Club de lectura Biblioteca GABRIEL FERRATER 2017-2018
Fitxa de treball: Em dic Lucy Barton L’AUTORA Elizabeth Strout, nascuda a Portland el 6 de gener de 1956, és una escriptora estatunidenca amb una producció de sis novel·les. El seu primer llibre, Amy i Isabelle (1998), va ser nominat al Premi Orange i el Faulkner, i portada a la televisió en format de TV Movie. A partir d’aquí, la seva vinculació amb el món de les lletres es va estrènyer, sent professora d'Escriptura Creativa en universitats com Colgate o la Queens de Charlotte. En 2009 va aconseguir un gran èxit amb la seva novel·la Olive Kitteridge, obra que va ser guardonada amb el Premi Pulitzer de Ficció -un dels més importants que s'atorguen als Estats Units-, 8 Premis Emmy i el Premi Llibreter 2010, ha estat traduïda a més de cinc idiomes i va rebre una adaptació televisiva en format de minisèrie. A més a més, Robert Redford està preparant l'adaptació, també televisiva, de Els germans Burgess. D’altra banda, el seu èxit neix d’una literatura compromesa amb la vida i en la cerca de la comprensió de l’altre; alhora, és una literatura enemiga del maniqueisme, amb una saviesa narrativa de la qual sobresurt la capacitat per transformar detalls mínims en significatius, creant personatges empeltats de realisme, dotant-los d’una veu punyent, amb l’essència del gruix d’un poble: els desemparats. Strout, en aquesta novel·la, dibuixa un retrat de la solitud a través de la seva literatura intimista. Dotada d’una aparença senzilla a l’inici de la narració, a mesura que avança, aquesta senzillesa dóna a llum una profunditat humana ineludible. Elizabeth Strout crea una imatge ferma de la infantesa de la Lucy, una infantesa ofegada en la pobresa material i emocional que tindrà ressò tant en la seva vida d’estudiant com d’adulta. Una altra vegada, Strout dibuixa amb les paraules, la profunditat –o no- de les relacions interpersonals.
Obra d’Elizabeth Strout
Seix Barral (1998)
Edicions de 1984 (2013)
Random House Trade (2006) Edicions de 1984 (2008)
Edicions de 1984 (2016)
Penguin Random House (2017)
CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA I SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI
Novel·la no gaire extensa i intensa. La narració part i és desenvolupada al llit d’un hospital, on la fredor i els silencis, com si fos la base de l’iceberg, tenen molta importància. Cal fixar-se en l’incapacitat de mare i filla per a comunicarse, i expressar els seus sentiments i/o calidesa. Què ens diu aquesta fredor sobre la relació vers els lligams familiars? Sota la simplicitat de la narració trobem un tema universal i molt interessant: la relació entre mare i filla, i com el passat i la classe social marca a un individu. És gràcies a flashback que entenem aquest passat i aquesta solitud de la Lucy.
Malgrat que la relació entre la Lucy i els seus pares, en especial, la mare, ha estat negativa i perjudicial, ella cerca una reconciliació: “Era el sonido de la voz de mi madre lo que más deseaba; lo que dijera no importaba” (pág.100). La força d’aquest desig rau potser de la falta, del sentiment de soledat, de la voluntat de perdonar o de ser estimada i feliç, o del sentiment de culpa. Què en penseu? Novel·la sobre la família, la incomunicació, l'amor imperfecte i, per sobre de tot, la humiliació i el classisme, com ens construïm nosaltres mateixos. Quin rôle té la figura, d’altra banda difosa, del pare? Què en penseu de la presència de l’altra escriptora Sarah Payne i els consells que li dóna a la Lucy en referència a l’escriptura? En un moment de la narració, Sarah Payne li aconsella ser impecable en l’art d’escriure i també a no barrejar pobresa i brutícia com si fos una mena d’advertència del que farà. Quin efecte ens provoca aquesta barreja que Strout si fa? Quan surt de l’Hospital s’ha aprimat tant que fins i tot les sabates li ballen, és aquesta pèrdua física, juntament amb el retrobament amb la seva mare un paral·lelisme que apropa a la Lucy al passat? Quina sensació provoca al lector imaginar una Lucy tan prima que fins i tot fa por? És la Lucy una víctima del seus passat o una supervivent? És aquesta novel·la un exemple de com ens construïm nosaltres mateixos? Ens podem desempallegar de la nostra experiència passada? Com entenem l’amor en els diferents personatges de la novel·la?
LITERATURA ÍNTIMA El corazón es un cazador solitario, Carson McCullers Seix Barral, 1940 (2017)
Strout i McCullers comparteixen l’estil precís.
Obra entrada en l'ambient d'una petita ciutat meridional i en unes persones que tenen en comú la solitud, la marginalitat i el rebuig de la gent que els ignora. Ens trobem amb la relació entre dos amics íntims, descrits com a sordmuts, John Singer i Spiros Antonapoulous, que han viscut junts durant diversos anys. De fet, se suggereix que la seva relació pot ser homosexual. Antonopoulous emmalalteix mentalment, comença a comportar-se amb violència, i malgrat els intents de Singer, acaba en un hospital psiquiàtric a Chicago. Singer opta per mudar-se. A partir d’aquí, la narració se centra en els conflictes de quatre coneguts de Singer: Mick Kelly, amant de la música i somia comprar-se un piano; Blount, un obrer alcohòlic conflictiu; BiffBrannon, l'observador amo d'un menjador amb tendències alcohòliques; i Dr. Copeland, un metge negre idealista. Tots ells comparteixen la tristor i la solitud.
Secretos de espuma, Cristina Peñalosa Eolas ediciones, 2016
Novel·la de cort intimista on la protagonista, Elsa de Aralla, viatja a Viena amb la finalitat de documentar-se per a una novel·la sobre Alfonso X el Savi. Allí, el record de la seva germana Elena, ofegada anys enrere prop de la casa familiar, se li creua diverses vegades una dona idèntica a ella. Gràcies a la seva amiga Martha, Elsa recompondrà el puzle en el qual s'ha convertit la seva vida a través dels records d'una vella amb demència senil i de les confessions al seu psicoanalista al divan. Durant l'any en el qual transcorre la novel·la es repassa un segle de la història de dues famílies.
Nada, Carmen Laforet Editorial Anagrama 1944 (2010)
Novel·la de caràcter existencialista en la qual Carmen Laforet reflecteix l'estancament i la pobresa en la qual es trobava l'Espanya de la postguerra. L'escriptora va saber transmetre amb aquesta obra, escrita amb un estil literari que va suposar una renovació en la prosa de l'època, la lenta desaparició de la petita burgesia després de la Guerra Civil. La jove Andrea es trasllada a la ciutat de Barcelona per estudiar i començar una nova vida tot just acabada la Guerra Civil Espanyola. Quan Andrea arriba a casa de la seva àvia, d'on només té records de la seva infància, les seves il·lusions es veuen trencades. La tensió es fa present en un ambient caracteritzat per la gana, la brutícia, la violència i l'odi. La protagonista es fixa en tot allò que li envolta a la seva arribada a Barcelona; transmet una visió totalment subjectiva, ja que no descriu els objectes tal com són, sinó que ho fa com ella els percep, aportant-nos les seves sensacions i emocions. La novel·la arriba a crear una atmosfera tan asfixiant que aconsegueix traspassar el paper i arribar al lector. Quan en l'ambient opressiu d'aquesta casa fosca, tancada, bruta i pudent, en aquesta espècie de microcosmos, a algun dels personatges se li pregunta què li passa, què pensa, què sent, amb freqüència s'obté la mateixa resposta: "res". Carmen Laforet s'avança al seu temps amb una prosa intimista i fotogràfica, en la qual es descriu perfectament la Barcelona de l'època. L'autora utilitza per a això recursos propis de l'impressionisme com la descripció.
Luz, Elisabet Riera Editorial Sexto Piso 2017
Una dona en la maduresa, fugint d'una ruptura sentimental, torna al poble on va néixer i va créixer, un poblet petit de l’Alt Empordà, i que va abandonar fa ja més de vint anys. Nit, la seva gossa, l'acompanya en aquest viatge de retrobaments amb la seva família, amb l'entorn, amb si mateixa. I llavors, inesperadament, apareix Llum. “Un viatge de la foscor a la llum.” Aquesta és novel·la que reflexiona sobre els límits de la passió, sobre l’absència, sobre els paranys i punts cecs de l’amor, sobre tornar a començar, sobre les segones oportunitats.