Club de lectura Biblioteca Gabriel Ferrater OCTUBRE 2015 Fitxa de treball: PA, EDUCACIÓ I LLIBERTAT
L’AUTOR Petros Màrkaris és un escriptor grec nascut a Turquia el 1937, (a Istambul, quan la ciutat encara es deia Constantinopla) de pare armeni i mare grega. Potser és aquesta barreja la que ha propiciat el caldo de cultiu on s’ha anat coent la carrera d’aquest escriptor tan actiu política i socialment i tant crític amb les circumstàncies econòmiques actuals a Grècia i a tota Europa. Màrkaris té una formació amplia i sòlida en economia, aconseguida a les universitats d’Alemanya i Àustria. A Alemanya va viure molts anys durant la seva joventut per això coneix molt bé la cultura i la llengua alemanya i per això també la seva carrera d’ escriptor despunta com a traductor de Bertold Brecht, Goethe, Thomas Bernhard i Arthur Schnitzler, entre d’altres. També ha treballat com a guionista de televisió i cinema, col laborant regularment amb el director de cinema Theo Angelópulos (“La mirada de Ulises", "El paso suspendido de la cigüeña" i "La eternidad y un día", aquest últim treball guardonat amb la Palma d’Or al Festival de Cannes). Petros Markaris és un col laborador habitual dels mitjans de comunicació, tan a Grècia com a la resta d’Europa i, a més de les seves novel les s’han publicat recopilacions del seus articles de premsa. Autor teatral i escriptor de ficció molt prolífic, on Màrkaris ha aconseguit més gran prestigi ha estat en la seva carrera d’escriptor i el que l’ha popularitzat i li ha donat fama internacional ha esta la sèrie de novel les de gènere negre protagonitzades pel comissari Kostas Kharitos, un comissari de policia d’Atenes, desencisat de la política, crític amb els que manen i amb tendència a la identificació amb els més desgraciats. Kostas Kharitos (o Jaritos, en castellà) és converteix en cada novel la en l’alter ego de Petros Màrkaris per fer una representació crítica de la societat actual. El comissari Kharitos ha protagonitzat una desena de novel les de l’autor, entre les quals hi ha la trilogia dedicada a la crisi grega (i per extensió a l’europea) formada per “Amb l’aigua fins al coll”, (2010), “Liquidació final” (2011), i “Pa, educació i llibertat” (2012) i un epíleg que tanca la temàtica “Fins aquí hem arribat” (2014). En el seu moment Petros Màrkaris va reconéixer que havia estat un encert situar les seves novel les en l’entorn econòmic i polític de crisi que viu Grècia perquè li permetia introduir la crítica política i social sense abandonar el gènere policíac, “va ser una decisió afortunada i intel ligent per avançar-se i intuir aviat el que la crisi suposaria per Grecia (...). ”Els polítics, en aquest sentit, han jugat un paper important fent-nos creure que (la crisi) acabaria aviat”. L’any 2014, però, després d’escriure l’epíleg de la trilogia “Fins aquí hem arribat”, comentava que tot i que la crisi encara durava i li hauria permès escriure un nou llibre, “estic exhaust i he de canviar de tema”.
Pa educació i llibertat comença en un futur imminent, la nit de cap d’any de 2013 amb Grècia que es declara en fallida i preparant-se per una tornada enrere, o sigui una transició entre l’euro i el dracma. Espanya i Itàlia es troben pràcticament en la mateixa situació i també es preparen pel pitjor. La situació per la família del comissari Kharitos empitjora quan el Consell de Ministres acorda una suspensió de pagaments temporal que afectarà a tots els funcionaris i que en principi ha de durar tres mesos. Adrianí, la dona del comissari pren les regnes de la situació i fa una dràstica reorganització de l’economia domèstica que inclou tornar a la gastronomia de cullera, d’olla gran, la més senzilla i en la que participaran a més del matrimoni Kharitos, la filla, Katerina i el seu marit. Enmig d’aquesta situació extrema, amb protestes al carrer, accions de grups neonazis..., es produeix la mort d’un contractista adinerat que l’any 1973 va participar en els Fets de la Politècnica, quan els estudiants es van rebelar contra la dictadura militar i els militars en una de les pitjors actuacions de la seva història va entrar amb tancs a la Universitat Politècnica sembrant de cadàvers d’estudiants el vestíbul de la universitat. Al costat del mort apareix un telèfon mòbil i una nota amb el lema que cridaven els estudiants en aquella època: “Pa, educació, llibertat”. Aquests és el primer d’una sèrie d’assassinats tallats sempre pel mateix patró. Kostas Kharitos i el seu equip hauran d’investigar-los en un ambient de restriccions materials i de penúries domèstiques. Les morts obliguen al comissari Kharitos a fer un viatge enrere a través del connectar amb un grup de gent a qui la democràcia va premiar pel sol fet participat en els Fets de la Politècnica, una generació narcisista que ha econòmicament, socialment i políticament al llarg dels anys de la democràcia, els les vaques grasses.
Manifestació el 2015a Barcelona en favor de Grècia
temps i d’haver crescut anys de
Estudiants tancats a la universitat d’Atenes el 1973
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI
Creus que al nostre país es pot donar una situació de fallida, de desastre econòmic de gran magnitud, amb les administracions en suspensió de pagaments, i tot el que això comporta, com la que es dóna en la història que ens ofereix Màrkaris? Creus que en algun moment del passat recent hem estat més exposats que ara a que un fet d’aquestes característiques succeís? Com creus que reaccionaria la nostra societat? Com reaccionaries tu? O penses que l’autor està fent política ficció i que ens situa en un escenari impossible? En un moment de la novel la es critica el fet que els joves no estan rebent una educació en els valors que han de manar tota societat que vulgui avançar: Es critica que s’arribi a premiar els estudiants per treure bones notes, que se’ls aplani el camí de manera que no puguin desitjar res que no els pugui ser ofert d’immediat, el fet d’evitar-los qualsevol patiment i eliminar al seu entorn qualsevol exigència d’esforç... Estàs d’acord en que això està passant a casa nostra també? Estem educant així els nostres joves. Com seran aquests joves d’adults. Seran capaços de tirar endavant la societat en condicions adverses? Està amenaçada la democràcia europea? Desgastada, sense il lusió, sense idees, amb pocs valors (o valors equivocats)... Sembla que l’autor aprofita la novel la per plantar cara a l’anomenada “generació de la politècnica”, un grup de personatges que pel fet d’haver participat en la revolta que va fer caure la dictadura militar van anar copant llocs de poder, protegint-se els uns als altres, afavorint l’amiguisme i les corrupteles i a qui ningú s’atreveix a criticar... fins ara. És lícit, segons el teu parer, treure profit en benefici propi de la lluita de tota una generació? Amb una taxa d’atur del 60% i una economia hipotecada durant almenys dues generacions, penses que el país se’n sortirà o haurà de claudicar i sortir de la U.E.? Com repartim les culpes del desastre econòmic dels països del sud d’Europa? L’economia de guerra que Adrianí instaura a casa seva i que afecta a tota la família és la base de la recuperació, si més no de la resistència? O el sistema capitalista no pot sobreviure si el mercat no es mou vertiginosament? Hi ha un lloc habitable entre el salari, la despesa, el crèdit on el ciutadà es pot situar i viure bé? La gent està cansada dels polítics o de la política? La corrupció, el frau, el clientelisme són l’objectiu dels polítics o existeix política per ideals? Has reconegut en la novel la de Petros Màrkaris els trets característics de la novel la negra? Repassem-los.. Què és imprescindible en una novel la negra o novel la policíaca. Què aporta a la història el fet que estigui relatat en primera persona? Com lliguen la trama principal i les secundàries. Seríem capaços d’identificar-les i de buscar els punts de gir que van tramant la història?
LA NOVELA NEGRA SOCIAL Petros Màrkaris, AMB L’AIGUA FINS AL COLL (2010) Amb l’aigua fins al coll és la primera d’una trilogia de novel les que porta el nom de trilogia de la crisi. El millor de la història és la descripció de les circumstàncies econòmiques, polítiques i socials que viu el país a causa de la gran crisi europea que tan bé coneixem al nostre país. La plasticitat dels detalls quotidians per la supervivència del comissari Kostas Kharitos, el protagonista, i el seu entorn resulten un atractiu tan potent que els assassinats gairebé són l’excusa per parlar de la situació. Les morts semblen ajusticiaments d’algú que considera d’alguna manera les víctimes responsables del drama de la crisi. Aquest és el punt de partida.
Petros Màrkaris, LIQUIDACIÓ FINAL (2011) Liquidació final és el segon llibre de la trilogia que l’escriptor grec Petros Màrkaris ha dedicat a la crisi econòmica grega. A més és el setè lliurament de les aventures del comissari de policia Kostas Kharitos, un personatge melancòlic i amb un punt de pessimisme, (com a bon representant de la novel la negra) que en aquesta ocasió se les ha de veure amb un cas impactant, el suïcidi de quatre velletes que estan fartes de soledat i penúries i que decideixen treure’s del mig per no ser una càrrega per la societat sencera. Un retret que resulta demolidor i que proposa una trama de les que perduren després de la lectura. Liquidació final és la novel.la més colpidora de la trilogia.
Andrea Camilleri, UN MES CON MONTALBANO (1999) Salvo Montalbano és el detectiu lànguid i una mica fatalista d’Andrea Camilleri, un escriptor italià de culte entre els amants de la novel la negra. “Un mes con Montalbano” és una mena de llibre sagrat de la novel la negra, conté trenta casos que Montalbano ha de resoldre, en cadascun dels quals el detectiu haurà de desenvolupar una faceta de la seva personalitat. Els casos passen a Sicília i tenen lloc al llarg de la carrera del detectiu, el lector observarà al llarg de 400 pàgines l’evolució professional del detectiu i el seu desenvolupament personal.
Qiu Xiaolong, EL CASO MAO (2009) Una nova aventura de l’inspector en cap Chen Cao en la Xina actual. Una societat que encara es belluga sobre un mapa de dues dimensions, la inflexibilitat i jerarquització del règim comunista xinés i la modernitat a la qual aspira la societat xinesa. La novia de Chen Cao, Ling, a qui ja coneixem d’altres lliuraments, s’ha casat amb un altre i l’inspector intenta dissimular la tristor que el fet li produeix. Mentre això passa rep la trucada d’un ministre que li encarrega un cas delicat del que només es pot ocupar ell per la sensibilitat i discreció que requereix l’assumpte. Es tracta d’esbrinar si algun document o objecte de Mao, el pare de la pàtria, ha caigut en males mans.