BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
Nº 202
JULIOL 2019
VACANCES!!! Relaxar-se, estar en família, abandonar les rutines, descobrir nous mons... Inevitablement, l’estiu és una època plena de tòpics com qualsevol altra. Per tal de superar-los, alguns autors han proposat perspectives alternatives sobre la canícula que abracen un ventall de facetes diverses, des de la més refrescant i idíl·lica fins a la més tòrrida i inquietant. Si bé, les vacances solen ser retratades com una successió de moments plàcids i informals, o com una època plena d’experiències noves, de retrobaments familiars i de situacions hilarants, algunes obres de ficció plantegen els mesos d’estiu com un parèntesi que arrossega els protagonistes a descobertes interiors o a viure una munió d’aventures de tots colors. Sucumbir a les forces de la canícula implica, per a alguns personatges, un canvi d’actitud radical: la pèrdua de la innocència, o el descobriment del primer amor, per exemple, omplen d’il·lusions i de somnis aquells infants que estan a un pas d’entrar en l’adolescència. Però, també durant els mesos més ardorosos de l’any, es poden refer els contactes amb les velles amistats o deixar que sorgeixi l’amor entre aquells que ja no són tan joves.
No són pocs els personatges que se senten acorralats precisament durant les vacances: la convivència familiar els sobrepassa i la solitud els tempta, fins al punt de semblar-los un oasi paradisíac. I és clar, el final de l’estiu, acaba resultant-los agredolç, especialment quan algunes parelles deixen passar la darrere oportunitat per aprendre a estar junts i també per estimar-se. Això és el que plantegen obres com El cielo protector de Paul Bowles; La noche de la iguana, de Tennessee Williams; o Buenos días, tristeza, de Françoise Sagan. Paradoxalment, l’època del bon temps acostuma a tenir també un vessant bastant sòrdid. El contacte amb desconeguts o amb d’altres cultures sol comportar un xoc que pot arribar a ser brutal per als personatges, sobretot, si el viatge cap a la maduresa es barreja amb l’engranatge insuportable de la guerra. Aquesta darrera faceta es pot rastrejar en obres com El último septiembre, d’Elisabeth Bowen; Una casa amb piscina, d’Herman Koch; o L’estiu de l’anglès, de Carme Riera.
Ara bé, qualsevol fet inesperat pot estroncar de sobte el record de la bonança estiuenca. Tot això, i més, ho trobareu en obres com El Jarama, de Rafael Sánchez Ferlosio; Small g: un idil·li d’estiu, de la Patricia Highsmith; o La gavina, de Txékhov. Hi ha autors que s’han centrat en recrear estius infames per culpa d’unes circumstàncies històriques, o d’un clima familiar, massa bregosos. En aquests casos, la ploma dels escriptors solen posar èmfasi en allò que desencadena els enfrontaments familiars o en els sentiments que sorgeixen, com a conseqüència d’una ruptura.
A L’AGOST, L’INDISCRET SE’N VA DE VACANCES! Però tornarà a ser amb vosaltres el mes de setembre! Podeu consultar els números anteriors a l’adreça :
https://bibliomil.wordpress.com/publicacions/