Club de lectura GABRIEL FERRATER JUNY 2017 Fitxa de treball: LA CASA CANTONERA
L’AUTORA Sílvia Alcàntara i Ribolleda neix a Puig-reig (Berguedà) l'any 1944, i als sis mesos d'edat la seva família es trasllada a la Colònia Vidal, una colònia tèxtil situada al marge del Llobregat. Als catorze anys es posa a treballar a la fàbrica, i més tard inicia els estudis de comerç, que li permeten trobar una feina d'administrativa i traslladar-se a Terrassa als vint anys, on viu actualment. Sempre conscient de la seva manca de formació lingüística en català, a l'inici de la democràcia pren la determinació d'estudiar-lo i s'inscriu als cursos de Normalització Lingüística. Al mateix temps que aprèn la seva llengua, s'interessa per l'escriptura i comença a compondre narracions, algunes d'elles premiades en diversos certàmens locals. Aquests petits èxits l'esperonen a escriure més, i tan bon punt a principis de la dècada de 1990 es crea l'Aula de Lletres s'hi matricula i, durant tres anys, perfila les tècniques d'escriptura. En acabat entra a treballar a la mateixa escola, on realitza tasques administratives. Més tard l'escola es traslladaria a l'Ateneu Barcelonès. Tot i el desengany de les dues primeres novel·les, que resten inèdites, Sílvia Alcàntara aconsegueix publicar, a Edicions de 1984, la novel·la Olor de Colònia (2009). El relat, que reconstrueix la vida d'una colònia tèxtil catalana pels volts de 1950, produeix un gran impacte en el panorama català per la seva maduresa i qualitat literàries. Amb aquesta novel·la, que esdevé un èxit de vendes, Sílvia Alcàntara rep els premis Qwerty Btv (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del premi Llibreter de Narrativa (2009). El 2012 Olor de colònia és adaptada per a la televisió, en format de minisèrie, dirigida per Lluís Maria Güell amb les adaptacions de Toni Cabré, Anna Fité i Laia Aguilar. L'any 2011 publica, a Edicions de 1984, la seva segona novel·la, La casa cantonera, en què explora el tema de la gelosia fraternal i de parella i els secrets d'una família en un poble miner inconcret del Beguedà, la comarca en què va néixer. El 2016 apareix la seva tercera novel·la, Els dies sense glòria, en què l'autora narra els orígens i la vida de la Glòria, des de la dècada de 1930 fins al 2003, i que representa una generació a la qual el progrés ha anat cremant la terra a cada passa empenyent-la del camp a la ciutat, del poble al bloc de pisos. Una generació que es va veure tenallada primer per les necessitats dels pares i després per les dels fills, sense haver conegut cap treva. Després d'iniciar-se en el món literari català amb un debut tan exitós, Sílvia Alcàntara compagina l'ensenyament de tècniques d'escriptura a l'Ateneu Terrassenc amb la preparació de noves ficcions. També és sòcia fundadora i presidenta de l'associació cultural "Un munt de mots" de Terrassa. (www.escriptors.cat)
OLOR DE COLÒNIA
Novel.la coral que evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi. Va ser adaptada a la televisió l'any 2013.
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI La novel.la fa un retrat del món femení, que viu en un ambient tancat i asfixiant. En aquest marc, quines relacions i aliances s'estableixen entre mare i filles, i quin paper juga la veïna? Per quins motius? I com apareix el món masculí? Quin paper representen els homes, al vostre parer? La narració se situa en un món rural i en un temps ja passat. Penseu que el conflicte està condicionat per aquests dos factors o bé té un abast universal? Quina funció exerceix el motiu de la carta? Comenteu el valor simbòlic de la "casa cantonera". Des del punt de vista de la tècnica narrativa, pareu esment en els següents aspectes: En primer lloc, l'alternància de temps narratius (passat/present), i com es fa la transició entre un i altre. I en segon, com es combina la narració en tercera persona amb l'estil indirecte lliure? Quìn valor expressiu s'aconsegueix amb ús? Relacioneu l'obra amb el tema que hem tractat al llarg d'aquest curs, "La família". Si heu llegit Olor de colònia, podrieu fer-ne una comparació entre les dues obres.
SECRETS DE FAMÍLIA
Care Santos, Habitacions tancades (2011) Ambientada a la Barcelona del Modernisme, la matriarca d'una de les nissagues més prestigioses de la ciutat es disposa a organitzar el trasllat a la seva nova llar, un preciós palauet proper al naixent passeig de Gràcia. Les parets d'aquesta casa seran les guardianes silencioses d'unes vides plenes d'ambició, secrets inconfessables i passions ocultes. Aquesta és l'herència que el temps confiarà a Violeta, última integrant de la saga: el passat, vist des del present, sempre és un trencaclosques amb peces perdudes...
Joël Dicker, El llibre dels Baltimore (2015) Els Goldman de Montclair, on neix en Marcus, són una família de classe mitjana normal i corrent, però els de Baltimore són molt diferents: tot els somriu, són uns triomfadors, viuen en una casa impressionant en un barri ric de la ciutat i irradien magnetisme per tots costats. En Marcus passa sempre el Nadal i l’estiu a casa dels tiets, que per a ell són la viva imatge de la felicitat. Però un dia aquell món es fa miques per sempre més. Vuit anys després del Drama, en Marcus Goldman, que ja és un escriptor famós, decideix explicar la història de la seva família. Mentre desgrana els seus records d’infantesa, en Marcus rememora la vida i el destí dels Goldman de Baltimore i la fascinació que sentia per ells. Des del Drama, des que la brillantor dels Baltimore es va apagar, en Marcus no ha deixat de fer-se aquesta pregunta: ¿què els va passar, realment, als Goldman de Baltimore?
Anne Tyler, El hilo azul (2015) Explica la història d'una família provinent del medi rural i establerta a Baltimore a través de tres generacions des de la Gran Depressió fins als nostres dies. Ara Abby i Xarxa s'han fet grans, els quatre fills que van tenir són ja adults i amb el transcurs dels anys no només han acumulat moments de tendresa, harmonia i felicitat; la seva història també amaga gelosia, decepcions i enganys. No obstant això, més enllà dels silencis, fins i tot més enllà de la mort, els Whitshank mai deixen de ser una família.
Blanca Busquets, Jardí a l'obaga (2016) Els Torralba són una família barcelonina que als anys trenta es fan una casa amb jardí al poble de la Carena. L'Aniol, el seu masover, ens explica la història d’aquesta família i la seva pròpia, des d'aleshores fins avui dia. Les relacions entre una família amb diners i una família d’humils masovers no sempre haurà estat fàcil. I menys si hi ha hagut pel mig una història d’amor truncada i secreta. Tot i l’harmonia aparent i l’adaptació a uns temps canviants, el lector anirà trobant indicis inquietants, punts d’alarma, i no podrà fer altra cosa que imaginar fets terribles que contrastaran terriblement amb l’estampa idíl·lica que un passejant podria tenir de la Carena.