Nosotros
D’Evgueni Ivánovich Zamiátin
Club de lectura
Primera edició: 1921 La novel·la planteja un món futur on un enginyer de la nau espacial anomenada La Integral relata les seves experiències en forma de diari dies abans que aquesta s’enlairi cap a l’espai. Aquest diari ha d’anar a la nau per tal que altres civilitzacions coneguin com és la vida a la Terra. El món d’aquest personatge es trasbalsa quan coneix una noia que no segueix les estrictes directrius de l’Estat Únic.
Març 2016
L’AUTOR Escriptor rus nascut a Lebedyan l’any 1884. Revolucionari des de la seva joventut, va estar al costat dels bolxevics el 1917, encara que el seu ideari polític estava més proper al dels populistes. La seva dissidència
va
començar
sobretot
en
rebutjar
els
plans
d'industrialització de Stalin. La seva primera novel·la En el cinquè
infern (1916), censurada per les autoritats tsaristes, va donar pas als relats Els insulars (1918), Nosaltres (1920), El pescador d'homes (1921), La cova (1924) i La inundació ( 1929). Salvat de la presó per la intercessió de Maksim Gorki, va abandonar l'URSS el 1931 i va viure la resta de la seva vida a París, on morí l’any 1937. La seva novel·la Nosaltres, publicada el 1924, quatre anys després d'haver-la escrit, és un clar precedent de 1984 de George Orwell. En els seus textos la narració es centralitza en un personatge principal, el sexe és una variable controlada pel poder i el catalitzador que exposarà el tema del sexe com una tangent de llibertat i diferència serà una dona anomenada I-330. Aquesta novel·la, considerada la seva obra mestra, va ser prohibida al seu país fins a 1988. Va ser la primera novel·la que iniciava el gènere distòpic, publicada inicialment al Regne Unit el 1924, de manera incompleta i encara per titular per l'autor. Van ser els britànics qui la van anomenar Nosaltres per poder fer la seva edició. En 1927, sense permís dels editors ni l'autor, el diari txec Volia Rosii la va extreure per fulletons. Això va provocar una sèrie de problemes a l'autor amb les autoritats soviètiques. Zamiatin va intentar exiliar diverses vegades atès que les mesures censores contra ell eren cada vegada més grans. El seu èxit mundial va ocórrer en 1929 quan la novel·la va ser editada a França. En 1932 va emigrar a París. Abans d'exiliar, va publicar el relat
La inundació (1929). Nosaltres va influir en Aldous Huxley i George Orwell. Ells mateixos van declarar la seva admiració per l'obra de Zamiatin. Els tres són considerats pares del gènere de la distòpia o antiutòpia.
DISPOSICIÓ NARRATIVA L’acció transcorre en una societat fictícia i sovint en un futur proper (en aquest cas l'Estat Únic), governades per un poder totalitari i absolut que dirigeix (d'una manera autoritària i suposadament benèvola) els designis dels seus habitants. Plantejant la trama en un món on l'holocaust mundial ha obligat a refugiar-se als supervivents en una campana de vidre que els protegeix de la naturalesa salvatge, Zamiatin situarà al centre del sistema polític a la Raó. La racionalització de tots els processos, públics o privats, que hi ha a la vida serà obra del que és anomenat l'Estat Únic. És molt interessant observar com l'autor va col·locar un pòsit de lògica racional a tota acció que el sistema emprèn fins al punt de fer natural la vida antinatura. El títol de l'obra, Nosaltres, està present en tot el text que hi ha una dialèctica nosaltres-vosaltres-ells que diferencia molt bé als grups presents a la discursiva. Escrita com si fos un diari d'un dels homes clau en els desvaris de l'Estat Únic, la novel·la situa els individus com a peces petites d'una gran maquinària, la que realment té importància i per la qual s'han de fer tots els sacrificis individuals possibles. És gràcies al terreny de les matemàtiques on l’autor aconsegueix els símbols més satírics i irònics. L’Estat Únic presumeix d’haver trobat la perfecció a través de les matemàtiques, tot i que aquestes contenen aspectes irracionals. El noms-nombre dels protagonistes obeeixen a una lògica senzilla atenent-se al sexe: el números dels homes sempre comencen per una lletra consonant i acaben per un nombre imparell, i els de les dones comencen per vocals i finalitzen per xifres parells. Les lletres sempre al·ludeixen a les característiques físiques de cada personatge: I-330 és alta, esvelta i amb idees imaginatives; O-90 és rodoneta i un pèl simple; l’intrigant S-4711 té el cos doblement corbat... A la novel·la original, aquests personatges figuren d’aquesta forma, amb lletres de l’alfabet llatí. Tanmateix, D-503 i YU figuren amb caràcters ciríl·lics: -503 i . Suposadament, se sembla a un vaixell (amb el que es faria al·lusió a la nau “Integral”) i , a un peix (amb el que s’indicaria el seu aspecte de peix) Durant gran part de la novel·la, Zamiatin també juga amb la literatura onírica dotant de diferents significats i comprensions a tot allò que està exposant. D-503 no acaba de saber si això que escriu com a futur testimoniatge li ha passat de debò o no ho ha pas somiat. Fins i tot en algun moment diu desdoblar-se en dos jos. De fet, l’onirisme és un trastorn de la consciència que porta a una persona a perdre la seva ubicació en el pla real, confonent fantasies similars a les oníriques amb la realitat. El subjecte té al·lucinacions que semblen pròpies del pla oníric i que el porten a barrejar la imaginació amb la realitat. Zamiatin ja coneix de primera mà la brutalitat que representa la racionalització del treball a gran escala que suposa el taylorisme.
Taylorisme: El taylorisme consisteix en la divisió de les tasques dels processos de producció, suposa l'aïllament del treballador i la imposició d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al procés. Va suposar una nova forma d'organització industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball. El seu nom es deu a l'enginyer Frederick W. Taylor. Es tracta d'aplicar mètodes científics d'orientació positivista i mecanicista a l'estudi de la relació entre l'obrer i les tècniques modernes de producció industrial, amb la finalitat de maximitzar l'eficiència de la mà d'obra i de les màquines i eines, mitjançant la divisió sistemàtica de les tasques, l'organització racional del treball en els seus processos i seqüències, i el cronometratge de les operacions, més un sistema de motivació amb el pagament de primes al rendiment, suprimint qualsevol improvisació en l'activitat industrial.
DES DEL TEXT: Anot. núm. 3: “Cada mañana, con la precisión de seis ruedas, nosotros, millones, nos levantamos al unísono, a la misma hora y en el mismo instante. Millones empezamos y terminamos de trabajar al unísono, a la misma hora. Y, fusionándonos en un único cuerpo de millones de manos, en el instante designado por las Tablas de la Ley, nos llevamos la cuchara a la boca, al mismo tiempo salimos a pasear y vamos a los auditórium, a la sala de los ejercicios de Taylor, y nos vamos a dormir... Voy a ser sincero: aún no hemos hallado una solución absolutamente exacta del problema de la felicidad” “He tenido que leer y escuchar muchas cosas increíbles acerca de los tiempos en que la gente todavía vivía en libertad; es decir, en un estado de desorganización salvaje.” “Acaso no es un absurdo que el Estado (¡osaba llamarse Estado!) pudiese tolerar la vida sexual sin control alguno? Cualquiera que le viniera en gana, cuando y cuanto quisiera… Era algo absolutamente anticientífico, como las fieras. Y como tales, a ciegas, engendraban hijos. […] ¡No fueron capaces de idear nuestras Normas Materna y Paterna! Anot. núm. 7: “Pero nosotros sabemos que los sueños son una grave enfermedad psíquica. Hasta ahora, mi mente ha estado cronométricamente verificada, ha sido un mecanismo brillante sin la menor mota de polvo, pero ahora… Sí ahora es justamente así: siento que en mi mente hay un cuerpo extraño, como cuando se te mete una fina pestaña dentro del ojo. Te sientes bien, pero no puedes olvidarte ni por un segundo del ojo en el que se te ha metido la pestaña…” Anot. núm. 20: “Ya entonces, en la Antigüedad, los más adultos se dieron cuenta: la fuente del derecho es la fuerza, y el derecho es una función derivada de la fuerza. Y ahí lo tenemos: ¡dos pesas en una balanza! En una hay un gramo y en la otra, una tonelada; en una estoy “yo” y en la otra, “nosotros”, el Estado Único. ¿Es que no está claro? Permitir que el “yo” esté asistido por diversos derechos frente al Estado Único es exactamente lo mismo que permitir afirmar que un gramo pueda pesar lo mismo que una tonelada. De aquí se infiere la siguiente conclusión: la tonelada tiene derechos y el gramo, deberes. Es el camino natural que lleva de la insignificancia hasta la grandeza: olvidarse de que uno es un gramo y sentirse la millonésima parte de una tonelada…” Anot. núm. 22: “Nosotros seguimos caminando como si fuéramos un cuerpo con millones de cabezas, y cada uno de nosotros reflejaba la misma humilde alegría con la que probablemente moran las moléculas, los átomos y los fagocitos. Esto es algo que en el mundo antiguo comprendían los cristianos, nuestros únicos, aunque muy imperfectos, predecesores. La humildad es una virtud y el orgullo, un vicio. “NOSOTROS” procede de Dios y “YO”, del Diablo.[…] Un ojo, un dedo y una muela en buenas condiciones parecen no existir. ¿Acaso no está claro que la conciencia personal no es sino una enfermedad?” Anot. núm. 27: “La escena resultaba extraordinariamente extraña, embriagadora: sentía estar por encima de todos, y yo era yo, un ser aparte, un mundo en mí mismo. Había dejado de ser un sumando y me había convertido en una unidad.” Anot. núm. 30: “- Porque no puede haber ninguna revolución más. La nuestra fue la última. Y no puede haber más. Lo sabe todo el mundo… Las cejas de I se enarcaron formando un agudo triángulo burlón. – Querido mío, tú eres un matemático. Aún más: eres un filósofo procedente de las matemáticas. Así que dime, pues, la última cifra. -¿Cómo? No… no comprendo. ¿Qué última cifra? - Sí, la última. La más elevada, la mayor de todas. -Pero I… Eso es absurdo. La sucesión de números es infinita, ¿cómo quieres que te diga el último? - Entonces, ¿de qué última revolución me estás hablando? No existe ninguna revolución final, las revoluciones son también infinitas. ¡La última! Eso es una palabra para niños, a quienes lo infinito les asusta […]” -¡No hay nada más! Punto. En todas partes, en todo el Universo, ha de reinar la equidad y la uniformidad. -¡Ajá, la uniformidad! He aquí a la mismísima entropía, a la entropía psicológica. ¿Acaso un matemático como tú no entiende que sólo en la diferencia, en las diferencias de temperaturas, en los contrastes de calor, puede haber vida?
Font: Zamiatin, Ievgueni Ivanovitx. Nosotros. Tres Cantos : Akal, 2008. 294 p.( Básica de bolsillo Akal ; 153). Trad. Sergio Hernández-Ranera
SUGGERIMENTS DE LECTURA:
Per començar... què penseu des del sentit formal del testimoni que vol deixar a l’”Integral” en D-503? El títols eren gaire entenedors? "D-503" descriu un món on hi ha: Control total de l'Estat sobre la vida pública i privada dels seus ciutadans i repressió, no només dels dissidents, sinó dels que poden arribar a ser-ho. Destrucció de la intimitat per augmentar la vigilància i el control. Per exemple, els edificis són de vidre per veure el que fan les persones a casa seva. Anul·lació de la personalitat i la individualitat. Seguint això la societat tracta d'acabar amb el jo per sumir-lo en la col·lectivitat que dóna títol a l'obra: nosaltres. Què penseu sobre aquest món distòpic? Els habitants de l’Estat Únic són nombres, han deixat de ser persones i la seva fisonomia i el seu estat físic és variable. Les persones que han aconseguit sobreviure fora de la Paret Verda semblen més pròximes al que havien estat els humans. Com heu viscut aquest plantejament dels personatges? Hi ha algun que us hagi provocat alguna emoció concreta? I què penseu sobre la vivència dels espais de l’Estat Únic? Com seria poder-nos mirar contínuament els uns als altres? Hi ha una part de la novel·la on la lectura onírica es troba molt present. El narradorprotagonista fins i tot creu desdoblar-se en dues identitats i no està del tot segur de les raons que l’han dut a escriure els seus testimonis. Dins d’un espai-temps clarament antiutòpic, ens ha ajudat això a la lectura? Què penseu sobre les figures femenines de la novel·la? Com veieu que la principal promotora del trencament de l’Estat Únic sigui una dona, l’I-330? El desig sexual sembla ser el principal promotor dels canvis del protagonista, D-503. L’experiència sexual està força controlada i les Normes de Maternitat i Paternitat són força rígides. Què penseu d’aquests plantejaments de l’obra? A què devien d’obeir en el moment en què va ser escrita? Què us ha semblat la salvació de la maternitat que apareix a la novel·la? Us ha agradat la importantíssima referencialitat matemàtica? La perfecció és matemàtica?
Biblioteca Volpelleres – Miquel Batllori – C/ Pau Muñoz i Castanyer, 3, local 1 – 0817 4 – SANT CUGAT DEL VALLÈS – Tel. 93 565 70 77