Guia de lectura NO és No: violència de gènere a la ficció

Biblioteca Montserrat Abelló Comtes de Bell-lloc, 192-200 08028 Barcelona Tel. 932221198 A/e. b.barcelona.mab@diba.cat Horari Dilluns 10 a 14 i 16 a 21 h Dimarts 10 a 21 h Dimecres 10 a 21 h Dijous 10 a 14 i de 16 a 21 h Divendres 10 a 14 h i 16 a 20 h Dissabte 10 a 14 h i de 16 a 20 Horari d’estiu (24 de juny al 24 de setembre) dissabtes tarda tancat.

Més informació www.bcn.cat/biblioteques Visita el nostre bloc de recomanacions del fons de Biblioteques de Barcelona http://bibarnabloc.cat www.barcelona.cat/bibmontserratabello www.facebook.com/bibmontserratabello https://issuu.com/bibmontserratabello

La violència de gènere a la ficció

Aquest tema de contínua actualitat també ha fet acte de presència en la literatura. Són nombroses les obres de ficció que tenen com a motiu o deixen entreveure en les seves pàgines la violència de gènere, així com la lluita de les dones per fer-se un lloc a la societat.

Des d’autors com Shakespeare a novel·listes del nostre segle com Larsson, tots han deixat la seva empremta en aquest aspecte a través de la literatura.

Queda molt camí per recórrer i moltes consciències per agitar, i la literatura és una eina més, en aquest cas, cap a l’emancipació de la dona.

“No hi ha barrera, pany ni forroll que puguis imposar a la llibertat de la meva ment” Virginia Woolf (1882-1941) Segon trimestre 2018

IBSEN, Henrik. Casa de nines. Barcelona: Educaula, cop. 2011 T 843B Ibs En aquesta obra de finals del segle XIX Ibsen reflexiona sobre la relació entre sexes, els drets de les dones, la violència i el masclisme. Seves són aquestes paraules: “Existeixen dos codis morals, dues consciències diferents, una de l’home i una altra de la dona. I a la dona se la jutja segons el codi dels homes. [...] Una dona no pot ser autènticament ella a la societat actual, una societat exclusivament masculina, amb lleis exclusivament masculines, amb jutges i fiscals que la jutgen des del punt de vista masculí”.

Aquestes paraules perfectament series aplicables al moment present.

Bibliografia SHAKESPEARE, William. Otel·lo. Barcelona: Vicens

Clàssics

Vives, 2016. T 841 Sha Cantar del mio Cid. Madrid: Espasa-Calpe, 2010.

P 834 Poe Considerat com un dels documents fundacionals de la literatura espanyola conté un passatge anomenat “Afrenta de Corpes”, on els infants Ferran i Diego González, casats amb les filles del Cid, las abandonen al mig del camp després d’apallissar-les, en un intent d’humiliar al Cid. Aquest més endavant els deixarà en ridícul.

Aquesta obra ha donat nom al conegut síndrome d’Otel·lo, patologia psiquiàtrica que descriu gelosia irracional. És la història d’Otel·lo, un home envejós, víctima d’un complot per fer-li creure que la Desdèmona, la seva dona, li és infidel. Ell acabarà assassinant-la.

SJÖWALL, Maj. Roseanna. Barcelona: Columna, 2009.

N Sjo

Autors nòrdics

Primer volum de la sèrie protagonitzada per l’inspector Martin Beck. Publicada el 1965 es tracta de la novel·la europea de referència en tractar la violència de gènere.

LARSSON, Stieg. Los hombres que no amaban a las mujeres. Barcelona: Destino, 2008. N Lar Protagonitzada per una dona de capacitats excepcionals, però alhora víctima d’abusos i maltractaments, que durà a terme la seva pròpia venjança.

Altres autors ATWOOD, Margaret. El conte de la serventa.

Barcelona: Quaderns Crema, 2018. N Atw

MANKELL, Henning. La Cinquena dona. Barcelona: Tusquets, 2012. N Man Forma part de la sèrie de novel·les protagonitzades per l’inspector Kurt Wallander. L’autor fa una reflexió sobre l’origen de la violència en l’entorn modèlic d’un plàcid poble, donant especial atenció a la violència domèstica.

D’actualitat de nou gràcies a l’adaptació televisiva en format de sèrie i amb el nom original Handmaide’s tale, aquest obra distòpica és una dura crítica social.

Creada una nova república a EEUU els seus líders restringeixen tots els drets de les dones.

CARNÉS, Luisa. Tea Rooms. Mujeres obreras. Siero: Hoja de Lata, 2016 N Car Madrid. Anys 30. És la historia de les treballadores d’un saló de té, dels seus sous mínims, i de com es veuen obligades a callar davant el cap, el marit, el pare....

CHACÓN, Dulce. La voz dormida. Barcelona:

EL HACHMI, Najat. Mare de llet i mel.

Debolsillo, 2016 N Cha

Barcelona: Edicions del Periscopi, 2016.

N El H

No podríem parlar de la lluita de les dones per la igualtat sense fer referència a aquesta obra.

Un grup de dones engarjolades a la presó, víctimes de la repressió franquista, troben el valor entre elles com a única arma per fer front a la humiliació, la tortura i la mort.

Dones, que van estar relegades a l’àmbit domèstic, i que van decidir assumir el protagonisme que la tradició els negava per lluitar per un món millor. Dones que van veure com aquest somni es trencava amb la victòria franquista.

COUTO, Mia. La confessió de la lleona. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2016. N Cou Plena de lirisme aquesta obra és la veu rebel de la dona oprimida. A través d’una lleona que causa estralls matant les dones d’un poblat africà s’hi contraposa la figura del caçador que ha contractat l’administrador per acabar amb la felina.

A través de la Fàtima, la protagonista, coneixem el dia a dia d’una família humil en una zona rural del Marroc. Especialment la història de les seves dones, obligades a treballar de sol a sol, i marcades per una tradició on els tabús i creences tenen un paper fonamental.

LESSING, Doris. El Cuaderno dorado. Barcelona: Debolsillo, 2008. N Les Aquesta obra de Lessing, publicada el 1962, explica la història d’Anna, una jove escriptora que fa servir l’escriptura com a teràpia. L’obra és una denúncia clara contra la violència i tracta dels principals moviments feministes de l’època.

WOOLF, Virginia. Una cambra pròpia. Barcelona: Deriva, 1996. N 841 Woo En aquest assaig es parla de les dificultats què han de superar les dones, en especial, l’accés a l’educació. El títol “Una cambra pròpia” fa referència a la necessitat d’independència econòmica de la dona i una cambra pròpia per poder produir una obra.