BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
Nº 181
SETEMBRE 2017
JAZZ El lligam entre la música i la literatura és molt fort i no és diferent en el cas del jazz. La relació és molt variada: les referències musicals a algunes novel·les, l’aparició de clubs i de músics a la trama o, fins i tot, l’adopció d’un estil similar al del jazz, d’improvisació i escriptura espontània, són alguns exemples. A L’indiscret d’aquest mes us convidem a sentir el jazz a través de les novel·les que us proposem.
Improvisar L’estil d’escriptura que trobem en algunes obres literàries s’assimila a l’estil d'improvisació del jazz. Un exemple és Rayuela de Cortázar, per l’escriptor aquest gènere musical simbolitza la llibertat, la espontaneïtat, l’alliberació de l’estructura, i ho trasllada al text de la novel·la. Rayuela narra la vida d’Horacio Oliveira, un intel·lectual argentí que viatja a Paris i que, a més, durant els primers capítols visitarà el club de jazz Serpiente. Un altre exemple d’estil jazzístic és Los subterráneos de Jack Kerouac, que utilitzava l’escriptura espontània per deixar fluir les idees. El tema central de Los subterráneos és la relació de l’escriptor amb Mardou, Alene Lee a la vida real. A través d’aquesta Kerouac ens mostra com eren els beats i
l’ambient en el que es movien: clubs de jazz, alcohol i drogues.
Els crims del jazz A l’actualitat el jazz i els seus clubs són sinònim d’elegància, però els seus inicis a Harlem van coincidir amb un dels episodis més violents de la història dels Estats Units. Toni Morrison ens transporta amb Jazz al Harlem real d’aquella època, a la delinqüència, les drogues i el sexe. Morrison explica la història d’una parella d’afroamericans que deixa el treball als camps per marxar a Nova York, buscant la llibertat. Però allà la seva vida quedarà marcada per la criminalitat que assola el barri.
Els jazz i les drogues La passió pel jazz de Cortázar no només es fa palesa a Rayuela, sinó també a El perseguidor, un relat sobre un saxofonista addicte a la marihuana i l’alcohol, basat en la figura de Charlie Parker. Per la seva banda, Quincy Troupe, amic de Miles Davis, ens apropa a la figura del músic a Miles y yo. Des d’una perspectiva molt personal, ens parla dels problemes de Davis amb les drogues i del racisme que va partir dins del negoci musical.
SEXE, DROGUES I… NOVEL·LES Malauradament la llista de músics i cantants que moren a causa de la seva addicció a les drogues i l’alcohol és molt llarga, però aquest fenomen no es limita al món de la música, trobem molts casos d’escriptors amb una vida marcada pel consum d'estupefaents. Us donarem a conèixer alguns relats personals d’autors que van viure immersos en el món de les drogues.
Confessions Molts escriptors s’entregaven a la beguda i al consum d'estupefaents i, fins i tot, creien que això els ajudaria a millorar la qualitat de les seus escrits. El cert és que, al final, els hi acaba passant factura, tal com ens mostra Stephen King a Mientras escribo. A la primera part d’aquesta autobiografia l’autor de novel·les de terror confessa la seva addicció a l’alcohol i la cocaïna, a més explica com va ser la seva desintoxicació. A la segona part, ens parla del procés creatiu i, precisament, un dels consells que dóna per a futurs escriptors és evitar el consum de drogues: “la idea que la creació i les substàncies psicotròpiques va de la mà és un dels grans mites de la nostra època (...) Els escriptors que s’enganxen a determinades substàncies no es diferencien en res de la resta dels addictes”
No va tenir la mateixa sort el dramaturg Tennessee Williams, que va ser trobat mort a l’habitació d’un hotel rodejat de pastilles i ampolles de vi. A Memorias, publicada al 1975, l’autor parla obertament de la seva
homosexualitat, dels seus amants, però també de com vivia enganxat als somnífers i de la por a la bogeria que li va perseguir des que la seva germana fos internada a un psiquiàtric.
El buit Una vida plena de festes i excessos a vegades amaga un buit existencial. Tao Lin ens narra a Taipei la història, amb tocs autobiogràfics, d’un jove sumit en l’apatia. Paul busca en l'alcohol, els fàrmacs i les drogues la manera d’omplir un profund buit existencial. La novel·la podria semblar una oda a la forma de vida actual, consumista i superficial, però és tot el contrari, és un lament, una crítica cap a aquesta societat que el fa sentir alienat.
L’abisme Probablement un dels escriptors contemporanis que descriuen millor la vida d’un drogoaddicte és William S. Burroughs. Addicte a l’heroïna, la qual va consumir durant dècades, a Yonqui relata el descens als inferns que suposà per ell la seva dependència. L’escriptor va començar a consumir per curiositat, quan es dedicava a comerciar amb drogues i a fer petits “treballs”. A la novel·la descriu els ambients sòrdids on es pidola o es roba per una dosis, però sobretot narra com és ser ionqui des de dins, les sensacions, les emocions, els estats pels que passa: excitació, dolor desesperant, depressió... Una obra que fa sentir al lector alhora repulsió, impotència i desolació.
ACTIVITATS DESTACADES
CONSULTORI DE LA DRA. BRONDEERI
BIBLIOTECA CENTRAL GABRIEL FERRATER
Benvolguda Dra. Brondeeri, Tinc un terrible secret que m'avergonyeix i que m'afecta en el meu dia dia. No li puc explicar a ningú. Necessito ajuda per poder seguir convivint amb això. Marta H.
Podeu enviar les vostres consultes per a la Dra. Brondeeri a: bibliotecamp@santcugat.cat
BIBLIOTECA DE MIRA-SOL MARTA PESSARRODONA
AGENDA
Estimada Marta, Els secrets són mals companys de viatge. Li recomano que llegeixi El lector, de Bernhard Schlink, en el qual veurà com els secrets i, més aviat la vergonya que provoca el contingut dels secrets, tindrà un efecte dramàtic en la vida de la protagonista. Espero que pugui alleugerir el seu pes aviat. La seva amiga, Dra. Brondeeri.
Del 21 d’agost al 30 de setembre Exposició La Vitrina: A Mary Shelley Realitzada per Roser Pesquer
Fins el 30 de setembre Exposició de paisatges: Entorns Produïda per FIRART
CIÈNCIA-FICCIÓ El Premi Ictineu és un guardó anual, organitzat per la Societat Catalana de CiènciaFicció i Fantasia (SCCFF), que es concedeix a obres literàries de ciència-ficció i literatura fantàstica publicades l’any anterior a cada edició. Els membres de la SCCFF, en una primera fase, proposen una selecció de cinc obres per cada categoria. Posteriorment, es fa una votació per escollir el guanyador, en la qual pot participar qualsevol persona, membre o no de la SCCFF. Si voleu votar, només cal que ompliu el formulari que trobareu a: http://www.sccff.cat/ictineu2017/, abans de l’1 de novembre. https://bibliomil.wordpress.com/ciencia-ficcio/
BIBLIOTECA VOLPELLERES MIQUEL BATLLORI Dissabte 16 de setembre a les 12h Hora del Conte: Set ratolins cecs i altres contes i cançons A càrrec d’El Cantallaire
Totes les activitats a bibliomil.wordpress.com/agenda/
El Petit Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 Telèfon 935892749 bibliotecagf@santcugat.cat Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Plaça d’Ausiàs March, 2 Telèfon 935657097 bibliotecamp@santcugat.cat Biblioteca Volpelleres Miquel Batllori Carrer de Pau Muñoz, 3-5 Telèfon 935657077 bibliotecamb@santcugat.cat
Els fantasmes al soterrani Jacques Duquennoy I* Duq L'Enric és un fantasma que viu en un castell i avui ha convidat uns amics. Mentre juguen a les cartes, senten uns sorolls misteriosos que venen del soterrani. Tots decideixen anar a investigar què són aquests sorolls i descobreixen que, en realitat, són més porucs del que es pensaven. Ens agrada aquest conte perquè són uns fantasmes molt petits i un surt d’un mocador. A més són fantasmes, però són porucs! Eloi, 6 anys, i Neus, 4 anys.
ET VE DE GUST L’ACTIVITAT QUE ET PROPOSEM?
bibliomil.wordpress.com
Biblioteques de Sant Cugat del Vallès
Biblioteques Sant Cugat @bibliomil
issuu.com/ biblioteques_santcugat
Ja heu tornat de vacances? Si esteu per Sant Cugat podeu aprofitar per anar a passejar un dia per Barcelona. L'activitat que us proposem és conèixer un dels edificis més emblemàtics de l’arquitecte Gaudí, la Pedrera. Allà cada setmana fan diferents tallers, amb els quals descobrireu tots els racons amagats de la Pedrera. Als tallers podreu fer d’investiga-
dors, convertirvos en arquitectes, com Gaudí, o conèixer la història de l’edifici. Si, a més a més, voleu saber més sobre aquest artista i sobre la seva feina, us recomanen dos llibres: Gaudí, Antoni de Pep Molist, per conèixer la seva vida i saberne més d’ell; i Un passeig amb el senyor Gaudí, de Pep Estrada, un llibre per aprendre sobre la seva arquitectura i altres edificis que va dissenyar.