BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
ABRIL 2019
Nº 199
DE MÀSCARES I D’EMMASCARATS A les envistes de Setmana Santa, fa dies que hem deixat enrere una de les grans protagonistes del Carnestoltes: la màscara. Les societats primitives li atribuïren un caràcter màgic o sagrat i moltes cultures, encara ara, l’empren per representar una força tel·lúrica, un heroi llegendari, un esperit o una divinitat. També antigament, les màscares es feien servir per representar els esperits dels difunts i, en períodes de guerra, per invocar els ancestres i intimidar els contrincants. Entre els clàssics, la màscara ajudava a potenciar la veu dels actors dalt de l’escenari i a projectar-la cap a la grada o servia per identificar més fàcilment els personatges d’una obra. També era emprada en festivals i en rituals proclius a la inversió dels rols, en un context lúdic i festiu que facilitava tota mena de llicències, especialment entre amos i servents. L’edat mitjana prohibí l’ús de la màscara en considerar-la d’origen pagà i inductora del pecat. Gràcies a ella, els portadors podien assumir una falsa identitat i perpetrar qualsevol crim impunement, o lliurar-se a pràctiques inspirades pel diable, com ara la prostitució o la bruixeria. Segles més tard, el Renaixement, tornà a posar la màscara de moda fins a fer-la triomfar en els grans salons de les classes benestants. L’època del Barroc però tornà a estigmatitzar la màscara: autors, poetes i pintors l’empraren per recordar a tothom que més val no refiar-se de les aparences perquè la realitat mundana és inestable i canviant. La mentalitat postmoderna ha emprat la màscara en diverses circumstàncies, això sí, reforçant-ne la seva natura ambigua: tant herois com malfactors oculten el seu rostre per emparar-se en un anonimat artificiós i còmode que els eximeixi de qualsevol responsabilitat. Avui en dia la màscara ha assolit tant de protagonisme que força herois i superherois moderns són indissociables d’aquest complement. La màscara o l’antifaç funcionen com un símbol, una marca o
un element iconogràfic que singularitza l’heroi. A més a més, representen un arquetipus associat al bé o al mal i actuen com a referents metonímics que ajuden a identificar el personatge, encara que ell no es trobi present (Scaramouche, Batman, Spiderman). Avui en dia, les màscares han abandonat els paràgrafs, les vinyetes i la gran pantalla per conquerir altres escenaris com el carrer: el rostre de Guy Fawkes, per exemple, va inspirar la màscara de V de Vendetta, usada més tard com emblema pel col·lectiu Anonymous, a l’hora de reivindicar les seves accions. Són moltes les obres de ficció, però, on la màscara actua com a desllorigador de l’argument o condiciona la vida dels protagonistes. Així, alguns relats ens parlen de màscares higièniques o terapèutiques, usades per metges i soldats, però també de màscares que funcionen com una pròtesi per ocultar les amputacions, les deformitats o els defectes d’un rostre ferit (El fantasma de la ópera, de Gaston Leroux; Nos vemos allá arriba, de Pierre Lemaître). Hi ha màscares que serveixen per infringir un càstig o per torturar, i n’hi ha que són usades per ocultar la identitat d’una persona l’existència de la qual pot resultar incòmoda (El hombre de la màscara de hierro, d’Alexadre Dumas). També hi ha màscares de protecció (El silenci dels anyells) i defensives, com aquelles que usen molts atracadors a l’hora de perpetrar els seus assalts (Atraco perfecto; Heat). Però les màscares tenen també un component lúdic associat al ball, a la disfressa i a les celebracions. En contextos com aquests, a banda de preservar la reputació dels participants, ajuden a potenciar l’erotisme, el misteri i l’excitació en encontres sexuals de caràcter grupal (Eyes wide shut). Finalment, les màscares afegeixen una nota inquietant en els films d’intriga o de terror: no només esdevenen clau per resoldre un enigma (com la màscara mortuòria de Dante a Inferno, de Dan Brown), també ajuden a perllongar l’enjòlit mentre autors i directors no es decideixen a posar el punt final al seu relat o a la seva pel·lícula (Viernes 13, Scream, La noche de Halloween).