2015/2016
Núm.
6
Retorn a la reflexió sobre un mateix Dimarts 23 de febrer de 2016 El tema d’avui ha estat recurrent al llarg de la història. Quant parlem de “jo” sembla molt evident, sòlid, inqüestionable...,però si fem un recorregut pel pensament filosòfic les postures són diverses:
l’ànima; quan es perd algú perds alguna cosa de tu mateix (amic, amant, mare, pare...).
Els racionalistes diuen que cadascú és allò que fa. Els creacionistes diuen: “som el que som des d’un bon començament”. “Som éssers inacabats”, segons diu Sartre. Hume afirma que el jo és la suma d’instants, sensacions i comportaments. En aquesta línia, es pregunta en Mariano, som quelcom més que l’arxiu de la nostra memòria? Són els altres els que determinen el nostre jo? Com sé jo com sóc si no és a través dels altres, de la seva mirada?
l’espiritualitat, d’una manera molt mística (té una forta influència orientalista). Trobem dues perspectives. Hi ha la biològica, on l’home ha de protegir-se, recordant la seguretat de l’úter de la mare; les esferes, que no són estructures, sinó l’expressió biològica de l’home en el món, esferes físiques on habitar. I també hi ha la perspectiva filosòfica de la raó, de la psicologia, les bombolles. Totes dues perspectives representen l’hàbit natural de l’home. Si una de les dues es trenca, és un trauma.
Biblioteca Roca Umbert
Sembla que l’oceà de la societat líquida va diluir els plantejaments i les respostes al tema de la identitat, fins i tot, des de Parménides defensava que perspectives existencialistes, tenien "Les idees no són propietat privada, però sí les operacions el jo és uniforme, coherent, un caire metafísic. Slotedijk psíquiques que fem amb elles”. definitiu, impertorbable al recupera els plantejaments de la Sloterdijk, Peter pas del temps. Per Heràclit, identitat, que considera que s’ha al contrari, el jo és dinàmic. d’entendre com una manera de ser Va ser amb Aristòtil quan es va començar a en el món i que exposa mitjançant la metàfora parlar de l’home com un animal racional, de les esferes, com explicarà en Joan Carles. seguit per Sant Tomàs. La postura essencialista Slotedijk creu que hi ha una pèrdua de la la defensarien els medievals. A l’època individualitat de l’home, s’ha perdut l’equilibri renaixentista l’única realitat són els individus. en la interioritat per la modernitat, la societat (nominalisme d’Occam). és molt ràpida. Reivindica la recerca de
Aristòfans al Banquet de Plató explica l’amor com a intent de reparar l’escissió en dues mitges esferes originals. Una cosa semblant diu Descartes en la seva obra Les passions de
L’home ha creat una societat de la protecció amb la modernitat, hi ha hagut un
Col·labora: