(Barcelona, 31 de març de 1948) Escriptor català Enrique Vila-Matas va marxar a París l’any 1968, autoexiliat del govern de Franco i cercant més llibertat creativa. L’apartament on es va instal·lar, el va llogar a l’escriptora Marguerite Duras. Durant aquests anys va subsistir realitzant petits treballs com a periodista per a la revista Fotogramas, i fins i tot va col·laborar com a figurant en una pel·lícula de James Bond. Vila-Matas va publicar el primer llibre, La asesina ilustrada, l’any 1977 i des d’aquell moment no ha deixat d’escriure potser perquè, segons diu ell mateix, ”escriure és corregir la vida, és l’única cosa que ens protegeix de les ferides i els cops que dóna la vida“. http://www.escritores.org/biografias/196-enrique-vila-matas
És autor d'una àmplia obra narrativa que ha estat traduïda a 33 idiomes, i de la qual cal destacar títols com ara: Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2000), El mal de Montano (2002), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012) o Kassel no invita a la lógica (2014). També ha publicat diversos llibres d'assaig literari: El viajero más lento (1992), El traje de los domingos (1995), Para acabar con los números redondos (1997), Desde la ciudad nerviosa (2000), Aunque no entendamos nada (2003) o El viento ligero en Parma (2004). Aquests volums recullen la concepció literària de l'autor, les seves inquietuds vitals, l'observació del món que aboca, també, als textos de ficció. Més tard, Dietario voluble (2008) suposa la fusió entre els dos plans literaris. Chet Baker piensa en su arte (2011) és l'assaig (ficcio crítica) més arriscat fins ara. http://ca.wikipedia.org/wiki/Enrique_Vila-Matas
Federico Mayol, de setanta anys, amb una vida establerta, antic parlamentari català, fundador d’una companyia d’assegurances, és expulsat de la seva llar per la seva esposa en plena crisi existencial. Així és com comença per al desemparat Mayol un desesperat viatge vertical en un doble sentit: cap al sud, des de la seva Barcelona natal, fins a Madeira, passant per Oporto i Lisboa, i des de la seva sobtada solitud fins al buit més metafísic, sempre buscant donar un sentit a la seva vida. La novel·la es va dur al cinema l’any 2008 de la mà de la directora novella Ona Planas, i amb Fermí Reixach com a protagonista principal. http://www.funambulista.net/2009/el-viatge-vertical
“El orgullo del escritor de hoy tiene que consistir en enfrentarse a los emisarios de la nada -cada vez más numerosos en literatura- y combatirlos a muerte para no dejar a la humanidad precisamente en manos de la muerte. En definitiva: que a un escritor le podamos llamar escritor. Porque, digan lo que digan, la escritura puede salvar al hombre. Hasta en lo imposible.” “Mi obra es un tapiz que se dispara en varias direcciones”. “Y dicen que pienso en lo escasamente saludable que a la larga fue publicar libros y haberlo hecho en gran parte para tener cierta fama y luego poder administrarla como un buen burgués y acabar diciendo banalidades en periódicos y revistas, incapaz de ser el dueño de la más pequeña partícula de terreno de índole privado, personal. Escribir para esto.”
Enllaços http://www.enriquevilamatas.com http://www.blogenriquevilamatas.com
El club de lectura és un grup de persones que llegim al mateix temps un llibre. Un cop al mes ens trobem per comentar-lo. Les trobades són el tercer dijous de cada mes, a les 19 hores. Cal que les persones interessades a assistir-hi s’inscriguin a la biblioteca.