Club de lectura
Jo, robot
D’Isaac Asimov Abril 2016
Primera edició: 1950 (Oiginalment en les revistes Super Science Stories i Astounding Science Fiction entre 1940 i 1950)
Asimov ens relata la història i evolució dels robots al llarg gairebé un segle, i ho fa en nou relats magistrals, ordenats cronològicament, que van des dels primers homes mecànics, pensats per fer de mainaderes, fins als robots antropomòrfics impossibles de diferenciar d'un ésser humà, ni tan sols d'un líder polític...
L’AUTOR Científic i escriptor nord-americà d’origen rus. Petroviči, Smolensk, 2 de gener de 1920 — Nova York, 6 d’abril de 1992 Traslladat als EUA a l’edat de tres anys, es graduà en bioquímica a la Universitat de Columbia el 1939 i es doctorà el 1947. Començà a publicar el 1939 obres de ciència-ficció, gènere que continuà després amb gran èxit. La seva producció com a escriptor és extraordinària, sobretot com a autor d’obres de divulgació científica i de ciència-ficció, que han estat traduïdes a diverses llengües. També publicà obres biogràfiques sobre homes de ciència i de caràcter històric. Entre les seves obres sobresurten la trilogia formada per Foundation (1951), Foundation
and Empire (1952) i Second Foundation (1953), The Human Body (1963), Guide to the Bible (1968), The Gods Themselves (1973), The Ends of the Earth (1975), Mars, the Red Planet (1977), In the Beginning (1981), Counting the Eons (1983), i The Robots of Dawn (1983).
DISPOSICIÓ NARRATIVA L’estructura de les històries que poblen Jo, robot és força disciplinada, ja que el plantejament inicial són ni més ni menys que les famoses tres lleis de la robòtica perfilades pel mateix Asimov. Tres normes que van gravades al cervell de tots els robots i que fan que aquests éssers amb capacitats superiors no siguin una amenaça (sinó més aviat una ajuda) per als seus creadors. L'autor planteja una sèrie de situacions dins les quals les tres lleis entren en contradicció amb la realitat o amb si mateixes i suposen una sèrie de dilemes filosòfics o trencaclosques psicològics. Les tres lleis són les següents: 1-Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per innacció, permetre que un ésser humà prengui mal. 2-Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei. 3-Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera i la segona llei. El desenvolupament de les accions que es produeixen dins del progrés del conte es defineix per l’ús d’un estil literari molt definit pel raonament científic, abunda el vocabulari especialitzat que aporta una gran sensació d’especialització. Encunyació del terme "positrònic", una paraula estrictament inventada per descriure una teòrica tecnologia electro-neuronal que permet crear robots amb complexos cervells. Aquest terme va ser immortalitzat pel seu ús en Star Trek: The Next Generation, on l'androide Data tenia un cervell amb aquestes característiques. Tanmateix, la construcció de l’obra general, requereix d’una petita trama biogràfica condensada en la figura de la científica protagonista Susan Calvin. La perspectiva de la veu narrativa resulta ben curiosa ja que sembla que és la mateixa Susan Calvin qui explica el seu testimoni a un periodista que escriu cròniques per l’Interplanetary Press, però després ens trobem amb narracions tancades explicades des d’un narrador en tercera persona que oscil·la entre l’omnisciència i el testimoni
SUGGERIMENTS DE LECTURA: Les tres Lleis de la Robòtica i la seva importància estructural a tots el contes de Jo Robot. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per acomplir-les. Segons Isaac Asimov, la concepció d'aquestes lleis volia contrarestar el temor a que els robots es poguessin rebel·lar i atacar als seus creadors, i no són més que una aplicació de les lleis de les eines, no formulades per ser massa evidents: una eina ha de ser segura, ha de fer la tasca per la que està fabricada i no s'ha de fer malbé (amb aquest ordre de prioritats). Creieu que aquestes històries són en última instància una defensa dels robots, o potser ens vol plantejar que encara ens podrien destruir, fins i tot amb les seves tres lleis? Què penseu sobre la figura femenina de la novel·la? Susan Calvin, aquesta dona freda, insulsa, que es protegeix del món amb una màscara d’inexpressió però que sembla ser l’única persona capaç de solucionar qualsevol problemàtica dels cervells positrònics dels robots? I de la importància de la psicologia a la novel·la? No té fonament el pensament d’en Cutie de “Raó” pensant que no l’ha pogut desenvolupar algú que és menys intel·ligent que ell? “-Mireu-vos –digué finalment-. No ho dic pas per
ganes de menysprear-vos, però mireu-vos! Sou fets d’un material tou i feble, sense duresa ni força, que depèn energèticament de la infeficient oxidació de material orgànic... com això... [...] Sou éssers provisionals. Jo en canvi –prosseguí-, sóc un producte acabat.”
La Glòria i la seva mare reaccionen de forma radicalment diferent a l’existència d’en “Robbie”. Comprenem a tots dos personatges o us heu posicionat més de la banda d’un d’aquests? Us sembla bona la resolució del pare de la Glòria davant del conflicte familiar? Què us ha semblat en Herbie de “Mentider” i la seva reacció davant les frustracions emocionals humanes? Us ha agradat trobar-vos amb en Gregory Powell i en Mike Donovan? Què n’opineu, d’aquesta parella de protagonistes? Quina de les històries que protagonitzen us ha agradat més? És possible que hagin tornat del seu viatge interestelar amb la mateixa edat? Nestor i el Complex de Frankenstein a “El robotet perdut” proposa: “tot tipus normal de
vida té ressentiment de ser dominat. Si la dominació la porta a terme un ésser inferior, o considerat com a tal, el ressentiment és encara més fort.” Ja que hem llegit Frankenstein, què en penseu de la definició d’aquest complex?
Què us sembla el mapa geopolític del planeta Terra que presenta l’última narració “El conflicte evitable”? Què podem dir dels valors de la geopolítica industrial que planteja Asimov? A dia d’avui com interpretem: “[una] Màquina ... pot contribuir a un progrés més ràpid de la Humanitat, tot fent-se càrrec dels càlculs i de les interpretacions dels resultats”? Què es podia pensar d’aquesta proposta durant els anys 60 o 70?
Biblioteca Volpelleres – Miquel Batllori – C/ Pau Muñoz i Castanyer, 3, local 1 – 0817 4 – SANT CUGAT DEL VALLÈS – Tel. 93 565 70 77