Club de lectura Comentari del llibre: 1 de JULIOL de 2013. Fitxa de treball: Josafat.
L’AUTOR Prudenci Bertrana (1867-1941). Prudenci Bertrana va néixer a Tordera el 1867, on el seu pare, Josep Bertrana, un propietari rural d'ideologia carlina, es refugia dels liberals. Instal lats a Girona, en acabar la guerra carlina, passen els estius a les propietats sureres familiars. Bertrana estudia el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, comença els estudis d'enginyeria industrial, els més apropiats per desenviolupar el futur paper de propietari de finques. El primer any fracassa i el segon any ni tal sols es matricula. En canvi, es matricula a la Llotja, seguint la seva afició per la pintura. Professionalment va començar a ser conegut a Girona com a pintor i professor de l’Escola Municipal de Belles Arts. Per la poca formación artística i per un profund sentit de l’autocrítica, va anar deixant la pintura en un segon pla i va abocar-se a la literatura. El 1902 entra a la redacció de la revista Vida. Una revista conservadora, on Bertrana publicà comentaris sobre art, proses poètiques i contes, com La guineu, un relat rural. Participa en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs Florals dels quals va ser president el 1935. Ofegat per la vida intel lectual de Girona, se'n va a viure a Barcelona on tampoc no es compleixen les seves expectatives. Dirigeix, amb un sou miserable i en condicions de treball precàries diferents diaris i revistes com L'Esquella de la Torratxa® i La Campana de Gràcia ® i col labora esporàdicament a El Poble Català i a Iberia. Mor en plena postguerra, el 1941.
Si voleu més informació del poeta podeu consultar el Fons Prudenci i Aurora Bertrana de la Universitat de Girona:
http://ves.cat/glm5
BIBLIOGRAFIA
Algunes novel les, narrativa infantil i juvenil i contes: 1939 1937 1934 1933 1932 1931 1929 1925 1924 1923 1920 1918 1917 1915 1911 1907 1906 1903
L’Impenitent El Rossinyol que jo he tractat La Ruta abandonada El Vagabund L’Os benemèrit i altres bèsties L’Hereu Tieta Claudina Jo, memòries d’un metge filòsof L’Orgue del diputat La Bassa roja, una aventura en l’estepa Els Herois La Margarideta L’Oca de la molinera La Lloca vídua i altres narracions Proses bàrbares Nàufrags Josafat Tard!
EL LLIBRE Josafat, escrit el 1906, es considerat avui dia com màxim exponent del pensament modernista.
Narra la història de Josafat, campaner de l’església de Santa Maria de Girona. El protagonista és un fanàtic de la religió i la moral, insociable, esclau dels seus propis instints i amb un desig eròtic reprimit que esclata quan coneix Fineta, una prostituta maníaca i sadomasoquista amb la qual té relacions sexuals al campanar de l’església. Josafat, com tots els fanàtics, amaga darrera la capa de la integritat moral, la incapacitat d’esdevenir home en la plenitud de la paraula i, darrera la seva violenta defensa dels valors socials, s’hi amaga un home incapaç d’autocontrolar-se, joguina dels seus propis impulsos instintius i, al capdavall, autèntica amenaça per a la societat. L’eix de l’acció de la novel la se centra, en la relació eròtica i sacrílega entre Josafat i Fineta, molt propera al mite de la Bella i la Bèstia.
El mite de la Bella i la Bèstia és molt antic. Se’n poden veure indicis de la seva creació en la tradició oral grega. Els contes d'aquest cicle mostren un animal-nuvi, lligat a la natura, amb un instint animal molt lligat a la sexualitat. Apuleu (segle II) inicia la recreació d'aquestes històries del cicle animal-nuvi amb la narració en llatí Eros i Psique.
Domènec Guansé dins el llibre Abans d’ara: retrats literaris fa una crítica del llibre: “Cal dir que abans de ser escriptor fou pintor […] Tanmateix, no sols no deixà mai del tot de pintar, sinó que la seva literatura fou essencialment pictòrica: complaença en les descripcions, frase densa, plàstica, com una pinzellada de gruix, adjectius acolorits, com taques. Si es podia dir, diria que escrivia a l’oli. […] Josafat, una narració a l’aiguafort, al lucinant.”
LA PEL LÍCULA Fitxa de la pel lícula De óxido y huesos Títol original: De rouille et d'os Director/a: Jacques Audiard Guió: Jacques Audiard País: França Any: 2012 Durada: 120 min. Gènere: Drama romàntic Fotografia: Stéphane Fontaine
Dia de projecció dins el Cicle Cinema d’Autor: 27 de juny: a les 19:30 h. i a les 22:00 h. als cinemes de Sant Cugat (Cinesa).
Director: Jacques Audiard
Jacques Audiard és un director de cinema francès nascut a París el 1952. La família de Jacques Audiard sempre va estar involucrada en el món del cinema. El seu pare, Michel, va ser un guionista i director molt popular i el seu oncle, productor. Però en la seva adolescència
es va negar a pertànyer a aquest món ja que inicialment volia ser professor. Va estudiar literatura i filosofia a la Sorbona, però no va acabar els seus estudis. En els anys vuitanta, va escriure els guions d'algunes pel lícules d'èxit com "Mortelle Randonnee" (1983) i "Reveillon Chez Bob" (1984). La majoria d'aquestes pel lícules eren adaptacions de novel les de suspens dirigides per realitzadors de prestigi com Claude Miller i Michel Blanc. El 1994 va dirigir la seva primera pel lícula "Mira a los hombres al caer".
De óxido y huesos
El director francès Jacques Audiard ens sorprèn un cop més amb aquest arriscat i esperançador drama romàntic.
Ali, el protagonista masculí de la pel lícula, de la nit al dia es veu a càrrec del seu fill de 5 anys i viatja al nord de França que és on viu de la seva germana, a la recerca d'ajuda. Sens dubte, un paper de pare que li queda una mica gran però que marcarà el seu desenvolupament i maduresa al llarg del film.
Després d’una baralla en una discoteca coneix Stephanie, una biòloga cuidadora d'orques. A partir de llavors entre tots dos sorgeix una forta connexió.
La part més emocionant i dura de la pel lícula vindrà després de l'accident que pateix l’Stephanie en el seu lloc de treball. El poder de superació i coratge que demostra ella és una inspiració davant qualsevol desgràcia.
En definitiva, De òxido y huesos ha estat tot un èxit que compta amb diverses nominacions als Globus d'Or, al festival de Cannes, els premis Bafta i fins i tot Els Goya.
El seu director ha aconseguit un equilibri perfecte entre allò que és tendre i allò que és salvatge.
Altres pelﾂ様ﾃｭcules sota la direcciﾃｳ de Jacques Audiard:
2009 Un profeta
2001 Lee mis labios
1994 Mira los hombres al caer
2005 De latir mi corazﾃｳn se ha parado
1996 Un hombre muy discreto