PER PER SABER-NE SABER-NE MÉS MÉS Ruiz Soriano, Josep Palau i Fabre,http://bit.ly/2jzQqVR la voz subversiva del alArticles sobreFrancisco. Josep Palau i Fabre a Traces: quimista: http://www.ucm.es/info/especulo/numero26/palau.html Catorze.cat. In memoriam: http://www.catorze.cat/noticia/2753/ Documental Veus Literàries: Josep Palau i Fabre, AELC (2005): sabata/palau/fabre http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17253 Cervantes virtual: http://www.cervantesvirtual.com/portales/ Fundació Palau: http://www.fundaciopalau.cat/fundacio-palau/ josep_palau_i_fabre/bibliografia/ ca.html Diari Ara. 2017, any Palau i Fabre: http://www.ara.cat/opinio/anyArticles sobre Josep Palau i Fabre a Traces: http://bit.ly/2jzQqVR Palau-Fabre_0_1715828444.html Escriptors.cat: http://www.escriptors.cat/autors/palaufabrej/ Documental Veus Literàries: Josep Palau i Fabre, AELC (2005): pagina.php?id_sec=1674 http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17253 Diari Ara.geografia 2017, anyliterària Palau i dels Fabre: http://www.ara.cat/opinio/anyEndrets, països catalans: Palau-Fabre_0_1715828444.html http://www.endrets.cat/autor/152/josep-palau-fabre-ca.html Endrets, geografia literària dels països catalans: Escriptors.cat: http://www.escriptors.cat/autors/palaufabrej/ http://www.endrets.cat/autor/152/josep-palau-fabre-ca.html pagina.php?id_sec=1674 CervantesPalau: virtual: http://www.cervantesvirtual.com/portales/ Fundació http://www.fundaciopalau.cat/fundacio-palau/ josep_palau_i_fabre/bibliografia/ ca.html Lletres catalanes. Qui es qui: http://www.lletrescatalanes.cat/ca/ index-d-autors/item/palau-i-fabre-josep Catorze.cat. memoriam: http://www.catorze.cat/noticia/2753/ Ruiz Soriano,InFrancisco. Josep Palau i Fabre, la voz subversiva del alsabata/palau/fabre quimista: http://www.ucm.es/info/especulo/numero26/palau.html
JOSEP PALAU I FABRE Guia de lectura Gener 2017
Biblioteques de Sant Cugat del Vallés Central Gabriel Ferrater
Mira-Sol Marta Pessarrodona
Avinguda Pla del Vinyet, Plaça Ausiàs March, 2. 40. Tel. 93 565 70 97 Tel. 93 589 27 49 bibliotecamp@santcugat.cat bibliotecagf@santcugat.cat
www.santcugat.cat/biblioteques
Volpelleres Miquel Batllori Carrer Pau Muñoz i Castanyer, 3, local 1. Tel. 93 565 70 77 b.st.cugatv.mb@diba.cat
100 anys del seu naixement
BIOGRAFIA Josep Palau i Fabre
participa en la creació de la revista Ariel.
neix
a
Barcelona el 1917. La seva mare el porta a Badalona perquè el criï una dida; més endavant, realitza tota l’escolaritat a Barcelona en règim d’internat. El seu pare, com que és pintor, li desperta la sensibilitat pel món de l’art. A partir del 1935, col·labora en publicacions com La Humanitat i la Publicitat i comença a moure’s en els cercles literaris de la ciutat. És així com coneix a Carles Riba i J.V. Foix, entre d’altres. És en aquesta època quan comença a posar en pràctica el seu ambiciós projecte literari: escriure en català, en castellà i en francès ; conrear tots els gèneres; esdevenir en definitiva un creador total. Però tot això esdevé impossible quan el juliol de 1936 esclata la Guerra Civil i el 1939 comença una postguerra que dinamita la vida cultural catalana. Decideix llavors iniciar una feina d’activisme cultural. El 1939 es matricula a la Universitat de Barcelona per estudiar filosofia, on acabarà la carrera el 1943. Coneix entre d’altres a Joan Triadú i M. Aurèlia Capmany. Els posa en contacte amb la generació que ell havia conegut per les seves precoces col·laboracions literàries. Per a tal finalitat, organitza unes sessions clandestines de lectura de poesia amb el nom ”Amics de la poesia”. Participa també en la reorganització dels Estudis Universitaris Catalans que es reprenen clandestinament el 1942. Entre el 1944 i el 1945 funda la revista Poesia i el 1945
El 1946 rep una beca del govern francès per passar un any d’ampliació d’estudis a França i acaba estant-s’hi fins al 1961. Del 1946 al 1947 participa en la vida universitària parisenca i entra en contacte amb els catalans de l’exili. Un cop acabada la beca es vol quedar a París subsistint amb els seus propis mitjans. Malviu fent de cambrer, vigilant nocturn.... El 1952 s’aboca al seu projecte literari i escriu Poemes clandestins. El 1953 entra a treballar com a secretari a la Maison du Mexique. El 1961 torna a Catalunya i s’instal·la a Grifeu on comença a treballar en el què és a partir d’aleshores la seva passió, l’obra de Picasso. A partir del 1975 pren de nou part activa en la vida cultural catalana. El 1976 assumeix la presidència del PEN. El PEN és una associació d’escriptors que té com a finalitat la projecció internacional de la literatura i els escriptors catalans. Entre 1977 i 1997 publica en diferents edicions les seves obres completes de teatre, assaig i narrativa. Els anys 90 són els del reconeixement oficial: el 1997 rep el Premi Nacional de Literatura; el 1999 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. L’estiu del 2003 s’inaugura la Fundació Palau a Caldes d’Estrac. Creat per difondre i conservar el fons artístic i documental de fundador. Josep Palau i Fabre mor el 23 de febrer del 2008 als 90 anys.
POEMES Sol Estic sol. Sol en la meva família. Sol entre els amics – sí, entre el meus amics. Sol en la meva pàtria sola. Sol entre les dones – sobretot sol entre les dones. I una noia està sola dins meu de fa molts anys.
Cançó de la Misèria Les escombraries dels rics amaguen béns innumerables: sabates, guants, mitjons, abrics, tresors perduts i cobejables. A vegades hi descobrim estoigs, flascons i les deixalles de perfums on ens sebollim en celestials mortalles.
Poemes de l’Alquimista. Barcelona, 12 de novembre del 1945
Jo em donaria a qui em volgués, com si ni jo me n'adonés, d'aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m'ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de mi no me'n quedés en el no-meu que jo en rebés. Jo em donaria per un bes, per un de sol, però que besés i del besat em desbesés. Jo em donaria a qui em volgués, com si ni jo me n'adonés: com una almoina que se'm fes. Poemes de l’Alquimista. Barcelona, 22-23 d’octubre del 1940
La burilla d’un bon havà és un festí per al captaire. Quan l’arreplega no és en va i sap gaudir la seva flaire. Aquell dia no furga més, deixa als altres tota la resta i se sent ric com el qui més: burilla gran, dia de festa! Homenatge a Picasso, 1971
..................
SELECCIÓ BIBLIOGRÀFICA POESIA Balades amargues. Bossoms. Melilla, 1942. L'aprenent del poeta. Sirena. Barcelona, 1943. Imitació de Rosselló-Pòrcel. Sirena. Barcelona, 1945. Càncer. Edicions de l'Alquimista. París, 1946. Poemes de l'alquimista. Triadú-Pedreira. Barcelona, 1952. Les veus del ventríloc: poesia de teatre. Proa. Barcelona, 2001.
TEATRE Homenatge a Picasso. Edicions 62. Barcelona, 1972. Teatre. Aymà. Barcelona, 1977. La tràgica història de Miquel Kolhas. Edicions 62. Barcelona, 1978. Avui Romeo i Julieta. El porter i el penalty. Institut del Teatre - Diputació de Barcelona. Barcelona, 1986. L'Alfa Romeo i Julieta, i altres contes, precedit per Aparició de Faust. Edicions 62. Barcelona, 1991. La confessió o l'esca del pecat. Proa. Barcelona, 2000. Teatre de Don Joan. Proa. Barcelona, 2003.
NARRATIVA BREU Contes despullats. El Mall. Barcelona, 1983. La tesi doctoral del diable. El Mall. Barcelona, 1984. Amb noms de dona. Edicions 62. Barcelona, 1988. Un saló que camina. L'Aixernador. Argentona, 1991. L'Alfa Romeo i Julieta i altres contes. Proa. Barcelona, 1993. Contes de capçalera. Proa. Barcelona, 1993. Les metamorfosis d'Ovídia i altres contes. Proa. Barcelona, 1996.
ALGUNS LLIBRES D’ASSAIG Va ser un gran estudiós de Picasso, a més d’escriure assaig sobre altres temes.
Picasso i els seus amics catalans. Aedos. Barcelona, 1971 El "Gernika" de Picasso. Blume. Barcelona, 1979. Picasso vivent, 1881-1907. Polígrafa. Barcelona, vol. 1, 1981. Picasso cubisme, 1907-1917. Polígrafa. Barcelona, vol. 2, 1990. Picasso dels ballets al drama, 1917-1926. Polígrafa. Barcelona, vol. 3, 1999. Picasso 1927-1939. Del Minotaure al Guernika. Polígrafa. Barcelona, vol. 4, 2011. Lorca-Picasso. Boza, Barcelona, 1996 Estimat Picasso. Destino. Barcelona, 1997.