Club de lectura Biblioteca GABRIEL FERRATER 2017-2018 Fitxa de treball: Ve y pon un centinela/Vés i aposta un sentinella
L’AUTOR i l’OBRA
La novel·lista Nelle Harper Lee va néixer a Monroeville, Alabama el 28 d’abril del 1926 i va morir al mateix lloc el 18 febrer 2016. Va ser la més jove dels quatre fills d'Amasa Coleman Lee i Frances Cunningham Finch Lee. El seu pare, ex editor i propietari d'un diari, era un advocat que va servir en la Legislatura de l'Estat d'Alabama des de 1926 fins a 1938. Quan era nena, Lee era una lectora precoç i la millor amiga del seu company d'escola i veí, el jove Truman Capote. Harper va estudiar Dret a Alabama fins a 1949. Va ser a la Universitat d'Oxford, a Anglaterra, un estiu com a estudiant d'intercanvi. Als anys 50 es va traslladar a la ciutat de Nova York per treballar en una companyia aèria i amb la intenció de seguir el seu somni de convertir-se en escriptora. Allí es va reunir amb el seu vell amic Truman Capote, una de les estrelles literàries en alça de l'època. El 1956, després de rebre un permís d'un any a la feina, va començar a escriure, el 1957 va lliurar al seu editor les primeres proves –suposadament devia ser l’esborrany que duia el títol “Vés i aposta un sentinella”. El 1960 es va publicar la novel·la de trets autobiogràfics “Matar un rossinyol” (To kill a Mockingbird), que va obtenir el premi Pulitzer l'any següent i que va ser portada al cinema per Robert Mulligan en una memorable pel·lícula guardonada amb tres Oscars en 1962 i protagonitzada per Gregory Peck en el paper d'Atticus Finch i Mary Badham com Scout. El 1999 “Matar un rossinyol” va ser votada com “la millor novel·la del segle” en una enquesta realitzada pel Library Journal. Al llarg del temps se n’han venut més de 40 milions d’exemplars.
Entre el 1959 i el 1960 l’autora va participar molt activament en la investigació que va fer Truman Capote per escriure la seva obra més famosa “A sang freda”. Van ser amics íntims tota la vida i es creu que Capote la va ajudar en la seva correcció i versió final de “Matar un rossinyol”. La fama no era plat de gust de Lee i el 1964 va deixar de concedir entrevistes i es va amagar de les llums de l’èxit. Amb l'excepció d'uns pocs assajos curts, no va publicar res més. A Nova York va patir un ictus i es va refugiar a la ciutat on havia nascut Monroeville per viure retirada amb la seva germana Alice. Això és el que sabíem de Harper Lee fins que el novembre de 2014, l’advocada i amiga de l’autora, Tonja Carter, fa públic que ha descobert el manuscrit d’una novel·la de Harper Lee anterior a “Matar un rossinyol”. Així ens assabentem que existeix “Vés i aposta un sentinella”. Aleshores l’autora era ja una anciana discapacitada que es deixava guiar per la seva germana Alice que en copsar de què anava el manuscrit en va prohibir la seva publicació. La polèmica s’estava cuinant i va quedar servida quan els ulls del món van poder llegir el contingut de “Vés i aposta un sentinella”. Alice mor als 103 anys d’edat el mateix 2014 i uns mesos després, a primers de 2015 Harper Lee autoritzava la publicació de “Vés i aposta un sentinella” que es va presentar com una preqüela de “Matar un rossinyol”. D’aquesta manera descobrim dues coses, una, l’existència de la paraula preqüela, de la qual la major part de nosaltres en desconeixíem l’existència; dos, que de preqüela res: l’obra, segons la veu unànime de crítics nordamericans i europeus era un esborrany de “Matar un rossinyol”. Un esborrany presentat en el seu moment a l’editorial que en rebutja la publicació i aconsella l’autora que el torni a reescriure centrant-se, més que en la història principal, en els flashbacks que mostren la infància de la protagonista. Els personatges principal de “Vés i aposta un sentinella” ja hi són a “Matar un rossinyol”, amb l’excepció dels amics de la protagonistes que son diferents en les dues obres, i que no guarden similituds. El pare és un segregacionista supremacista que dedica els seus esforços legals i ètics a contenir les reclamacions i demandes d’igualtat de la població negra, a mantenir separades les dues comunitats i a preservar els privilegis dels blancs. En fi, que la novel·la que ha estat model de virtut de convivència entre comunitats racials durant desenes d’anys als Estats Units, que és lectura recomanada o obligatòria en la formació dels adolescents de tot el país, que representava el bo i millor dels valors ètics i democràtics del país,
s’ha vist matisada, fins i tot diria enfosquida, per l’aparició de “Vés i aposta un sentinella”. Ara entenem perquè Alice, que mantenia el cap més clar que la seva germana, no n’autoritzava la publicació. Tot plegat sembla que ha estat una mena d’estafa moral editorial per convertir una obra menor, dubtosa i mal acabada, en un producte comercial de primer ordre. D’entrada es van editar 3 milions d’exemplars. Els lectors van fer cua a les llibreries per no quedar-se sense el llibre, les llibreries van obrir de nit per poder vendre a manta. Tot plegat per descobrir que “Vés i aposta un sentinella” no tenia res a veure amb la seva predecessora, en ordre d’aparició editorial, “Matar un rossinyol”, ni en el fons, ni en la forma. En podríem parlar durant hores.
Ediciones B 2006
Edicions 62, 2015
Harper Collins, 2015
Edicions 62, 2015
CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA I SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI
Seqüeles i preqüeles, fenòmens editorials més que no pas literaris. Definim la coherència dels personatges principals. Estan ben dibuixats? Evolucionen? El conflicte que planteja és molt interessant, però està ben resolt? Ens arriba a seduir la personalitat de Jean-Louise Finch, tan arrasadora, seductora, la confiança que mostra en la modernitat, especialment en contrast amb la intransigència i moral antiquada dels habitants de Maycomb. Convé llegir “Matar un rossinyol” per observar-ne les diferències i la maduració i reflexió de l’autora. També per comparar les dues obres, els personatges i la seva interpretació de l’entorn. Els temes racials mai no s’han estabilitzat als Estats Units, ni estan resolts. És més en les últimes dècades els supremacistes blancs estan més forts que mai i públicament defensen la supremacia de la raça blanca enfront de les altres amb la mateixa convicció que afirmen que Déu va crear el món en 6 dies. La gran novel·la racial americana ha pogut quedar contaminada per aquesta nova obra. Perquè devia fer un gir tan determinant l’autora sobre el paper de l’advocat Finch (inspirat en el seu propi pare) que va passar de supremacista i defensor del control de la població negra a la defensa com a advocat d’un home negre acusat de violar una noia. Joan Louise Finch torna a casa amb 26 anys i amb una opinió immillorable del seu pare, durant la seva estada descobreix les autèntiques idees del pare idolatrat. No és una mica desconcertant per al lector aquest canvi tan sobtat en la personalitat del pare o en la percepció de la filla? Jean Louise no s’havia adonat durant la seva infància de la moral que imperava a casa seva? Per força, la descoberta de Jean Louise implica o bé haver viscut una realitat falsa, o bé un canvi de valors en la família. La novel·la està relatada en 3a persona però des del punt de vista de Jean Louise, el que s’anomena narrador equiscient. Punt de vista molt interessant per explicar processos interiors.
CREIXEMENT
El corazón es un cazador solitario, Carson McCullers Seix Barral, 1989 Escrita amb tan sols vint-i-tres anys, El corazón es un cazador solitario (The Heart is a Lonely Hunter, 1940) va ser la primera novel·la de Carson McCullers i va donar a conèixer la magnitud del seu talent. Centrada en l'ambient d'una petita ciutat del sud i en un grup de persones que giren al voltant de la figura emblemàtica del sordmut John Singer, el personatge més aconseguit d'aquesta genial autora, i que tenen en comú la essencial solitud, la seva marginalitat i el rebuig d'una societat que els ignora, El corazón es un cazador solitario és ja un clàssic de la narrativa contemporània.
Retrato del artista adolescente,
James Joyce
Alianza Editorial, 2000 Amb “Retrato del artista adolescente” (Portrait of the artist as a young man, 1916), una novel·la amb retalls autobiogràfics, James Joyce presenta, d'una manera penetrant i divertida, el pas per la crisi de l'adolescència. L'obra es pot llegir com un Bildungsroman, centrada en l'eclosió de l'artista. En aquest cas, la tradició catòlica i l'agitació nacionalista sorgeixen en el primer pla d'una lluita que, més enllà dels convencionalismes, vol trobar una forma d'expressió que acompanyi el protagonista fins al llindar de l'edat adulta
Las aventuras de Huckleberry Finn,
Mark Twain
Edebé 2001 Quan es va publicar per primera vegada aquesta novel·la el 1884, els educadors de l'època es van indignar. La puritana societat americana la va titllar d'immoral i va ser prohibida la seva lectura als joves. Avui, però, és considerada una de les obres més importants de la literatura. Huckleberry Finn, l'amic de Tom Sawyer, és un noi aventurer a qui no li agrada l'escola sinó caminar per aquí al seu aire. No obstant això, la vida d'Huck no és fàcil, el seu pare el maltracta i ha de viure amb la vídua Douglas, una dona que s'ha proposat "civilitzar-lo". Huck decideix escapar de tot i comença un viatge pel riu Mississipí. En la seva fugida l'acompanyarà Jim, un esclau negre que busca la seva llibertat. Entre els dos es forjarà una amistat especial.
Algún día este dolor te será útil,
Peter Cameron
Libros del asteroide, 2012 James Sveck, el narrador d'aquesta novel·la, és un adolescent intel·ligent i precoç, ha acabat el col·legi i durant l'estiu treballa a la galeria d'art que la seva mare té a Manhattan i en la qual gairebé mai no entra ningú. Malgrat haver estat admès a la prestigiosa Universitat de Brown no estar segur de voler anar; el que de veritat li agradaria és comprar-se una casa al camp i passar-se el dia llegint, sense ser molestat; detesta relacionar-se amb gent de la seva edat, a la qual evita i amb la qual pensa que no té res en comú. La narració de James ens ofereix una sarcàstica i divertida mirada sobre la seva confusa vida, sobre com la seva desestructurada família i el seu psiquiatre miren d’ajudar-lo sense èxit, o sobre com intenta, maldestrament, aclarir-se i sortir del seu aïllament. Considerada per la crítica nord-americana com una de les millors novel·les que s'han publicat en els darrers anys sobre Nova York, “Algun dia este dolor te será útil” és una aguda i emotiva novel·la sobre un jove capaç de qüestionar-se a si mateix, a la seva família i al moment que li ha tocat viure.