Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
NOVETATS
2/2017
TEATRE I ARTS ESCÈNIQUES OBRES ANGLAS, P. Robinson Crusoe. T 833 Ang «Robin és un jove apassionat pel mar que, desoint els consells del seu pare, es fa mariner. El seu vaixell naufraga i va a parar a una illa deserta. Per sobreviure-hi ha de lluitar contra la natura i la seva pròpia soledat. També ha d'enfrontar-se amb una tribu d'indígenes que arriba a l'illa amb canoes per fer-hi sacrificis humans. Salva la vida a un dels captius a qui bateja amb el nom de Divendres. Entre ells dos, tot i les diferències culturals i idiomàtiques, neix una bona amistat. Un dia, havent perdut ja tota esperança de tornar a casa, veu un vaixell ancorat davant la costa. Però l'entusiasme no dura gaire. La tripulació s'ha amotinat i ha desembarcat a l'illa amb l'única intenció d'abandonar-hi el capità. Amb l'ajuda de Divendres, organitza un pla i recupera el vaixell. El capità John Drake, com a agraïment, portarà Robin fins a la Gran Bretanya.» ARNICHES, C. El amigo Melquiades ; La Señorita de Trevélez. T 834 Arn «El amigo Melquiades representa al Arniches más popular, el sainetero. La Señorita de Trevélez, pionera de las llamadas «tragedias grotescas», al Arniches maduro, en busca de nuevas formas. Obra de más complejidad de acción y de densa calidad literaria, en ella lo cómico convive con la hondura dramática produciendo un humor romántico, triste y amargo.»
CLEMENTE, C. Consell familiar. T 833 Cle «Els pares han volgut que la seva unitat familiar sigui una autèntica democràcia. En aquesta família s'hi escull un president, se segueixen unes estrictes normes electorals i es disposa d'un regulat sistema econòmic amb hisenda pròpia i autèntiques estructures d'estat. Quan l'Aina s'adona que aquest sistema ja no els és prou útil i decideix reclamarne un de nou, es produirà un daltabaix de conseqüències imprevisibles. I és que els pares d'aquest estat familiar faran tot el que estigui a les seves mans per apaivagar la dissidència.» CUNILLÉ, LL. Boira. T 833 Cun «Boira ens situa 25 anys després de la caiguda del mur de Berlín: una viatgera misteriosa exerceix un fort magnetisme sobre la resta de personatges.»
1
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
DURAS. M. El Cine Edén. T 831 Dur «[Esta obra de teatro] parte de su novela Un dique contra el Pacífico, que ya había sido llevada al cine en 1958 por René Clement.»
GARCIA, LL. Sota la ciutat. T 833 Gar «Aquella nit devia passar alguna cosa excepcional perquè la Dàlia i en David es replantegessin el rumb de les seves vides i decidissin fugir del lloc tediós i provincià on vivien. És una llàstima, però, que en arribar al seu nou destí no es trobessin cap home que els digués alguna cosa semblant a... «S'ha de ser molt fort en aquesta ciutat per poder destacar.»
GARCIA BARBA, I. El Delegat. T 833 Gar «En un centre educatiu es convoquen eleccions per ser delegat de la classe. Una colla de perdonavides que ha aconseguit fer-se amb el poder a l'escola, extorsionant, fent «bullying» i aplicant la política de la por, decideix presentar el Miquel, un candidat «titella», per por de perdre els seus privilegis, ja que l'altra candidata que es presenta a les eleccions no els té por i ja els ha parat els peus més d'una vegada. El Miquel cedeix i guanya les eleccions. Però un cop s'ha convertit en delegat, els abusos de la colla de perdonavides es multipliquen perquè ara saben que el representant de la classe no actuarà contra ells. Però al Miquel cada cop li costa més ser còmplice de tot el que veu.» GARCÍA LORCA, F. Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín. T 834 Gar “Don Perlimplín, ya viejo y sin conocer mujer alguna, es convencido por Marcolfa, su ama de llaves, de contraer matrimonio con su joven y bella vecina Belisa. Perlimplín se enamora profundamente de Belisa, pero ésta lo engaña sucesivamente con otros hombres.”
GARCÍA LORCA, F. Los Títeres de cachiporra. T 834 Gar “Los títeres de cachiporra son un clásico del teatro que tiene sus claves en la participación y el diálogo con el público, en el ritmo frenético de sus muñecos, y en el efecto catártico de la cachiporra. Uno de los personajes más célebres de este espectáculo es Pelegrín, un personaje que ha crecido con la complicidad de varias generaciones de niños.”
2
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
GLATTAUER, D. Terapia amorosa. T 842 Gla “Joana y Valentin se encuentran en plena crisis matrimonial; no se soportan y se pelean sin cesar. En un intento de romper esa tendencia destructiva y recobrar la armonía perdida de sus primeros años de convivencia, deciden acudir a una terapia de pareja. Pero en cuanto cruzan la puerta de la consulta comienzan de nuevo sus disputas y cada uno procura manipular al terapeuta para que no vea más que los defectos del otro. Este les propone sin éxito varios ejercicios conciliadores. Tras una pausa, de la que el médico regresa turbado, la dinámica del diálogo cambia por completo.” KRAMER, L. Un Cor normal. T 841B Kra «L'única manera d'arribar a estar de veritat orgullosos, és quan reclamem el reconeixement d'una cultura que no és únicament sexual. És un fet... hem estat a través de tota la història; però ho hem de reclamar, i identificar qui ho era i deixar ben clar què hi ha a les nostres ments i als nostres cors, i tota la nostra contribució creativa en aquesta terra.» LAGARCE, J-L. Tan solo el fin del mundo. T 831 Lag «Louis regresa al pueblo donde nació para visitar a su familia después de muchos años de ausencia. Allí se reencontrará con su madre, su hermana Suzanne, su hermano Antoine y la mujer de este, Catherine. Aunque Louis tiene la intención de anunciar que está muy enfermo y que va a morir de forma inminente, su llegada provocará el resurgimiento de conflictos del pasado y de tensiones familiares latentes.»
LIDDELL, A. ¿Qué haré yo con esta espada? T 834 Lid «¿Qué haré yo con esta espada? se articula a partir de dos hechos violentos -el crimen caníbal de Issei Sagawa y la masacre del 13 de noviembre de 2015 en París- y nace del enfrentamiento entre la poesía y la ley o, más bien, del enfrentamiento entre la prosa del estado y el arrebato del espíritu.»
MAYORGA. J. El Cartógrafo. T 834 May «Érase una vez en el gueto. Mientras todo moría a su alrededor, un viejo se empeñó en dibujar un mapa. Pero como sus piernas no lo sostenían, como no podía ir a buscar los datos que necesitaba, pidió a una niña que lo hiciese por él.» En la Varsovia de nuestros días, Blanca tomará por cierta esa leyenda y se lanzará a la búsqueda del mapa de un mundo en peligro. Mayorga indaga en el ángulo más oculto de la memoria trazando así una cartografía del cuerpo, del gesto y de la conciencia. Presente y pasado se interpelan para interrogarnos y ofrecer pistas de lo que está a punto de ocurrir. Si «hacerse preguntas es mucho más difícil que medir y dibujar», ¿cuáles son hoy las nuestras?»
3
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
MESSIEZ, P. Las Palabras de las obras. T 834B Mes “En este volumen se reúnen las obras más destacadas del dramaturgo, director de escena e intérprete Pablo Messiez (Premio Max a la Mejor Dirección de Escena, 2016). En concreto, los siguientes cuatro títulos, que han recibido una inmejorable acogida de público y crítica: Muda (2010), Los ojos (2011), Las plantas (2012) y su última creación, Todo el tiempo del mundo (2016). Junto a estos, algunos fragmentos de otros textos que el autor ha escrito para diferentes proyectos.” MIRALLES, J. Els Nens feliços. T 833 Mir «Els nens feliços narra la història d'un pare que se separa per tornar a ser fill i la d'uns avis que es veuen obligats a tornar a ser pares. Una obra mordaç que frega l'absurd per arremetre amb força contra l'eterna repetició dels rols familiars, la hipocresia veïnal i l'egoisme humà. Un malson quotidià que atordeix el lector per la seva intel·ligència, el diverteix per la seva acidesa i finalment el deixa fora de combat amb la seva contundència.»
MOUAWAD, W. La Sang de les promeses. T 831 Mou “Identitat, exili, desarrelament, memòria, recerca dels orígens, responsabilitat i violència marquen amb ferro roent l’obra de Mouawad. La sang de les promeses ens parla de l’instant en què ens adonem que aquell sentiment sobre el qual ens hem construït és una mentida. I ens demana què som, quant d’horror som capaços de patir i infligir, i si hi ha esperança malgrat el dolor.”
OLIVER, J. Ball robat. T 833 Oli “Estrenada el 1958, Ball robat és una peça perfectament construïda, de personatges humans. Posant en escena el fracàs de tres matrimonis madurs, l’autor contempla les insuficiències de la burgesia catalana, que ha vist com la barbàrie de la guerra anorreava un cert espai gairebé ideal de civilitat assolida.”
REDONDO, E. Ruta 99. T 834 Red “Ellos hablan y hablan. Ella escucha y escucha y curiosea en sus sobresaltos y hurga en sus miradas y advierte sus cicatrices y se arrima a sus insomnios. Pero no los salva. Pero no los juzga. Eva Redondo, sencillamente, te los presenta.”
4
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
RESINO, C. La Última jugada de José Fouché ; La Visita. T 834 Res «En La última jugada de José Fouché se representa la figura de este controvertido personaje, cuyo poder e influencia se extienden desde la Revolución francesa hasta la restauración de la monarquía, dándole una admirable potencialidad escénica. La visita recrea la supuesta visita del Führer a París el 23 de junio de 1940, acompañado por tres artistas e intelectuales, grandes amigos suyos: los arquitectos Albert Speer y Hermann Giesler y el escultor Arno Breker.»
RODOREDA, M. La Senyora Florentina i el seu amor Homer. T 833 Rod «A la Barcelona de principis del segle XX, les tristeses d'una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d'una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l'exili republicà de l'autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.»
ROSICH, M. A tots els que heu vingut. T 833 Ros «És estiu. La Magda, la senyora gran que viu en un «davants i darreres» de l'Eixample, porta dol des de fa un mes per la mort del seu marit. L'ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu, que escolta sempre que pot, i una fotografia del difunt donant la mà a un antic President del Govern. Però ha deixat de cuinar les seves famoses magdalenes, i cada dia rep amb estoïcisme les obscenitats amb què l'home del carrer la insulta quan ella li deixa una propina en passar per davant seu anant cap al supermercat de la cantonada. Encara no sap que l'expresident, en aquells mesos de calor, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l'envolta.» SCHIMMELPFENNIG, R. La Peggy Pickit veu la cara de Déu. T 842 Sch “Dues parelles d’amics es troben per sopar en una ciutat occidental indeterminada. Tenen prop de quaranta anys i es coneixen des que eren estudiants de medecina. En Franz i la Liz duen una vida pròspera i monòtona amb la seva filla de cinc anys. L’altra parella, en Martin i la Carol, acaben de tornar de l’Àfrica, on han passat sis anys treballant en una clínica en condicions molt difícils. Durant la vetllada afloren enveges, retrets i acusacions entre els quatre personatges, protagonistes d’una comèdia amarga que posa al descobert les contradiccions d’un món occidental desorientat.” SHAW, G. B. Pigmalión ; Trata de blancas. T 841 Sha Obra escrita amb la voluntat de denunciar com la pobresa i la ignorància empenyien les dones de classe baixa cap a la prostitució i no la luxúria com es creia en l'època.
5
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
SHAKESPEARE, W. Eduard III. T 841 Sha «Tot i que durant molts anys Eduard III no va formar part del cànon shakespearià, i que el dramaturg britànic va escriure aquesta obra en col·laboració amb algun altre escriptor [...], el cert és que té moltes qualitats que l'acosten a les grans tragèdies de Shakespeare.»
SHAKESPEARE. W. Ricard III. T 841 Sha «Ricard III, el rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, protagonitza aquest magnètic viatge al fons de l'ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d'acceptar la pròpia identitat.»
SHAKESPEARE, W. Timó d'Atenes. T 841 Sha Timó és un ciutadà ric i generós que malgasta la seva fortuna amb amics interessats. Un cop arruïnat per la seva mala administració demana ajuda als antics amics, els quals li giren l'esquena. A partir d'aquest moment, la seva generositat es convertirà en ràbia i odi.
SOLÉ BONAY, M. Límits. T 833 Sol «2011. És la nit de Sant Joan i la Carla declara a comissaria que l'acaben de violar. Ella té 17 anys. I ell 19. Sexe i drogues, o sexe amb drogues, tan obvi com sempre. On són els límits? Qui parla i qui crida dins la ment d'un adolescent? Probablement, tot es basa en el difícil encaix dins d'aquest gran abisme. Límits són temes que ens han fet vibrar sempre, però vistos per uns ulls adolescents. Són històries d'amor, de violència, de passió jove, païdes en un estómac de 17 anys. Són ja somnis impossibles. Límits cremats. En la ment de la Carla, l'única fulla que encara s'agafa a l'arbre.» TORNERO BRUGÉS, H. Submergir-se en l'aigua. T 833 Tor «Inspirant-se en uns fets reals i a partir de la notícia d'un diari, l'autora crea un relat de ficció on Thomas, un jove manipulador i Stefan, un jove acomplexat i vulnerable, decideixen crear una víctima amb qui desfogar les seves frustracions. L'obra posa sobre la taula alguns dels problemes més comuns que tenen els joves i, per extensió, la societat d'avui en dia. Immigració, intolerància col·lectiva, exclusió social, relacions entre pares i fills a la nostra societat de consum, violència amagada darrera de comportaments o costums no tan mal vistos, són alguns dels temes d'aquesta història que parla de mons paral·lels i aparentment destinats a no comprendre's.»
6
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
VILA, P. Teatre català del Rosselló segles XVII-XIX, 1. T 833 Tea La Relació dragmàtica de la nativitat del Fill de Déu i la Lloa per la comèdia del «Desdeny ab lo desdeny» eren fins ara dues obres inèdites i desconegudes, l'edició de les quals constitueix una nova aportació del nostre teatre barroc. Totes dues obres, que són una manifestació del teatre català de la fi del segle XVII, són escrites amb voluntat d'estil i properes estèticament als esquemes de la dramatúrgia de Francesc Fontanella.»
INFANTIL PASCUAL, I. La Vida de los salmones. I792 Pas. + 10 anys “En un cálido agosto de la Provenza que inspiró Van Gogh, una mujer y una nina luchan contra las sombras y los miedos que se deslizan por las paredes justo antes de apagar la luz. Durante siete noches, acompañaremos a Adrienne, a Aura y a Bailarina que danza sus sueños, para descobrir qué monstruós salidos de un pasado de guerra, persecución y dolor vuelven para atormentarlas.”
ASSAIG CUPIT, S. Locos por el Swing Dance. 793.3 Cup “Locos por el Swing, de Scott Cupit, fundador de Swing Patrol en Australia, explora la dinámica escena swing contemporánea y nos lleva por los estilos de baile más populares – Charleston, Collegiate Shag, Balboa y Lindy Hop- y la cultura y la moda relacionades. Este libro, con fotografías de época y actuales, ofrece guías de baile enriquecidas con enlaces a vídeos de demostración y proporciona todo lo que debes saber, tanto si quieres triunfar del Charleston como si quieres dominar el Swing Out. “
7
Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
IMPRO. 90 juegos y ejercicios de improvisación teatral. 792 Imp “IMPRO es un libro que teúne, en fichas clares y concises, 90 propuestas creatives y juegos con variantes fáciles de aplicar. También incluye un conjunto de pautes y consejos práctivos de gran utilidad para personas interessades en la impro y su pedagogia: professores y grupos de teatro, entrenadores, actores, educadores de diferentes niveles, animadores, estudiantes de teatro y ciencias de la educación que quieran mejorar su formación, así como futuros improvisadores que deseen desarrollar la espontaneidad en el aula y la escena.» MARTÍNEZ GRIMALT, J. T. El Conflicte social en el teatre català del tombant de segle (1890-1909). 833.36“18/19“ Mar «Aquest volum vol obrir un nou enfocament en l'estudi de la literatura dramàtica catalana, en general, i en la del tombant de segle en particular. A partir d'una metodologia eclèctica i transversal, en què conflueixen diverses disciplines de les ciències humanes i socials, des de la història a la ciència política, tot passant per la filologia, la sociologia o l'antropologia, s'analitza, a partir d'una àmplia base bibliogràfica i hemerogràfica, la centralitat del conflicte social i les seves derivacions en el teatre català entre els anys 1890 i 1909.» SHAPIRO, J. 1599. A Year in the Life of William Shakespeare. 92(Sha) Sha “How did Shakespeare go from beaing a talented poet and playwright to become one of the greatest writers who ever lived? Here at last is an intimate history of Shakespeare, following him through a single year that changed not only his fortunes but the course of literature.”
TIERZ, C. Els Pastorets de Folch i Torres. L'origen caputxí d'un fenomen teatral. 792 Tie «Coincidint amb el centenari de l'estrena, aquest llibre recull la investigació històrica portada a terme per la periodista teatral Carme Tierz, que ens apropa a la figura de Folch i Torres -novel·lista, impulsor i creador excepcional d'una literatura infantil i juvenil de qualitat en català-, amb dades i documentació inèdites, des d'un nou punt de vista i amb especial atenció al vincle que l'unia a l'orde caputxí i a la seva manera de viure la fe.»
8