Programació 2015/2016 Biblioteca Roca Umbert
Núm.
3
La desorientació i l’aïllament social avui Dimarts 24 de novembre de 2015 Per entendre el tema d’avui sobre la desorientació i l’aïllament social, cal diferenciar dues perspectives de tractament: la psicològica, tractada per Freud i Lacan, i la filosòfica/ metafísica, conduïda per Sòcrates, on analitzen el concepte del jo.
En Mariano comenta que en la societat de la informació estem més perduts que mai, i posa com a exemple la pel·lícula de Truffaut “El pequeño salvaje”. El subjecte i el jo
Parlem de subjecte quan està Sòcrates va ser el primer en "Penso on no sóc, ergo sóc on dimensionat a la societat i parlem de fer una anàlisi a la no penso”. Lacan, Jacques jo per referir-nos a una estructura interioritat. El jo en Sòcrates més neta, primitiva. El jo buit no es és un reconeixement en els pot definir, apropar-se a aquesta buidor és el altres. En Freud el jo és més complex. El jo està treball de filosofia existencialista, la forma pura presoner entre l’inconscient (allò que no domino) que esmena Plató. La constatació de la opinió i el conscient. El jo llavors neix amb un que la persona és potència la trobem en la frase determinisme. “el jo és un concepte mental, és un continent Lacan ens diu que totes aquestes estructures buit, els valors són els subjectes adquirits”. no són ben bé així, per a Lacan l’inconscient està Desprès de vàries divagacions sobre aquests estructurat com un llenguatge. L’inconscient és dos conceptes, un altre usuari ens comenta: la realitat de l’ésser humà. La qüestió principal que planteja en Joan Carles és la següent: “El “Somos siempre el mismo pero no lo mismo. malestar que pateix la societat no té ja una Nuestras acciones van unidas a nuestro yo. El yo herència en aquesta dicotomia entre el jo i el también se descubre en la palabra. La cultura es nosaltres? O no té res a veure?” El problema que un repertorio de fórmulas. La palabra se assenyala la postmodernitat és una situació de convierte en el logos. En el encuentro uno se desídia col·lectivitzada i arrelada a una societat reconoce. Entonces ya no hay soledad”. cansada, esgotada i alienada. La qüestió és analitzar si aquesta situació l'ha provocat les En Francesc remarca la diferència entre ser i jo. conseqüències de la modernitat (mecanització, Diu que no tenen res a veure la mística i la deshumanització, tecnologia desmesurada, etc.), psicologia. Joan Carles li respon que els místics o bé, ja existia en l'home des de l'antiguitat. tenen un desequilibri psíquic. Trobem una certa discrepància difícil de canviar entre en Francesc Comencen les intervencions; i ell. Acabem amb una reflexió: vivim en una situació metafísica, no real. La solució és en un “Necessites dels altres per avançar cap algun mateix, no en el canvi de la societat. En Mariano lloc”. dóna importància al tema de la paraula, en “Per definir-me i posicionar-me el meu jo posar nom a allò que vivim. necessito altres per contraposar-m’hi.”
Col·labora: