BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
Nº 183
NOVEMBRE 2017
LLETRES TXEQUES Des de Franz Kafka fins a Milan Kundera, han sigut molts els escriptors que han fet que la literatura txeca gaudís d’una gran qualitat. A l’actualitat ja és reconeguda a nivell mundial i abraça una gran quantitat de gèneres i estils. A L’indiscret d’aquest mes us recomanen quatre escriptors per apropar-se a les lletres txeques.
Bohumil Hrabal Hrabal fou un dels escriptors txecs amb més renom del segle XX, tot i que no va començar a publicar fins passats els 40 anys. El seu estil és simple, directe i reflecteix la manera de parlar dels homes senzills, com el protagonista de Jo he servit el rei d’Anglaterra, Jan Díte. Díte és cambrer d’un cafè de Praga i està disposat a tot per fer-se milionari. Amb ell passejarem per la Bohèmia dels anys 20, viurem l’ocupació alemanya i després la comunista.
Michal Viewegh És un dels escriptors més populars del país, els seus llibres han estat traduïts a 23 idiomes i adaptats al cinema en vàries ocasions. De totes les seves obres, Fuera de jue-
go ha estat la que s’ha guanyat especialment els elogis de la crítica. Un relat emocionant i entranyable de les retrobades i els desamors d’un grup de cinc amics que es van conèixer a l’escola i que es reuneixen cada any per celebra la seva amistat.
Milos Urban Urban va ser anomenat el cavaller obscur de la literatura txeca ja que, entre altres gèneres, escriu novel·la negra. La seva primera obra policíaca va ser Las siete Iglesias. El detectiu K ha de resoldre uns crims perpetrats al voltant de les esglésies de la ciutat, l’origen dels quals sembla remuntar-se segles enrere. Una novel·la gòtica aclamada per crítica i públic.
Vaclac Havel Va ser l’últim president de Txecoslovàquia i el primer de la república Txeca, però a més, esdevingué un dels dramaturgs més destacats del país. A les seves obres teatrals sempre es repeteix un tema: la responsabilitat individual. Un exemple és Vernissatge, un sopar d’amics que acaba transformant-se en quelcom ben diferent.
INVISIBLES A la ciutat de Barcelona hi ha més de tres mil persones sense llar. Cóm és viure al carrer? Com pot aquesta persona sortir de la seva situació? Cada cas és diferent, per això descobrirem alguns llibres que ens parlen de les persones sense llar i de les seves experiències.
L’exclusió social No són nòmades, ni okupes voluntaris, ni gent que per decisió pròpia viu vagant pels carrers, són persones sense llar per motius de pobresa. L’atur o l’endeutament, per diversos factors, és una de les causes de la indigència. Al llarg de la història troben alguns exemples, com la Gran depressió, que va provocar que milers de persones es quedessin sense feina i sense llar a Estats Units durant els anys 30. En poc temps el número de gent que vivia als parcs i als carrers es va multiplicar. Tom Kromer era una d’elles. A la novel·la Nada que esperar, relata la seva vida a la intempèrie i les experiències que va anar recollint durant aquella època, escrites en papers de fumar i als marges de fulletons religiosos.
Les entitats Algunes entitats treballen per donar una atenció digna als que viuen en risc d’exclusió social. Elisabet Tejero i Laura Torreblanca
van entrevistar a vàries persones que estaven allotjades en alguns d’aquests centres. Van realitzar un treball rigorós i crític, alhora que respectuós, sobre catorze persones, la seva història i la seva trajectòria. El resultat va ser el llibre Vides al descobert, un relat de la vida d’homes i dones que abasta tota la seva complexitat: l’afecte i el desafecte, la penúria, el consum, la salut i les institucions que els atenen. Una altra obra que recull les biografies de gent sense llar és Tretze històries sense sostre de Joan Maria Arenas Prats. L’autor es va apropar al Centre d’acollida Abraham de Vilafranca i allà va conèixer persones amb un dur passat a les esquenes. El seu llibre és el fruit d’aquesta experiència i ens apropa a la vida dels sense sostre i el dia a dia del centre.
Adolescents al carrer En alguns casos la vida al carrer comença des de molt joves. Alguns adolescents fugen de casa seva i acaben vagant per les ciutats. Bryan Talbot explica a Historia de una rata mala, la història de Helen Potter, un còmic fictici basat en molts casos reals. Helen és una adolescent que viu pidolant pels carrers de Londres. Poc a poc, descobrirem el seu passat, ple de maltractes i abusos sexuals, i les raons que la van dur a fugir de casa.
ACTIVITATS DESTACADES
CONSULTORI DE LA DRA. BRONDEERI
BIBLIOTECA CENTRAL GABRIEL FERRATER
Dra. Brondeeri, Fa uns dies que estic molt trista perquè s’ha mort el meu gat, el Tito. Feia quinze anys que el tenia i ara el trobo molt a faltar. M’han dit que adopti un altre, però no sé si això m’ajudarà. Sara P.
Podeu enviar les vostres consultes per a la Dra. Brondeeri a: bibliotecamp@santcugat.cat
POESIA CATALANA El passat mes d’octubre, la biblioteca de Mira-sol va reprendre el cicle Poe2ia, un cicle de trobades poètiques en el qual un poeta convida a un altre i mantenen un conversa. Els dos autors es troben a la biblioteca per recitar les seves obres, per explicar-nos i per dialogar al voltant del gènere. Les trobades de la nova temporada es faran mensualment des de l’octubre fins el juny (exceptuant el mes de desembre). El proper acte serà el 28 de novembre amb Pau Vadell i Lucia Pietrelli. https://bibliomil.wordpress.com/raco-de-poesia-2/
Dissabte 18 novembre a les 12h Hora del Conte: Tut-tururut Amb Miqui Gímenez
BIBLIOTECA DE MIRA-SOL MARTA PESSARRODONA
AGENDA
Estimada Sara, La mort d’un animal també pot ser viscuda com una pèrdua si l’estimaven. Per acompanyar-te en aquests moments et recomanem Cada dia penso en tu, un llibre en el qual Maria Barbal explora la relació entre els humans i els animals, amb els que compartim casa i que esdevenen una part important de la nostra vida.
Dissabte 18 novembre a les 12h Presentació del llibre: Seniors poètics Amb Laura Borràs, Marta Pessarodona i Maria Antònia Massanet
Dimarts 28 novembre a les 19.30 h Cicle: Poe2ia Amb Pau Vadell i Lucia Pietrelli
Dimecres 8 novembre a les 18h Hora del Conte: Anima(la)ts Amb Blai Senabre
BIBLIOTECA VOLPELLERES MIQUEL BATLLORI Dijous 23 novembre a les 18.30h Càpsules TIC: Com puc vendre productes per internet A càrrec de Daniel Escofet
Dissabte 25 novembre a les 12h Hora del Conte en anglès: A Taste of the Moon. A càrrec d’Helen Doron Sant Cugast
Totes les activitats a bibliomil.wordpress.com/agenda/
El Petit Súper chistes
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 Telèfon 935892749 bibliotecagf@santcugat.cat Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Plaça d’Ausiàs March, 2 Telèfon 935657097 bibliotecamp@santcugat.cat Biblioteca Volpelleres Miquel Batllori Carrer de Pau Muñoz, 3-5 Telèfon 935657077 bibliotecamb@santcugat.cat
Pau Clua I398.5 Clu
En aquest llibre trobareu els millors acudits per riure durant una bona estona. Són acudits sobre alumnes, professors, animals i moltes altres coses. Hi ha superacudits sobre el lloc més avorrit del món, el cole; sobre els millors dies de l’any, les vacances; o sobre els nostres millors amics, els animals. A mi m’agrada aquest llibre perquè m’encanten els acudits, a més, alguns tenen dibuixos. Kira, 9 anys.
ET VE DE GUST L’ACTIVITAT QUE ET PROPOSEM?
bibliomil.wordpress.com
Biblioteques de Sant Cugat del Vallès
Biblioteques Sant Cugat @bibliomil
issuu.com/ biblioteques_santcugat
Sabeu que són els fredolics, els pinetells o els rovellons? Són tipus de bolets. L’activitat que us proposem és anar a buscar bolets i conèixer una mica més aquesta planta. Els boscos de la comarca del Solsonès estan plens a la tardor, però abans d’agafar el cistell i posar-vos en marxa, us aconsellem que us informeu sobre els bolets comestibles. Ramon Pascual ens explica un munt de coses sobre
aquest tema a la Guia de bolets per a nois i noies. A més dels coneixements bàsics, el llibre inclou fitxes de 34 tipus de bolets, algunes activitats i receptes per cuinarlos. Els més petits de la casa, a partir dels cinc anys, podeu consultar La meva primera guia de bolets, amb fitxes dels bolets més comuns.