La sessió d’avui gira al voltant de la ciència i la filosofia. Què és la ciència? Quina és la seva finalitat? Fi com a telos=termini, límit, acabament.
Biblioteca Roca Umbert
Com a les darreres sessions, en Mariano introdueix el tema: la finalitat es pot entendre en el sentit temporal, espacial, d’intencionalitat, de propòsit, d’objectiu o d’acompliment.
l’òrgan” suposa que els processos naturals tendeixen, d’una o altra manera, cap a un fi: adaptar-se a una situació determinada. Darwin parla de selecció natural, segons la qual sobreviuen els millors dotats. L’evolució es pot donar “El científic troba la seva reen múltiples direccions i de compensa en el que Henri totes elles només sobreviuen Poincaré anomena el plaer de els que es poden adaptar a la comprensió, i no en les possituacions concretes. sibilitats d'aplicació que qualsevol
descobriment
Des d’Aristòtil, la finalitat va comportar” lligada a la idea de causa: “allò Einstein, Albert pel qual quelcom és fet”. És el principi de l’obrar en les accions humanes. Per a en Mariano, no existeix la finalitat en la ciència; pensa que tot gira al voltant de l’home i per això l’hem de dotat d’una finalitat. Tornemhi: Què és la ciència? És un paradigma per interpretar la realitat de manera objectiva. Descriu la realitat tal com és. L’ésser humà té necessitat d’entendre el món per tal d’adaptar-s’hi. És habitual que interpreti el funcionament de la realitat segons la seva manera de funcionar, és a dir, orientant la seva activitat a un fi. La ciència és un model interpretatiu entre d’altres, però se’n diferencia perquè pretén l’objectivitat, pretén ser una descripció del funcionament del món; és un sistema de relacions. L’atzar com a explicació de fenòmens és més aviat la confessió del desconeixement de les causes que l ‘originen. Fixem-nos, com a exemple, en la teoria de l’evolució, acceptada pràcticament per tothom.
pugui
És primer la necessitat o només sobreviuen en una situació determinada aquells que tenen un òrgan apropiat?
La principal diferencia entre natura i artifici és que en aquest sempre ni ha finalitat. No és tot plegat antropomòrfica?
una
projecció
És fàcil en aquest moment dir que els cossos cauen, no a la recerca d’un fi, sinó moguts per la gravetat (causa eficient). No era així abans de Newton. La finalitat és pròpia i exclusiva de l’esser humà. Desprès de la introducció d’en Mariano, en Joan-Carles exposa que no existeix l’objectivitat en la ciència. Hi ha una pretensió d’objectivitat, l’equivocació i l’errada forma part de l’aprenentatge. Les matemàtiques, per exemple, són una invenció de l’home o hi ha una estructura? Si som finits, com hem creat les matemàtiques que són infinites? Són una metodologia o una ciència? Totes aquestes preguntes obren el debat intens i complex a l’hora de parlar de ciència.
L’expressió de Lamark “la necessitat crea Col·labora: