Biblioteca Montserrat Abelló Comtes de Bell-lloc, 192-200 08028 Barcelona Tel. 932221198 A/e. b.barcelona.mab@diba.cat Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte
10 a 14 i 16 a 21 h 10 a 21 h 10 a 21 h 10 a 14 i de 16 a 21 h 10 a 14 h i 16 a 20 h 10 a 14 h i de 16 a 20
Horari d’estiu (24 de juny al 24 de setembre) dissabtes tarda tancat.
Més informació www.bcn.cat/biblioteques Visita el nostre bloc de recomanacions del fons de Biblioteques de Barcelona
http://bibarnabloc.cat www.barcelona.cat/bibmontserratabello www.facebook.com/bibmontserratabello https://issuu.com/bibmontserratabello
El vidre
Pàgina 2
Pàgina 7
Abans de convertir-se en l’actual biblioteca Montserrat Abelló, aquest edifici, després d’ésser fàbrica tèxtil, va ser la seu durant vint anys de la Fundació Centre del Vidre de Barcelona. El seu objectiu era formar, divulgar i investigar tot allò relacionat amb el vidre per seguir mantenint viva i adaptar al segle XXI la indústria vidriera. Tot i que ara aquesta fundació es troba al Poble Espanyol, el seu pas pel barri de Les Corts va deixar una forta empremta, així com ho va fer a la història de l’edifici en el qual ens trobem actualment. Mirem a on mirem, el vidre és un material present a les nostres vides tant en forma d’element decoratiu com en objectes d’ús comú. Hem de reconèixer que mai ens parem a pensar d’on venen aquestes ampolles o pots que utilitzem en el nostre dia a dia ni tampoc com s’han construït els vitralls que veiem quan visitem una església. A més, no em d’oblidar que és un material totalment reciclable, acompanyant-nos generació rere generació, posseint així una important i gran virtut. Per totes aquestes raons, hem volgut donar a conèixer una mica més la història d’aquest noble material, hem escollit una selecció de llibres que ens hi acosten, i us invitem a que en gaudiu de la seva lectura. Quart trimestre 2019
AINAUD DE LASARTE, Joan; et al. Els vitralls de la Catedral de Barcelona i del Monestir de Pedralbes. Publicació Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica : Àmbit, 1997. Si sempre que has visitat la Catedral o el Monestir t’has preguntat qui representen els vitralls o quin significat tenen, aquest és el teu llibre. Amb fotografies a color i diagrames explicatius, no hi haurà racó dels vitralls que quedi sense mostrar.
VILA I ROVIRA, Anna. Els vitralls de la Sagrada Família de Joan Vila-Grau. Barcelona: Mediterrània , 2017. Joan Vila-Grau té la tasca de continuar amb l’obra de Gaudí, la Sagrada Família, i ho farà seguint els desitjos de l’arquitecte. En aquest llibre podrem descobrir els secrets del finestral de La Resurrecció, així com la resta de l’obra de l’artista, una autèntica simfonia de llum i color.
Pàgina 6
Pàgina 3 CARRERAS BARREDA, Jordi. El vidre català. Figueres: Brau Edicions, 2018. Amb moltíssimes imatges a tot color, l’autor ens ofereix una visió global del treball del vidre, abordant-lo des de diverses perspectives: la tècnica i els materials usats; la històrica, fent un recorregut des dels inicis fins a l’actualitat; la tipologia, mostrant els diferents usos i els diversos objectes fabricats; i la producció, dibuixant un mapa de la geografia vidriera catalana.
RODRÍGUEZ, Julia. Vidrio emplomado. Barcelona : Parramón, DL 2008. Més tècniques bàsiques, construcció d’objectes decoratius diversos i repàs de materials i eines per seguir aprenent l’ofici de vidrier. De manera didàctica ens ensenyarà a unir vidres de diferents tipus, colors i formes utilitzant el plom i la cinta de coure.
Bibliografia IBARZ, Jordi; ITURRALDE, Martín. Gent de vidre: el cooperativisme vidrier a Catalunya (1893-2010). Barcelona: Icaria, DL 2017
Una reflexió sobre el cooperativisme obrer centrat en les indústries de fabricació del vidre a Catalunya, seguint el seu recorregut històric i mostrant també de manera més detallada les corporatives vidrieres que en van formar part.
BELTRAN, Montserrat. La Indústria a les Corts: Les Cristalleries Planell. [Barcelona] : Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal del Districte de les Corts, [1995?]. Breu biografia d’una de les indústries vidrieres que es van establir a Barcelona, concretament al barri de Les Corts.
Després d’una introducció per posar-nos en antecedents sobre la industrialització, coneixerem el desenvolupament tant d’aquesta empresa com del barri al llarg dels seus anys de vida.
Pàgina 4
Pàgina 5 TIRTIAUX, Bernard. El Arquero de Luz. Barcelona : Entrelibros, 2005. Una novel·la ambientada en l’edat mitjana a principis del Gòtic a França. Un viatge on acompanyarem en Nivard, un artesà, que busca trobar la perfecció dels vitralls de les catedrals. Una barreja entre art, història i misticisme que ens portarà en plena època dels Templers.
CÁNOVAS, Pere. Pere Cánovas: l’art del vitrall. Sant Adrià de Besòs : Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 2005. Un llibre per donar a conèixer l’art d’en Pere Cànovas, un artista del vitrall català, de Sant Adrià del Besós. A més de conèixer la seva vida, se’ns presenta tot un catàleg a tot color de les seves obres repartides entre la província de Barcelona, l’illa de Mallorca i les llunyanes terres de Puerto Rico.
WRIGLEY, Lynette. Vidrio emplomado. Barcelona : Parramón, cop. 2000. Aprèn a fer diferents objectes de decoració amb vidre emplomat d’una manera fàcil i acompanyat d’imatges, seguint el pas a pas, per acabar realitzant els 15 projectes que proposen, des d’objectes més senzills fins a més complicats, recomanats per a principiants. Gràcies a la seva introducció on presenta els materials i les eines, descobriràs que no cal ser un gran expert per ser un gran artista.
GINER, Gonzalo. Las ventanas del cielo. Barcelona : Planeta, 2017. Des de Burgos, l’Hugo de Covarrubias recorrerà bona part del món per dedicar-se a diferents oficis, entre ells, el de fabricant de vidrieres. Una novel·la plena d’aventures, traïcions i romanticisme amb personatges ficticis i reals; tan ben documentada que voldràs visitar els llocs que es narren.