El llarg adéu
RAYMOND CHANDLER (1888-1959)
Raymond Thornton Chandler va néixer a Chicago el 23 de juliol de 1888. Degut al divorci dels pares, va quedar a càrrec de la mare a partir de 1896. Aquest mateix any marxaren cap a Anglaterra, on Raymond va rebre una acurada educació britànica. Allà treballà com a reporter i va publicar el seu primer relat i diversos poemes. Quan retornen a EUA, el 1912, mare i fill s’instal len a Califòrnia. Participa com a voluntari a la Primera Guerra Mundial i, un cop morta la mare, es casa amb Cissy (Pearl Cecily Bowen), una dona divuit anys més gran que ell. La unió durarà gairebé 30 anys, fins la mort d’ella el 1954. L’any 1932, havent perdut, degut a l’alcoholisme, el càrrec que ocupava en una empresa, decidí provar sort com a professional de la literatura, sempre dins el gènere negre. Es dedicarà a aquesta activitat fins la seva mort, a La Jolla (Califòrnia), l’any 1959.
Algunes idees •
Més que en la trama, l’interès del relat es centra en els personatges; sobretot, en el de Philip Marlowe.
•
La novel la traspua una comprensió profunda de l’ésser humà i alhora una acusació contra les corrupcions del diners i del poder.
•
El pas del temps és un factor essencial que erosiona l’individu.
•
El context, tant natural com urbà, s’integra plenament en la narració: els barris de luxe, els interiors sòrdids de les comisaries, els bars, els carrers de la gran ciutat i la seva gent.
Buscant respostes •
“Les novel les de Chandler són l’obra d’un humanista enfrontat a les realitats profundes del seu entorn”. Estaríem d’acord amb aquesta afirmació de Xavier Coma? Per què?
•
Veiem creïble el personatge de Marlowe?
•
Com valorem la manera de tractar els temes de l’amistat, l’amor (o la seva absència), l’addicció a l’alcohol, la violència, la corrupció de la policia i de la justícia o la prepotència dels rics?
Obra i trets literaris Chandler va guanyar prestigi en el món literari gràcies a les set novel les llargues protagonitzades pel detectiu Philip Marlowe: La gran dormida (1939); Adéu, nena (1940); La finestra alta (1942), La dama del llac (1943), La germana petita (1949), El llarg adéu (1953) i Playback (1958). També va publicar nombroses narracions curtes a les pulps, revistes populars de relats criminals, i escrigué diversos guions cinematogràfics per a la Paramount i la Metro. La lectura de El llarg adéu permet una visió completa del millor Chandler. Per una banda, la narració en primera persona ens acosta a la figura impagable de Marlowe, el detectiu privat que ha optat per ser raonablement lliure i honest en l’entorn degradat i corrupte de Los Àngeles, escenari perfecte de la connivència criminal entre el poder econòmic, el sistema judicial i la policia. Per altra banda, la prosa realista, l’ús de símils i adjectius d’un ampli registre, que va des de la cruesa fins a tocs subtilment poètics; el cinisme, la ironia i les notes d’humor dels diàlegs, donen a l’obra el caràcter que va convertir Chandler en un dels grans creadors de la novela policiaca contemporània.
Per saber-ne més • •
• •
Javier Coma, La novela negra, Ed. El Viejo Topo, Barcelona, 1982. Xavier Coma, Diccionari de la novel la negra nordamericana, Seleccions de La Cua de Palla, Edicions 62, Barcelona, 1985. Frank MacShane, La vida de Raymond Chandler, Bruguera, Libro amigo. https://estimatquadernvermell.wordpress.com/2015 /09/28/el-llarg-adeu-de-raymond-chandler/ Material elaborat per Montserrat Lorente