Guia La revolució musical

Biblioteca Montserrat Abelló Comtes de Bell-lloc, 192-200 08028 Barcelona Tel. 932221198 A/e. b.barcelona.mab@diba.cat Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte

10 a 14 i 16 a 21 h 10 a 21 h 10 a 21 h 10 a 14 i de 16 a 21 h 10 a 14 h i 16 a 20 h 10 a 14 h i de 16 a 20

Horari d’estiu (24 de juny al 24 de setembre) dissabtes tarda tancat.

Més informació www.bcn.cat/biblioteques Visita el nostre bloc de recomanacions del fons de Biblioteques de Barcelona

La revolució musical

http://bibarnabloc.cat www.barcelona.cat/bibmontserratabello www.facebook.com/bibmontserratabello https://issuu.com/bibmontserratabello

dels anys 60

El moviment hippie, el maig francès, la guerra de Vietnam o l'arribada de l'home a la lluna són alguns dels esdeveniments històrics que van tenir lloc a la dècada dels 60. Uns anys en què, a més a més, es va produir una autèntica revolució musical, que es va caracteritzar per l'aparició d'una sèrie de bandes que es van enfrontar a les categories musicals imposades per la cultura hegemònica. Aquesta explosió musical representada pel rock americà, la música ye-ye francesa i el beat britànic va suposar una enorme contestació generacional a la forma de vida tradicional dominant.

Van ser anys en els que artistes consolidats com Aretha Franklin o Elvis Preysley van crear alguns dels seus majors èxits, i altres, com Bob Dylan, The Beatles o The Rolling Stones, van llançar els seus primers hits.

Elvis 56. PRESLEY, ELVIS. Madrid: Ariola, 1996. CD2.PRE10 Heartbreak hotel, inclosa a aquest àlbum, és la cançó que llançaria a la fama a l’Elvis. Elvis 56 va ser un disc que no esperaven vendre ja que els adolescents de l’època només compraven singles. La icònica portada va servir d'inspiració als The Clash per al seu London Calling. Es tracta d’un disc amb pura energia descontrolada i sense adulterar, des de la icònica versió del Blue suede shoes, del seu excompany el Sub Carl Perkins, fins a les esgarrifances davant els seus udols a la lluna blava en Blue moon.

Maig 2019 Blonde on blonde. DYLAN, BOB. Sony, 2003. CD2.DYL60 Pearl. JOPLIN, JANIS. Sony: 1999. CD 2.JOP 60 Pearl és el quart i últim àlbum de la Janis Joplin que es va editar de forma pòstuma. El va gravar amb la Full Tilt Boogie Band i es va convertir en un èxit, mantenint-se al número 1 de vendes durant catorze setmanes. A més a més, està considerat com un del 500 millors discs de la història.

El setè àlbum d'estudi del cantautor estatunidenc està considerat com un dels millors de tota la seva carrera. Al seu enregistrament, al 1965, van participar quinze músics i, malgrat el temps transcorregut, les catorze cançons sonen tan explosives com llavors.

Són la millor collita d'un geni que va sobrepassar els límits esprement la seva creativitat, tenint les coses clares i sabent a on volia arribar.

Dark side of the moon. PINK FLOYD. Hayes: EMI, 1994.

CD2.PIN20 Pink Floyd va publicar The dark side of the moon al març de 1973.

El vuitè disc dels anglesos no va trigar a convertir-se en un clàssic, consolidant a la banda com una de les més importants i reeixides del món. Cada setmana, des de fa 40 anys, es venen al món almenys 7.000 còpies de The dark side of the moon. Estem davant d'una obra mestra del rock que comença, i acaba, amb el batec d'un cor. Un àlbum arriscat que es va gestar sobre els escenaris i que va estar recorrent el món durant un any abans que es gravés.

Both sides now. MITCHELL, JONI. New York: Reprise, 2000.

CD1.MIT30 Both sides now, que dona nom al disc, és la seva cançó més famosa i també és la que més versions ha tingut -ha estat gravada 1.023 vegades-. Mitchell la va escriure al 1967 i està inspirada en un moment de serendipity amb el Henderson, el rei de la pluja, del Saul Bellow. Joni Mitchell va ser, sense dubte, la reina del folk sesentero.

Abbey road. BEATLES. Hayes: EMI, 2009. CD2.BEA Aquest és l'onzè àlbum de la banda, considerat com un dels seus millors treballs. Malgrat l'èxit que va suposar, les males relacions personals entre els components de The Beatles ja eren una constant, i aquest va acabar sent el seu últim treball junts. La portada del disc s'ha convertit en una de les més icòniques de la història: el 8 d'agost, els quatre integrants de The Beatles van creuar Abbey Road per a immortalitzar la portada de l'àlbum. En ella podem veure als músics, a un grup de persones al lluny i a un subjecte parat mirant, un turista estatunidenc que no sabia que passaria a la història.

The doors. THE DOORS. Elektra: 2007. CD2.DOO30

Raw power. POP, IGGUY POP. Sweden: Neon, 2000. CD2.POP

Aquest és el primer àlbum de la banda californiana, una joia homònima que ens introdueix en un món que gira entorn la por, el desamor, la violència, la luxúria i, fins i tot, la mort. Tot i que es va llançar al 1967 contínua sent actual, poderós i revolucionari de principi a fi. Encara que les seves onze cançons ja formen part de la història de la música cal destacar The end, basada en un poema del propi Morrison o Alabama Song (Whisky Bar), que té el seu origen en la cantata de Bertolt Brecht i Kurt Weill.

L’Iggy Pop, per a mitjans dels anys seixanta, ja era una estrella de rock més coneguda pels seus excessos amb l'alcohol i les drogues que per la seva música. Quan la seva discogràfica, Elektra, va decidir prescindir d'ells, el grup es va separar i l’Iggy es va traslladar a viure a Nova York. Allí va coincidir amb el David Bowie que li va aconsellar viatjar a Londres per a tirar endavant el seu nou treball, Raw Power. Ja allunyat de la polèmica, va aconseguir posar el projecte en marxa reunint de nou la seva antiga banda.

Imagine . LENNON, JOHN. EMI: 2000. CD2.LEN30 Imagine és una de les cançons d’aquest àlbum homònim, escrita per John Lennon i Yoko Ono. Va ser llançada al 1971 i es tracta del senzill més venut de la carrera en solitari del Lennon. Amb els anys, la cançó, que s'ha convertit en un himne de la pau i ha estat versionada per molts artistes, aposta per la construcció d’un món on regni la pau i no existeixi la propietat privada.

Tommy. THE WHO. London: Polydor, 2013. CD2.WHO A finals dels seixanta, The Who deixa de ser una icona mod per a convertir-se en una de les bandes referents de rock.

Tommy, un disc conceptual que narra la història d'un noi sord, cec i mut, els va permetre començar a omplir grans estadis en un moment en el qual la banda es trobava en fallida.