Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley
Club de lectura
Primera edició: 1818 Frankenstein narra la història d'un jove científic que, obsessionat per conèixer el principi de la vida, decideix crear un organisme viu. El resultat del seu terrible experiment serà un criatura demoníaca, gegantina i repugnant. A partir d'aquest moment, la vida de Víctor s'omplirà de dolor i desesperança. Aquest relat de terror aborda temes fonamentals de la naturalesa humana plenament vigents en la societat actual.
Febrer 2016
L’AUTORA La novel·lista anglesa, Mary Shelley, va néixer a Londres l’any 1797. Era
la
segona
filla
d'una
famosa feminista,
educadora
i
escriptora, Mary Wollstonecraft, i d'un filòsof liberal també famós, William Godwin. La seva mare va morir deu dies després del seu naixement i el seu pare es va tornar a casar de seguida. Sota la seva tutela, Mary va rebre una excel·lent educació inusual per a les dones d'aquella època, cosa que tenia a veure amb els pensaments sobre la diferència de gèneres de la seva mare, i que repercutiria en el seu futur de manera notable. Va conèixer al jove poeta Percy Bysshe Shelley al maig de 1814 i dos mesos més tard va abandonar Anglaterra amb ell. Quan la primera dona de Shelley va morir, al desembre de 1816, la parella va contraure matrimoni. En 1818 Mary va publicar la primera i més important de les seves obres, la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu. Aquesta obra, una fita més que notable per a una autora de només 20 anys, es va convertir immediatament en un èxit de crítica i públic. La història de Frankenstein, estudiant de l'ocult i de la seva criatura subhumana creada a partir de cadàvers humans, ha estat portada al teatre i al cinema en diverses ocasions. Cap de les seves obres posteriors va aconseguir la popularitat o l'excel·lència d'aquesta primera, tot i que va escriure quatre novel·les, diversos llibres de viatges, relats i poemes. La seva novel·la L'últim
home (1826), considerada el millor de la seva producció, narra la futura destrucció de la raça humana per una terrible plaga. Lodore (1835) és una autobiografia novel·lada. Després de la mort del seu espòs, en 1822, Mary es va dedicar a difondre l'obra del poeta. Va publicar així els seus Poemes pòstums (1824) i va editar les seves Obres poètiques (1839) amb valuoses i detallades notes. Mary Shelley va morir de càncer de cervell l'1 de febrer de 1851, quan tenia 53 anys, a Londres, i va ser enterrada als terrenys de l'església de St. Peter a Bournemout, Dorset.
PERSONATGES VICTOR FRANKENSTEIN: Apassionat pels avenços científics, es muda de Ginebra a Anglaterra per continuar els seus estudis i dur a terme les seves investigacions sobre la vida humana. De caràcter noble, la seva tranquil·litat es veu interrompuda en donar-li vida a la seva creació. Aquesta transgressió és resol al llarg de la novel·la amb el plantejament d’una transgressió estètica on ens hi veiem ficats tots els lectors, ja que Victor Frankenstein és el primer en sentir-se horroritzat davant del monstre a qui ha atorgat la vida i, llavors, el maldiu i l’abandona. Li nega la paternitat moral que qualsevol ser mereix en néixer. Vol crear un ésser on la bellesa (com a bé moral) i la immortalitat estiguin combinades, però la consecució d’aquest ideal resulta inabastable davant la seva lletjor. EL MONSTRE: La criatura no és del tot descrita a la narració, però sabem que és de grans proporcions: un ser sobrehumà, d’altura gegantina i velocitat sorprenent. La criatura reclama un amor patern que hauria de ser cec. El rebuig social que obté la seva lletjor el fan esdevenir un ésser maligne, però el monstre és més intel·lectual i més emotiu que el seu creador. Resulta més humà que el primer, desperta més pietat i més temor i, per sobre de totes les coses, sembla més apte per infondre’ns aquella dosi de consciència on el reconeixement estètic imposa una elevada realització. ROBERT WALTON: Capità del vaixell balener que troba a Víctor en l'última etapa de la seva vida. Viatgen junts i es converteix en el seu únic confessor en aquesta terrible història. Troba en Víctor l'ànima noble i l'amic que tant anhelava tenir. Família DE LACEY: Família adinerada de París que ha patit l’expulsió del seu país, conformada per un pare que és cec, Àgata i Fèlix. Més tard arriba Safie, musulmana, jove àrab, dona de Fèlix. HENRY CLERVAL: Amic incondicional de Víctor. Es mostra solidari amb ell en els moments de major confusió psicològica i malaltia física a Ingolstadt. Es converteix en altra de les víctimes de Frankenstein. PROFESSOR WALDMAN: motiva Víctor a estudiar a Ingolstadt, li presenta el treball dels alquimistes com pares de la química. Família de Víctor: ALPHONSE FRANKENSTEIN: Pare d'en Víctor. Dóna suport al seu fill per continuar els seus estudis fora de Suïssa. La seva salut es va deteriorant a causa de les sobtades defuncions dels seus éssers estimats. ELIZABETH: Companya de jocs i promesa de Víctor. Des de la seva curta edat viu amb la família Frankenstein, convertint-se en part fonamental d'aquesta. És l'última víctima, en una mort que neix des d’un acte clarament vengatiu. Justine Moritz, és adoptada per la família Frankenstein, finalment morirà executada després d'un judici. - William, germà menor de Frankenstein. - Ernest, germà mitjà de Víctor Frankenstein.
TEMPS El llibre comença amb les cartes que el capità Robert Walton escriu a la seva germana, Margaret Walton Saville. La durada d’aquest viatge dura mes o menys tres mesos, Robert Walton ha sortit de Sant Petersburg en desembre d’un any desconegut del s. XVIII, el dia 31 de juliol troben un nàufrag que també viatja cap al Pol Nord i el 19 d’agost comença el relat d’aquest nou hoste, Víctor Frankenstein, ginebrí de naixement i fill d’una de les famílies més distingides d’aquella república. El relat de Víctor Frankenstein ocupa tota la seva biografia, des de la infantesa fins al moment de la seva mort. Una biografia totalment marcada la seva passió per la ciència, que li ha fet deixar l’entorn familiar i viatjar fora a realitzar els seus estudis. El transcurs del temps en el relat no és lineal. El present de la narració es troba en el viatge que realitza Robert Walton per les terres polars. En el vaixell sentim la narració dels interessos vitals de Victor Frankenstein i les raons de la creació del monstre. La mort del seu germà petit, William, i l’acusació de l’autoria d’aquesta en Justine Moritz provocarà el seu retorn cap a Ginebra. Aquest fet provocarà la trobada de Frankenstein amb la seva criatura als Alps, a la cima del Montavert. Aquesta trobada ens acosta a l’experiència vital de la criatura, des del moment de la seva creació fins a la demanda que aquest fa al creador d’obtenir una companya. En aquest moment els relats dels dos protagonistes es fonen en un. La decisió de no acomplir la seva promesa comença el viatge de fugida i de recerca cap al Pol Nord, on el relat es retroba amb el present de l’artífex que dóna coneixement d’aquesta estranya història, Robert Walton. La narració es desenvolupa a ritmes ben diferents en relació al personatge que deposita el seu testimoni.
ESPAI Els grans espais naturals com les muntanyes dels Alps, els gels polars, el paisatge de les muntanyes escoceses... són els elements més destriables de la construcció de l’espai narratiu de la novel·la Frankenstein. Sens dubte Mary Shelley ha treballat des del que va ser un punt comú en totes les variants del romanticisme literari, el de la identificació de l’ànima (aquí probablement toca l’ànima d’un temps, d’un moment històric) amb el paisatge salvatge i desordenat. Però en contraposició a aquests espais grandiloqüents, s’hi troben aquells on els personatges que expliquen les seves experiències i que són tancats i molt íntims. El jo més íntim de Victor Frankenstein es destapa en un espai petit i familiar, a la habitació del vaixell on es retroba molt malalt amb Walton. Però hi destaca, sense dubte, el petit espai de la granja on viuen els De Lacey on neix el jo individual de la criatura. Un jo individual que neix en un espai amagat i que culminarà la seva evolució en el salvatge paisatge de la fi del món als gels polars.
DISPOSICIÓ NARRATIVA: En la introducció de Frankenstein de l'any 1931 l'autora fa una explicació sobre el procés creatiu i d'on derivaven les seves idees. Part de la seva inspiració prové de l'estimulant companyia i conversa de Shelley i els seus amics, especialment Lord Byron i John Polidori (el metge de Byron), en un ambient com eren els llacs i muntanyes Suïssa. Una de les nits en la Villa Didati, Lord Byron va suggerir que tots contessin una història de fantasmes per espantar-se els uns als altres. A més, com a incentiu, van decidir fer una competició per veure qui podia crear la història més terrorífica. Byron, Shelley i Polidori aviat es van cansar de la competició, però la idea clarament va significar alguna cosa més per a Mary que un simple divertiment. Durant la nit del 16 de juny Mary va tenir un malson que va donar origen a una de les històries de terror més aconseguides del segle XIX. En la matèria prima de l’obra es combinaven fonamentalment dues forces; primer, i en general, d'allò sobrenatural i horrible; segon, i en particular, la proposta científica. Potser degut al fet que Frankenstein nasqués a partir d'una sèrie d'idees de les que l'autora no era del tot conscient, excepte a través de la visió onírica que va descriure, l'obra pot ser estudiada des de diferents perspectives. Aquesta varietat de nivells interpretatius forma part del seu valor artístic.
Remando al viento. De Gonzálo Suárez
SUGGERIMENTS DE LECTURA: El personatge protagonista i narrador, Victor Frankenstein, és un exemple del romàntic d’ambició, que transgredeix els límits entre allò humà i allò diví. Juga amb els desitjos de l’ésser humà a jugar a ser Déu i després sembla que no sap fer-se’n càrrec. Què voleu dir sobre el protagonista principal de la novel·la? Què penseu de l’evolució que manté al llarg de la novel·la i del seu complex de culpa? La major part del debat crític al voltant de Frankenstein s’inicia en l’observació del monstre i el seu creador com a meitats antitètiques d’un mateix individu. Presenciem, en una lectura d’àmbit moral, les dues meitats de la mateixa moneda? La criatura de Mary Shelley no és un subjecte passiu al que s’ha de controlar o emancipar. Aquesta criatura pensa, llegeix i, sobretot, parla. Bastant millor que el seu creador Victor Frankenstein, per cert. Què ha aconseguit Shelley deixant parlar al monstre? En una lectura més política, la criatura es pot comprendre com compendi de l’home rousseaunià: que la societat pot corrompre, al mateix temps que la no inclusió en aquesta pot envilir, era un pensament comú entre els seguidors del filòsof francès. Que penseu dels plantejaments que des de l’eix social ens convida a abastir Mary Shelly? Un punt comú en totes les variants del romanticisme literari és la identificació de l’ànima amb el paisatge salvatge i desordenat. Aquest comprensió del paisatge com a element dramàtic és evident al llarg de la novel·la. Què heu pensat durant la lectura de l’ambient on es desenvolupaven les peripècies de la trama? I d’aquesta arribada final als gels polars? La criatura de Victor Frankenstein es veu per primer cop a les aigues d’un estany i al contrari d’altres evocacions literàries com l’Eva bíblica i en Narcís mitológic, es veu monstruós en la seva primera mirada sobre si mateix. Com heu experimentat aquest moment altament emocional de la novel·la? Quina comprensió estètica de la bellesa toca Shelley? Totes les dones de Frankenstein són dolces, dòcils, privades i comprensives. Què penseu d’aquesta feminitat que hi hem trobat? Què penseu sobre la feminitat negada al monstre? En aquesta novel·la no hi ha mares, totes moren durant la infància dels seus deixebles: Víctor Frankenstein, Elizabeth, Robert Walton, els De Lacey i Safie. Com són aquestes famílies faltes d’aquest factor fan important? La falta de l’amor matern ha marcat la vida d’aquests homes? L’obra posseeix defectes propis de la inexperiència d’una autora tan jove. Per exemple, tot i que volem acceptar des de la fantasia o el terror, que un científic ha pogut crear la vida, on ha trobat Victor Frankenstein els membres que fan aquesta creació gegantina? Voleu que en parlem d’aquestes qüestions més tècniques?
Biblioteca Volpelleres – Miquel Batllori – C/ Pau Muñoz i Castanyer, 3, local 1 – 0817 4 – SANT CUGAT DEL VALLÈS – Tel. 93 565 70 77