc però tornà a estigmatitzar la màscara: autors, poetes i pintors l’empraren per recordar a tothom que més val no refiar-se de les aparences perquè la realitat mundana és inestable i canviant. La mentalitat postmoderna ha emprat la màscara en diverses circumstàncies, això sí, reforçant-ne la seva natura ambigua: tant herois com malfactors oculten el seu rostre per emparar-se en un anonimat artificiós i còmode que els eximeixi de qualsevol responsabilitat. Avui en dia la màscara ha assolit tant de protagonisme que força herois i superherois moderns són indissociables d’aquest complement. La màscara o l’antifaç funcionen com un símbol, una marca o
un element iconogràfic que singularitza l’heroi. A més a més, representen un arquetipus associat al bé o al mal i actuen com a referents metonímics que ajuden a identificar el personatge, encara que ell no es trobi present (Scaramouche, Batman, Spiderman). Avui en dia, les màscares han abandonat els paràgrafs, les vinyetes i la gran pantalla per conquerir altres escenaris com el carrer: el rostre de Guy Fawkes, per exemple, va inspirar la màscara de V de Vendetta, usada més tard com emblema pel col·lectiu Anonymous, a l’hora de reivindicar les seves accions. Són moltes les obres de ficció, però, on la màscara actua com a desllorigador de l’argument o condiciona la vida dels protagonistes. Així, alguns relats ens parlen de màscares higièniques o terapèutiques, usades per metges i soldats, però també de màscares que funcionen com una pròtesi per ocultar les amputacions, les deformitats o els defectes d’un rostre ferit (El fantasma de la ópera, de Gaston Leroux; Nos vemos allá arriba, de Pierre Lemaître). Hi ha màscares que serveixen per infringir un càstig o per torturar, i n’hi ha que són usades per ocultar la identitat d’una persona l’existència de la qual pot resultar incòmoda (El hombre de la màscara de hierro, d’Alexadre Dumas). També hi ha màscares de protecció (El silenci dels anyells) i defensives, com aquelles que usen molts atracadors a l’hora de perpetrar els seus assalts (Atraco perfecto; Heat). Però les màscares tenen també un component lúdic associat al ball, a la disfressa i a les celebracions. En contextos com aquests, a banda de preservar la reputació dels participants, ajuden a potenciar l’erotisme, el misteri i l’excitació en encontres sexuals de caràcter grupal (Eyes wide shut). Finalment, les màscares afegeixen una nota inquietant en els films d’intriga o de terror: no només esdevenen clau per resoldre un enigma (com la màscara mortuòria de Dante a Inferno, de Dan Brown), també ajuden a perllongar l’enjòlit mentre autors i directors no es decideixen a posar el punt final al seu relat o a la seva pel·lícula (Viernes 13, Scream, La noche de Halloween).
TREURE’S LA CARETA El segle XVIII va ser una època obsessionada pel pas del temps, per la corrupció de la matèria, per l’inestable i per les falses aparences. Un dels emblemes més usats aleshores per representar la falsedat va ser precisament la màscara i els intel·lectuals d’aquell període ja advertiren que, darrere d’una enlluernadora fastuositat, o d’una cara bella, amable i encisadora, podia ocultar-se la impostura d’un ésser cruel i interessat. I és que tota màscara té una triple funció: ocultar la identitat de qui l’exhibeix; transformar-lo en un alter ego i atorgar al portador el benefici de la impunitat. Aquests mateixos usos són presents en el concepte modern d’avatar, que tant fan servir avui en dia els usuaris de les xarxes, un terreny abonat, per cert, per a la captació i l’abús de criatures. Hi ha individus, tanmateix, que no necessiten emprar ni màscares ni antifaços per captivar als infants, juguen amb molt d’avantatge: són a prop d’ells i dominen a la perfecció l’art del fingiment. Prediquen, donen consells, fan de coaching, o de psicòlegs i s’erigeixen en la figura paterna que molts voldrien tenir present. Alerta, però: es fan dir amics i, en canvi, subverteixen els vincles més íntims de la confiança i de la lleialtat. Es fan dir parents, però pertorben les criatures amb petons il·lícits i carícies impròpies. Es fan dir monitors, però entrenen la canalla a sotmetre’s a la voluntat perversa d’un adult. N’hi ha que es fan dir mestres, però ensenyen als infants a mentir, a haver d’avergonyir-se per tot i a desconfiar de tothom. Finalment, algunes d’aquestes persones es fan dir guies espirituals i, ves per on, són llops vestits amb la pell d’un anyell. L’experiència d’haver estat violat, abusat, forçat o seduït per la força, mentre eren infants, ha submergit molts homes i dones en un torb autodestructiu. Els van robar la infantesa d’una manera brutal i el procés d’assimilació de tot el que els tocà viure ha estat lent i dificultós: han hagut de madurar, d’arrossegar-ne les seqüeles i de metabolitzar uns records escabrosos que enterboliren els seus jocs. Després de liquar ressentiment i dolor, en forma de llàgrimes, només alguns han estat capaços d’expressar amb paraules allò que els va passar. Els silencis còmplices, i la por (especialment dels altres) no els han ajudat gens, probablement alguns han vist aixecar-se un mur al voltant seu amb tota la intenció de passar pàgina. Aquesta mena d’impostors, precisament, es valen d’això: els pederastes pertorben i destrueixen la innocència dels infants, però, inoculen el germen de l’horror a tot aquell que ha confiat en ells; corrompen l’essència de les institucions que els empara i paralitzen d’estupor la comunitat que alguna vegada ha cregut en ells: la realitat és massa dura d’afrontar.
Elisa K DVD Eli
Delictes d'amor Roca, Maria Mercè N Roc
Abusos sexuales en los niños Besten, Beate 155.3 Bes
Li deien pare Porta, Carles 155.3 Por
Per això mateix, quan les seves víctimes es decideixen a parlar-ne, se’ls ha d’escoltar i molt atentament. No n’hi ha prou amb crear comissions d’estudi o d’avaluació. No n’hi ha prou amb entonar un mea culpa per veure qui crida més fort. No n’hi ha prou amb enterrar el sofriment de les víctimes amb una partida d’indemnitzacions. La reparació ha de venir per altres camins partint de la base que aquests fets no poden repetir-se mai més. Governs i institucions haurien de posar els mitjans per atendre amb més eficàcia les víctimes, però també haurien d’adaptar una legislació que fa prescriure aquesta de delictes massa aviat. Calen programes específics, adreçats a nens, a pares i a educadors perquè tothom aprengui a detectar a temps aquesta xacra i actuar en conseqüència. Cal esberlar la cadena perquè els abusats no acabin convertits també en abusadors. I cal desemmascarar a culpables i a encobridors, perquè el silenci dels uns perllonga el mal que han fet els altres. Són moltes les obligacions que té la comunitat amb les víctimes per no haver sabut protegir-les; per haver sembrat el descrèdit davant de les seves acusacions; o per haver-los avergonyit, simplement quan volien explicar-ho tot. Cal recolzar-los més i recolzar-los vol dir saber escoltar-los quan asseguren que no volen anar al gimnàs, ni a escola, ni a catequesi, ni a campaments. Per alguna raó deu ser. Recolzar-los vol dir estar al seu costat quan decideixen treure’s la careta i exposar-se a denunciar-ho tot. Recolzar-los vol dir desemmascarar el pederasta i perseguir entre tots un desig tan egoista com infame i monstruós.
Instrumental Rhodes, James 78(Rho) Rho
El meu cos és meu! I* Meu
Tens un secret? Moore-Mallinos, Jennifer I177.3 Moo
El matrimoni en d’altres cultures
ACTIVITATS
CONSULTORI DE LA BRONDEERI
DESTACADES
BIBLIOTECA CENTRAL GABRIEL FERRATER RECITAL DE POESIA Els versos del fill del forner : un recorregut per la poesia de Vicent Andrés Estellés Amb Elies Barberà i Gregori Ferrer Dimecres, 24 d’abril, 20 h
Benvolguda dra. Brondeeri, Estic molt enamorada de la meva parella, un noi senegalès que vaig conèixer fa tres anys. Tot anava bé fins ara, que m’ha demanat que ens casem! Jo li he dit que sí, però ell vol casar-se pel civil i també pel ritus musulmà. Ara m’he adonat que necessito saber més coses de la seva cultura i com és el matrimoni al seu país. Em pot ajudar? Marta B. Estimada Marta, Els llibres ens poden ajudar a conèixer altres països i altres cultures. Et recomano la novel·la epistolar de l’escriptora senegalesa Mariama Bâ, Una carta molt llarga. Tot i el títol, és un llibre de poc més de cent pàgines en el qual l’escriptora ens parla de les relacions de parella, del matrimoni, de la poligàmia i dels fills. Des d’una perspectiva sincera i allunyada del drama, Mariama Bâ ens apropa a la cultura del seu país vista des dels ulls d’una dona.
BIBLIOTECA DE MIRA-SOL MARTA PESSARRODONA
AGENDA
Una carta molt llarga Bâ, Mariama N Ba
DANSA: Balla’m un llibre Amb El cos fugit, de Sonia Fernández Organitza: Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya Dilluns, 29 d’abril, 19h
CICLE POE2IA Amb Núria Pujolàs i Miquel Santaeulàlia Dimarts, 9 d’abril, 19.30h
Podeu enviar les vostres consultes per a la Dra. Brondeeri a: bibliotecamp@santcugat.cat
RACÓ DE POESIA El proper 31 de maig se celebrarà el 200 aniversari del naixement de Walt Whitman, el pare de poesia nord-americana moderna. Tan genuí com controvertit, Whitman s’erigí com una veu profètica després dels estralls de la guerra de Secessió i cantà al naixement de l’home modern i d’una nova Amèrica alliberada de restriccions socials, religioses o filosòfiques. D’esperit renovador, el poeta abandonà el cànon clàssic per introduir en el vers innovacions mètriques i estilístiques per fer-lo fluir amb més naturalitat. A banda, experimentà amb la barreja de neologismes, d’arcaismes i de manlleus a d’altres llengües a fi d’atorgar a la seva poesia una pàtina cosmopolita.
ESPECTACLE DE MÀGIA: Moments màgics Amb Joana Andreu Dimarts, 16 d’abril, 18h Cal inscripció prèvia
BIBLIOTECA VOLPELLERES
MIQUEL BATLLORI TALLER INFANTIL Taller de Wave Machine A càrrec d’Smartions Dissabte, 27 d’abril, 11 h i 12.30h Cal inscripció prèvia
Whitman cantà a una civilització inspirada en la democràcia, l’amistat, l’amor, la llibertat i la justícia, al costat de temes més mundans com la ciutat, els oficis, el gust, el tacte o la gent corrent. El to dels seus poemes, optimista inicialment, adoptà un caire més reflexiu i elegíac al final de la seva vida, quan reflexionà sobre el sentit de la natura, la soledat o les relacions entre el cos i l’ànima. HORA DEL CONTE: Contes per somiar Amb Sara Genovart Dimarts, 30 d’abril, 18 h Cal recollir tiquet a partir de les 16h
La extensión de mi cuerpo P 841B Whi
Fulles d'herba P 841B Whi
Cant de mi mateix P 841B Whi
Totes les activitats a bibliomil.wordpress.com/agenda/
El Petit Hola amics!
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 Telèfon 935892749 bibliotecagf@santcugat.cat Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Plaça d’Ausiàs March, 2 Telèfon 935657097 bibliotecamp@santcugat.cat
He llegit un llibre que va d’uns nens que es diuen Adrià, Anna i Karim. Tots tres juguen a prop d’unes vies abandonades de tren i, un dia, resulta que es troben un altre nen que parla anglès, que els explica que ve de les estrelles i que diu que el seu nom és Sputnik i, és clar, cap d’ells no se’l creuen. Però cada dia van a veure el seu nou amic extraterrestre perquè tenen problemes a casa i així es distreuen. Quan els grans volen tancar-lo perquè no estigui sol, ni visqui al carrer i pugui anar a l’escola, els nens se les empesquen per ajudar l’Sputnik. Al final l’Sputnik desapareix tot d’una i al cap de poc torna, desapareix i torna, i així unes quantes vegades més. I sempre que els grans pregunten per ell, els seus amics fan veure que no en saben res. Però un dia desapareix de debò i... Uix! Però si gairebé acabo dient-vos el final de la història! Apa, nois : us animo a llegir-vos aquest llibre tant distret! Ja veureu que l’Sputnik resulta ser un nen molt especial i interessant. Us ho dic de debò! Adrià, 12 anys
Biblioteca Volpelleres Miquel Batllori Carrer de Pau Muñoz, 3-5 Telèfon 935657077 bibliotecamb@santcugat.cat
Sputnik Bettina Obrecht I** Obr
US VE DE GUST L’ACTIVITAT QUE US PROPOSEM?
bibliomil.wordpress.com
Biblioteques de Sant Cugat del Vallès
Alguna vegada heu sentit a dir que, de vegades, sembla que tot pengi d’un fil? Doncs és cert! I, més que mai a Mollet del Vallès els dies 12, 13 i 14 d’abril, perquè s’hi celebrarà la 13a Mostra Internacional de Titelles MITMO! Allà, hi trobareu tot de ninots i de personatges fabulosos que cobraran vida davant dels vostres ulls fins a deixar-vos amb la boca ben oberta! Hi haurà un munt d’espectacles al carrer, pensats per a un públic familiar. I també hi serà la mascota del festival, que us donarà la benvinguda i us engrescarà a participar en un munt d’activitats i de tallers per mirar, tocar i descobrir el fabulós món dels titelles! I per anar escalfant motors, les biblioteques de Sant Cugat us volem deixar un munt d’idees més. Així podreu anar practicant el meravellós ofici dels titellaires!
Biblioteques Sant Cugat @bibliomil
Titelles de dit Curto, Rosa issuu.com/ biblioteques_santcugat
I793.9 Cur
Passa-t’ho bé fent titelles Piñol, Roser I793.9 Pin
Soy un artista. Mis marionetas Shepherd, Nellie
I793.9 She
Personatges simpàtics Rosamel, Godeleine de
I741.5 Reg