BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
GENER 2019
Nº 196
ZERO GRAUS: NI FRED NI CALOR El fred, enemic vital El fred, l’hivern, la neu, el gel, i tot allò que comporten, han estat representats, des de sempre, com un element hostil i, en molts arguments, poden assolir lectures simbòliques diferents. Lluny de servir de context o de decorat paisatgístic, les baixes temperatures poden assumir un rol cabdal i convertir-se en coprotagonistes o en agents d’una història. Així, les tempestes o ventades, el glaç, el fred rigorós, solen ser presentats com antagonistes en les aventures que viuen els personatges: els aïllen; són un entrebanc; minven les seves forces o facultats; comporten fam i malalties; o poden comprometre la seva supervivència. Aquesta visió del fred sotsjau en força històries conegudes com El dia de mañana, El renacido, Los dientes del diablo o Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri, de Vladimir Arseniev.
La tormenta de nieve, de Lev Tolstoi o Narración de Arthur Gordon Pym, d’E.A. Poe, encaixen en aquesta idea. L’expressió dels sentiments L’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc d’una història sentimental. El fred no sembla afectar els amants quan es retroben, especialment quan les emocions, o les passions, són extraordinàriament intenses, com s’esdevé a El Doctor Zhivago, de Boris Pasternak, o a La filla del capità, d’Alexandre Puixkin. En contrapartida, un fred intens pot convertir-se en la personificació d’un temperament menyspreable, d’un caràcter inflexible, o esdevenir la transposició d’un cor tan egoista com el del protagonista de Cançó de Nadal de Charles Dickens. El parany del fred
Metàfora de la vellesa La imatge de l’hivern ha estat emprada eufemísticament per representar la vellesa. Metàfora sobreexplotada des de l’època de Pitàgores, la senectut encarna, per a alguns, una etapa vital carregada d’absències, de soledat, de desil·lusions i de pèrdues. La reclusió, a la qual obliga el fred, permet omplir el temps de records nostàlgics. La veu narrativa es torna introspectiva en algunes obres, o evoca el passat, per defugir un present massa dur. Els protagonistes busquen sentir-se acotxats per uns records que els fan feliços i sentir-se lliures, com a Diario de invierno, de Paul Auster. Mort glacial Les inclemències de l’hivern poden arribar a ser devastadores quan no es tenen els mitjans adequats per afrontar-les. Poden, fins i tot, convertir-se en l’expressió de la mort o d’un més enllà anihilador i inhòspit. El fred i la cruesa de les baixes temperatures s’enduen injustament els protagonistes, malgrat haver estat criatures innocents o bondadoses. El conte de La petita venedora de llumins, de Hans Christian Andersen, El príncep feliç d’Oscar Wilde, o el desenllaç del film Titanic en són exemples. Però, abans de morir, el fred pot conduir els personatges també a una aventura metafísica. Al final d’una situació límit o acabat el seu perible vital, la consciència de l’heroi es desintegra i ell afronta el seu destí amb dignitat i serenor.
DVD Dia
N Ars
N Aus
N And
N Poe
Desafiar el fred sol comportar conseqüències tràgiques. Quedar-se retinguts en un alberg, o esperar un rescat a la intempèrie, pot posar a prova la resistència dels més aventurers. Exploradors i escaladors són les grans víctimes dels cims i dels pols. A banda dels telenotícies, ho il·lustren obres com Everest, o Atrapats al gel, de Caroline Alexander. La sorpresa que vingué del fred La neu o el gel, de vegades, oculten grans secrets: el perill sol dormir en les seves entranyes. El desglaç, un allau, o perforar una placa antàrtica poden desvetllar un malson. El mal es manifesta en forma de microorganismes destructius, o de criatures salvatges i horroroses. L’abominable home de les neus, i totes les seves reelaboracions, arriben a semblar innocus, en comparació amb el que s’esdevé a En las montañas de la locura d’H.P. Lovecraft o en arguments més sofisticats com ara La cosa o Infierno helado, de Lincoln Child. El fred justicier El fred, o les temperatures sota zero, assoleixen un sentit positiu quan actuen com una força benefactora. Una gelada, una allau, o una nit al ras, a temperatures sota zero, són un recurs força emprat davant d’una situació insostenible per al protagonista. La majoria de vegades, els dolents acaben també morint congelats, estimbats o engolits pel gel, en un acte de justícia poètica. Veure morir en Jack Torrance a El Resplandor, per exemple, lluny de deixar-nos la sang glaçada, sol produir un efecte d'alleujament, quan no d’eufòria. I és que, ja se sap, a zero graus, ni fred ni calor.
JN Pui
DVD Eve
910.4(99) Ale
N Lov
N Chi
EL MUR DE LES LAMENTACIONS
EL FRED, PARENT DE LA MISÈRIA
Si us han impressionat els relats de l’apartat anterior, us con-
videm a abandonar el món de la ficció i a mirar al vostre voltant. Hi ha un munt d’històries que, en plena època hivernal, us poden fer venir esgarrifances perquè són ben colpidores. Els seus protagonistes són ben a prop i són persones reals que, tot i no ser coneguts de tothom, de vegades, malauradament, també surten als diaris.
Molts avis i àvies solen explicar que, de petits, al llit s’hi posaven una bossa d’aigua calenta i que, en alçar-se’ es rentaven en un cossi ple d’aigua tebiona. L’hivern, per a ells, era el temps dels penellons, de les canonades glaçades i dels capvespres en família, reunida al voltant d’una xemeneia, o d’una estufeta atrotinada que escalfava tot el menjador. Això, que sembla una estampa del passat, encara ara, forma part del dia a dia de molta gent, als pobles i a les grans àrees metropolitanes. I no, no són només els sense sostre, o els immigrants, els qui ho estan patint any rere any perquè no tenen recursos.
En el món civilitzat, el fred és parent de la misèria. Per què, si no, hi ha tanta gent que ha de rentar-se cada dia amb aigua de la font, menjar els aliments a temperatura ambient o anar per casa com si fossin al carrer? Ho fan per estalviar llum, aigua o gas, o perquè reparar la caldera els costaria un dineral i no s’ho poden permetre.
Són moltes les llars on la calefacció no funciona perquè la gent, simplement, no s’ho pot permetre. Prou que ho saben els serveis socials, desbordats, especialment per aquestes dates.
Sí, hi ha relats que acostumen a aflorar precisament per aquestes dates, a prop de les festes de Nadal i també després, quan les baixes temperatures s’instal·len a casa, com un pèssim convidat, que cal suportar, si us plau per força, fins ben entrada la primavera. Alguns desafien la llei i punxen la llum del carrer o manipulen els comptadors perquè als seus no els falti de res. D’altres, més resignats a sacrificar-se, fan front al rigor de l’hivern passant la tarda al casal o a la biblioteca, o arrecerant-se en una galta del carrer, ben assolellada, per escalfarse, fins que es pon el sol. Al vespre, es miren la televisió arraulits sota una manta gruixuda i se’n van a dormir ben aviat, fins que torna a aixecar-se el dia. Aquests darrers, especialment, solen ser homes i dones que s’han quedat sols i que no poden afrontar els rebuts de casa perquè la pensió ja no els dóna per més.
Pobresa energètica a Catalunya: reptes i dilemes
Desigualtat de gènere i pobresa energètica : un factor de risc oblidat
(recurs electrònic)
(recurs electrònic)
Les administracions, no solen oferir solucions, ben al contrari, acostumen a posar pegues a l’hora de donar ajuts. Per això, quan arriba el fred, a alguns i a algunes els vénen frissances: els fa por que els tallin el subministrament de la llum o del gas i tenen por que se sàpiga: una cosa així els fa sentir que han perdut la dignitat i els fa passar molta vergonya. De tant en tant, se’n sent a parlar en forma d’estadístiques i de grans titulars. Diuen que algunes d’aquestes persones han estat víctimes del fred, però han mort per culpa d’un escalfador en mal estat, per un maleït braser o per una sobrecàrrega elèctrica. Potser hi ha massa gent que ha fet la vista grossa o que s’ha estimat més mirar cap a una altra banda.
La pobresa energètica a la demarcació de Barcelona : propostes d’actuació des de l’àmbit local (recurs electrònic)
Energía útil : guía para el ahorro doméstico 643 Via
Allepuz, Rafael Rosell, María José Anatomia de la pobresa a Catalunya 339 All
CRIPTOMONEDES I BLOCKCHAIN
ACTIVITATS
CONSULTORI DE LA BRONDEERI
DESTACADES
BIBLIOTECA CENTRAL GABRIEL FERRATER HORA DEL CONTE: QUI CANTA ELS SEUS MALS ESPANTA Amb Marta Esmarats Dissabte, 19 de gener, 12h. + 4 anys
Benvolguda Dra. Brondeeri, Fa uns dies em vaig reunir amb tota la família per celebrar les festes de Nadal i el meu cunyat va començar a parlar de les criptomonedes. Em va agafar desprevingut i, quan vaig preguntar-li què era allò, em va deixar anar una llarga arenga, tot fent el fatxenda i presumint d’haver invertit en bitcoins. Com que no estic resignat a quedar com un brètol davant la família, necessito que em recomani alguna lectura ràpida i amena sobre aquest tema. Així podré recuperar l’honor perdut i, de passada, venjar-me del meu cunyat, quan ens tornem a trobar per fer la calçotada! Molt agraït. Eusebi Masduell Gràcia
HORA DEL CONTE EN ANGLÈS: SAVING CHRISTMAS Amb Kids&Us Dissabte, 26 de gener, 12h .+ 3 anys
Benvolgut Eusebi,
Todo lo que querías saber sobre bitcoin, criptomonedas y blockchain y no te atrevías a preguntar Carlos Domingo
BIBLIOTECA DE MIRA-SOL MARTA PESSARRODONA
AGENDA
Comprenc la seva situació. Alguns cunyats (i cunyades) poden arribar a ser terribles! Bromes a part, ara està de moda parlar del bitcoin en totes les reunions (especialment si són familiars). Hi ha moltes opinions contraposades al voltant de les criptomonedes. El meu equip i jo li recomanem el llibre de Carlos Domingo Todo lo que querías saber sobre Bitcoin, criptomonedas y blockchain y no te atrevías a preguntar. El títol és prou eloqüent, l’estructura facilita la comprensió del contingut i l’estil de redacció és entenedor i agradable. Creiem que és just el que necessita qualsevol que vulgui posar-se al dia sobre aquest tema en un temps rècord. Per cert, vigili molt en què esmerça les seves energies i els seus estalvis! Ah i... Feliç calçotada!
CÀPSULA TIC: RECUPERA ELS TEUS FITXERS PERDUTS DE L’ORDINADOR Amb Daniel Escofet Dimecres, 30 de gener, 18:30h
Podeu enviar les vostres consultes per a la Dra. Brondeeri a: bibliotecamp@santcugat.cat
POESIA Edicions de 1984 acaba de treure una recopilació de l’obra poètica de W. H. Auden sota el títol Un altre temps : poemes escollits. Es tracta d’una antologia amb la qual podreu entrar en contacte amb l’esperit inquiet d’aquest polifacètic poeta i gaudir dels poemes més representatius de la seva producció, des de l’any 1927 fins a 1973. Auden convertí la poesia en un instrument per analitzar la realitat del seu temps. La seva mirada es fixà en esdeveniments concrets i quotidians, però les seves estrofes abraçaren una gran varietat de continguts d’ordre social, amorós, polític, psicològic, científic o metafísic. Auden els abordà des d’una perspectiva intel·lectual molt moderna, presentant-los com idees força elaborades i bandejant la recreació de sensacions o d’instants nostàlgics i planyívols. La riquesa de la seva poesia, lluny de cenyir-se al cànon clàssic occidental, és fruit de la influència de diverses tradicions poètiques d’arreu del món. En conjunt, la seva obra poètica és formalment versàtil i empra un ampli ventall de recursos rítmics, estròfics i mètrics. Us animem a endinsar-vos-hi! Un altre temps : poemes escollits W.H. Auden P 841 Aud
BIBLIOTECA VOLPELLERES
MIQUEL BATLLORI CÀPSULA TIC: SEGURETAT I PRIVACITAT EN EL TEU MÒBIL ANDROID Amb Daniel Escofet Dimecres, 23 de gener,18:30h
HORA DEL CONTE: BITXOS A càrrec de Cia. Patawa Dimarts, 22 de gener, 17:30 h i 18.15h 1 a 3 anys
Totes les activitats a bibliomil.wordpress.com/agenda/
El Petit Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 Telèfon 935892749 bibliotecagf@santcugat.cat Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Plaça d’Ausiàs March, 2 Telèfon 935657097 bibliotecamp@santcugat.cat Biblioteca Volpelleres Miquel Batllori Carrer de Pau Muñoz, 3-5 Telèfon 935657077 bibliotecamb@santcugat.cat
Hola sóc l’Anna i us vull recomanar un llibre de l’Stilton que m’acabo de llegir i que m’ha agradat molt. En Geronimo Stilton publica al seu diari El eco del Rosegador un anunci demanant una ajudanta. El dia de l’entrevista de feina, es presenta una noia que resulta ser ideal, tot i tenir 13 anys, però ella és tan bona, que l’Stilton acaba contractant-la. A partir d’aleshores, la seva ajudanta ho trasbalsa tot i, al Geronimo, li passen un munt de coses. El dia del seu aniversari, per exemple li fan una festa sorpresa i li regalen un viatge al Pol Nord. L’ajudanta de l’Stilton arriba a un acord amb en Rat TV per celebrar el Cap d’Any i, de camí, tots plegats viuran una petita aventura dalt d’un iceberg. Us el recomano perquè és un conte trepidant! Anna, 10 anys
El meu nom és Stilton, Geronimo Stilton Stilton, Geronimo I** Sti
US VE DE GUST L’ACTIVITAT QUE US PROPOSEM? El Museu del Disseny ha programat, per a aquest any, una exposició dedicada al món de la publicitat. L’atractiu d’aquesta mostra rau en el fet que s’allunya del cartellisme tradicional i fa incidència en els diversos suports que, fins a mitjans del segle XX, algunes marques van emprar per promocionar els seus productes. Així, entre els anys 1890 i 1950 es van fer servir tota mena de materials publicitaris: llauna, rajoles, cartró, vidre o ceràmica per ressaltar els eslògans i fer que els missatges resultessin més cridaners i més atractius per al gran públic. Alguns d’aquests elements esdevingueren tan populars, que acabaren formant part del paisatge urbà i es convertiren en elements entranyables per a moltes generacions. bibliomil.wordpress.com
Biblioteques de Sant Cugat del Vallès
Biblioteques Sant Cugat @bibliomil
issuu.com/ biblioteques_santcugat
Podeu visitar l’exposició fins al 31 de març i, de passada, si esteu interessats en el tema, consultar alguns dels llibres sobre la història de la publicitat que tenim a la vostra disposició, a les biblioteques de Sant Cugat. Pensar és triomfar: la publicitat a través de la història Costa i Fernández, Lluís 659.1 Cos Industrias de la conciencia: una historia social de la publicidad en España, 1975-2009 Eguizábal, Raúl 659 Egu
Los años del diseño : la década republicana : 1931—1939 Satué, Enric 741.6 Sat Los carteles: su historia y su lenguaje Barnicoat, John 741.6 Bar