(Newark, Nova Jersey, 3 de febrer de 1947) Novel·lista, poeta, guionista i director de cinema. Fill d'una família originària d'Europa central, el seu contacte amb els llibres és bastant prematur gràcies a la biblioteca que un oncle seu traductor li deixava consultar. Entre els seus escriptors de joventut preferits es troben: Fiódor Dostoievski, Edgar Allan Poe, Miguel de Cervantes i Samuel Beckett, entre d'altres. Començà a escriure als 12 anys, abans fins i tot de descobrir el beisbol, un esport molt recurrent en les seves novel·les. Entre 1965 i 1967 estudia a la Universitat Colúmbia literatura francesa, italiana i anglesa. Més tard, comença a traduir autors francesos i viatja fins a París, on suspèn l'examen d'ingrés a l'Institute des Hautes Etudes Cinématographiques (Institut d'Alts Estudis de Cinematografia). Torna als Estats Units el 1967 i durant els deu anys següents el treball serà dur. Escriu articles per a revistes, comença les primeres versions del Viatge d'Anna Blume i d’El palau de la lluna, treballa en un petrolier. Al llarg d'aquests anys col·labora amb publicacions com The New York of Books i a Harper's Saturday Review. Posteriorment, torna a França on viu uns tres anys (1971-1974) gràcies a les seves traduccions d’ Stéphane Mallarmé, Jean-Paul Sartre o Georges Simenon, alhora que escriu poesies i obres de teatre en un acte. El 1979, just després de divorciar-se de la seva primera esposa, la també escriptora Lydia Davis, i de tractar sense èxit de publicar una novel·la policíaca sota el pseudònim de Paul Benjamin (Bala falsa), la mort del seu pare li proporciona una petita herència que el treu dels greus problemes econòmics i l'inspira per a la novel·la La invenció de la solitud (1982), inici del seu èxit literari i considerada per molts una obra autobiogràfica. Es va casar per segona vegada amb l'escriptora Siri Hustvedt l'any 1981. http://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Auster
No és fins a la publicació de Trilogia de Nova York (1985-1986), que gaudeix del reconeixement internacional. Es tracta d'una sèrie de tres contes, que avançaran la publicació de la seva primera novel·la, El país de les últimes coses (1987). Després seguiran altres títols com El palau de la lluna (1989) i La música de l'atzar (1990), duta a la pantalla per Philip Hass. El 1992 gràcies a la seva obra Leviatan aconseguirà l'èxit total, guardonada amb el premi Medici (1993).