Apunts
REDUCCIONS
15 de maig de 2017
Club de lectura i cuina
Núm. 3
Reducció 01 Sessió 3. Productes d’Amèrica: l’enriquiment de la cuina a través de l’arribada de nous productes
Biblioteca Can Pedrals
Idees destacades La cuina conventual és la mateixa que la cuina casolana. Els frares llecs, aquells que entraven sense dot, eren destinats a les tasques més prosaiques dels convents, com ara la cuina.
La sobrassada deu el seu color vermellós a l’arribada del pebrot d’Amèrica, prèviament era blanca.
Els manuals conventuals fixaven, fins i tot, les quantitats de menjar per àpat i persona; l’objectiu era evitar friccions entre els frares de la comunitat. Alguns productes provinents d’Amèrica es van introduir més lentament que d’altres; el tomàquet, concretament, en desanimava el consum la seva semblança amb la belladona. De tots els productes que ens van arribar, un dels més exitosos ha estat la mongeta; qualsevol persona recorda moltes més varietats que de la mateixa patata.
Malgrat el renom del cafè del continent sud-americà estem davant un producte que va ser exportat cap a Amèrica. El cafè com a tal es va estendre per Europa a través del setge de Viena per part dels turcs.
Accés a recursos de suport de la sessió a http://goo.gl/SNeqyX
Apunts
REDUCCIONS
15 de maig de 2017
Club de lectura i cuina
Núm. 3
Idees destacades Un altre producte que va sortir d’Europa cap a Amèrica, en contra de l’opinió generalitzada, fou la canya de sucre. La darrera sucrera de canya a l’Estat Espanyol, la Azucarera de Guadalfeo, situada al poble de Salobreña, va fer l’última collita l’any 2006.
Biblioteca Can Pedrals
Igual va passar amb el pollastre del Prat, exportació que gaudí d’èxit al nou continent. Fins al punt, que abans de la recuperació d’aquesta varietat a Catalunya va tenir molt de pes la zona d’Amèrica del sud com a productora d’aquesta varietat. El cacau antigament es prenia picant com un brou ja que se li afegia pebre. Un dels assistents recomana la visita al Museu de la Xocolata de Barcelona per conèixer millor la història i difusió d’aquest producte. Durant aquesta època, algunes receptes fluctuaven entre el dolç i el salat, el cas més destacat és el de la xocolata, que era possible trobar-la barrejada amb pebre o fins i tot amb tomàquet; però també hi ha algunes receptes de crema catalana a la qual s’hi afegia un pessic de sal.
A l’època de la dictadura la majoria de la xocolata que es consumia aquí provenia de les colònies d’Àfrica enlloc de Sud-Amèrica. Sense l’aportació americana del tomàquet seria impensable imaginar una recepta tan catalana com el pa amb tomàquet. Aquest plat, un habitual de les nostres taules, ha generat infinits debats i nombrosa literatura. * Una de les intervencions recomana el llibre de Leopoldo Pomés, Teoria i pràctica del pa amb tomàquet, on assenta les bases de l’elaboració «idònia» d’aquest plat. Imprescindible!
En Pep Salsetes explica la versió pròpia del pa amb tomàquet on substitueix l’aigua en el procés d’elaboració de la massa mare del pa, pel suc de tomàquet de varietats antigues del Vallès Oriental.
Mongetes saltejades, gall d’indi amb salsa aquilimoculi i coca de patata, el tast de cloenda que va elaborar en Pep Salsetes i que vam degustar al Terrat de la Biblioteca Can Pedrals
Accés a recursos de suport de la sessió a http://goo.gl/SNeqyX