BIBLIOTECA CAN PEDRALS
DESEMBRE 2017
Club de lectura CLÀSSICS AL DIA
Apunts
El Cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde Robert Louis Stevenson de la creació literària —faceta poc coneguda de l’autor i que li va merèixer el reconeixement de diversos teòrics i escriptors, com ara Heny James. A la lliçó dedicada a la lectura d’El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, Nabokov reflexiona sobre les principals incògnites que ens planteja el llibre, com ara la condició moral del Dr. Jekyll: és Jekyll completa e íntegrament bo?
Pel que respecte a les edicions de les seves obres, la coordinadora destaca, per últim, els diversos llibres il·lustrats que estan apareixent darrerament al mercat editorial i que van adreçats a un públic infantil i juvenil, tot i mantenir el text original. A la biblioteca podem trobar algunes d’aquestes edicions, com ara, La isla de las voces, o El dimoni dins de l’ampolla.
Intervencions destacades La literatura de Stevenson s’ha considerat en més d’una ocasió dirigida al públic juvenil. És el cas de la novel·la L’illa del tresor, que ràpidament va entusiasmar als lectors, i que ha anat passant de generació en generació, tot i que és molt més que un llibre per a joves. En aquest sentit, Stevenson és un autor que admet moltes lectures darrera la senzillesa aparent de la seva escriptura. En els últims anys han aparegut edicions dels seus contes, en diferents antologies. Per a qui tingui interès en conèixer els seus relats curts, Ruth ens recomana Cuentos completos de Stevenson, publicat per l’editorial Valdemar, on podem trobar gairebé tots els contes de l’autor. En el seu llibre, Curso de literatura europea, Nabokov reivindica la literatura de Stevenson, no tan sols com a narrador, sinó també com a poeta i assagista en l’àmbit
Sobre la experiència lectora d’El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, els participants al Club van coincidir amb Nabokov en destacar el tema de la naturalesa ambigua del bé i del mal i, com aquestes dues categories morals es poden transformar en un moment donat en el seu contrari. Com diu amb ironia Ruth Vilar, l'instint té molt mala fama i Mr. Hyde —que encarna la part més visceral de l’esser humà— apareix al relat imbuït de totes les faltes morals. Però, fins a quin punt —com reflexionava Nabokov amb els seus alumnes— Jekyll no és una part indivisible de Hyde? Malgrat l'afany humà de perfeccionament a tots els nivells —tecnològic, biològic, etc. — que identifiquem amb el progrés i que es incentivat des de les diferents religions que busquen la perfecció moral de l’esser humà, ens adonem que, tot al contrari, l’home no pot escapar de les seves contradiccions internes.
BIBLIOTECA CAN PEDRALS
DESEMBRE 2017
La Coordinadora del Club, Ruth Vilar, amb els participants
Llegint la biografia de Stevenson ja trobem present la inquietud per la qüestió del doble. Malgrat els seus orígens familiars benestants i una educació exquisida, l’autor sentia una atracció per una altra mena de vida i d’ambients. Això el va a portar a mantenir relacions amb persones de vida aventurera i nocturna.
La qüestió de la dualitat moral present en l’esser humà –l’ombra- ha sigut tractada també per altres autors als seus llibres. En són un exemple novel·les tan conegudes com El Vescomte migpartit, d’Italo Calvino —lectura amb la qual els participants van trobar un cert paral·lelisme— o El retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde, entre d’altres.
De fet, segons ens explica Ruth, l’origen d’El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde es troba en un somni que va tenir Stevenson en el qual es va a percebre a sí mateix com habitat al seu interior per una mena d’alter ego monstruós. Això el va inquietar i, després d’un primer text que va abandonar per recomanació de la seva dona, va reelaborar la idea del somni buscant, més que l'escissió completa, l'ambigüitat i incorporant al relat elements científics.
La sessió va finalitzar amb un interessant debat al voltant de diferents articles i informacions publicats als mitjans, que van aportar els participants, relacionats amb l'ús i les aplicacions dels darrers descobriments científics i tecnològics i les reflexions que ens susciten des d’un punt de vista personal i ètic.
En aquest sentit, la coordinadora del club ens fa notar la quantitat de científics que al llarg del segle XIX van decidir posar a prova les seves teories científiques amb ells mateixos, amb el perill que els resultats no fossin els esperats.