Guia Guitar Bcn 2018

Biblioteca Montserrat Abelló Comtes de Bell-lloc, 192-200 08028 Barcelona Tel. 932221198 A/e. b.barcelona.mab@diba.cat www.bcn.cat/bibmontserratabello www.facebook.com/bibmontserratabello https://issuu.com/bibmontserratabello Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte

10 a 14 i 16 a 21 h 10 a 21 h 10 a 21 h 10 a 14 i de 16 a 21 h 10 a 14 h i 16 a 20 h 10 a 14 h i de 16 a 20

Més informació www.bcn.cat/biblioteques Visita el nostre bloc de recomanacions del fons de Biblioteques de Barcelona http://bibarnabloc.cat

Guitar Bcn 2018: una cita amb la millor música

El Guitar Bcn és un dels festivals més icònics de la ciutat que cada any ofereix una atractiva oferta musical. L'edició d'aquest any, que va començar el passat mes de gener i que es perllongarà fins al juliol, és probablement una de les més poderoses de la seva història ja que inclou noms com Bob Dylan o l'ex Beatle, Ringo Starr, que estarà per primera vegada en concert a Barcelona.

Des de la biblioteca et proposem un tastet de músiques, documentals i llibres que t'ajudaran a aprofundir en el treball artístic dels protagonistes d'aquesta edició del Guitar Festival.

Discografia

ROSARIO. Contigo me voy. Sony BMG, 2006. CD2.ROS

La filla de Lola Flores i Antonio González el Pescaílla és una artista fonamental per entendre la mescla de pop, flamenc, rumba, funk i ritmes llatins de les dues últimes dècades. Aquest és el vuitè àlbum de l'artista i està compost d'onze temes, set dels quals estan signats per ella.

Destaquen especialment Flor de piel, cançó que dedica al seu fill, i La rumba del bongó, escrita pensant en el seu pare El Pescaílla.

EL NIÑO DE ELCHE. Voces del extremo. Telegrama Cultural, 2015. CD2.NIN El Niño de Elche és l’enfant terrible del nou flamenc. Radical i avantguardista fins a límits insospitats, Francisco Contreras ha extasiat públics com els del Sónar barrejant poesia, música i performance i coquetejant amb el rock o l'electrònica. Amb Voces del Extremo el cantaor va aconseguir allò tan difícil de posar d'acord públic i crítica i des de llavors no ha parat d'experimentar amb la seva música.

SABOR DE GRÀCIA. La cançó amb rumba. Vip Músic, p. 2006.

CD091.6SAB Aquest CD és una petita joia que va ser molt lloada per la crítica.

Es tracta d’un homenatge a la nova cançó catalana amb temes com Què volen aquesta gent?, A Margalida, L’Estaca o Qualsevol nit pot sortir el sol. El grup, liderat per Sicus Carbonell, s'ha convertit en una autèntica institució de la rumba catalana i s'ha passat dos anys celebrant els seus vint anys damunt dels escenaris amb versions tan emblemàtiques com Boig per tu o D’un temps, d’un país.

DYLAN, BOB. Modern Times. Sony BMG, 2006. CD2.DYL

Amb 38 àlbums d'estudi a les seves esquenes, mig segle en els escenaris i un Premi Nobel de Literatura, Bob Dylan és una de figures que ha influït de forma determinant en l'evolució de la música rock.

Les seves lletres i el seu estil iconoclasta ens han deixat per a la història de la música cançons tan mítiques com Blowing in the wind o Masters of war.

Modern Times ens ofereix una hora llarga d'ambrosia musical i poètica gravada en poc menys de dues setmanes en les rodalies de Nova York amb el seu quintet de directe habitual.

VALLVÉ, PAU. Abisme, cavall, hivern, primavera i tornar. Pau Vallvé, DL 2016.

CD2.VAL Es tracta d’un disc doble en el qual repassa el seu trajecte vital dels últims dos anys a través de vint cançons i dos instrumentals.

Vallvé ens proposa un trajecte cronològic però no lineal, ple d'alts i baixos, sovint des del pou més negre però sempre amb un raig de llum i una mica d'esperança. És un disc introspectiu, que parla de sensacions més que de coses concretes, fonamental per entendre aquest artista que, a més a més, s'autoedita i s’autodistribueix.

VALLVÉ, PAU. De bosc. Amniòtic, DL 2012. CD2.VAL Estem davant d'un àlbum compost de cançons basades en la veu i la guitarra acústica. Vallvé limita aquí la seva paleta d'instruments, interpretats tots per ell.

Per als deliciosos cors que li acompanyen ha comptat amb Coma, Joan Colomo i Ramón Rodríguez, entre altres.

NOA. Blue touches blue. Metheny Group, p. 2000. CD2.NOA Aquest és el tercer treball de la cantant israeliana Achinoam Nini, més coneguda com Noa, amb el qual afirmava haver arribat a un estat una mica més enllà de la pròpia identitat, gairebé zen. Noa, que fuig de les etiquetes, no treballa amb l'objectiu de preservar una tradició sinó que busca desenvolupar un nou estil de música amb totes les influències que li envolten.

L’artista, fermament compromesa amb la pau i el diàleg entre Israel i Palestina, presenta en aquest treball una metàfora sobre l'espurna de la creativitat que sorgeix on conflueixen allò que és racional i allò que és emocional, la línia difusa on es troben el blau del cel i el del mar. A més a més, canta dos temes, per primera vegada, en castellà; un d'ells, La vida es bella, amb Miguel Bosé.

I un documental...

Llibres WILLIAMS, PAUL. Bob Dylan. Años de juventud. Barcelona: Ma Non Troppo, cop.

2004. 78 (Dyl) Wil

Paul Williams ha escrit la biografia més controvertida i àmpliament elogiada sobre l'artista. Una obra provocativa i una profunda anàlisi de la seva obra en l'escenari i l'estudi, editada en tres volums, i en la qual Williams contempla a Dylan com un dels grans artistes del segle XX. WILLIAMS, PAUL. Bob Dylan. Años de luces y sombras. Barcelona: Ma Non Troppo, cop. 2005. 78 (Dyl) Wil

Paul Williams bolca la seva atenció als anys posteriors a 1986. Avalua els orígens de The never ending tour i analitza dos àlbums clàssics de Dylan: Time out of mind i Love and Theft.

SIERRA I FABRA, JORDI. Diario de The Beatles. Madrid: Edaf, 2012. 78(Bea) Sie

Aquest llibre permet entendre la trajectòria musical de Ringo Starr, que el proper 26 de juliol estarà en concert per primera vegada a Barcelona.

DYLAN, BOB. Madrid: Paramount, cop. 2005. DVDM 2.DYL No direction home és una obra major, d'aquestes que tot aficionat a la música o, per extensió, a la cultura popular ha de veure obligatòriament almenys una vegada a la seva vida. Martin Scorsese ja havia filmat la música de Dylan en 1977, quan va dirigir El último vals.

Gairebé tres dècades després, el director italoamericano més que filmar la música s'ha submergit dins d'ella, en els seus més recòndits secrets, aportant una mica de llum a un dels escàndols més sonors de la dècada de 1960. Un escàndol que va modificar tota la música posterior: el pas de Bob Dylan de les interpretacions acústiques a les elèctriques o, per dir-ho d'una altra forma, del folk d'arrels tradicionals al rock de grans espais, demostrant, i això va ser el més important, que en el fons eren o podien ser la mateixa cosa.

Webbibliografia -

http://www.guitarbcn.com/ http://www.rockdelux.com/agenda/festivales.html http://www.mondosonoro.com/noticias-actualidadmusical/guitar-bcn-2018-confirmaciones/