Club de lectura Fitxa de treball: La germandat del raïm
L’AUTOR John Fante va néixer a Denver, Colorado, l’any 1909, al si d’una família humil d’origen italià, i va morir a Califòrnia l’any 1983. Va estudiar a la Universitat de Colorado però després es va traslladar a Los Ángeles, Califòrnia, on estan ambientades la majoria de les seves novel·les. El seu somni era arribar a ser un gran escriptor, i la lluita per aconseguir-ho està en una part de La germandat del raïm (1977). Va treballar durant molts anys a la indústria cinematogràfica, la qual cosa li va proporcionar una posició econòmica acomodada, però ell mateix va admetre que això va limitar la seva obra literària. Els seus primers intents de publicar en revistes els seus relats van fracassar, fins que The American Mercury va acceptar publicar Altar Boy. Després vindrà la tetralogia protagonitza pel seu alter ego Arturo Baldini. Fante va crear el personatge, el seu gran encert, i va utilitzar fets autobiogràfics per construir les trames protagonitzades per aquest fill d’emigrants italians i aprenent d’escriptor que vol assolir l’èxit. Els títols on apareix són: Espera a la primavera, Baldini (1938); Pregunta-ho a la pols (1939); Sueños de Bunker Hill (1982) i La ruta de los Ángeles (1985). Pregunta-ho a la pols, ambientada a Los Ángeles durant la gran depressió dels anys 30, presenta uns personatges que intenten sortir-se'n d’una situació extrema que no admet terme mig. Amb la perspectiva actual, i enmig de la crisis econòmica mundial, la lectura de Pregunta-ho a la pols té l'interès afegit de la descripció del capitalisme incipient que impregna tots els grups socials i els converteix en grans consumidors. Cal destacar, entre d'altres obres, la novel·la Plens de vida (1952), la seva obra més autobiogràfica. Aquí el protagonista, que es diu John Fante , és un guionista de Hollywood il·lusionat davant l'arribada del primer fill. Durant l'embaràs la casa acabada de comprar pateix un atac de tèrmits, i per resoldre el problema reclama l'ajut del seu pare, paleta de professió, que s'instal·la a casa seva. Els elements autobiogràfics forneixen una narració que enfronta amb humor una situació vital de desencert i perplexitat. Fante és autor també de relats, novel·les curtes i guions de cinema, entre el quals cal destacar Walk on the Wild Side (La gata negra, 1962), dirigida per Edward Dmytryk. L’any 1955 va caure malalt de diabetis. La malaltia va minvar la seva salut i li va provocar una ceguera, de tal manera que l’última novel·la protagonitzada per Bandini la va escriure al dictat la seva dona, Joyce Smart. Els temes més característics de Fante són la família, la pobresa, la solitud i la incomunicació, tractats amb tendresa i ironia.
El reconeixement de la crítica i el públic no li va arribar fins després de la seva mort. Considerat per Charles Bukowski com l’autèntic pare del “realisme brut”, per la influència que la lectura de les seves novel·les va exercir sobre ell, i precursor de la generació Beat, la seva obra van passar pràcticament desapercebuda en el seu temps. Va ser Bukowski, principal representant del realisme brut, i considerat pare d’aquest estil, qui va recuperar l’obra de Fante i el va convertir en autor de culte. Fante va ser reconegut pòstumament i premiat i 1987 amb el Lifetime Achievement Award pel PEN.
EL REALISME BRUT El realisme brut és un moviment literari que va sorgir a Nord-américa als anys 1970-80. Caracteritzat per un estil concís, minimalista; les descripcions de personatges, objectes, situacions es redueixen als seus elements imprescindibles, essencials, sense adjectivació. Les accions es centren en éssers en general vulgars, que porten vides convencionals, que no destaquen en res. Estan considerats dins d’aquest moviment autors com Raymond Carver, Richard Ford, o mes recentment David Foster Wallace.
ELS AUTORS
CHARLES BUKOWSKI Encara que va néixer a Alemanya (1920) Heinrich Karl Bukowski va viure i escriure als Estats Units, en concret a Los Ángeles, ciutat que va influir molt en la seva escriptura. Està considerat un dels escriptors nordamericans més influents, i símbol del anomenat realisme brut. La seva obra és molt crua i concisa, tant en la forma com en el fons, com quedà palès a La senda del perdedor, novel·la que narra l'infantessa i adolescència de Henry Chinaski, alter ego de l’autor, al si d’una família d’emigrants alemanys que viuen la crisis dels anys 20. Chinaski, com la seva família, sembla estar condemnat a viure una espiral de treballs miserables i alcoholisme, sense poder accedir al món confortable de diners i dones maques que desitja des de la seva marginalitat. Bukowski relata els maldecaps del jove Chinaski des d’un punt de vista totalment asèptic, sense valoracions, conclusions, sense jutjar personatges i situacions.
RAYMOND CARVER Nascut a Oregon l’any 1938, Raymond Carver és un altre dels principals representants del realisme brut. Alcohòlic com el seu pare, encara que els últims anys de la seva vida va restar sobri, el tema del alcoholisme està present en algunes de les seves obres. El seu estil es considera minimalista, donada la seva capacitat de concisió. Catedral és el tercer dels seus quatre volums de contes, gènere molt adient al estil de Carver, que sap suggerir amb escenes mínimes tot el drama que s’amaga dins dels seus torturats personatges. Les històries narrades en Catedral apareixen de sobte davant del lector i desapareixen de la mateixa manera, sense explicacions, sense començaments i finals concrets; son com la punta d’un iceberg, que mostra una petita part del seu volum amagat.
RICHARD FORD Acció de gràcies, guardonada amb el Premi Pulitzer 1996, va consagrar al seu autor com un dels gran novel·listes nordamericans del segle XX, i ha sigut anomenada la gran novel·la americana dels noranta. Frank Bascome, el seu protagonista, com d’altres novel·les de Ford, inicia un itinerari de tres dies, que Ford narra en 600 pàgines, a través de les petiteses de la seva vida en un moment de crisi i canvi. Nascut a Mississippi l’any 1944, Richard Ford s’inscriu dins de la tradició d’autors com Faulkner o Steinbeck, és admirador de Philip Roth i John Updike i amic de Raymond Carver, amb el qual es va formar com escriptor.
DAVID FOSTER WALLACE Considerat el millor cronista del malestar de la societat nordamericana, es va suïcidar l’any 2008, als 46 anys. La seva obra ha exercit una gran influencia sobre els joves escriptors del seu país. En ella, Wallace exposa en clau literària les contradiccions d’un país pròsper, de llibertat, però autor d’alguns dels més terribles fets de la història recent (Vietnam, Irak...) La broma infinita, publicada l’any 1996, és una obra monumental de més de 1000 pàgines, plena de notes, algunes molt extenses, que va ser considerada obra de culte. Alguns escriptors la consideren la novel·la més innovadora de la novel·lística nord-americana del segle xx.
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI La novel.la presenta les relacions paterno-filials en el si d'una família d'origen italià instal.lada als Estats Units. Fins a quin punt els sentiments depenen d'aquest origen i aquestes circumstàncies o tenen un abast universal? Una part de la novel.la evoca la ruptura amb el pare i els intents per aconseguir el somni de ser escriptor. Aquest trencament de la narració lineal, que suposa un salt enrere temporal, quina justificació pot tenir, en la vostra opinió? Com veu la seva joventut, el protagonista? De quina manera l'Henry Molise encarna l'èxit del somni americà? Comenteu les relacions entre els germans i com gestiona cadascú els tractes amb el pare. Què fa que el protagonista abandoni Los Ángeles per intentar resoldre els problemes dels seus pares? La mare, Maria Molise, encarna els valors de la típica mamma italiana. Enumereu-los. Fins a quin punt respon a un estereotip? De quina manera està present Itàlia en la vida cotidiana de la família Molise a través de les olors a espècies i els sabors mediterranis? Analitzeu els vincles que estableix Nick amb els seus companys del Cafè Roma. Com estan vistos per l'Henry? Penseu que els valors patriarcals encarnats per Nick estan superats actualment en el món occidental? Quins trets dominen la personalitat d'aquest pare tan peculiar? La mort a causa de la diabetis, tenint en compte que la patia John Fante, pot tenir algun tipus de significat? L'humor es pot considerar un dels trets característics de l'estil de Fante. Comenteu el to humorístic que s'utilizta en determinats pasatges. La novel.la està narrada en primera persona pel protagonista. Indiqueu que aporta a l'obra la tria d'aquest tipus de narrador. Per últim, penseu en el significat del títol.
PARES I FILLS Ivan Turguenev, Pares i fills (1862) Considerada una de les grans novel.les russes del segle XIX, escenifica de manera excepcional les tensions entre generacions en un món que anava cada cop més de pressa. El personatge nihilista Basàrov va ser motiu de gran debat a Rússia quan es va publicar el llibre, i segueix essent un dels personatges essencials de la literatura universal. El tema principal del llibre són les diferències intergeneracionals en la societat russa de la segona meitat del segle XIX. Turguénev para especial atenció al desfasament d'opinions, ideologies i posicions polítiques entre els protagonistes i els seus pares.
Fiodor Dostoievsky, El germans Káramazov (1879-1880) Es tracta de l'última obra escrita pel seu autor i un dels clàssics de la literatura universal. Fiódor Pàvlovitx té tres fills de caràcters ben diferents: Dmitri, de la seva primera dona, que tendeix a la disbauxa i les dones com ell; Ivan, l'intel·lectual i Alioixa, amb tendències religioses. La rivalitat entre Dmitri i el pare fa que esclati el conflicte el dia que Pàvlovitx apareix mort, ja que tothom acusa Dmitri, qui a més a més té en el seu poder Mentrestant Alioixa veu morir el seu mestre, un monjo del monestir, el qual l'envia al món a posar pau a la seva família. El llibre està escrit en dues parts; la primera és la història d'un parricidi, en el qual tots els fills d'un pare assassinat tenen una part de la culpa; però, en un nivell més profund, és un drama sobre els temes morals de la culpa, el dubte, la raó i el lliure albir.
Marc Levy, Las cosas que no nos dijimos (2008) Quatre dies abans del seu casament , la Júlia rep una trucada del secretari personal d'Anthony Walsh, el seu pare. Walsh és un brillant home de negocis , però sempre ha estat per la Júlia un pare absent, i ara porten més d'un any sense veure. Com la Júlia imaginava, el seu pare no podrà assistir a les noces. Però aquesta vegada té una excusa incontestable, ja que ha mort. L'endemà de l' enterrament, la Júlia rep un estrany paquet i descobreix que el seu pare li ha reservat una última sorpresa. Gràcies a ella, la Julia s'embarcarà en el viatge més extraordinari de la seva vida. Un viatge que la portarà a descobrir un passat inesperat i li permetrà
conèixer a aquest home que va ser el seu pare, amb el qual van quedar tants coses per dir.
V.S.Naipul, Cartas entre un padre y un hijo (1999) Aquestes cartes tenen com a protagonistes principals a V.S. Naipaul, guanyador del Nobel el 2001, i al seu pare Seepersad Naipaul (1906-1953), una mena d'escriptor postergat llargament per les seves obligacions familiars , dedicat a una professió periodística vocacional que rendia el just per sostenir la casa. Els assumptes tractats en les cartes van d'allò més domèstic i conjuntural ( la salut , els diners , els germans, altres familiars , el treball, les amistats , els estudis ) fins a qüestions com la diferència de mentalitat dels països , impressions de viatge i la literatura per sobre de tot. Vidia i el seu pare reflexionen sobre la necessitat de fer cas a la vocació, es plantegen temes i personatges que haurien de tractar en els seus escrits i fins i tot es recomanen mètodes per fer-se més prolífics o escriure millor.
Pablo Ramos, La ley de la ferocidad (2007) Aquesta obra és la continuació de El origen de la tristeza (2004). Gabriel, el protagonista, és ara un home aparentment triomfador però en realitat desgraciat a causa de la seva infància de nen de barri. La mort del seu pare l'obliga a tornar a reviure el passat. Durant la vetlla, es retroba amb la família, amb les seves ex-dones , i ha d'afrontar una sèrie de terribles comptes pendents amb un pare inaccessible. El pare és el gran culpable del seu neguit, no per ser un home dominador, sinó gris i de mèrit escàs. La tornada també és una recaiguda en l'alcohol , la cocaïna i el sexe cec ; en tot allò que havia provocat la seva marxa. La redempció arribarà a través de l'escriptura, que acabarà per purificar a cops , amb ferocitat.
Lluís Villarrasa, Pares i fills (2007) S'aborden les relacions entre pares i fills en el decurs de set relats: el pare que té el fill en un internat, un fill que es nega a fer una assignatura de nova creació i posa els pares contra les cordes, un home que arruïna la família per poder tornar a veure els seus pares... Vilarrasa és un narrador hàbil i amb ofici. En aquesta obra, sedueix amb relats d’alta intensitat, amors i odis que pugen i baixen, que tracten temes d’una convivència més o menys feliç i rutinària, però també de l’absència. Hi ha històries amb regust amarg, altres de més lleugeres i trepidants i encara relats que freguen l’espai oníric i de ciènciaficció. Tot servit amb una prosa compacta i un estil precís, singular i eficaç.