Club de lectura GABRIEL FERRATER Fitxa de treball: FELIÇOS ELS FELIÇOS
L’AUTORA Yasmina Reza és una escriptora, actriu, novel·lista i dramaturga d'ascendència jueva. Va néixer a París l'1 de maig de 1959. El seu pare era descendent d'una família jueva expulsada d'Espanya per la Inquisició refugiada a Uzbekistan, i la seva mare, violinista, d'una família de jueus hongaresos. Va estudiar Sociologia i Teatre a la Universitat de Nanterre. Va començar com a actriu en obres clàssiques de Molière i Marivaux i també en obres noves; de seguida, però, es va decantar per l'escriptura. Ha aparegut també com actriu en alguns films, com Loin (2001), d'André Téchiné, o À demain (1992), de Didier Martiny. La seva fama arribà gràcies a l'èxit internacional de l'obra Art (1994), estrenada a París, al Théâtre des Champs- Élysées. Ha estat representada arreu, i els actors més importants la han fet seva, com ara Josep M. Flotats, Josep M. Pou (2000) o Ricardo Darín (2003). L'obra, amb ironia i humor no exempts de profunditat humana, presenta a tres amics que es veuen embolicats en discussions i conflictes generats perquè un d'ells ha comprat un quadre totalment blanc. Reza havia començat a escriure pel teatre l'any 1987 amb Conversations après un enterrement i La Traversée de l'hivern (1989) ambdues guardonades amb el premi Molière, el més prestigiós de les arts escèniques a França. Més d'una dècada després, va tornar a l'actualitat amb una altra obra d'èxit, Le dieu du carnage (2007), coneguda en espanyol com Un dios salvaje: Dos nens d'uns onze anys Els actors J.M. Pou, Flotats i C.Hipólito a Arte s'enfronten amb violència en un parc. Un d'ells resulta amb els Llavis inflats i alguna dent trencada .... Els pares de la "víctima" han convidat a casa als pares de l'altre nen per resoldre el conflicte. Allò que comença sent una xerrada amb bromes i frases cordials, adquireix un tint més violent a mesura que els pares van revelant les seves ridícules contradiccions i grotescs prejudicis socials. L'obra va ser adaptada al cinema per Polanski el 2011, amb un rutilant repartiment: Jodie Foster, Kate Winslet, John C. Reilly i Christoph Waltz. D'altra banda, la mateixa Reza va provar sort en el cinema, dirigint la pel·lícula, Chicas, basada en la seva Una comèdia espanyola (2004). L'obra presenta una reunió familiar en el transcurs de la qual una mare presenta als seus fills i al seu gendre el nou home de la seva vida, un vidu administrador de finques. Tot i que el film va passar desapercebut, l'escriptora es declarà satisfeta. La mare que protagonitza Chicas té alguns trets de la pròpia mare de l'autora. I és que la seva família és un tema important per l'escriptora. "Els meus orígens són
molt complexos", explica. "El meu pare era jueu de Samarcanda, nascut a Moscou. La meva mare és hongaresa i també jueva. Tinc l'herència doble dels sefardites i dels asquenazis. No obstant això, cap dels dos era religiós ni interessat en les tradicions. La meva família era la quinta essència de la família cosmopolita, feliç de no estar carregada d'arrels. El contrari del que la majoria de la gent busca". La manca d'arrels, el sentir-se una mica externa a la societat en la que va néixer (un suburbi de classe mitjana de París), li ha marcat la vida i la obra. Durant la tardor de 2006 va seguir la campanya electoral de Nicolas Sarkozy, experiència de la qual va sortir el llibre titulat L'Aube, le soir ou la nuit (2007). El 2000 va rebre el Gran Premi de Teatre de l'Académie Française, en reconeixement a tota una carrera dramàtica. Ha estat traduïda a més de trenta-cinc llengües i ha obtingut guardons de gran prestigi, com el Premi Lawrence Olivier al Regne Unit, i el Premi Tony als Estats Units. Feliços els feliços va rebre el premi Le Monde 2013.
TEATRE
NOVEL·LA
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI Feliços els feliços és una peça coral estructurada en capítols breus i aparentment independents. Quins recursos empra l'autora per travar les diferents històries? Com s'aconsegueix la unitat?
L'arquitectura de la novel·la la conformen vint-i-una escenes, encapçalada pel nom del seu protagonista principal, que tornarà a aparèixer en altres capítols com a personatge secundari. En general, ocupen només un capítol, però en algun cas n'ocupen dos, que són els protagonitzats per Roberto Toscano, en Jean Ehrenfried i Odile Toscano. En què es diferencien de la resta? Reza ha declarat: "no creo en la pareja. Me parece una estructura solitaria y encerrada en sí misma. La pareja es una construcción extraña, básicamente porque no funciona. Claro, hay personas que, a base de insistir por todos los medios, logran hacerlas funcionar. Pero, para mí, se trata de una creación artificial." (http://elpais.com/elpais/2014/07/18/eps/1405694412_102601.html) Com es presenten les relacions de parella i les relacions familiars en el llibre que ens ocupa? Penseu que és una problemàtica urbana i burgesa o poden tenir un abast universal? Quines preocupacions té cada personatge. N'hi ha diferències entre els masculins i els femenins? De quina manera afecta l'edat a les seves angoixes? Quins personatges us han interessat més? Fixeu-vos en com està tractat el temps narratiu. És lineal? Quins aspectes de la vida burgesa es critiquen? Quin és el tema del llibre? Què vol dir, l'autora? Penseu que té una visió pessimista de les relacions humanes?
El punt de vista, en narrativa, és la perspectiva amb què s'explica una història : des de quina posició i amb quin nivell de coneixement es narren els fets que conformen la ficció. El punt de vista ve condicionat en bona mesura per qui és el narrador. Si el narrador és un dels personatges de la història, del punt de vista de la narració serà el d'aquest personatge, és a dir , la història estarà explicada tal com la va viure ell. En aquesta novel.la, el narrador en 1ª persona dóna una perspectiva determinada als fets narrats. Penseu en l'eficàcia d'aquest recurs narratiu i penseu en d'altres obres que el facin servir. En l'escriptura de Reza, tant al teatre com a la novel·la, cal destacar la ironia i l'humor. De quina manera es conjuga humor i tragèdia en el cas d'aquesta obra? Sens dubte, el títol és un encert. I és que és una cita del poema Fragmentos de un evangelio apócrifo de Jorge Luis Borges, que diu el següent:
3. Desdichado el pobre de espíritu, porque bajo la tierra será lo que ahora es en la tierra. 4. Desdichado el que llora, porque ya tiene el hábito miserable del llanto. 5. Dichosos los que saben que el sufrimiento no es una corona de gloria. 6. No basta ser el último para ser alguna vez el primero. 7. Feliz el que no insiste en tener razón, porque nadie la tiene o todos la tienen. 8. Feliz el que perdona a los otros y el que se perdona a sí mismo. 9. Bienaventurados los mansos, porque no condescienden a la discordia. 10. Bienaventurados los que no tiene hambre de justicia, porque saben que nuestra suerte, adversa o piadosa, es obra del azar, que es inescrutable. 11. Bienaventurados los misericordiosos, porque su dicha está en el ejercicio de la misericordia y no en la esperanza de un premio. 12. Bienaventurados los de limpio corazón, porque ven a Dios.
13. Bienaventurados los que padecen persecución por causa de la justicia, porque les importa más la justicia que su destino humano. 14. Nadie es la sal de la tierra; nadie, en algún momento de su vida, no lo es. 15. Que la luz de una lámpara se encienda, aunque ningún hombre la vea. Dios la verá. 16. No hay mandamiento que no pueda ser infringido, y también los que digo y los que los profetas dijeron. 17. El que matare por la causa de la justicia, o por la causa que él cree justa, no tiene culpa. 18. Los actos de los hombres no merecen ni el fuego ni los cielos. 19. No odies a tu enemigo, porque si lo haces, eres de algún modo su esclavo. Tu odio nunca será mejor que tu paz. 20. Si te ofendiere tu mano derecha, perdónala; eres tu cuerpo y eres tu alma y es arduo, o imposible, fijar la frontera que los divide. 24. No exageres el culto de la verdad: no hay hombre que al cabo de un día, no haya mentido con razón muchas veces. 25. No jures, porque todo juramento es un énfasis. 26. Resiste al mal, pero sin asombro y sin ira. A quien te hiere en la mejilla derecha, puedes volverle la otra, siempre que no te mueva el temor. 27. Yo no hablo de venganzas ni de perdones; el olvido es la única venganza y el único perdón. 28. Hacer el bien a tu enemigo puede ser obra de justicia y no es arduo; amarlo, tarea de ángeles y no de hombres. 29. Hacer el bien a tu enemigo es el mejor modo de complacer tu vanidad. 30. No acumules oro en la tierra, porque el oro es padre del ocio, y éste, de la tristeza y del tedio. 31. Piensa que los otros son justos o lo serán, y si no es así, no es tuyo el error. 32. Dios es más generoso que los hombres y los medirá con otra medida. 33. Da lo santo a los perros, echa tus perlas a los puercos; lo que importa es dar. 34. Busca por el agrado de buscar, no por el de encontrar. 39. La puerta es la que elige, no el hombre. 40. No juzgues al árbol por sus frutos ni al hombre por sus obras; pueden ser peores o mejores. 41. Nada se edifica sobre la piedra, todo sobre la arena, pero nuestro deber es edificar como si fuera piedra la arena… 47. Feliz el pobre sin amargura o el rico sin soberbia. 48. Felices los valientes, los que aceptan con ánimo parejo la derrota o las palmas. 49. Felices los que guardan en la memoria palabras de Virgilio o de Cristo, porque éstas darán luz a sus días. 50. Felices los amados y los amantes y los que pueden prescindir del amor. 51. Felices los felices.
JORGE LUIS BORGES. FRAGMENTOS DE UN EVANGELIO APÓCRIFO (De Elogio de la sombra, 1969)
NOVEL.LES CORALS Sherwood Anderson, Winesburg, Ohio (1919) El títol complet és Winesburg , Ohio : Col·lecció de relats sobre la vida en un petit poble d'Ohio , novel·la de l'escriptor Sherwood Anderson publicada en la seva primera edició en 1919. Es tracta , segons diversos crítics, d'un clàssic de la literatura nord-americana. La trama s'articula al voltant de la infantesa i joventut de George Willard , reporter d'un diari local, i narra a través de vinti-dos petits relats , els capítols en què es divideix l'obra, les vivències de la comunitat de Winesburg , Ohio, una localitat fictícia dels Estats Units. La característica comuna a tots els personatges és el fracàs. Tots són éssers abandonats per la fortuna, perdedors d'una o altra classe que es mouen per aquest poble gairebé com fantasmes, anhelant somnis o temps millors. Des mestres d'escola solitàries i apàtiques fins parcers rudes i orgullosos, els personatges que presenta Anderson són nobles, però cansats i abatuts.
John Dos Passos, Manhattan Transfer (1925) El títol al·ludeix a una estació de tren de Nova Jersey en la qual es feia transbord per dirigir-se a Nova York ; per allà circulaven diàriament milers de persones de les més dissemblants característiques que es trobaven en el mateix lloc en un determinat moment. Amb aquest punt de partida, la novel·la descriu episodis de la vida d'una extensa galeria de personatges al llarg de gairebé trenta anys. El vincle comú entre tots ells és l'afany de guanyar diners, però no tots ho aconsegueixen. El fet que els personatges representin les més diverses capes socials ( treballadors portuaris , cambrers de grans hotels , prostitutes, traficants d'alcohol, advocats, sindicalistes ... ) i les més allunyades procedències ( francesos, irlandesos, caribenys, etc. ) confereixen a aquesta obra el caràcter monumental de retrat d'una ciutat. La tècnica literària de collage, que en el seu moment va ser un autèntic troballa , segueix funcionant a la perfecció i és una de les causes principals que es consideri aquesta com la millor de les novel·les de Dos Passos.
William Faulkner, Mentre agonitzo (1930) Ambientada com gairebé totes les seves novel·les en el sud profund dels Estats Units (Mississippi), Mentre agonitzo és un dels retrats de família més devastadors que s’han escrit mai. De fet, Faulkner s’avança unes quantes dècades al concepte, tan utilitzat avui dia, de disfuncionalitat. Si hi ha una família plena de mentides, secrets i relacions malsanes, aquests són els Bundren. L’obra és paradigmàtica de l’estil de Faulkner i del seu univers. No hi ha narrador objectiu; tota la història ens la van narrant els seus protagonistes a través de monòlegs interiors que reflecteixen les seves pors, desitjos, motivacions, etc. sense cap mena de filtre. El lector ha d’anar unint els fils, encaixant les peces i arribar a les seves conclusions.
Camilo José Cela, LA COLMENA (1951) Publicada a l'Argentina el 1951 per tal d'evitar la censura, és una de les millors obres que va escriure Camilo José Cela. Ha estat considerada per la seva composició una novel·la experimental, que segueix les tendències narratives d'altres autors, com per exemple John Dos Passos. La colmena és una novel·la coral en la qual intervenen més de dos-cents personatges, sense que cap d'ells destaqui com a protagonista, si bé la narració sembla
entretenir-se una mica més en els avatars de Martín Marco, que serveix per posar en relació a diversos dels molts personatges.
Jesús Moncada, Camí de sirga (1988) Camí de sirga narra la desaparició de l'antiga vila de Mequinensa, a causa de la construcció d'un embassament, a través de les vivències dels seus habitants convertits en personatges literaris. Amb aquest pretext Moncada s'endinsa en la història de la població i explica episodis que es remunten a la Guerra del Francès, inicis del segle XIX, fins al trasllat a la vila nova el 1971, passant per dues Guerres Mundials que revifen l'activitat de la conca minera, les repercussions de la Setmana tràgica, la Guerra Civil o la dictadura franquista. Moncada mostra a través del seu enginy literari com la comunitat mequinensana forja una memòria històrica dels fets més rellevants de la història contemporània. Aquesta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual i ha estat traduïda a dotze llengües.
Roberto Bolaño, Los detectives salvajes (1998) Los detectives salvajes és una novel·la coral, polifònica, on una multitud de personatges narren en primera persona les seves experiències relacionades amb els dos personatges centrals de la novel·la, els poetes Ulises Lima i Arturo Belano. L'acció transcorre en un lapse de vint anys, en moltes ciutats diferents, amb més de cinquanta narradors diferents ( alguns d'ells presos de la vida real ) , amb una gran quantitat d'històries i veus ...La primera secció de 120 pàgines aproximadament correspon al diari del poeta García Madero, de 17 anys, en els dos mesos que aquest passa amb els personatges. Aquesta història resulta ser el nucli on pivota tota la novel·la. Una gran obra de l'escriptor xilè radicat a Catalunya que és alhora un elogi i una paròdia de les avantguardes llatinoamericanes.
Alaa Al-Aswany, L' edifici Yacobián
(2002)
Una novel·la construïda com un mosaic on les vides dels personatges es creuen i se separen davant la mirada compassiva i sense prejudicis de l'autor. Construït el 1934 a una de les principals avingudes del Caire, l'Edifici Yacobián és al mateix temps una imatge representativa dels últims setanta-cinc anys de la història d'Egipte i una radiografia de la societat egípcia contemporània. Cada pis sembla representar un estrat de la societat i per la novel·la veiem desfilar els habitants més diversos: aristòcrates decadents , homes de negocis , polítics corruptes , pobres de solemnitat que ocupen el terrat de l'edifici , un escriptor gai ... Alaa Al Aswany ha reunit al seu edifici un autèntic microcosmos de societat del seu país, la qual cosa li permet tractar temes candents en un país ple de contrastos, com la corrupció de les institucions , la discriminació de la dona o les dificultats dels joves per ascendir a la escala social.
Antonio Soler, El camino de los ingleses
(2004)
El camino de los ingleses és una novel·la ambientada a la Màlaga del 1978. Narra la història d'un grup de personatges que viu amb aprensió la transició cap a la vida adulta. El seu únic refugi són els amics, dins el grup regles estan aïllades del món exterior i els personatges oscil·len entre la maduresa i la innocència, mentre somien amb un quimèric futur. Els adults amb els quals conviuen també es troben dins d'aquesta atmosfera de canvi. La novel·la mostra un d'aquests punts de la vida aparentment intranscendents però que des d'ells la vida segueix un rumb totalment diferent. Va ser guardonada el 2004 amb el Premi Nadal.