Biblioteca Roca Umbert
Programació 2014/2015
Núm.
Dimarts 25 de novembre 2014 a les 19h. Biblioteca Roca Umbert. Sala d’actes. Sessió del Taller de pràctica filosòfica. Dinamitzen Mariano Fernández i Joan Carles Gómez, filòsofs. La sessió d’avui és especial: tenim com a convidats a Joan Padró, metge internista, i Vicky Yetano, metgessa especialista en endocrinologia de l'Aula de Bioètica, filial del Vallès Oriental, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.
3
Comença a gestar-se una nova sensibilitat en les necessitats de cada persona. Abans la mirada del metge era paternalista: decidia ell íntegrament el tractament del malalt.
A través del dret es van canviar les coses. Per exemple: una dona el 1914, “L'home no es operada d’un tumor, va portar als coneix a si tribunals els metges perquè va ser mateix sinó a operada contra el seu consentiment i través de les va guanyar.
afeccions i les idees del seu cos”. Ètica. Espinosa, Baruch de
Comencem situant-nos en l’origen de la bioètica. A partir de la Segona Guerra Mundial, la ciència gaudia d’un prestigi, però amb la guerra atòmica va entrar en contacte amb l’horror (abans amb els assajos humans per part dels nazis). Aquest ambient va generar el naixement de la bioètica. A partir dels anys setanta, l’oncòleg nord-americà Van Rensselaer Potter utilitza per primer cop als Estats Units la paraula bioètica en l’article Bioètica: un pont cap al futur. La seva proposta era crear una disciplina que integrés la biologia, l’ecologia, la medicina i els valors humans. S’han de crear ponts que permetin l’home sobreviure davant les amenaces que implica el progrés tecnològic.
El codi deontològic va canviant al llarg de temps. Quins són els principis que han de guiar els sanitaris, els professionals de la salut?
Hi ha quatre principis fonamentals (tant per a l’atenció primària com per a l’administració): No fer mal. Principi de la justícia. Principi de la benevolència. Autonomia del pacient. Abans l’objectiu principal era lluitar contra la malaltia i ara són les necessitats de la gent. Després d’aquesta introducció, el Dr. Padró ens parla sobre un cas en particular per poder extreure conclusions sobre el paper de la bioètica. Està extret d’un article de diari datat al novembre de 2004. Una dona de 60 anys, a Milà, té un accident. Li han d’amputar la cama perquè si no, morirà. Ella no vol que l’hi amputin, prefereix morir
Col·labora: