Novetats teatre octubre 2017

Page 1

Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat

NOVETATS

3/2017

TEATRE I ARTS ESCÈNIQUES OBRES BUCHACA, MARTA. Una Família normal. T 833 Buc «De la meva infància abans d'aquell dia, en tinc imatges molt concretes. Sobretot, de la mare. Una nit que vam dormir juntes perquè el meu pare era de viatge i em va deixar menjar crispetes al seu llit mentre vèiem la meva pel·li preferida a la tele del menjador, que ella havia posat a la seva habitació. Un matí que vam agafar un patinet a Palamós tots quatre i ella es va tirar de cap més de vint vegades i no parava de riure, i m'agafava per la mà i ens tiràvem juntes de bomba i ens trencàvem de riure. La mama sempre reia. Al papa, des d'aquell dia, no l'he vist riure mai més.» CARNEVALI, DAVIDE. Actes obscens en espai públic. T 837 Car “Davide Carnevali ha acceptat l’encàrrec del Teatre Nacional d’enfrontar-se a la força trencadora del Teorema pasolinià amb l’ànim de qüestionar l’autèntica capacitat política – transformadora- del gest artístic i la renovació dels codis lingüístics. Carnevali ha reobert l’obra i l’ha posada en contacte amb les seves fonts, les escriptures sacres; procurant instaurar alhora un nou diàleg amb la contemporaneïtat. Això significa fer que l’obra parli una llengua plena, viva, actual: es tracta de polemitzar amb l’estètica i el llenguatge d’avui, tal com volia Pasolini per al seu Teorema fa cinquanta anys.” CEDÓ, CLÀUDIA. L'Home sense veu. T 833 Ced «La Cecília està a l'atur, té dos fills adolescents i un marit que viu escarxofat al sofà. En Tom Baxter és astronauta i viu aïllat, a la lluna, intentant enviar la seva veu a la terra. Sense ningú que el comprengui del tot, la Cecília i en Tom van tirant, com anestesiats, esperant que succeeixi alguna cosa que els connecti amb l'entorn i doni sentit a tot plegat. Però el cap de setmana que Cecília decideix substituir la seva amiga a la feina, les seves vides faran un tomb. L'home sense veu parla de la comunicació entre les persones, la soledat i la possibilitat de trobar un llenguatge comú, un traductor universal que ens serveixi per connectar amb els altres, encara que estiguin lluny.» CHRISTIE, AGATHA. La Ratera. T 841 Chr “L’obertura de la casa d’ostes de la Mollie i en Giles Ralston a Monkswell Manor no ha començat de la millor manera. La senyora Boyle es queixa de tot, ha caigut una nevada imponent que els ha deixat incomunicats, la ràdio dóna la notícia d’un assassinat a Londres, i, a l’últim moment, ha aparegut el senyor Paravicini, víctima de la nevada, que de seguida ha fet sentir incòmodes la resta d’hostes. L’arribada del sergent Trotter no ha millorat les coses: una nota trobada per la policia fa pensar que l’assassí de Londres ve cap a la mansió, disposat a cometre dos crims més. El pitjor, però, ha estat quan han descobert el cadàver i s’han començat a mirar de reüll els uns als altres. Perquè s’han adonat que no 1


Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat

és veritat que l’assassí hagi de venir. Ja hi és. I la seva propera víctima, també.” DIMECO, DANIEL. La Manada. T 834B Dim «La manada es un texto árido, cruel, duro como el propio corazón del Karoo, nombre hotentote con el que se conoce el entorno en el que se desarrolla la obra y que, junto al universo literario de John Maxwell Coetzee, han sido el punto de partida de un proceso de creación en el que los actores y el autor han buscado y descubierto su propia obra.»

FERNÁNDEZ, CONCHA (ed.). Los Mares de Caronte. T 834 Mar «El presente volumen reúne una selección de diecinueve textos breves escritos por diecisiete dramaturgos (...) interpelados por el impacto emocional de las migraciones.»

FOLK, ABEL. Amors & Humors. T 833 Fol «Un concert... Un recital... Una conferència... Una representació... Hem fet un espectacle que beu de tots aquests mons de comunicació. Volem enfrontar, confrontar, comparar les literatures de dos dels més grans de la història, Shakespeare i Cervantes. Ho hem fet amb una veu contemporània i amb orelles contemporànies. A vegades estaran d'acord i a vegades no. Hem volgut saber com parlaven de les coses que ens interessen; com parlaven, en aquell moment, de les coses que ens interessen ara.»

MENDOZA, EDUARDO. Teatro reunido. T 833 Men «Este volumen reúne, por primera vez, las obras teatrales de Eduardo Mendoza. Restauración nos presenta a la maravillosa Mallenca, que una noche de tormenta recibe tres inesperadas visitas en su casa de campo. En Gloria, los dos protagonistas buscan en un socio capitalista la solución rápida a la quiebra de su editorial y Grandes preguntas cuenta la historia de Daniel, un hombre corriente que un día muere y aparece en el más allá, una oficina en la que Tobías, que tiene mucho tiempo libre, le hace un interrogatorio sobre su vida.» MILLA, CONCHA. Refraccions. T 833 Mil «A causa de la refracció de la llum, als miratges veiem objectes que en realitat no hi són. Què passa quan descobreixes que a la teva vida succeeix el mateix, que res és en realitat on hauria de ser. Refraccions va d'això, dels desitjos personals, de la incomunicació, dels somnis per aconseguir, de com continuar quan a la teva vida res és com t'havies imaginat. De com algú pot ser la persona decisiva en el teu canvi personal. I de com tot, sempre, depèn de com t'ho miris.»

2


Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat

PÉREZ GALDÓS, BENITO. La Loca de la casa ; La Razón de la sinrazón. T 834 Gar La loca de la casa es una comedia en cuatro actos, en la que una familia de la alta burguesía está a punto de arruinarse. Para salvar el patrimonio familiar pretenden casar a una de sus hijas con un antiguo criado, que retornado de América con una inmensa fortuna, desea el enlace.

SHAKESPEARE, WILLIAM. Al vostre gust. T 841 Sha “A Al vostre gust, Shakespeare recupera, a partir d’una òptica renaixentista, un dels temes “morals” i socials més debatuts a l’edat mitjana: l’enfrontament entre la vida al bosc i la vida a la ciutat. Al bosc pot ocórrer allò que a la societat urbana és impensable, pot tenir-hi lloc un anhel molt profund de la naturalesa humana –anhel i terror alhora-, el de la metamorfosi. La transformació que aquí s’opera és la de la transexualitat. Rosalina es disfressa d’home, però a la vegada continua mantenint amb el seu enamorat, Roland, que la creu un xicot, unes relacions accentuadament ambigües. Shakespeare exposa, en aquesta obra, una vella aspiració hel·lènica segons la qual l’icentiu de l’amor no ha de passar per força pel determinisme del sexe.” SHAKESPEARE, WILLIAM. L’Amansiment de l’harpia. T 841 Sha “[U]na de les comèdies més conegudes de Shakespeare. (...) Alguna vegada s’ha adduït aquesta comèdia com un exemple de la misogínia de l’autor: el darrer parlament de Caterina i el sentit de la faula que protagonitza constitueixen un cant a la submissió de la dona, en uns termes que ens costaria de trobar dins la literatura occidental. Altrament, si escoltàvem els parlaments de la protagonista d’A bon fi, tot li és camí, podríem creure que Shakespeare és un fervent feminista. I és que Shakespeare és contradictori en la mesura que la criatura humana és contradictòria: el seu teatre il·lumina, amb la mateixa encesa però fingida sinceritat, els sentiments dels uns i dels altres.” SHAKESPEARE, WILLIAM. Cimbelí. T 841 Sha “Cimbelí ens apareix immersa en una sèrie de creences que acotxen encara la societat isabelina. Shakespeare ens les exposa amb aquesta barreja d’ingenuïtat i d’escepticisme que caracteritza la murrieria de l’home que se sap més enllà dels prejudicis dels seus coetanis i que ni tan sols es pren la molèstia de combatre’ls.”

SHAKESPEARE, WILLIAM. La Comèdia dels errors. T 841 Sha “La comèdia dels errors és la primera comèdia escrita per William Shakespeare. Hom la data habitualment a les acaballes del 1591, o bé dintre ja del 1952, immediatament després de les tres parts d’Enric IV, i de Ricard III. Diríem que, en acabar de sortir dels horrors d’aquesta d’aquesta darrera tragèdia, Shakespeare, terriblement humà, sent la necessitat de refrescar-se en unes fonts més agradoses, de ventar-se de la pell els esquitxos sangonosos d’aquell monarca astut i brutal. I decideix fer-ho amb una alegria sense fre, sense por a les exageracions i a les incongruències, que posades en les seves mans es tornen profundament congruents, dotades d’un sentit últim sobre la irrisorietat del destí humà.”

3


Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat

SHAKESPEARE, WILLIAM. Els Dos cavallers de Verona. T 841 Sha “Els dos cavallers de Verona fou escrita el 1594 i tracta les relacions amoroses dels protagonistes. Llegint aquesta obra, no podem oblidar que el dramaturg estava preparant ja l’escriptura de Romeo i Julieta, estrenada aquell mateix any.”

SHAKESPEARE, WILLIAM. Otel·lo. T 841 Sha “(...) Allò que interessa Shakespeare en Otel·lo és una suma de factors que, juxtaposats, donen densitat al drama: l’amor entre un home de món, decidit i experimentat, i una senyoreta de casa bona, feble, aèria i un xic bleda; la inserció d’un individu de raça diferent en el si d’una societat aristocràtica i decadent. I potser allò que més atreu Shakespeare és el joc d’esgrima establert entre Otel·lo i Iago, un joc en el qual les estocades astutes del dèbil acabaran per ferir mortalment el qui semblava més fort.” SHAKESPEARE, WILLIAM. Pericles. T 841 Sha “Pericles és una obra de gènere. L’ascendent narratiu pesa sobre el drama signat per Shakespeare, on incongruències i casualitats s’acumulen una darrera l’altra: naufragis, morts que només ho semblen i tornen a respirar, conspiracions, càstigs exemplars, triomf últim de la perseverança i de la bondat.”

SHAKESPEARE, WILLIAM. Titus Andrònic. T 841 Sha “Els fets són situats en l’etapa imprecisa, fosca i tèrbola, de la descomposició de l’Imperi romà. A Titus Andrònic no hi ha res d’orejat: el podrimener de les passions reclosides, d’un dolor que no assoleix mai la catarsi, hi tufeja escena rera escena. I tanmateix Titus Andrònic [...] exhala un estrany atractiu, una bellesa ombrívola però suggestiva.”

STRINDBERG, AUGUST. Teatro escogido. T 843C Str “Las seis obras de August Strindberg reunidas en este volumen [El padre; La señorita Julia; Acreedores; La más fuerte; Paria; La danza de la muerte] (...) corresponden a su periodo de madurez, esto es, a la época en que el gran dramaturgo sueco abandonó la ortodoxia naturalista para construir una nueva realidad en la que el sueño se entrelaza con la vigilia, iluminando las zonas más inexploradas de la mente humana.”

4


Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat

VALLE-INCLÁN, RAMÓN DEL. Comedias bárbaras. T 834 Val «Apenas concluido el ciclo narrativo de la Sonatas, en 1905, Valle-Inclán emprende una espectacular trayectoria como dramaturgo, situándose en poco tiempo a la vanguardia del teatro español. En 1907 se estrena Águila de blasón, la primera de las tres «comedias bárbaras», escritas bajo el impacto de la lectura de Shakespeare. El enfrentamiento de don Juan Manuel Montenegro con sus hijos lleva al sórdido escenario de la Galicia rural los ecos de El rey Lear. Y en la misma línea de lo que se ha dado en llamar el «teatro bárbaro» del autor, descuella Divinas palabras (1920), considerada como una de las obras mayores del teatro del siglo XX.»

ASSAIG

AZNAR, MANUEL. Iluminaciones sobre Luces de Bohemia de Valle-Inclán. 834.3(Val) Azn «(...) ensayo de interpretación del primer esperpento del autor, en rigor una guía de lectura para estudiantes universitarios y, en general, para el público interesado en la obra literaria de nuestro genial dramaturgo.»

BARBANY, DAMIÀ. Carme Portaceli i la Fei. 792 Bar «Carme Portaceli i la FEI, Factoria Escènica Internacional és una biografia professional on es contempla –en paral·lel– la trajectòria d’una directora teatral i d’una companyia de teatre fundada per ella mateixa ara fa deu anys. De manera que la biografia és, alhora que un document de caràcter escènic, un fet commemoratiu. Ambdues biografiades –directora i companyia– resulten indestriables l’una de l’altra, coincideixen en tot i per tot pel que fa a coherència en el discurs ideològic, aposta pel risc i proposta formal.» BONET, LLUÍS. La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales. 792 Ges «Este libro parte del análisis comparado sobre gestión de teatros para reflexionar y proponer modelos y estrategias de intervención aplicables a todo tipo de equipamientos culturales. Estrategias que cada contexto territorial y sectorial deberá adaptar a su realidad y posibilidades. La gestión de organizaciones culturales se presenta como síntesis de tres proyectos complementarios: el proyecto artístico, el de producción y el de desarrollo territorial. Estos dialogan con los procesos clásicos de la gerencia: las estrategias de recursos humanos, financiación y costos, marketing y comunicación, recursos materiales y servicios, así como modelos de evaluación.»

5


Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat

CARAZO, JAVIER. William Clayton: la implantación del Método en España. 792(Lay) Car «La historia de la interpretación en España y, por ende, la de la formación de actores, cambió radicalmente cuando en 1958 un americano llamado William Layton decidió instalarse en estas tierras para enseñar una técnica que hasta entonces solo se conocía por los actores y las películas estadounidenses: el famoso Método. Pero no el método del Actor’s Studio comandado por Lee Strasberg, sino el aprendido con Sanford Meisner. Y con él el teatro español retomó esa corriente modernizadora que se había cortado de raíz con el estallido de la guerra civil y la posterior dictadura, ahogando los esfuerzos de Cipriano de Rivas Cherif, Margarita Xirgu o María Teresa León.» DELGADO, MARÍA M. «Otro» teatro español. 833.36“19/20” Del «Una visión personalísima y absolutamente insólita de la historia del teatro español a través de seis creadores inclasificables de las más diversas tendencias [Margarita Xirgu, Enrique Rambal, María Casares, Nuria Espert, Lluís Pasqual y La Cubana], que marcaron nuevas sendas, tanto en el ámbito nacional como internacional, y cuyas aportaciones, al decir de la autora, no han sido lo suficientemente valoradas o analizadas.»

EUROPA en su teatro. 792 Eur «Un grupo de profesores especialistas del teatro español, francés e italiano reflexionan desde la teatralidad franciscana medieval hasta los orígenes de la tragedia, el teatro como espectáculo y el espacio escénico, sin dejar de lado a autores como Carlo Gozzi o Giovan Battista Gelli. Un elenco de investigadores rinden un merecido homenaje a Federico Doglio, creador del «Centro Studi sul Teatro Medioevale e Rinascimentale», quien supo fusionar desde el momento de su creación los estudios teóricos teatrales con su representación escénica.» FELDMAN, SHARON. Els Límits del silenci. 833.36”19” Fel “La censura franquista s’acarnissà implacablement amb el teatre català. Sense defallir, durant més de quaranta anys, en determinà els límits d’allò permès, un cop passat pel seu sedàs, i allò prohibit, que condemnava al silenci. El present assaig és la primera aproximació genèrica a l’efecte de la censura en el teatre català durant el franquisme. Planteja, d’entrada, un acostament teòric al fenomen censori dins d’un context internacional, especialment en l’àmbit de l’escena europea. Estudia, després, la institucionalització i la pràctica censòries durant la dictadura amb la descripció de l’organigrama administratiu, l’aparat legislatiu i la incidència específica que tingueren en el teatre català. A manera de mostra representativa, analitza tot seguit, amb detall, els expedients de censura –fins ara inèdits- de les obres teatrals de quatre dramaturgs catalans d’ideologia inequívocament antifranquista: Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany i Josep Maria Benet i Jornet.” GARCÍA ARÁEZ, JOSEFINA. Verso y teatro. Guía teórico-práctica para el actor. 80.7 Gar «El libro contiene los ingredientes esenciales para entender los elementos que conforman la estructura de un texto en verso, principalmente dramático, así como la naturaleza de los mismos. Los temas, tales como la voz, el lenguaje versificado, la duración, intensidad, timbre y medida de la versificación regular, la métrica del teatro español, las principales estrofas y series, el lenguaje poético y un repaso histórico del teatro en verso son expuestos de una manera sencilla y fácil de asimilar.»

GOLD, ARTHUR. La Divina Sarah. 92(Ber) Gol 6


Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat

“En ella [Sarah Bernhardt] están inspiradas obras maestras como La dama de las camelias, de Alejandro Dumas, y Salomé, de Oscar Wilde, y su rostro, compendio del modernismo de la época, resplandece en docenas de ilustraciones de Alphonse Mucha. En 1923, el año de su muerte, estaba haciendo una película con Sacha Guitry, que la adoraba tanto como Victor Hugo, Jean Cocteau y Marcel Proust. Su feroz sensualidad fascinó a Sigmund Freud y a D. H. Lawrence, y es la única actriz en la historia que ha triunfado a la vez en los papeles de Ofelia y de Hamlet, gracias sin duda a su modernísimo estilo de interpretación, que dio lugar al naturalismo que predomina en la actualidad...” GUAL, ADRIÀ. Teoria escènica. 792 Gua «La majoria dels seus textos dramàtics -entre els quals destaquen Nocturn: Andante Morat, Silenci o Misteri de dolor- van ser editats en vida seva. En canvi, els assaigs, els prefacis inèdits, les conferències, els articles i les notes disperses es van publicar parcialment a l'època i, malgrat el seu enorme interès, avui només es localitzen en el fons Adrià Gual de l'Institut del Teatre o en hemeroteques. El present volum pretén omplir aquest buit: donar a conèixer una teoria escènica de primer ordre, precursora d'algunes de les teories més destacades de la renovació teatral catalana i espanyola del segle XX.» HAUSER, FRANK. Notas de dirección. 792 Hau «Éste es un manual clásico de dirección e interpretación teatral estructurado en breves notas sobre cada aspecto del proceso de la representación escénica. Con estas 130 notas se han formado actores y actrices como Ian McKellen, Kevin Spacey y Judi Dench, y antes Alec Guinness y Richard Burton, todos ellos en algún momento bajo las órdenes de Frank Hauser, director de la prestigiosa compañía Oxford Playhouse durante quince años. Un día Russell Reich, un antiguo colaborador suyo, le propuso recopilar y ampliar las notas y de ahí surgió este volumen de certeras, estimulantes, reveladoras Notas de dirección.» HOMAR, LLUÍS. Ahora empieza todo. 92(Hom) Hom «He tardado cuarenta años en saber, o por lo menos intuir, por qué quiero hacer las cosas. He conocido el fracaso, el miedo y la preocupación. En el teatro y en la vida. Y ahora es cuando empiezo a saber hacia dónde quiero ir. Por eso es un buen momento para detenerse y mirar hacia atrás. Porque si miro hacia atrás no es para hacer balance ni para recrearme en el pasado, sino porque es la manera que he encontrado para decir en voz alta que es ahora cuando empieza todo.»

HOWARD, PAMELA. ¿Qué es la escenografia? 792 How “Pamela Howard, que ha trabajado en más de 200 montajes en el Reino Unido y todo el mundo, explica en este libro las claves de la creación de un espacio escénico: el juego con el espacio, las pistas visuales que sugiere el texto, la investigación y documentación, el color y la composición, el vestuario, la colaboración con el director, el intérprete y el espectador.”

NUEVOS asedios al teatro contemporáneo: creación, experimentación y difusión en los siglos XX y XXI (España-Francia-América). 792 Nue 7


Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat

«Los veintiséis estudios aquí reunidos analizan las nuevas dramaturgias y puestas en escena en los siglos XX y XXI, haciendo hincapié en la evolución formal del texto dramático, las innovaciones en los montajes, y la comunicación, a veces incluso participación, con el público. Este nuevo teatro calificado por Hans-Thies Lehman de «posdramático» presenta rasgos específicos propios, es transgresor y mestizo, recurre a Internet y cuenta con la presencia del vídeo para multiplicar y desdoblar los espacios.» SÁNCHEZ, JOSÉ A. Cuerpos ajenos. 792 San «José A. Sánchez comparte sus ideas en torno a una serie de asuntos neurálgicos relativos a los mecanismos con los que se construye hoy la ficción: ¿qué significa representar?, el problema de la sinceridad, la violencia, la memoria, el humor, la fascinación del mal, o bien, qué incomoda más la poesía o el documento... Reflexiones y preocupaciones que el autor va devanando en capítulos que pueden ser leídos en secuencia o en el orden que prefiera.»

SANCHIS SINISTERRA, JOSÉ. Fragmentos de un discurso teatral. 80.36 San «(...) selección de manifiestos, artículos y ensayos publicados por el dramaturgo José Sanchis Sinisterra entre 1958 y 2001. (...) Textos oblicuos que, desde un profundo y amplio conocimiento de la crítica literaria contemporánea, ofrecen una lectura de la obra de aquellos autores que se han convertido en referentes de la producción dramatúrgica de José Sanchis Sinisterra: Beckett, Brecht, Pinter, Kafka, Unamuno o Melville.»

SANCHIS SINISTERRA, JOSÉ. Prohibido escribir obras maestras. 80.0 San «Prohibido escribir obras maestras es la recopilación de la enorme trayectoria de José Sanchis Sinisterra en su faceta de pedagogo de actores y dramaturgos. En este esperadísimo manual se recogen sus propuestas prácticas de Dramaturgia Textual, tal y como las ha impartido a lo largo de todos estos años.»

SIMMEL, LIANE. Práctica de la danza. 792 Sim “Esta obra proporciona al bailarín un conocimiento práctico y comprensible de la medicina, el análisis del movimiento, las ciencias del deporte, la dinámica espiral y la osteopatia.”

STANISLAVSKI, KONSTANTÍN. El Método. 792(Sta) Sta «Partiendo no solo de su experiencia personal, sino también de la de otros creadores del arte del teatro, Konstantín Stanislavski se dedicó a conocer las leyes que regían el arte del actor. Muchos años de esfuerzos y de búsquedas lo condujeron a la enseñanza de lo que en la actualidad se conoce como «el método»; una manera de entender el acercamiento del actor a la vivencia y a la encarnación de los personajes.»

8


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.