Més informació www.bcn.cat/biblioteques
Biblioteca Montserrat Abelló Comtes de Bell-lloc, 192-200 08028 Barcelona Tel. 932221198 A/e. b.barcelona.mab@diba.cat Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte
Visita el nostre bloc de recomanacions del fons de Biblioteques de Barcelona
10 a 14 i 16 a 21 h 10 a 21 h 10 a 21 h 10 a 14 i de 16 a 21 h 10 a 14 h i 16 a 20 h 10 a 14 h i de 16 a 20
http://bibarnabloc.cat www.barcelona.cat/bibmontserratabello www.facebook.com/bibmontserratabello
Horari d’estiu (24 de juny al 24 de setembre) dissabtes tarda tancat.
11
https://issuu.com/bibmontserratabello
BIRULÉS, Fina Entreactos . En torno a la política, el feminismo y el pensamiento El 14 d’abril de 1931, a Catalunya es va instaurar un nou règim polític amb la proclamació de la segona república. Foren temps convulsos en un territori que bullia en l’aspecte polític, econòmic i social i que serien determinants per a l’evolució de la seva història. La dona, que en la majoria de les esferes de la vida pública restava en un paper secundari i d’invisibilitat, no sempre es conformà amb aquesta situació i va saber trobar la força per lluitar per les seves conviccions i defensar els seus anhels. Amb el memoràndum “República i feminismes. Drets i lluites de dones icòniques”, el Districte de les Corts vol apropar, al barri i al gruix de la població, models de dones precursores, transgressores i compromeses amb diferents causes socials que han deixat una empremta en la realitat del nostre gènere avui en dia. El projecte recull el llegat de tres dones que varen viure i lluitar durant el període republicà, la postguerra i el franquisme: Tomasa Cuevas, com a militant i referent de la lluita antifranquista; Elisabeth Eidenbenz, com a exponent de solidaritat envers les dones refugiades durant la postguerra espanyola, i Clara Campoamor, per reivindicar la conquesta política i democràtica del vot femení. Amb aquesta guia de lectura hi trobareu referenciats tant els seus llibres com els llibres escrits per altres autores que parlen d’elles.
1
Madrid: Katz editores 2015 30.055.2 Bir Entreactos és fruit del camí que Fina Birulés ha anat recorrent des de la preocupació per pensar el vincle entre la diferència i la llibertat polítiques en el marc del feminisme fins al treball de lectura i recuperació de l'obra de diverses filòsofes del segle XX. El llibre proposa eines per repensar la categoria "dones" i anar més enllà de les polítiques de la identitat, i en el mateix gest convida a considerar que la política té a veure amb prendre la iniciativa i obrir espais nous en el món comú.
BIBLIOGRAFIA Dones i feminismes. Bibliografia selectiva Generalitat de Catalunya 2006 30.055.2 Dor La bibliografia recull les obres bàsiques de la tradició i el testimoniatge reivindicat i compartit per un grup de persones actives i reconegudes des de fa anys en la lluita a favor dels drets de les dones.
10
FEMINISME AVUI
CAMPOAMOR, Clara El voto femenino y yo: Mi pecado mortal
CAPMANY, Maria Aurèlia Amenaça de sedició. Feminisme i llibertat Barcelona: Ara llibres 2018 30.055.2 Cap Darrere de les diferents cares de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany hi ha la de tot un referent feminista de les últimes dècades al nostre país. El centenari del seu naixement ens empeny, per tant, a revisar i rellegir tot allò que va escriure en clau feminista al llarg de la seva vida. Un exercici de lectura i selecció de textos fet per Blanca Llum Vidal, un jove talent de les lletres i el pensament actuals, que ha sabut connectar el compromís i l’activisme de la Capmany amb la reivindicació imparable que avui protagonitzen milions de persones als nostres carrers.
Madrid : Horas y Horas, 2006 342.8 Cam Cent anys després, ser una dona, política, guerrera, feminista, que fa la seva feina, segueix sent un desafiament. Avui com ahir, l'escriptura de les dones intel·ligents s'omple d'ironia i humor, clarividència i confiança. Les lluites de Clara Campoamor són diverses: per abolir la prostitució, somni que aconsegueix amb l'arribada de la República després d'infructuosos intents; canviar la jurisprudència per abolir la pena de mort i treball infantil, i el vot femení, per la consecució del qual va ser abandonada pel partit seu partit.
VILARDELL, Víctor, Clara Campoamor la sufragista
CELESTINO, Gemma I tu, ets feminista?
Madrid : El Rompecabezas, 2007
Alzira: Bromera 2018
I92(Cam) Vil
30.055.2 Cel
En l'època en la qual va néixer clara els homes s'havien muntat la ganga del segle. Les dones els cuinaven llenties, els rentaven la roba i els planxaven del dret i del revés els mitjons. Fora de la feina bruta no tenien ni veu ni vot. Clara el va veure clar: aquella presa de pèl tenia els dies comptats. Va plantar per a tots els bigotis i barbes que se li van creuar pel camí i no va parar fins que totes les àvies, mares i ties d'Espanya van conquistar la seva pròpia veu. I el seu vot.
Aquest és un llibre sobre feminisme i filosofia. Encara que el tema és el feminisme, s’aborda des d’un punt de vista filosòfic, perquè sembla que hi ha coses que, per massa quotidianes, ens semblen inofensives. Però no ho són i, com a mínim, hauríem de reflexionar-hi per a aconseguir una vida més protegida i satisfactòria per a tots. Perquè el feminisme no és només 9 per a dones.
2
MONTELLÀ, Assumpta, La maternitat d’Elna CAMPOAMOR, Clara El pensaminento vivo de Concepción Arenal Barcelona : Ara Llibres, 2008 Sevilla: Renacimiento, 2013. 92 (46.71) Mon 30.055.2 Cam La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més Amb aquest llibre descobrim a la vegada dues grans dones, Clara Campoamor i Concepción Arenal, amb una immensa i generosa
dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eiden-
benz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes
passió reformista de la societat.
i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van CAMPOAMOR, Clara La revolución española vista por una republicana
tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz. MONTELLÀ, Assumpta, Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la maternitat d’Elna
Sevilla: Renacimiento, 2018 9 (46)”19” Cam
Barcelona : Ara Llibres, 2011
La primavera de 1936 va sorprendre a Clara a Madrid, on va assistir als prolegòmens de la Revolució i, ja a l'estiu, l'esclat de la Guerra Civil, de la qual aquesta obra constitueix un dels primers testimonis. Campoamor, tement per la seva vida, va haver de fugir de la zona republicana a la tardor de 1936, i es va instal·lar a Suïssa. A finals d'aquell any havia redactat el cos principal de la revolución española vista per una republicana, que es va publicar en francès, el 1937. Aquesta obra no es limita a reflectir el terror viscut a Madrid durant els primers mesos de la guerra , sinó que constitueix un clarivident anàlisi dels orígens de la guerra. 3
92 (Eid) Mon Una dona única, una vida exemplar. Elisabeth Eidenbenz, la jove suïssa que va salvar les vides de 597 nens, fills de refugiats republicans reclosos al camp d’Argelers després de la desfeta, ha tingut una vida intensa de solidaritat i amor als altres. La seva etapa com a directora de la Maternitat d’Elna és una de les que l’han marcat més, però no és l’única. Més enllà de la Maternitat d’Elna, Eidenbenz va recórrer Europa, des de Burjassot en plena Guerra Civil espanyola fins a la Viena posterior a la Segona Guerra Mundial,
allargant la seva mà a qui més ho necessitava: nens i dones. 8
CASTANIER, Tristan La Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat suïssad’Elna Perpinyà: Edicions Trabucaire 2009
CAMPOAMOR, Clara La mujer en la diplomacia y otros artículos
9(46)”19” Cas
Sevilla: Renacimiento, 2017.
La història de la Maternitat Suïssa d’Elna
30.055.2 Cam
de 1939 a 1944 és una història de dones
Durant el seu exili de deu anys a Buenos
i de nens. La història d’un miler de pensi-
Aires, Clara Campoamor es va dedicar a la
onaris acollits a Elna als Pirineus Orien-
traducció literària i va col·laborar amb cer-
tals, majoritàriament espanyols, defensors de la República, apàtrides, Jueus, comunistes, víctimes de guerra,
ta assiduïtat en diaris i revistes. La mujer en la diplomacia y otros artículos recull algunes d'aquestes cròniques, de temes
submergits en un context dramàtic, però portant cadascú la singulari-
molt variats, desvetllant una faceta una mica desconeguda de l’auto-
tat del seu origen i del seu recorregut. La història també de l’Elisabeth
ra, però sempre des d'una perspectiva feminista i moderna.
Eidenbenz, a través del seu camí personal, les seves responsabilitats de directora, la seva manera de portar el castell i el personal que contracta. Comprendre el seu viscut és copsar de l‘interior la realitat de la guerra. A les primeres línies dels grans moviments d’èxode, entre la
CUEVAS, Tomasa Presas. Mujeres en las cárceles franquistas
retirada i les onades de refugiats del Nord d’Europa, la Maternitat Su-
Barcelona : Icaria, 2005
ïssa d’Elna és un punt de trobada entre dones refugiades i dones en-
92 (46) Cue
gatjades en el conflicte mundial sota la senyera de l’ajuda humanitària. Dones actrius de la història que es retroben en un lloc singular: un establiment especialment reservat a les mares que acaben de parir, oasi de pau a les portes dels camps del Sud de França : Argelers, Ribe-
Contraria al “pacte de silenci” de la transició, Tomasa Cuevas decideix publicar tot uns seguit de testimonis de dones empresonades durant la dictadura franquista.
saltes, Gurs... Dones sorgides del passat per s’inscriure, avui dia, en la
7
4
CUEVAS, Tomasa Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas Huesca : IEA, 2004
MARÍN, Dolors Espiritistes i lliurepensadores Barcelona: Angle editorial, 2018
9(46)”19” Cue 30.055.2 Mar Aquest volum inclou la col·lecció de Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas que vans ser publicats per Edicones Sirocco en tres volums diferents durant els anys 80 i que van tenir molt poca difusió. És aquesta, doncs, una reedició necessària per a recuperar i fer memòria de tantes i tantes dones que van donar la vida per la llibertat i que en les presons franquistes van deixar els millors anys de les seves vides.
9(46)”19” Cue
A principi del segle XX Barcelona bullia amb els canvis socials provocats per la industrialització però també amb inquietuds culturals i polítiques que representaven el trencament amb el segle anterior: utopies, obrerisme, construcció de la ciutat... En aquest magma destaquen un grup de dones, la majoria d’elles oblidades per la història, que van tenir una presència real i forta en la construcció d’una societat nova. Dones que van trencar estereotips, que van assolir la capacitació i el reconeixement intel·lectual i que van lluitar per la independència econòmica i laboral creant un referent que no podem ignorar per més temps.
Amb pròleg de Paco Candel, aquest llibre explica que no només els homes van lluitar contra el franquisme. Els testimonis que presenta Tomasa Cuevas ens recorden les mares de Gorki, les mares coratge de Brech o la mamma Magnani Romana, totes elles dones que s’ho van jugar tot per la justícia i la llibertat.
Són les responsables de portar a casa nostra l’espiritisme, que ja es practicava a la resta d’Europa, entès com una confrontació al sistema, com una manera d’espiritualitat radical que capgira l’ordre social representat per l’església oficial i com un primer pas cap al lliure pensament. Cándida Sanz, Matilde Fernández, Matilde Alonso, Maria Trulls o Amalia Domingo són algunes de les biografies que l’autora presenta en aquest llibre únic que reivindica la historiografia de la dissidència.
CUEVAS, Tomasa Mujeres de la resistencia Barcelona: Sirocco, 1986
5
6