Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
NOVETATS
JUNY 2016
TEATRE I ARTS ESCÈNIQUES
OBRES AGUSTÍ, M. Estimada Kitty. T 833 Agu “A través de les paraules de l’Anna Frank i de les seves experiències, un grup de nens jueus viuran amagats durant la Segona Guerra Mundial, renunciant a les coses més boniques de la infantesa. Els nens i les nenes viuran amb la por i l’angoixa de saber que si un dia els descobreixen la seva aventura s’haurà acabat. Malgrat tot, continuen sent nens que juguen, riuen, s’enamoren, somien i esperen amb candidesa que un dia la guerra s’acabi per poder recuperar la seva vida.” ARRIBAS, A. Selecció. T 833 Arr “Des de l’interior d’un autocar estacionat en diferents espais de trànsit, assistim a les converses casuals entre quatre suplents de la selecció nacional de taiteitalija –un esport minoritari més minoritari que l’hoquei patins- al llarg del seu viatge de concentració abans de jugar un important partit a Alemanya. La selecció començarà el viatge amb una certa eufòria justificada que s’anirà modulant a mesura que s’apropi el dia del partit..” CAPDEVILA, LL. La festa major de Gràcia. Tierra sin primavera. T 833 Cap “La festa major de Gràcia és un sainet que, mig de veres mig de broma però amb un marcat to de denúncia, exposa la situació difícil dels refugiats a França en el context de les esperances que desperta, a mitjan i final de la dècada dels quaranta, la victòria aliada en la Segona guerra Mundial.” “Tierra sin primavera és una sàtira descarnada d’un règim dictatorial que evoca, òbviament, el del general Franco, així com de l’Espanya d’aquells anys foscos de repressió injustificada per part dels vencedors, desigualtats immenses entre rics i pobres i oprobis constants als vençuts de la mà d’un règim aparentment sòlid i consolidat, però que, en el fons, està podrit i corcat per les seves pròpies misèries i contradiccions.” CASADO, N. La comèdia dels quatre quadres. T 833 Cas “Una jove actriu irromp en una emblemàtica sala de teatre mentre un director de reconegut prestigi intenta ultimar els darrers detalls tècnics la nit abans d’una estrena. El que sembla una trobada casual i efímera acaba derivant en una nit terriblement important per als dos personatges, que marcarà el decurs de les seves vides.” CASAS, R. Lo tres de nou. Quadret de costums de Valls. T 833 Cas “Aquesta obra de teatre es va publicar per primera vegada l’any 1902 a Valls i potser es va reeditar algun cop més durant els primers decennis del segle XX. Des de llavors, Lo tres de nou no havia 1
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
tornat a ser publicada separadament, i el seu coneixement modern es devia al fet que Pere Català i Roca la va incloure en el primer volum de Món casteller (1981).” FERNÁN GÓMEZ, F. El viaje a ninguna parte. T 834 Fer “Esta adaptación de la novel·la de Fernando Fernán Gómez constituye un doble homenaje: al propio Fernán Gómez y al teatro y a una forma de vida associada a él que ha desaparecido. El declive que vive la compañía de actores acompaña al declive y desaparición de una época: la miseria de la postguerra va dando paso al incipiente desarrollo de los años sesenta.” FONALLERAS, J. M. Carroussel. T 833 Car “Prepara’t per pujar a un Carroussel extraordinari. Una atracció fascinat en què, en lloc de cavallets, muntaràs en cinc cotxes en marxa. Al seu interior viuràs moments de quotidianitat corrosiva al costat de personatges atrapats en la fira de les seves vides: un taxista amb incontinència verbal de camí a un funeral, un matrimoni carregat de retrets que celebra un aniversari ben peculiar, una noia fent malabars davant d’un conductor emprenyat, una parella que esquiva un accident tornant d’un casament, un xofer atípic que hipnotitza turistes amb un disc giratori...” LLADÓ, A. La mancha. T 833 Lla “Les queixes d’un llogater per una taca a la paret del pis que ocupa des de fa uns poc mesos desencadenen un conflicte de perspectives sobre la realitat, el qual afectarà en primer lloc la seva relació amb els responsables de l’edifici i s’anirà estenent fins a ocupar la intimitat de la seva vida privada, de la mateixa manera que els avatars de la Història pesen sobre les identitats sense poder defugir les grans dinàmiques del nostre món. A través de personatges arquetípics, com un tècnic o un arquitecte, l’autor posa en escena les tres formes d’opressió que el poder ha utilitzat tradicionalment: l’economia, la violència, la funció social (el rol familiar, laboral...), així com les tres respostes potencials: la resistència, la rebel·lió i la revolució.” MIRÓ, P. Victòria. T 833 Mir “Barcelona 1951. Una barberia. El Districte Cinquè com a teló de fons. Una dissecció de com la por i la desconfiança es filtren en la quotidianitat. I com això afecta les relacions personals. A nivell pràctic, i a nivell ideològic. Cap on miren quan no els agrada el que veuen? Quins residus de tot allò encara hi ha en l’actualitat? Una història d’uns personatges profundament solitaris que d’una manera accidental es fan companyia.” TXÈKHOV, A. La Gavina. T871 Txe “L’obra posa en escena el conflicte romàntic i artístic entre quatre personatges: la ingènua Nina, la mediocre actriu Irina Arkadina, el seu fill Konstantin Trepilov i el famós escriptor Trigorin. El tema central de l’obra, el qual els personatges tracten usant llargs circumloquis en lloc d’abordar-lo obertament, gira entorn del fet creatiu i de com l’home s’hi enfronta com a actor d’aquesta creació.”
2
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
ASSAIG ALBENA teatre. 20 anys de ficció. 792 (Alb) Alb “Hi ha troballes, fortuïtes com totes les troballes, que acaben sent un volcà d’amistat, de confiança i d’il·lusió, de creativitat inesgotable. Alguna cosa d’això degueren ensumar-se Toni Benavent i Carles Alberola quan, una vesprada, es posaren a assajar junts A l’atac, l’adaptació teatral d’una rondalla d’Enric Valor per a la Colla Teatre d’Alcúdia. Era l’any 1983. Una “colla” de joves inquieta, després del treball o de les classes, es menjaven hores de son per a donar corda a la seua passió pels escenaris.” BALLÓ, J. El Món, un escenari. Shakespeare: el guionista invisible. 841.3(Sha) Bal “De Joc de trons a El cavall de Torí, de Funny Games a Breaking Bad, de L’amic de la meva amiga a The Big Bang Theory, entre d’altres, Balló i Pérez salten amb elegància per damunt de les èpoques per identificar les relacions del corpus shakespearià amb els universos narratius de la contemporaneïtat.” BECH I BATLLE, R. La història del circ a Barcelona del segle XVIII a l’any 1979. 791 Bec “Barcelona té una llarga trajectòria circense que li ha permès ser testimoni privilegiat de les actuacions d’artistes que han inscrit el seu nom amb lletres d’or en la història del circ. La ciutat va viure amb esplendor l’època daurada d’aquest espectacle gràcies als nombrosos establiments ambulants que la van visitar i a edificacions com el Circo Ecuestre Barcelonés de la plaça de Catalunya, el Circo Ecuestre del Tívoli del carrer Casp i, posteriorment, el Teatre Circ Olympia de la ronda de Sant Pau.” CASELLAS, M. La nostra estimada sardana. 394 Cas “Constitueixen el paquet disset sardanes del músic, enregistrades per una vintena d’instrumentistes de cobla, tots ells de gran prestigi, agrupats aleatòriament d’onze en onze. Aquestes peces s’acompanyen de les corresponents il·lustracions de la pintora [Mariona Millà] i d’uns textos en què el compositor reflexiona –algunes vegades amb un to lleugerament irònic- sobre la relació d’amorodi entre el món sardanista actual i alguns moviments culturals emergents.” COLOMÉ, D. Pensar la danza. 792 Col “El boom de los años ochenta, o el nombramiento de Nacho Duato como director de la Compañía Nacional de Danza se relatan aquí junto a infinidad de anécdotas y retrospectivas sobre personalidades tan fundamentales como Merce Cunningham, Jacqueline Robinson, Walter Nicks, Anna Maleras, Cesc Gelabert... así como profundas reflexiones sobre nombres clásicos contemporáneos que, juntos, componen un verdadero who’s who de la danza española e internacional.” CUADRADO, F. Planificación y procesos de regidurá de espectáculos y eventos. 792 Cha “Primer libro sobre regiduría escénica escrito en base al currículo oficial.” CUNNINGHAM, M. El bailarín y la danza. 792 Cun “El nombre de Mercè Cunningham está asociado al apogeo de la danza contemporánea, a todo lo que hay en ella de innovador, dinámico e iconoclasta. (...) El bailarín y la danza es un extenso e intenso retrato de un artista poseído por el genio de la vitalidad y poseedor de un sorprendente conocimiento teórico sobre el sinuoso recorrido del arte coreográfico durante el siglo XX. En esta apasionante conversación no sólo describe y analiza en detalle sus propias obras, sino que además 3
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
nos revela los entresijos de sus colaboraciones con creadores como John Cage, Robert Rauschenberg, Jasper Johns, Morris Graves, Frank Stella, Andy Warhol, Bruce Nauman o Robert Morris.” FUSTER, J. Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. 792 Fus “Sueca, octubre de 1952. Les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales propicien una fita en la dignificació del teatre valencià de la postguerra: la representació a la placeta Fonda de la ciutat de L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, pel Teatro de Cámara de la localitat. Francesc de Paula Burguera dirigeix el muntatge i Joan Fuster és l’autor de la traducció, titulada La bona nova a Maria. Alhora, la convocatòria d’uns jocs florals per a festejar l’efemèride estimula Joan Fuster a redactar l’estudi Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Un text, però, que finalment no presentarà al certamen. L’escriptor confronta en aquest assaig les idees d’alguns autors de teatre religiós, cadascun dels quals representava alguna tendència distinta –Claudel, Shaw, Eliot-, i aquella literatura que posava damunt l’escenari les idees pròpies del corrent existencialista, igualment diversificat en dues perspectives tan separades com les de Sartre i Camus. GUIMERÀ 1845 – 1995. 833.3 (Gui) Gui Assaig que argumenta les diverses raons per les quals la figura d’Àngel Guimerà representa un punt d’inflexió extraordinari en la dramatúrgia catalana: traspassà l’àmbit territorial català i renovà l’escena espanyola; creà una sèrie de personatges emblemàtics; convertí la passió humana en l’eix principal de la seva producció teatral; i, encarnà una de les darreres grans figures populars de la cultura catalana anterior a 1939. HACER historia. Reflexiones desde la práctica de la danza. 792 Hac “Este libro recoge doce ensayos que reflejan aspectos fundamentales sobre los modos en que actualmente se aborda la relación con el pasado, la memoria, la contemporaneidad, la reidentificación corporal, los procesos de reconstrucción, el concepto de envolvimiento, el paso del tiempo, el carácter efímero de la escena, el archivo o la documentación.” JANÉ, J. Un segle de circ. Paulina Andreu Rivel Schumann. 92 (Sch) Jan “Arts Santa Mònica presenta Un segle de circ, un arxiu en format llibre i una representació en format exposició visual que, tot i tenir com a figura central, cap per avall dalt d’un cavall en debout, la gran artista i estrella Paulina Andreu Rivel Schumann, és al mateix temps un treball de recerca que refà l’arbre de la genealogia de dues famílies determinants en la història del circ europeu en ell ella encreuades.” MOTOS, T. Teatro aplicado. Teatro del oprimido, teatro playback, dramaterapia. 792 Mot “Este libro trata sobre algunas modalidades de teatro aplicado. Un teatro para otros fines –no solo para los puramente estéticos-, que dirige su foco a ayudar a los individuos o colectivos con carencias en alguna dimensión personal o social, vívida con insatisfacción, exclusión, marginación u opresión. (...) De entre las diversas modalidades de teatro aplicado, este libro se centra en el teatro del oprimido, el teatro playback y la dramaterapia.” PUEYO, C. Música en danza. Manual de música aplicada a la danza académica. 793.3 Pue “Ordena cada uno de los veintiún capítulos en tres apartados: (1) Notas para una classe de danza informa sobre algunos de los pasos, movimientos y ejercicios más frecuentes en el aula y sobre la música más idónea para su acompañamiento. (2) Teoría y práctica analiza los mecanismos que determinan la aplicación de la música a la danza. Se divide a su vez en Análisis musical, Acompañamiento pianístico y Juego de musicalidad. (3) Apuntes históricos describe suscintamente el 4
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
origen y la evolución de la danza y el ballet. Consta de dos subapartados: La danza y su tiempo y, en segundo termino, Personajes y obras. La obra contiene partituras y grabación para una clase de danza, y se completa con cinco annexos: índice onomástico, glosario, mapa cronológico, clasificación de las artes y bibliografia.” TAYLOR, J. Psicología de la danza. 792 Tay “Mantener la concentración precisa y lograr la superación de los obstáculos mentales son barreras que en el arte escénico suponen una enorme dificultad para los artistas, de modo que muy frecuentemente ello les impide alcanzar la plenitud de su potencial y la expresión máxima de su talento. Esto sucede particularment en la danza, en cualquiera de sus especialidades.” VICENTE, A. Manual del actor. 792 Vic “He aquí un libro que nace con la clara vocación de mostrar algunas de las diferentes técnicas de interpretación que existen para llegar a crear un personaje: Stanislavski, Meyerhold y la biomecánica, Rudolf von Laban, Étienne Decroux, Strasberg, Michael Chejov, Bertold Brecht y el distanciamiento, Boleslavsky, Artaud, Jacques Lecoq... Todos ellos son nombres que han dado color a la interpretación, mostrando los diferentes rostros de la profesión de actor.”
5