Club de lectura GABRIEL FERRATER Fitxa de treball: LOS DÍAS DEL ABANDONO
L’AUTORA Fins fa un mesos no se sabia amb certesa qui era Elena Ferrante. Es van fer especulacions de tot tipus, potser era un home potser una dona. Per tant, tampoc no es coneixien dades de la seva biografia. S'assenyalà el nom d'alguns autorsGoffredo Fofi, Michele Prisco o Domenico Starnone, sol o en col·laboració amb Anita Raja, la seva esposa, traductora per a l'editorial que publica a Ferrante- com a possibles identitats reals darrera la identitat secreta. Tots ells van negar l'atribució. Ara, però, el misteri ha estat desvetllat. El diumenge 2 d'octubre de 2016 el diari italià Il Sole 24 Ore llançava la primera pedra: Elena Ferrante podria haver estat descoberta. Segons el periodista Claudio Gatti, es confirmava que Ferrante era en realitat Anita Raja, la coneguda traductora. Gatti explicava que, en els últims anys, els que porta la tetralogia a les llibreries, els ingressos de Raja s'havien multiplicat: en concret, de 2010-2015 ho havien fet per set. Un augment en els seus comptes molt més gran del que s'esperava per ser simplement la traductora de les obres de Ferrante a l'anglès a l'editorial Edizione, en la qual treballava (editorial que també va veure augmentades les seves xifres de facturació considerablement). Els ingressos de Raja li van donar per comprar una vila a la Toscana i uns luxosos apartaments en una zona privilegiada de Roma. La bomba de la notícia va ser global, encara que ni la pròpia Raja ni la seva editorial es van pronunciar. Fins dimarts a la nit. Llavors, Raja va crear un perfil de Twitter (ja desaparegut) en el qual va publicar sis tuits o confirmava que efectivament ella havia escrit els llibres de Ferrante, però també demanava privacitat i calma. Anita Raja, de 63 anys, és filla d'una emigrant polonesa jueva que va arribar a Nàpols després de la Segona Guerra Mundial. Era coneguda pel seu treball com a traductora, per ser experta en literatura alemanya, així com per ser l'esposa de l'escriptor Domenico Starmone, a qui en les seves històries li va fer l'ullet al trucar al protagonista masculí "Nino". Elena Ferrante és el pseudònim amb que Anita Raja ha publicat un seguit de novel.les des de 1992. Raja no és el primer escriptor o escriptora en recórrer a un pseudònim. Fernán Caballero, George Elliot, Lewis Carroll, George Orwell i una llarga llista de autors serveixen d'exemple. El que sí és cert és que Elena Ferrante ha ocultat el seu rostre i totes les dades biogràfiques en un moment en que la sobreexposició dels autors
forma part d'una estratègia comercial. Però per contra, potser el misteri de la seva identitat ha contribuït a fer créixer l'interès per la seva persona. Sigui com sigui, Elena Ferrante es va convertir en un fenomen literari a Itàlia el 2011, quan es va publicar el primer volum de la sèrie Dues amigues-que s’allargaria fins al 2014-, i va esclatar en aparèixer al mercat anglosaxó. El mateix s'ha esdevingut amb les seves traduccions al castellà i al català. La tetralogia està formada per L'amiga genial, Història del meu cognom, Una fuig, l'alta es queda i La nena perduda. En gairebé dues mil pàgines, recorre l'amistat entre dues dones nascudes el mateix dia i en un barri humil de Nàpols al llarg de tota la vida. Lina (Rafaella Cerullo) i Lenú (Elena Greco) són la cara i la creu de la mateixa moneda. O les dues cares d'una mateixa dona. Una heura que creua les seves fulles. Lila, la bruna inquieta, perversa i inconstant. Lenú, la rossa tranquil·la, senzilla i empàtica. Lila guiada per l'intel·lecte; Lenú per l'emoció. És Lenú qui ens relata la història, ella qui diu sentir-se fascinada i inferior davant Lina i qui sembla tenir més punts de contacte amb l'autora que l'ha creat. Opinen els seus traductors -que tampoc han pogut tenir relació directa amb Ferrante- que Lenú és, amb certesa, l'àlter ego de Ferrante i que és molt probable que existís, en la realitat, aquesta amistat entre dues amigues que es forja des de la infància i arriba a la seva jubilació. La història arrenca en l'època actual, quan Lenú, escriptora famosa, rep la notícia de la desaparició de la seva amiga d'infància, Lina. Inicia llavors un camí de regressió, un exercici de memòria. Al llarg de la seva vida les dues van compartir experiències comunes, de la maternitat a amors. L' autora ha declarat haver escrit la tetralogia napolitana sota la influència de de Mentira y sortilegio de Elsa Morante (Roma, 1912-1985). La primera novel.la de Ferrante, El amor molesto (1992), va esdevenir un un èxit de vendes i de críriques , i fou adaptada al cinema el 1995 per Mario Martone. Una dècada més tard publicà Los días del abandono (2002), també amb versió cinematogràfica de Roberto Faenza el 2005, a la que va seguir La hija oscura (2006). Totes tres han estat recopilades al llibre Crónicas del desamor. Per últim, cal dir que Ferrante és autora de l'assaig La frantumaglia (2003), encara sense traducció, on reflexiona sobre l'escriptura.
OBRES LA TETRALOGIA: DUES AMIGUES
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI La novel·la comença amb un trencament violent de la rutina domèstica familiar quan el marit anuncia el desig d'abandonar la seva esposa, després de quinze anys. Quines expectatives ens creem, com a lectors/es, a partir d'aquest inici? El fet que la narració sigui en primera persona i que sentim la veu de la protagonista, Olga, determina d'alguna manera el nostre posicionament com a lectors? La ruptura i l'abandonament comporta un procés de dol, en el qual acompanyem a la protagonista. Quines fases travessa i com les va superant? Sens dubte, el fet s'agreuja pel compromís de la maternitat, que és una càrrega extra per Olga. Com assumeixen la responsabilitat envers els fills els dos membres de la parella? Comenteu com afecta els fills el cessament de la vida conjugal dels pares. Com reaccionen els nens i com superen el drama? Com reaccionen les persones properes davant del conflicte? Quines opcions per al futur té la protagonista? Penseu que la triada per al desenllaç del llibre és la més adient o possible? Penseu en opcions alternatives. La protagonista és escriptora, i entre les referències literàries i les cites que l'acompanyen en el seu dol es troben La mujer rota, de Simone de Beuavoir, i Anna Karenina. En el primer, la dona és la víctima estupefacta de la vida que ella mateixa ha triat: una dependència conjugal que la deixa despullada de tot i del seu ésser mateix quan l'amor li és refusat. En el cas del llibre de Tolstoi, Olga ha copiat unes preguntes que Anna es fa a sí mateixa abans que el tren l'atropelli: "¿Dónde estoy? ¿Qué estoy haciendo? ¿Por qué?". Penseu que aquestes frases tenen a veure amb la recerca d'una identitat femenina, més enllà del significat més immediat? Com es presenta l'espòs? Es pot reduir a un estereotip masculí o té més entitat? Comenteu l'estructura narrativa. En quantes parts està estructurada la novel·la? D'altra banda, és una novel·la lineal en el tractament del temps? Coneixeu les altres novel·les d'Elena Ferrante? S'ha discutit sobre el gènere de la persona que n'hi ha darrera del nom. Creieu que és una veu de dona? Es poden establir diferències importants entre un novel·la escrita per un home i una escrita per una dona?
LA RUPTURA Marquesa Colombi, Un matrimonio de provincias (1885) Marquesa de Colombi és el pseudònim de Maria Antonietta Torriani, una dona d'orígens molt humils: òrfena, mestra de professió i escriptora vocacional, va poder desenvolupar les seves capacitats literàries quan va abandonar Novara i es va traslladar a Milà on va freqüentar activament els cercles proto feministes. Un matrimoni de províncies es va publicar en 1885. El 1973 Italo Calvino la va rescatar de l'oblit quan la publicà a la col·lecció Centopagine, d'Einaudi, precedida d'una introducció de Natalia Ginzburg. La monòtona vida que porta Denza Dellara, la protagonista d'aquesta novel·la, en una petita ciutat del nord d'Itàlia capgira el dia que s'assabenta que un jove de bona posició s'ha fixat en ella.
Richard Yates, Vía Revolucionaria (1961) Via revolucionària és la primera novel·la de l'autor nord-americà Richard Yates, publicada en 1961. Va ser finalista per al National Book Award en 1962. La revista Time la va incloure en la llista de les 100 millors novel·les escrites en anglès entre 1923 i 2005. Ambientada el 1955, la novel·la està protagonitzada per la parella formada per Frank i April Wheeler, un matrimoni jove que viu en un suburbi a Connecticut i que es considera summament diferents dels convencionals veïns del barri residencial Revolutionary Hill Estates. Les diferents aspiracions i projectes de futur de la parella faran inviable la vida en comú. Va se adaptada al cinema per Sam Mendes el 2008, protagonitzada per Kate Winslet i Leonardo di Caprio.
Ian McEwan, A la platja de Chesil (2008) L'Edward i la Florence estan en el seu viatge de noces, als peus de la platja de Chesil. Som a principis dels anys seixanta i per ells tot és desconegut, tots dos són verges i la nit, com la resta de vida que han promès passar plegats, s'obre davant seu plena de misteris, expectatives, pors, inseguretats...Amb l'estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats, A la platja de Chesil assoleix una tensió dramàtica esplèndida. Construïda a partir de la contraposició dels pensaments del nuvi i la núvia, dos personatges que s'enfronten a una nova vida, l'obra manté el pols des de la primera línia i fins al final, i deixa el lector amb la sensació que McEwan té un domini extraordinari de l'art d'explicar la vida a partir dels gestos mai fets i les paraules no dites.
Margaret Mazzantini, Nadie se salva solo (2011) Margaret Mazzantini, actriu i escriptora nascuda a Dublin i resident a Roma, casada amb el director de cinema Sergio Castellitto, presenta en aquesta novel.la una disecció de les relaciones de parella, una història d'amor convertida en desamor. Delia i Gaetano, ara separats, queden per sopar en un restaurant per parlar sobre com distribuir les vacances dels fills que tenen en comú. En el mateix lloc, una taula més enllà, es troba un matrimoni d'ancians que representen tot allò que ells han perdut, la felicitat, la confiança, el respecte mutu. To intimista, introspecció, final obert. Una gran novel.la de la literatura italiana actual.