Biblioteca Montserrat Abelló Comtes de Bell-lloc, 192-200 08028 Barcelona Tel. 932221198 A/e. b.barcelona.mab@diba.cat Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte
10 a 14 i 16 a 21 h 10 a 21 h 10 a 21 h 10 a 14 i de 16 a 21 h 10 a 14 h i 16 a 20 h 10 a 14 h i de 16 a 20
Horari d’estiu (24 de juny al 24 de setembre) dissabtes tarda tancat.
Més informació www.bcn.cat/biblioteques Visita el nostre bloc de recomanacions del fons de Biblioteques de Barcelona http://bibarnabloc.cat www.barcelona.cat/bibmontserratabello www.facebook.com/bibmontserratabello https://issuu.com/bibmontserratabello
CINEMA NEGRE
El gènere negre, un clàssic que no passa de moda.
FILMOGRAFIA. Els clàssics del gènere: Anys 40 i 50 Quan parlem de gènere negre, ens veen a la ment imatges del cinema de Hollywood dels anys 40 i 50: la silueta del detectiu amb gavardina i barret, la cigarreta a la boca, la pistola, el telèfon, l’ambient boirós, les vampiresses..
Delmer Daves, 1947: La senda tenebrosa Un home, (Bogart) que ha estat injustament empresonat per l'assassinat de la seva dona escapa de la presó amb la intenció de provar la seva innocència. Una atractiva desconeguda (Bacall) li presta ajuda, perquè el seu pare també va ser víctima d'un error judicial.
William Wyler, 1940: La carta
Carol Reed, 1949: El tercer hombre
Tràgica història d'assassinats passionals entre dues dones (Bette Davis i Gale Sondergaard). El guió està basat en l’obra homònima de Somerset Maugham, també ambientada a la Malasia dels anys 20. El seu director, William Wyler, va ser un dels nombrosos autors que van fugir d’Europa i es van convertir en importants directors dels anys daurats de Hollywood.
A l’inici de la Guerra Freda, a Viena, 1947, el nordamericà Holly Martins, un mediocre escriptor de novel·les de l'Oest, arriba a la capital austríaca quan la ciutat està dividida en quatre zones ocupades pels estats aliats de la II Guerra Mundial, per visitar a Harry Llimi, un amic de la infància que li ha promès feina. La seva arribada coincideix amb l'enterrament d'en Harry, que ha mort atropellat per un cotxe en ple carrer, en circumstàncies poc clares. A Martins no li quadra un detall: tots diuen haver vist a dos homes en el lloc de l'atropellament , però un testimoni assegura haver vist a un tercer home.
Frank Tuttle, 1942: Contratado para matar També coneguda en castellà com a El cuervo., aquesta pel·lícula representa el punt àlgid de la trajectòria de Tuttle. És una adaptació de l’obra de Graham Greene, This gun for hire, que va significar l’inici de la carrera de Alan Ladd i de Veronica Lake. Frank Tuttle, que havia estat un prolífic director, va veure tallada d’arrel la seva carrera en ser acusat pel Tribunal de la Comissió d’Activitats Antiamericanes en l’època del maccartisme.
Otto Preminger, 1952: Cara de Ángel Frank, infermer d'urgències, és cridat a la mansió dels Tremayne per atendre a una dona que, segons sembla, ha intentat suïcidar-se. Ell sospita que en realitat algú ha intentat assassinar-la. Allí coneix també a Diane, la fillastra de la dona ferida, una jove delicada, sensual i una miqueta inestable, davant la qual cau rendit immediatament.
Howard Hawks, 1946: El sueño eterno
Michael Curtiz, 1943: Casablanca
Un general milionari i excèntric té dues filles que estan involucrades en assumptes més aviat tèrbols. Decideix llavors cridar al detectiu privat Philip Marlowe perquè resolgui els seus problemes familiars. Quan Marlowe comença a investigar, descobreix molt ràpid les diverses ramificacions de l'assumpte.
Basada en l’obra teatral Everybody comes to Rick’s, que no va arribar mai a estrenar-se, i interpretada per Humphrey Bogart i Ingrid Bergman. La història transcorre a la ciutat de Casablanca en temps de la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula va obtenir vuitnominacions als premis Oscar, de les que en va obtenir tres (millor direcció, millor guió i millor pel·lícula)
Vicente Minnelli, 1946: Corrientes ocultes Una dona decideix casar-se amb un home de negocis del que està totalment enamorada. No obstant això, després de les noces, comença a sospitar del fosc passat del seu espòs, un home pervers i ple de maldat. La misteriosa desaparició del germà del seu marit serà el punt de partida d'una llarga recerca..
Otto Preminger, 1943: Laura El detectiu Mark McPherson investiga l ‘assassinat de Laura Hunt, una dona elegant i seductora que troben morta al seu apartament. McPherson el·labora un retrat mental de la jove a partir de les declaracions dels seus coneguts. El suggestiu retrat de Laura, que penja de la paret del seu apartament, també l’ajuda en aquesta tasca.
Nicholas Ray, 1951: La casa en la sombra Jim Wilson és un policia violent, amargat per la contemplació diària del món del crim. Per allunyar-lo de la ciutat durant un temps, els seus superiors li encomanen un cas d'assassinat en una llunyana regió muntanyenca. Una vegada allí, la seva personalitat donarà un gir imprevist, degut a, d'una banda, a la seva relació amb el pare de la víctima, un home assedegat de venjança, i, per una altra, amb Mary Malden, la germana de l'assassí, una jove sensible, capaç de comprendre el temperament i la solitud de Wilson.
Fritz Lang, 1943: La mujer del cuadro El professor Wanley i els seus amics comencen a obsessionar-se amb el retrat d'una bella noia, que està exposat en un aparador prop del club en què es reuneixen. Wanley coneix per casualitat a la dona del retrat i accepta anar al seu apartament. Però allí passarà algun fet inesperat.
Richard Wallace, 1943: The fallen sparrow
Fritz Lang, 1946: Perversidad
Protagonitzada brillantment per John Garfield i Maureen O'Hara, The Fallin Sparrow (Perseguit) desborda intriga a l'estil de Agatha Christie, sobre un fons de Guerra Civil espanyola i de col·laboració entre nazis i franquistes. Al nostre país, igual que va passar amb l'adaptació cinematogràfica de la novel·la d’Ernest Hemingway For Whom the Bells Tolls (Per qui sonen les campanes?), també produïda al 1943, va ser vetada per la censura i no va arribar a estrenar-se en l'època.
Christopher Cross és un simple caixer infeliçment casat, però té un rar talent per a la pintura. Una vegada, coneix a una aventurera de la qual s'enamora i li fa creure que és un pintor d'èxit. La noia i el seu nuvi, un individu sense escrúpols, aprofiten l'ocasió per explotar al pobre home, que arribarà fins i tot a cometre un desfalc en la seva empresa perquè ella segueixi creient que és un artista d'èxit .
John M. Stahl, 1945: Que el cielo la juzgue Billy Wilder, 1943: Perdición A Los Angeles un agent d'una companyia d'assegurances (Fred MacMurray) i una client Barbara Stanwyck) tramen assassinar al marit d'aquesta última per així cobrar una quantiosa i falsa assegurança d'accidents. Tot es complica quan entra en acció Barton Keyes (Edward G. Robinson), investigador de l'empresa d'assegurances .
Howard Hawks, 1943: Tener y no tener Obra mestra en la qual va intervenir gran part del talent de la Warner de l'època: Howard Hawks en la direccció, Franz Waxman va compondre la banda sonora, Sid Hickox en la fotografia i el duo Faulkner-*Furthman adaptant a Hemingway. Però no només aquests genis es van consagrar: una jovenísssima i sensual Lauren Bacall li va dir a Bogart: "Si em necessites, xiula"... i el va enamorar. De pas, també a milions d'espectadors que, igual que els seus protagonistes, vivien en plena II Guerra Mundial.
Richard Harland (Cornel Wilde), un jove escriptor, coneix en un tren a Ellen Berent (Gene Tierney), una bellíssima dona amb la qual es casa pocs dies després. La vida sembla somriure'ls, però Ellen és tan possessiva i la seva gelosia és tan malaltissa que no està disposada a compartir a Richard amb ningú; tant amics com a familiars representen per a ella una amenaça de la qual intentarà lliurar-se, provocant la desgràcia dels qui els envolten .
Tay Garnett, 1946: El cartero siempre llama dos veces
Durant la Gran Depressió dels anys 30, Frank Chambers (John Garfield), un home que vaga sense rumb, comença a treballar en un bar de carretera, regentat per un home gran i per Cora (Lana Turner), la seva jove, bella i infeliç esposa. Aviat Frank i Cora comencen a sentir-se atrets l'un per l'altre.