(Newark, Nova Jersey, 3 de febrer de 1947) Novel·lista, poeta, guionista i director de cinema. Fill d'una família originària d'Europa central, el seu contacte amb els llibres és bastant prematur gràcies a la biblioteca que un oncle seu traductor li deixava consultar. Entre els seus escriptors de joventut preferits es troben: Fiódor Dostoievski, Edgar Allan Poe, Miguel de Cervantes i Samuel Beckett, entre d'altres. Començà a escriure als 12 anys, abans fins i tot de descobrir el beisbol, un esport molt recurrent en les seves novel·les. Entre 1965 i 1967 estudia a la Universitat Colúmbia literatura francesa, italiana i anglesa. Més tard, comença a traduir autors francesos i viatja fins a París, on suspèn l'examen d'ingrés a l'Institute des Hautes Etudes Cinématographiques (Institut d'Alts Estudis de Cinematografia). Torna als Estats Units el 1967 i durant els deu anys següents el treball serà dur. Escriu articles per a revistes, comença les primeres versions del Viatge d'Anna Blume i d’El palau de la lluna, treballa en un petrolier. Al llarg d'aquests anys col·labora amb publicacions com The New York of Books i a Harper's Saturday Review. Posteriorment, torna a França on viu uns tres anys (1971-1974) gràcies a les seves traduccions d’ Stéphane Mallarmé, Jean-Paul Sartre o Georges Simenon, alhora que escriu poesies i obres de teatre en un acte. El 1979, just després de divorciar-se de la seva primera esposa, la també escriptora Lydia Davis, i de tractar sense èxit de publicar una novel·la policíaca sota el pseudònim de Paul Benjamin (Bala falsa), la mort del seu pare li proporciona una petita herència que el treu dels greus problemes econòmics i l'inspira per a la novel·la La invenció de la solitud (1982), inici del seu èxit literari i considerada per molts una obra autobiogràfica. Es va casar per segona vegada amb l'escriptora Siri Hustvedt l'any 1981. http://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Auster
No és fins a la publicació de Trilogia de Nova York (1985-1986), que gaudeix del reconeixement internacional. Es tracta d'una sèrie de tres contes, que avançaran la publicació de la seva primera novel·la, El país de les últimes coses (1987). Després seguiran altres títols com El palau de la lluna (1989) i La música de l'atzar (1990), duta a la pantalla per Philip Hass. El 1992 gràcies a la seva obra Leviatan aconseguirà l'èxit total, guardonada amb el premi Medici (1993).
L'obra d'Auster es completa amb títols com: El quadern roig (1993), Mr. Vertigen (1994), Smoke (1995), Viure al dia (1997), Ferides d'amor (1999), El llibre de les il·lusions (2002), La nit de l'oracle (2003) i la recent Brooklyn Follies (2006). Cal no oblidar els seus poemaris Espais blancs (1983), Fragments del fred (1988), entre d'altres, així com L'art de la fam (1992), una recopilació d'articles i assaigs sobre literatura francesa, anglesa i estatunidenca. Algunes de les seves novel·les han estat adaptades al cinema. És el cas d’ Smoke (1995), adaptada per Wayne Wang i amb què guanya l’Independent Spirit Award. També amb Wang codirigeix la seva obra Blue in the face (1995). En solitari adapta la seva obra Lulú on the bridge (1999). El maig del 2006 comença a rodar a Portugal el seu segon llargmetratge en solitari, The inner life of Martin Frost, amb un guió basat en el Llibre de les il·lusions. Una de les seves activitats menys conegudes és la seva tasca al PEN Club, presidida per l'escriptor iranià, Salman Rushdie, i de la qual Auster n'és el vicepresident. Es tracta d'una organització d'escriptors que ,en paraules del propi Auster, "promou els drets humans en el món". El 2006 és guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres i publica Viatges per l'Scriptorium, que tracta de la relació d'un autor amb els seus personatges, i comença la seva segona pel·lícula com a director The Inner Life of Martin Frost. L'any 2008 publica Un home a les fosques. http://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Auster
Marco Stanley Fogg és orfe de mare i fill de pare desconegut, que viu amb l’oncle Víctor, un home excèntric que toca el clarinet. Quan l’oncle mor, Marco decideix viure amb els recursos mínims: mobla el pis amb els 1.492 llibres heretats de l’oncle, que anirà llegint i venent, i amb aquest diners va malvivint. De mica en mica, la soledat i la misèria es van apoderant de Marco. Quan se li acaben els llibres —el mateix dia de l’arribada de l’home a la Lluna— se’n va a viure a Central Park com un indigent, fins que un amic i Kitty Wu —que serà la seva parella— el troben. Aleshores comença a treballar per a Effing, un vell paralític cec: ha d’escriure’n la biografia/obituari que el vell li va dictant. Effing havia estat un pintor famós, Ralph Barber, que havia desaparegut misteriosament als deserts de Utah. Quan mor Effing, Marco es posa en contacte amb el seu fill, Solomon Barber. Estableixen una gran amistat i decideixen resseguir les petjades de Ralph Barber a Utah. Però aviat Marco descobreix que Solomon és el seu pare i, indirectament, provoca la seva mort. http://blocs.xtec.cat/bibliotecaiesvalldemossa/presenta/paulauster
El club de lectura és un grup de persones que llegim al mateix temps un llibre. Un cop al mes ens trobem per comentar-lo. Les trobades són el tercer dijous de cada mes, a les 19 hores. Cal que les persones interessades a assistir-hi s’inscriguin a la biblioteca.