Programació 2015/2016
Núm.
Els camins cap a la tolerància Dimarts 27 d’ octubre de 2015 Abans de començar a parlar sobre els autors Onfray i plaer pel plaer. Existeixen dos símbols; el biològic, Bauman, farem un apunt sobre el pas de la que seria la por a morir, i la necessitat de la modernitat a la postmodernitat. Els postmoderns simbologia del llenguatge. Diu que és presoner analitzen els punts febles de la modernitat, entesa d’aquestes simbologies, proclama que l’home ha de com una regeneració elitista de la societat. Troben ser conscient. que la modernitat està plena de dogmes, que s’hauria Bauman (1925), polonès. La tecnologia de contextualitzar més, aquest ha fet de l’home un sàdic. Com a és el camí per assentar les "Ens trobem en una situació en exemple d’aquesta afirmació rotunda bases de la societat líquida. què, de manera constant, se'ns tenim l’holocaust. Davant d’això l’home L’individu pren consciència de la incentiva i predisposa a actuar ha de reflexionar; la tecnologia ha de ser situació d’opressió, però està de manera egocèntrica i útil? Però intuïm que aquests autors no desorientat. Els autors que materialista." Bauman, Zygmunt donen gaires solucions al problema. No tracten el tema són, en la hi ha una visió global de la solució modernitat, Karl Marx i, en la perquè s’està construint. postmodernitat, Habermas i Vattimo. En Marx la Després d’aquesta introducció dels autors i la utopia és la protagonista, per Habermas i Vattimo la temàtica, s’obren les intervencions: utopia queda desautoritzada. Zizek intenta anar més enllà, veu que l’home està desbordat per la “Més que la tecnologia, creu que és l’ús que se’n tecnologia, la solució la troba en la imaginació. dóna, no l’aparell en si. L’home ha fet un mal ús de la Però comencem a parlar dels autors d’aquesta sessió. Onfray (1959), francès, té una visió crítica i clarivident de la realitat. La filosofia no ha de ser acadèmica, cal una filosofia que analitzi la realitat, que sigui interdisciplinària, on càpiguen la psicologia i la sociologia.
Biblioteca Roca Umbert
2
Hi ha una crítica a la cultura occidental i el cristianisme, com Marx. No serveix per alliberar sinó per sotmetre’ns més. Defensa un pensament viscut, basant-se amb la pròpia vida. La tecnologia ha facilitat la solitud. El neocapitalisme s’ha aprofitat de les característiques de les noves tecnologies. En Joan Carles comenta que hi ha una dicotomia constant en la història del pensament, el jo enfront dels altres. És la dimensió social davant la individual o, del metafísic al col·lectiu. El primer filòsof a plantejar la qüestió va ser Sòcrates que va considerar l'estudi del jo com a més important que l'estudi social. Segons Onfray, l’home es troba buit de contingut, defensa un hedonisme més natural, expressiu, el
tecnologia”, però Joan Carles comenta que veritablement no hi ha diferència entre l’home i la tecnologia. Segons una noia la tecnologia ens l’estant imposant. Hi ha problemes greus de socialització entre els més petits per l’alienació que creen les noves tecnologies. Un altre assistent comenta la pel·lícula Her, on el protagonista s’enamora d’una màquina. Ens preguntem si és real el sentiment. Per exemple, si ens deixem el mòbil ens trobem desconnectats. Una altra reflexió la fa el Dr. Padró que ha vingut en vàries ocasions al taller; fa la vista enrere i ens parla de la ciència de fa cent anys, on ningú qüestionava els científics, però arrel de les bombes de Nagasaki i l’holocaust, canvia la tendència. La ciència s’ha utilitzat de forma dogmàtica, la ciència és un paradigma d’interpretació de la realitat més, com va ser la filosofia en el seu moment. Un altre assistent més radical comenta si estem preparats per a l’autoexterminació de nosaltres
Col·labora:
mateixos, pagats entre tots a través dels impostos, caminant a un futur on sols quedaran els més vàlids... La conversa ens porta al tema de ser lliures, “l’home és lliure en el seu principi perquè pot triar”. Hi ha algun moment que puguis no triar? Un altre assistent, Fernando, contesta “en cuanto somos nos encadenamos” “para ser libre tienes que dejar de ser”. En aquest punt es requereix una explicació de la particular forma d’entendre el món d’aquest últim: Aquesta postura en filosofia està titllada de solipsisme (construcció d’una realitat mental i raonada però amb la impossibilitat de transmetre, només es pot viure i l’experiència és subjectiva). Sóc una essència, sé que sóc perquè tinc consciència. Una altra cosa és que la meva interioritat no senti (buida); mai hi arribo perquè sempre sóc alguna cosa. Algunes persones estan convençudes de poder entrar en aquesta dimensió de buit, que seria l’autèntica realitat. Uns altres assistents ho veuen com un problema del llenguatge, per la dicotomia entre el ser i el ser humà (aquest últim és relaciona socialment). En Mariano reprèn el tema de la tolerància; “Què som en aquest moment de ciència i socialment?” “Com s’entén la tolerància avui en dia? Anàlisi de l’ésser humà, potser el secret està en l’origen.” I les respostes...”somos más tolerantes porque nos han domesticado a través del miedo, de la educación,...” “el opresor inmediato somos nosotros mismos”, “llavors ja no estàs buit!” li contesta un assistent a en Fernando. I, per acabar, una última frase “la intolerancia es lo que permite avanzar a la sociedad”. Crec que per avui ja en tenim prou... una vetllada molt amena i polèmica, fins a la propera!