Apunts
REDUCCIONS
20 de març de 2017
Club de lectura i cuina
Núm. 2
Reducció 01 Sessió 2. Època medieval El moment on neixen les nostres arrels culinàries
Biblioteca Can Pedrals
Idees destacades La cuina medieval catalana es veu reflectida A l’alta Edat Mitjana no hi havia tantes en els receptaris de l’època, el més diferències entre classes; però aquest representatiu de tots, alhora que un dels greuge es va aguditzar amb la baixa Edat més antics d’Europa, és el Llibre de Sent Mitjana, situació que va conduir a l’aparició Soví. de guerres, fams i la pesta. Les receptes del Sent Soví anaven destinades a les classes privilegiades però era una cuina elaborada per les classes populars. El poble menjava farinetes, fetes amb ordi o civada i, excepcionalment, hi afegien cansalada. A l’època, el recipient més habitual per menjar era l’escudella, un tassó amb nanses. A manca d’altres estris, menjaven només amb una cullera.
En Pep Salsetes ens va delectar amb tres plats d’inspiració medieval: faves aparellades, porc a l’agredolç i un flaó. *Faves ofegades amb ceba tendra, menta, marduix, farigola i espècies. Lligat al final amb llet d’ametlles.
Accés a recursos de suport de la sessió a https://goo.gl/SqmNvd
Apunts
REDUCCIONS
15 de març de 2017
Club de lectura i cuina
Núm. 2
Idees destacades La llet i el mató són productes de caducitat Les receptes medievals eren plats molt ràpida; els excedents dels quals, a fi elaborats que incorporaven abundants espècies (safrà, clau, canyella, nou moscada, d’aprofitar-los al màxim, servien per elaborar plats com el flaó. pebre llong, etc.) i herbes aromàtiques. * Pastís amb motlle arrissat, pasta brisa i farcit amb Aquestes, a banda d’una funció formatge fresc, preferiblement de cabra, fulles de menta aromatitzant, també servien com a fresca o seca, sucre, ous i canyella, opcional. demostració de riquesa i luxe. A l’edat mitjana es menjaven molts El concepte dolç i salat era present a tot el productes provinents del bosc a més dels menú. L’agredolç s’emprava per finalitzar bolets, com podien ser castanyes, gínjols, moltes receptes. glans...
Biblioteca Can Pedrals
* Porc a l’agredolç: talls de secret ibèric, fregits en oli d’oliva, pols de farina, raig de vinagre i cullerada de mel.
L’ús de canyella ha perviscut fins a l’actualitat. Una hereva n’és la cassola de Carnaval. Segons el Costumari de Joan Amades, Barcelona feia olor a canyella per aquesta època.
Un plat molt famós era el menjar blanc que es preparava amb brou de gallina, llet d’ametlles i sucre. El menjar blanc va evolucionar fins al menjar blanc de Reus i el mató de monja o mató de Pedralbes.
Una de les tècniques culinàries més emprades a l’època era el mig-raust. Consistia en fregir, habitualment, una peça de carn, per seguidament bullir-la i finalitzar amb una tercera cocció amb herbes i espècies per condimentar-la. Seria un avantpassat del rostit català. La cuina catalana va seguir l’expansió de la Corona d’Aragó pel Mediterrani. En Pep Salsetes s’imagina aquestes influències culinàries com “un anar i venir de cassoles navegant per tot el Mediterrani”.
En el marc de Biblioteques amb DO aquesta sessió va finalitzar amb la presentació i tast d’un vi d’Alella a càrrec de Pep Pou.
Accés a recursos de suport de la sessió a https://goo.gl/SqmNvd